Full text of "Epistolari de Josep Torras i Bages, vol. 1-5"

See other formats

81BUOT6CA

PUBLICACIONS DE LABADIA DE MONTSERRAT

Com digué ei paro Ignasi Casanovas. D-pistolail dol
bisbe Josep Torras i Bages és «una part essencialís-
sima de la seva obra», alhora que «un gran tresor".
D’ençà de la mateixa data de la seva mort no han
mancat els qui han anat recollint ois milers de cartes
escrites per Torras i Bages al llarg de la seva vida i
hi ha hagut diversos intents de publicar-los d’una
manera sistemàtica. Fins avari, però, no ha estat pos¬
sible d’emprendre aquest a gran empresa, que cons¬
tarà de cinc volums. Josep Benet ja posà on relleu el
1967 que «la publicació d'aquest, epistolari és ne¬
cessària per a conèixer la personalitat» del doctor
Torras i Bages. «Però, a més, afegia, l’epistolari pro-
porciona documentació molt important per a situar
el doctor Torras en el marc del seu temps i per a
comprendre els esdeveniments i la mentalitat de la
seva època a Catalunya». Estem segurs que aquest
epistolari constituirà una eina de primer ordre per a
ïotes les persones que s’interessen per la història
política í religiosa de Catalunya durant els segles

EPISTOLARI DE JOSEP TORRAS I BAGES

Biblioteca Abat Oliba, 142

EPISTOLARI

JOSEP TORRAS I BAGES

Pròleg , transcripció i anotació de
Jaume Medina

Volum I

Publicacions de l’Abadia de Montserrat
1994

iquesta obra ha comptat amb l'assessorament del Centre
d’Història Contemporània de Catalunya i amb el suport del
Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Primera edició, setembre de 1994
La propietat d'aquesta edició és de Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, S.A.

Ausiàs Marc, 92-98 - 08013 Barcelona
ISBN: 84-7826-534-1 (volum I)

ISBN: 84-7826-535-X (obra completa)

Dipòsit legal: B. 21.189-1994

Imprès a Novagràfik, S.L. - Puigcerdà, 127 - 08019 Barcelona

PRÒLEG

L'Epistolari de Josep Torras i Bages és —tal com digué el
P. Ignasi Casanovas, SJ., en prologar el primer volum de l’e¬
dició «definitiva» de les Obres Completes, que conté la bio¬
grafia del bisbe, volum aparegut a Barcelona el 1935 — «una
part essencialíssima de la seva obra» (p. VII), alhora que «un
gran tresor» (p. IX). I ho justificava dient: «qui ha llegit algu¬
na carta particular de les que ell escrivia quan s’ho comporta¬
va el ministeri sacerdotal, o l'ofici pastoral, o l’esplai de l’a¬
mistat, o qualsevol de les obligacions i conveniències socials
que el voltaven, enyora no tenir a les mans aquest tresor, el
més íntim, el més preciós i el més desconegut. Nosaltres vàrem
sentir molt de bona hora aquest enyor i el convertírem, tot se¬
guit de la mort del Doctor Torras, en una recerca activa i per¬
severant. Abans encara que nosaltres i amb infinits avantat¬
ges va començar l'arreplec el Dr. Josep Dachs, Secretari de
Cambra, el qual, a mesura que el senyor Bisbe anava escrivint
cartes que sense imprudència podien ésser conservades, les
col·leccionava amb gran amor i fidelitat. Després amb una ge¬
nerositat que provoca en nosaltres tot agraïment i sinceres ac¬
cions de gràcies, va voler ajuntar al nostre el seu riquíssim tre¬
sor» .

El mateix biògraf del bisbe, Mn. Fortià Solà, explicava al

J. MEDINA

volum IV de la seva obra (B. 1935, p. 267-268) tot de coses re¬
ferents a /'Epistolari. Deia:

«Bell indici de la santedat torrasiana és, sens dubte, l'amor a
les seves relíquies. Del bon pa les engrunes en són bones. Del Doc¬
tor Torras, qui en podia haver sols fos un petit record, el guardava
amorosament. Bones recordances d'ell eren les cartes. Les cartes del
Bisbe Torras tothom les conser\>ava, tant si eren en bé dels interes¬
sats com si contenien una repulsa. 1 perquè no sembli que l’interès
els provenia d'ésser lletres episcopals, s'ha d’afegir que igualment
s'han guardat les cartes del Torras sacerdot, quan la gent no el som¬
niaven candidat a la mitra.

Arran del seu traspàs una ànima devota i prex’isora clama per
aquestes relíquies disperses que el temps i cent atzars més farien fo-
nedisses. El 10 de febrer, diada del sepeli, el canonge Serra i Esturí
des d ’El Correo Catalàn anuncia de manera imprecisa, com si l’hi
escapés de la ploma, la conveniència de recollir l'Epistolari. Des¬
prés de dir que el Doctor Torras no és, com podria semblar, un in-
tel·lectualista pur, sinó que té molt escalf de sentiment, afegeix: «En
les pastorals n'hi ha bons exemples. I encara més en les cartes par¬
ticulars. L'Epistolari, si mai s’arriba a publicar—i hauria de pu¬
blicar-se —, revelaria caires desconeguts d'aquesta personalitat tan
complexa. Aqueix Epistolari, ara tresor amagat, enclou tanta o més
riquesa doctrinal que les pastorals mateixes». La idea no cau pas
a terra, i sobretot refermada els mateixos dies per la premsa, i as¬
senyalant com el més natural recol·lector de les cartes el secretari
del Bisbe, doctor Dachs.

A ruixat fet plouen les cartes; la majoria exigint el retorn, pel
que per part dels posseïdors tenen de tresors. I així ha estat possi¬
ble la Tecollida de llargs centenars de lletres que, l'autor, tan cortès
i tan correcte, no escatimava. Prodigi a remarcar. L'Epistolari és
realment el que el doctor Serra ha previst, un tresor doctrinal, una
riquesa de santedat. La carta lleugera no ha aparegut, senzillament
perquè no hi és; totes elles pesen i diuen el que han de dir, i ho
diuen en la forma sacerdotal pròpia del ministre de l’Evangeli. I
aquesta exemplaritat i aquest apostolat tan constant, en la més se¬
creta intimitat, és tal volta la nota principal de la santedat episto¬
lar del Doctor Torras».

De fet, la tasca de recol·lecció de les cartes del bisbe co¬
mençà quan hom introduí la seva causa de beatificació. Així
ho deia el P. Casanovas (loc. cit. p. VII): «L’ocasió ha vingut

PRÒLEG

a punt i expressa amb la introducció de la Causa de Beatifica¬
ció pel procés informatiu obert en les cúries episcopals de Vic
i Barcelona, no solament perquè aquesta és l'hora propícia de
propagar les obres del Doctor Torras, sinó també perquè la ma¬
teixa Causa ajuda a completar, ordenar i revisar tots els seus
escrits. Efectivament, una part molt important d’aquest procés
consisteix en la dïligentíssima perquisició de tots els escrits del
Servent de Déu, per tal d'ésser presentats a la Seu Apostòlica i
examinats jurídicament com a condició prèvia a l'estudi de les
virtuts i fama de santedat. El sotasignat, com a vice-Postula-
dor de la Causa, ha fet jurament, abans i després de la perqui¬
sició, prometent i afirmant, en les sessions respectives, tota di¬
ligència a cercar els escrits i presentar-los al tribunal. El fruit
d'aquests treballs, que, pel gran esment imposat pel Dret Ca¬
nònic, antonomàsticament són anomenats Processus diligen-
tiarum, ha estat el recull de molts escrits desconeguts, amb el
consegüent eixamplament de l’àrea de les Obres Completes».
I després floc. cit. p. IX) deia: «Mes el gran tresor recollit en
el Processus diligentiarum és /'Epistolari, com suposaran lots
els coneixedors i estimadors del Doctor Torras ». I deia encara:
«Així, en arribar l'hora de buscar amb tota diligència l'episto¬
lari familiar del Doctor Torras, per presentar-lo al tribunal ecle¬
siàstic, el nostre dossier tenia ja unes mil quatre-centes peces.
Els decrets episcopals plantats a les portes de les esglésies de¬
manant canònicament tots els escrits, han fet sortir encara
col·leccions molt estimables, que la ignorància o un amor mas¬
sa gelós guardava amagades i recloses. / Tenim, doncs, una
nova secció de les Obres Completes, que és l’Epistolari, el va¬
lor del qual es revelarà per si mateix. Per conèixer el Doctor Tor¬
ras en les seves fonts més íntimes i més autèntiques, cap sec¬
ció de les Obres Completes, ni totes plegades, no guanyen l'E-
pistolari. Allí sens dóna aquella intel·ligència, aquell cor,
aquell mestre, aquell amic, aquell pare, aquella ànima tota sen¬
cera, sense cap convencionalisme, i no pensant ell mateix que
es donava sinó a una persona particular. Sobretot allí es ma¬
nifesta aquell abundós tresor de doctrina espiritual i aquell zel

J. MEDINA

de santificar tothom mentre se santificava a si mateix. Moltes
cartes no tenen altra finalitat que sembrar bona llavor, mes
fins quan es tracta de complir altres oficis, rares vegades man¬
ca el paràgraf espiritual o la paraula apostòlica, com si h re¬
qués agafar la ploma si no era per la glòria de Déu i la salva¬
ció de les ànimes. La màxima part de les cartes han estat con¬
servades per motius espirituals, és a dir, pel profit i consol que
proporcionava la seva lectura moltes vegades repetida» floc.
cit. p. IX-XI).

Algunes cartes del bisbe Torras havien estat publicades fins
i tot en vida seva; altres ho foren arran del seu traspàs. Però
el primer corpus epistolar fou el llibre del vigatà canonge Co-
üell, Dulcis Amicitia (Vic, 1926), que recollia la «Correspon¬
dència del Doctor Torras i Bages a Mossèn Jaume Coltell, qui
publica eix epistolari ab prefaci i notes aclaratònes». Tal com
feia constar Fortià Solà en un pròleg inèdit a l Epistolari de
Torras i Bages (pròleg que reproduirem íntegrament en aques¬
ta presentació de la primera edició de les cartes del bisbe), les
cartes recollides a Dulcis Amicitia omplen una bona part de
l’època anterior a l’episcopat. Ja Fortià Solà havia incorporat
aquestes cartes amb les notes redactades pel canonge ColleU.
Ara nosaltres creiem que també serà interessant de reproduir-
ne el pròleg (que explica alguns aspectes ben importants de l ac¬
tivitat juvenil del bisbe i del canonge), per tal com es tracta
d'un llibre pràcticament inaccessible. Així estava la cosa el
1935, any de l’aparició del quart volum de la biografia de Tor¬
ras i Bages, amb la qual era encapçalada l’edició de les Obres
Completes publicades per la Biblioteca Balmes, de Barcelona,
que fou interrompuda per la guerra (el 1936 va aparèixer el vo¬
lum XXII) i culminada el 1954 (vol. XXV).

El 26 d'abril del 1936, mentre eren, doncs, en curs de pu¬
blicació les Obres Completes, el diari barceloní «El Matí» ana¬
va tot dedicat a commemorar el XX Aniversari del Bisbe tor¬
ras i Bages. Entre molts altres escrits, n'hi havia un de tortia
Solà sobre L’Epistolari del Dr. Torras i Bages, que deia:

«De totes les peces literàries que figuren en la segona edició de
les Obres completes del Dr. Torras, actualment en curs de publica-

oeni Pfi

ció, cap no és esperada amb tanta ànsia com l'Espistolari. El seu
caràcter íntim, més que tots els altres manuscrits d'ús particular
del Bisbe de Vic, tots ells recollits i aparellats en els respectius
volums de les obres que mensualment van apareixent, el fa de¬
sitjar més. Per això (i ho dic per experiència) no és possible parlar
de les Obres Completes, en l'anunci de les quals hi ha, natural¬
ment, l'Epistolari, sense que la conversa deixi de caure en aquesta
peça.

La col·lecció de les cartes començà ran de la mort del gran Bis¬
be. De seguida es va veure que d'una ploma que tant i tan bé havia
escrit, àdhuc les seves cartes, respectant i tot el particularisme de
quasi totes elles, no podien deixar d'interessar el públic. I la feina
de recollida ha durat vint anys, i entorn de l’Epistolari ja s'hi ha
amuntegat un altre feix de correspondència oral i escrita ben con¬
siderable. Si fos oportú de retreure les resistències, no sempre jus¬
tificades, que ha calgut de vèncer, per tal d'obtenir cartes, que són
un veritable honor per llurs posseïdors i que constitueixen sengles
capítols de doctrina torresiana, que seria injust de tenir-la amaga¬
da, escriuria ací tot un enfillal d'anècdotes. Sovint penso, i n’estic
convençut, que l'Epistolari començarà el dia que serà publicat.
Quan la gent vegi i passi els ulls pels llargs centenars de cartes ara
minses i curtes de dues ratlles, de faisó telegràfica, i adés feixuges
i Uargues com una pastoral, sempre, però, segellades amb l'encuny
torresià, i contempli, a més, la igualment llarga i dignissima pro¬
cessó de noms i més noms de destinataris, difunts i vivents, que
cooperen a la glorificació del sant sacerdot i al monument literari
del savi mestre de Catalunya, ací i allà se sentiran veus penedides
que diran: «De cartes com aquestes jo també en tinc alguna». I
serà de doldre que per una preocupació incomprensible, si ve el cas
per no prendre's la molèstia de regirar una estona els lligalls de la
vella correspondència, hagin de quedar excloses de l'Epistolari car¬
tes segurament valuoses.

El Dr. Torras va escriure moltes cartes, i dins el seu retraïment
social, la comunicació epistolar és abundantissima. I són pocs re¬
lativament els casos de cartes destruïdes o deixades de guardar. Els
seus amics han guardat les cartes, no sols les episcopals, sinó, i
això és més significatiu, les anteriors a la prelatura. Sigui per la và¬
lua intrínseca, sigui per un pressentiment, i de tota manera per di¬
vina providència, els escrits han sobreviscut el seu autor.

Els qui sospiren per la lectura de l’Epistolari, no han de quedar
decebuts. Doctrina ascètica, doctrina social, doctrina política, epi¬
sodis casolans, direcció espiritual, magisteri episcopal, amistat de
la més sincera i cent coses més que no es poden resumir en pocs
mots, constitueixen el fons d'aquesta col·lecció torresiana admira-

J. MEDINA

ble, que si es publiqués a part de les Obres Completes, crec que se¬
ria no poc sol·licitada. I tot això presentat en la forma epistolar,
tan suggestiva, tan natural, que no té ni aquell mínimum de posa
que sense temeritat es podria buscar en les paraules del Bisbe de Vic.

Passen de dues mil cartes fins ara col·leccionades, i des de la
primera, datada del 18 de maig de 1862, quan el Dr. Torres és jove
de quinze anys, fins a la darrera, escrita el dia mateix d'enllitar-se,
totes són de la mateixa ploma, en totes hi ha el mateix seny. L'au¬
tor, que no es preocupà mai d'esmenar el caràcter de la lletra, après
en una aula elemental d'aquell temps, i que sense ésser indesxifra¬
ble podria haver estat millor, tampoc no va disfressar mai la seva
persona, la seva senzillesa, el seu amor a la veritat i aquell sentit
autòcton tan propi d'ell. Vir sibi constans. La constància, la igual¬
tat que diu ell més d'una vegada, tan remarcable en tota la vida tor-
resiana, enlloc més no s’aprecia tant com en l’Epistolari. Pensar
que nò ha calgut suprimir ni una carta, ni un sol mot, per desde-
dificant, per lleuger! Ni dels manuscrits inèdits ni de les cartes no
n’han quedat madures. Tot queda inventariat, estotjat al peu de la
lletra en les Obres Completes.

A més de les cartes del Dr. Torras, figura en l'Epistolari una al¬
tra sèrie de cartes amb ell relacionades. Sovint aquestes supleixen
una carta torresiana que no hi ha hagut manera de trobar, o com¬
pleten moments interessants.

Catalunya no té gaires epistolaris. El del Dr. Torras valdrà per
molts, i haurà d'ésser consultat per a formar un criteri just de la
vida catalana del seu temps ».

Vingué, al cap de tres mesos, la guerra, i quedà aturada,
com dèiem, l'edició de les Obres Completes de la Biblioteca Bal-
mes. I /'Epistolari restava en suspens. Però Fortià Solà ja ha¬
via redactat una Nota editorial per a la seva edició de /'Epis¬
tolari.

Mentrestant, pel maig o pel juny del 1936, havia estat en¬
viat a Roma tot Vexpedient del procés de beatificació del bisbe
Torras i Bages. I aquest fet contribuí a salvar més d’un dels
seus escrits (algunes de les cartes que poden figurar avui en
aquest epistolari es conserven només en la còpia tramesa a
Roma).

Tota l'operació editorial de les Obres Completes de Torras
i Bages era dirigida pel P. Ignasi Casanovas, que supervisà
també l'ordenació de materials, la transcripció de les cartes feta

PRÒLEG

per mossèn Fortià Solà i l’edició en general. Treballaven a la
Biblioteca Balmes, de Barcelona (que era la societat editora de
l'obra de Torras i Bages), i era allí on guardaven els originals
manuscrits que posseïen (tanmateix, algunes de les cartes del
bisbe desaparegueren de l'arxiu de la Balmesiana i anaren a pa¬
rar a casa del llibreter de vell Miquel Porter, que les retornà a
l’arxiu). Els escrits del prelat enviats a Roma anaven acompa¬
nyats de les transcripcions mecanografiades de les seves cartes
ja preparades per a l’edició (en totes elles hi ha el segell del bis¬
be Irurita i l ’Ita est de mossèn Ginebra: són, doncs, autentifi-
cades). Aquestes transcripcions, fetes segons la normativa fa-
briana, van ser elaborades per Fortià Solà (que en normalitzà
l’ortografia i, de vegades, fins catalanitzà alguns castellanis¬
mes).

Amb posterioritat a la guerra, mossèn Joan Bonet i Baltà,
vilafranquí com el bisbe, començà a interessar-se per Torras i
Bages, i promogué l'edició de les obres completes d'aquest a la
Biblioteca Perenne de l'Editorial Selecta (Barcelona 1948),
edició commemorativa del centenari del bisbe que ell mateix
prologà. Bonet i Baltà es posà en contacte amb Fortià Solà,
que continuava treballant en les obres del prelat i que aconse¬
guí de les autoritats franquistes el permís per a la publicació
del volum XXIII (1948) de les Obres Completes de la Biblio¬
teca Balmes. Hi hagué, però, un moment en què Fortià Solà
perdé el contacte amb l’Epistolari torrasià, com ho indica una
carta datada a Barcelona, 13-XI1-1943, i adreçada aJ. Bonet
i Baltà, que diu: «Ben amat: segona carta, segona contrarie¬
tat. Ahir, parlant amb els dirigents de la Balmesiana sobre l'o¬
portunitat de facilitar la consulta de VEpistolari del bisbe Tor¬
ras, hi hagué el criteri de tenir-lo reservat, amb tota la docu¬
mentació torrasiana, fins que sigui publicat. I jo vaig dema¬
nar que fos tret del meu poder, com realment un d'aquests dies
serà recollit i custodiat en lloc especial. Ho he volgut fer avi¬
nent a Vostè, perquè qualsevol dia que passi tindrà un desaire,
i jo sentiré molt de no poder-lo complaure, com ]a ha vist que
ho desitjo. /1 quedo com sempre afm. s.ic. I Fortià Solà, prev.»

J. MEDINA

Per a completar l'edició de la Balmesiana calia, tanmateix,
publicar encara el Sermonari: no se n’obtingué el permís fins
al 1954, any en què es publicaren els volums XXIV i XXV. I ha¬
via de venir després /'Epistolari. Però això no fou ja possible:
no per manca de recursos econòmics —com féu córrer la ver¬
sió « oficial» dels fets — sinó per manca de permís: un sermo¬
nari era una obra espiritual; a l'Epistolari, en canvi, hi sor¬
tien un reguitzell de noms ben significats en el món de la
nostra Renaixença i de la política catalana de principis del
segle xx.

Després de la mort de F. Solà, el P. Miquel Batllori i Mun-
né, SJ., treballà un temps sobre l'Epistolari. En traslladar-se
aquest a Roma, l'Epistolari tomà a quedar aturat, i ningú més
no en tingué ja cura. A partir d’aleshores s’anà perdent fins i
tot la noció del lloc on es guardava aquesta part inèdita de l’o¬
bra del bisbe de Vic. Però els estudiosos i els admiradors del bis¬
be Torras continuaven tenint present el que faltava per culmi¬
nar l'edició de les obres d’aquell.

El 1961 l’editorial Ariel publicava l’obra Torras i Bages
Joan Maragall. Un diàleg començat abans de conèixer-se i
que transcendí a la mort, recull de textos de l’un i de l’altre,
entre els quals ocupen un lloc ben important les cartes que es
van creuar i que serveixen per a entendre el procés de confec¬
ció d’alguns escrits publicats pel bisbe i pel poeta, així com per
a comprendre més bé la realitat social d’aquells anys o el ni¬
vell més reservat de la intimitat familiar. El llibre, preparat tot
ell per J.A. Maragall, amb comentaris i referències en nota a
peu de pàgina, sobre amb una Nota editorial (redactada pel
mateix J.A. Maragall), que situa en el seu context històric les
figures del bisbe i del poeta, i és seguida d’una Introducció ben
interessant, consistent en la reproducció d'un escrit del secre¬
tari del prelat, doctor Josep Dachs, aparegut a «La Veu de Ca¬
talunya» el 21 -XI1-1923 (any de la commemoració del dotzè
aniversari de la mort de Maragall) i titulat L’esperit del poeta.

Un quant temps després, Josep Benet va fer una nova crida
en pro de la publicació de l’epistolari de Torras i Bages: el

PRÒLEG

19-V-1967 aquell pronuncià una conferència al Seminari Con¬
ciliar de Barcelona, i el següent dia 21 a la Sala Newman de
l'Oratori de Sant Felip Neri, de la mateixa ciutat, amb motiu
de cloure la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
els actes commemoratius del cinquantenari de la mort del seu
fundador, el doctor Torras i Bages, bisbe de Vic, conferència
que fou publicada de primer per VEditorial Estela, l'any 1968,
i posteriorment recollida a l’obra de Josep Benet, Fets i perso¬
natges (Barcelona 1981) p. 94-124. Benet començava dient:
«Em sembla que els actes commemoratius del cinquantenari
de la mort del doctor Torras no han aconseguit la brillantor,
ni la profunditat, que mereixia el record d’aquesta alta perso¬
nalitat. Certament que allò que, des de fa tants d’anys, ens hem
avesat a denominar, amb curiós eufemisme, les circumstàn¬
cies, continuen essent desfavorables a l’organització d'actes
públics dedicats a recordar i exaltar personalitats com la del
doctor Torras. Però, tanmateix, em sembla que hauria estat
possible, i a més escaient, per exemple, d’aprofitar Vavinentesa
per a facilitar al nostre poble una bona biografia moderna del
doctor Totras, que el situés en el marc del seu temps, i per a
encomanar la redacció d’alguns estudis aprofundits sobre la
seva obra en general, o, almenys, sobre alguns dels seus aspec¬
tes fonamentals. Així hauríem contribuït a combatre la super¬
ficialitat amb què habitualment hom parla i escriu sobre el
doctor Torras, tant des de la dreta, com des de l'esquerra, com
des del centre. No ha estat així, malauradament. Com tampoc
no ha existit la decisió o l’empenta necessària —no ho sé — per
a enllestir, d’una vegada, l'edició de les seves Obres Comple¬
tes, amb la publicació del gran tresor que representen els vo¬
lums del seu epistolari que el pare Ignasi Casanovas i mossèn
Fortià Solà ja tenien preparat, segons crec, quan esclataren els
fets de 1936». Després afirmava: «La publicació d'aquest epis¬
tolari, doncs, és necessària per a conèixer la seva personalitat.
Però, a més, l’epistolari proporciona documentació molt im¬
portant per a situar el doctor Torras en el marc del seu temps
i per a comprendre els esdeveniments i la mentalitat de la seva

J. MEDINA

època a Catalunya». I encara: «És natural, doncs, que en in¬
tentar avui de situar el doctor Torras en el marc del seu temps,
deplori que el seu epistolari romangui inèdit, per causes que
no acabo de comprendre, i que em pregunti —i que pregunti a
qui correspon — si no seria ja hora de publicar-lo».

Cap al 1982, Josep Rafael Carreras de Nadal tingué contac¬
tes amb mossèn Àngel Miralda (el vice-postulador per Vic de
la causa de beatificació de Torras i Bages), que l’animà a em¬
prendre una edició «definitiva» de les Obres Completes del bis¬
be: és la d'aquesta col·lecció, el primer volum de la qual veié
la llum el 1984. I tomà, llavors, a suscitar-se el tema de V E-
pistolari. A la Balmesiana, en aquells moments, ningú no sa¬
bia res de l'existència de cartes originals i de l’edició prepara¬
da per Fortià Solà. Després d’una laboriosa recerca, en la qual
participaren el mateix Carreras, mossèn Bonet i Baltà i el P.
Batllori, entre altres, fou novament localitzat el material de l'E¬
pistolari, que va ser fotocopiat íntegrament per Carreras i pos¬
teriorment ordenat. Al mateix temps van ser demanades també
a Roma fotocòpies de les cartes incloses dins la causa de bea¬
tificació del bisbe, que foren obtingudes gràcies a la col·labo¬
ració de monsenyor Valentí Miserachs, postulador a Roma de
la causa de beatificiació de Torras i Bages. Tot aquest mate¬
rial va ser ordenat i catalogat en 18 gruixudes carpetes
per Antoni Móra i Lladó, que fou qui primer es féu càrrec d’a¬
quest nou i definitiu intent d'edició de /'Epistolari de Torras
i Bages.

És en aquest punt que va arribar a les mans del qui signa
aquest pròleg i es responsabilitza de l’actual transcripció i, en
part, anotació de les cartes del bisbe de Vic. Això ocorregué el
dia 4 de maig del 1991, després que, a través de l’amic Albert
Manent, va ser presentat a l’entusiasta impulsor d’aquesta
nova edició de les Obres de Torras i Bages.

Ara finalment, doncs, surt a la llum pública un Epistolari
—si no el primer, almenys sí un dels primers projectats a Ca¬
talunya durant el nostre segle — llargament esperat i sol·licitat.
L'atzarosa trajectòria del seu procés d’edició deu fer que sigui

PRÒLEG

un dels que més força de voluntat han requerit tant per part
dels editors com per part dels recol·lectors.

A partir del moment que l'actual editor de /'Epistolari es
féu càrrec d’aquest nou intent, la feina feta ha consistit prin¬
cipalment a transcriure de cap i de nou tot el corpus epistolar,
fet segons el criteri de la normalització únicament ortogràfica
(sempre que ha estat possible comptar amb una fotocòpia de
l'original: en els casos en què només s’ha pogut comptar amb
una transcripció —preferentment ha estat seguida la manus-
crita de Fortià Solà, quan existia —, ha calgut acontentar-se a
acceptar aquesta lectura). Però també el signant ha col·laborat
a eixamplar el nombre de cartes incotporades a /'Epistolari:
paral·lelament al treball de transcripció, ha dut a terme no so¬
lament una crida a través de la ràdio i de la premsa, sinó també
una consulta personal als arxius o a les publicacions on hi ha¬
via o semblava que podia haver-hi cartes fins ara no recollides
o els originals d’algunes d'aquelles de les quals només comptà¬
vem amb la transcripció. Així, ha estat notablement augmentat
el nombre total de les cartes. Malgrat tot, un bon nombre d'ar¬
xius, als quals havia estat demanat si tenien cartes del bisbe de
Vic, no han tingut ni la gentilesa de tornar una contesta.

L'ordenació de les cartes en la present edició obeeix, sem¬
pre que ha estat possible de comptar amb la datació de l’ori¬
ginal o amb indicis que. la facilitessin (com ha ocorregut en
gairebé totes les cartes no datades), a un rigorós criteri crono¬
lògic (les cartes no datades que Fortià Solà intercalava discre-
cionalment en alguna banda han romàs al lloc que ell els
assignà; les escassíssimes que ha estat del tot impossible de da¬
tar han estat guardades per al final del corpus). Així ordena¬
des, han rebut finalment una numeració. Totes elles van intro¬
duïdes pel nom de la persona o institució a qui van adreçades
(el títol que hi havia posat Fortià Solà ha estat sovint incor¬
porat com a nota) i porten al peu la indicació del lloc d'on pro¬
cedeixen. Han estat incorporades, en llur totalitat, les notes que
redactaren el canonge Jaume Collell i mossèn Fortià Solà (l'au¬
toritat dels quals ha estat sempre indicada), i a aquestes se n'hi

J. MEDINA

han afegit altres de noves, confegides sovint a base de cartes
d'altri que poden servir per a explicar factors importants de la
correspondència torrasiana.

Només ens resta afegir que el millor complement d’aquest
Epistolari és la Biografia del Bisbe Torras i Bages redactada
per Fortià Solà (que es troba als volums 120 i 129 de la col·lec¬
ció Biblioteca Abat Oliba): és en ella que el lector trobarà una
bona descripció de les persones relacionades amb el bisbe de
Vic, de les diverses circumstàncies històriques travessades per
ell i dels afers que hagué de resoldre en la seva vida. Remetent-
nos, doncs, a aquest treball, alleugerim de notes innecessàries
la nostra edició.

Pel que fa a la procedència de les cartes, aquesta ha estat
indicada al peu de cada una d'elles. Le sigles emprades han es¬
tat les següents:

F: Foment de Pietat.

R: Roma (del procés de beatificació).

V: Arxiu episcopal de Vic.

C: Arxiu dels Caputxins.

DA: Dulcis Amicitia. Correspondència del doctor Torras i Bages a mos¬
sèn Jaume Collell, qui publica eix epistolari ab prefaci i notes aclaratòries,
Vic 1926

H. Arxiu Històric S.I. Catalunya.

VP. Fons Verdaguer-Panadès.

E. Jacint Verdaguer, Epistolari (10 volums). A cura deJ.M. de Casacuber-
ta i J. Torrent i Fàbregas, Barcelona (Editorial Barcino), 1959-1987 (en curs
de publicació).

N. Arxiu Nacional de Catalunya.

BC. Biblioteca de Catalunya.

T. Arxiu Diocesà de Tarragona.

SM. Arxiu Soler i March.

M. Arxiu de Montserrat.

AG.CMF. Arxiu General dels Missioners Claretians (Roma).

ST. Arxiu de les Carmelites Descalces de Santa Teresa (Vic).

SH: Seminari d'Història Contemporània de l'Església Catalana. Fons de
Mossèn Joan Bonet i Ballà, dipositat a la Biblioteca Episcopal de Barcelona.

ACC: Arxiu de la Casa Provincial de les Carmelites de la Caritat-Vedruna.

PRÒLEG

Vic.

,4SV: Arxiu Secret del Vaticà.

Però no hem d’acabar aquesta presentació sense haver
agraït abans l’amable col·laboració de tots aquells qui ens han
fet planera la tasca de localització i edició de les cartes de Tor¬
ras i Bages. En primer lloc, hem de manifestar el nostre agraï¬
ment a Josep-Rafael Carreras de Nadal, l'entusiasta impulsor
d’aquesta edició, sense l'empenta del qual de segur que no
s’hauria pogut fer realitat aquest projecte d'edició iniciat l’any
1916. També l’hem de manifestar a Josep Benet, director del
Centre d’Història Contemporània de la Generalitat de Catalu¬
nya, des del qual ha ofert un important ajut econòmic. Alhora
volem també palesar la nostra gratitud a Albert Manent, que
ens acompanyà a Tarragona, on localitzàrem més d'un cente¬
nar de noves cartes, i amb el qual hem fet nombroses visites a
mossèn Josep Bonet i Baltà, torrasià de primera fila, que ens
deixà un bon nombre de fotocòpies de cartes originals de Tor¬
ras i Bages. A mossèn Ramon Corts i Blay, que ens facilità cò¬
pies dels regestos on es troben les cartes del bisbe guardades a
l'Arxiu Secret del Vaticà. I, en fi, a tots aquells que ens han aju¬
dat a localitzar un bon nombre de les cartes que encara no ha¬
vien estat recopilades: el doctor Àngel Miralda, que constant¬
ment ha anat remetent de Vic estant tot el que hi ha anat tro¬
bant fins al present; la senyora Pilar Martínez Carner, que ens
facilità una còpia de totes les cartes adreçades a Leonci Soler
i March; el P. Jordi Roca, S.J, que ens obrí el fons Sardà i Sal-
vany a l’Arxiu de la Companyia de Jesús, de Sant Cugat del Va¬
llès; el doctor Casimir Martí, que ens fotocopià diligentment
les cartes a M. Duran i Bas, E. Prat de la Riba, R. Rucabado,
N. Verdaguer i Callis, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i que
ens facilità la consulta dels microfilms de l’Arxiu Secret del Va¬
ticà; Josep M. Sans Travé, que ens féu arribar també de l’Ar¬
xiu Nacional la correspondència amb M. Senahima i Palà; el
P. Marc Taxonera, O.S.B., que ens proporcionà les cartes a l’a¬
bat Deàs, de l’Arxiu de Montserrat; el P. Josep Massot i Mun-

J. MEDINA

taner, O.S.B., que ens donà pistes sobre les cartes a Unamuno
i una còpia de la carta a Ll. Nicolau d’Olwer; Amadeu Sobe-
ranas que ens deixà copiar les de la Biblioteca de Catalunya a
J. Morgades, A. Aguiló, J. Bofill i Mates, F. Clascar, F. Ma-
theu, S. Bové iJ. Miret i Sans; Josep M. Solà i Camps, que ens
passà una transcripció de diverses cartes a Verdaguer; mossèn
Salvador Ramon, que ens facilità la consulta a l'Arxiu Dioce¬
sà de Tarragona; Ignàsia Font, de l’Arxiu Episcopal de Vic; Jo¬
sep Cardús, de Granollers; mossèn Josep Gasol, cronista de la
ciutat de Manresa, que generosament ens envià una fotocòpia
d'una carta en poder seu; sor Pilar Menal, que ens trameté cò¬
pia de les cartes a les Carmelites, el P. Jesús Bermejo, C.M.F.,
que ens envià l’adreçada a J. Xifré, i Jordi Figuerola, que ens
facilità alguns documents de l’Arxiu Secret del Vaticà. A tots
ells, repetim, moltes gràcies.

Jaume Medina
(maig del 1993)

PREFACI*

Vull començar aqueix Prefaci, amb un parrafet de la Con¬
clusió de mon llibre de Memòries titulat Del meu fadrinatge,
publicat com altre dels volums de la Biblioteca d’Autors Vi-
gatans, en 1920. Digui aleshores: «Però no són aqueixes les
Memòries que molts esperen de mi i que m’han sigut amb
insistència demanades i quasi diré manades, en ocasions so¬
lemnes per superiors jeràrquics i altres varons respectables.
La vegada que més forta se’m féu la comminació, fou en un
dels dies del Congrés litúrgic celebrat a Montserrat pel mes
de juliol de l’any 1915. Estant a taula amb los senyors Bis¬
bes i sos acompanyants, baix la presidència del Nunci de Sa
Santedat, Monsenyor Ragonesi, l’animada conversa donà
son tomb sobre aqueix punt de les Memòries que hauria
d’escriure el canonge Collell. I fou sobre això tan explícit i
categòric en les raons que donà lo Dr. Torras i Bages, que
el senyor Nunci vingué a dir-me que tenia l'obligació de re-
dactar-les, buidant mon arxiu; i si no volia per motius aten-
dibles publicar-les en vida, deixar-les escrites per ésser es¬
tampades després de ma mort». I més endavant jo hi afe¬
gia: «al llibre que hauria de fer, si volia que respongués a

* Prefaci del canonge Jaume Collell a Dulcis amicüia (Vic 1926).

J. COLLELL

la idea que jo en tinc preconcebuda, deuria titular-lo: Les
nostres campanyes».

I vet aquí, estimat lector, com amb eix volum vinc a com¬
plir en part lo que em fou ordenat carinyosament per mon
Superior jeràrquic, qui no podia pas ni somiar, que fossen
ses Cartes íntimes les que donassen matèria per un tomet
de Memòries. Per molts motius jo no podia condemnar-les
al sepitern oblit eixes expansions d’una amistat que en bona
hora començà, en los primers albors de la nostra joventut i
s'anà refermant, any per any, fins arribar a la posta de sol
de la nostra vellesa.

Entre els beneficis que som rebut de la divina Providèn¬
cia, lo de les eletes amistats, i entre elles la del Dr. Torras i
Bages, lo considero com lo major de ma vida, en l’ordre na¬
tural; i per ço he volgut titular aqueix Epistolari: Dulcis
Amicitia. Providencial fou per mi lo primer encontre amb
l’amic vilafranquí. A Barcelona, abans de la Revolució del
1868, entre el jovent universitari hi havia dues colles que es
reunien setmanalment per entrenar-se en l'oratòria, di¬
guem-li parlamentària: l'una s’anomenava El Buen Deseo i
l’altra, El Estimulo. Aquesta es reunia en una saleta d’un
col·legi particular del carrer de les Eures, darrera de la iglé-
sia de Sant Jaume, i allí fiu coneixença amb en Riera i Ber¬
tran, Botet i Sisó, i altres, tots ells ben calificats en les au¬
les de la Universitat que era al vell edifici dels carmelites,
en lo carrer del Carme. Amb quinze dies d’anticipació lo qui
havia de dissertar anunciava el tema de son discurs que era
de sa lliure elecció. Jo vaig, un dia del 1867, anunciar que
parlaria de la decadència d’Espanya en lo sigle XVIII, espe¬
cialment en lo que toca al conreu de les ciències i de la li¬
teratura. Quan jo estava en lo més calent de la meva pero-
ració, parlant de l’Escolàstica decadent i degenerada, citant
allò de Melcior Cano, que de certes formes d'argumentar ne
diu canyes llargues «arundines longas», vaig sentir un mo¬
dest, pido la palabra, que sortia d’un llavis sombrejats per
un sedós petit bigoti; i era el Dr. Torras. Al cap de poca es-

PREFACI

tona salta un eixerit i esprimatxat minyó de Girona, en Rie¬
ra i Bertran, qui també demanà la paraula. I lo bo del cas
fou que si el Torras me va atacar per la censura de l’Esco-
lasticisme, en Riera i Bertran trobà poc lliberal i atenuada
la crítica de l'època borbònica. Moguda fou aquella acadè¬
mia i en ella nos donàrem la primera afectuosa estreta de
mà amb el Torras, qui entre els condeixebles de Dret i de
Filosofia i Lletres gosava de ben merescuda fama.

I perquè no ens perdéssem de vista, volgué el Senyor que
en lo curs 1870-71, nos trobéssem tots dos estudiant Teolo¬
gia en lo Seminari de Vic; i com les nostres celdes eren molt
veïnes, el Dr. Torras, amb sa gravedat habitual, venia cada
dia a les cinc a despertar-me i prendre’s la molèstia d'en¬
cendre el llum d’oli, anant repetint una carrandella de Jau-
mes que algun dia em féu perdre un xic la paciència. No cal
dir com se relligaria l’amistat amb l’intima comunicació d’i¬
dees i d’afectes en l'ordenada vida de col·legials.

Però lo que havia de posar lo segell inesborrable i deixar
perpètuament espiritualitzada, i per tant indestructible, la
nostra amistat, fou lo viatge a Itàlia i estada d’un mes a
Roma, en 1874, ordenats ja tots dos de sacerdots. Oh! quina
dolçor remintola en tot mon ser, recordant aquells dos me¬
sos de vida comuna, de tracte íntim, de companyia insepa¬
rable, tot visitant els grans monuments d’aquella terra pri¬
vilegiada de l'art, i sobretot de l'Eterna Roma! Si vull re-
templar mon esperit sacerdotal, no he de fer més que recor¬
dar aquella capella interior del temple dominicà, de la Mi-
i nerva, capella formada per les parets allí transportades de
i la celda on morí Santa Caterina de Sena, a on tots los dies
irdèiem la missa ajudant-se-la l'un a l’altre; i sobretot recor-
’dar l’audiència familiar que ens concedí lo Papa Pio IX en
la vesprada del dia 27 de febrer, conversant de les coses
d’Espanya, posant Sa Santedat per record de la visita en
nostres breviaris dos autògrafs, beneint-nos amb efusió pa¬
ternal i agraint amb amoroses frases l’almoina de 37.000
rals, en peces d’or, que m’entregaren per lo Diner de Sant

J. COLLEL·L

Pere lo Director de la Revista Popular, Dr. Sardà i Salvany i
l’editor benemèrit de la propaganda catòlica D. Primitiu
Sanmartí. De tot això n'han passat més de cinquanta anys,
i em sembla que era ahir que baixàvem les escales del Va¬
ticà, commoguts, silenciosos, i pensant que havíem de ser uns
bons capellans.

Ell, lo Dr. Torras, ho ha sigut i ben exemplar. I crec que
per conèixer millor i més a fons la sua noble fisonomia sa¬
cerdotal, és oportuna i fins necessària, la publicació d’a¬
queixa Correspondència epistolar que jo guardava gelosa¬
ment, com tinc en sengles paquets i lligalls, les cartes de
Mossèn Verdaguer, del mestre Aguiló, de Sardà i Salvany, i
de tants altres, Prelats, lletrats de fama, periodistes de cap
de brot, hòmens d'acció i també mestres d'esperit que
m’honraren amb ses amicals comunicacions. Si visc encara
algun temps, potser hi espigolaré en eix munt de correspon¬
dència; i si no, quan jo sia mort, espero que voldran donar-
li un raconet en la nostra Biblioteca pública episcopal.

A on eren més dolces i atractívoles les comunicacions fou
durant alguns anys en les reunions freqüents que la colla
dels minyons solia tenir en la casa i despatx del Dr. Ricardo
Cortès, en un primer pis del carrer de Santa Anna de Bar¬
celona. Els minyons de qui fa menció en ses cartes lo Dr.
Torras, eren ell, el Cortès, lo Dr. Antoni Estalella, lo Dr. Jau¬
me Almera, lo Dr. Gaietà Barraquer, lo Dr. Manuel de Ros,
i més tard quan se traslladà de la Seu de Tarragona a la de
Barcelona, lo Dr. Celestí Ribera. De vegades també hi treia
el nas algun seglar tafaner, o algun personatge que li con¬
venia entrar al despatx de quelcom urgent. I aquí serà molt
oportú recordar una visita històrica. Mentres estàvem un
dia discutint, entrà de sobte lo Sr. Escolano, director del
Banc de Barcelona, qui tot somogut ens contà que acaba¬
ven d’arribar-li de França unes monges d'un novell Institut,
que es deien Reparadores, i que li havien suplicat les pro¬
tegís i encaminàs per la fundació que projectaven fer a Bar¬
celona. Lo Dr. Cortès coneixia superficialment aqueixa nova

PREFACI

Congregació de dones, per haver visitat la seva casa de To¬
losa de França, i en féu una descripció que dava la idea, pel
vestuari i per les seves pràctiques de religioses adoratrius,
de que la novella fundació era d’un aire tot aristocràtic. Al
cap de pocs dies ja tenien una casa llogada, i després d’al¬
gun temps hi entrava de novícia una filla del Sr. Escolano;
de lo qual se’n queixava el pare piadosament i amb molta
gràcia, dient que, per agraïment als bons serveis, aquelles
franceses li havien pres la filla. I per completar aquesta di¬
gressió recordaré que el Dr. Cortès fou l’home de confiança
d’aquella observantíssima i edificant Comunitat.

De la colla dels minyons els més assidus i constants en
les sentades del carrer de Santa Anna eren el Cortès que feia
bon paper en el Seminari i pertot arreu, l'Estalella que ja
gosava fama de legista i versat en l'especialitat del Dret ca¬
nònic, l'Almera que havia d'ésser una autoritat en ciències
geològiques i el Torres que per ses condicions personals i
per la situació de sa família, creia que havia de manternir-
se independent de tot càrrec que Tobligàs a residència con¬
tínua. Ell era el qui portava el pondus en les disquisicions
d'aquella casolana acadèmia, a la qual jo procurava assistir
sempre que, per un motiu o altre, havia d’anar a la capital.
I veus aquí que un dia, quan ja havia entrat jo de canonge
a la Seu de Vic, al saludar a la reunió dels minyons, i pre¬
guntar-me com de costum, què duia de nou, els vaig dir que
els volia comunicar una espècie de profecia. cQuè?, pregun¬
taren tots intrigats. «Doncs vinc a dir-vos, que tinc la segu-
ritat de que dels cinc que aquí som, ne sortiran quatre ca¬
nonges i un bisbe. Els canonges seran Cortès, Estalella,
Almera i Collell; el bisbe serà Torras». La predicció tin¬
gué son compliment, essent ademés honrats amb la Mitra
episcopal, Cortès auxiliar de Barcelona i Estalella bisbe de
Teruel.

La predicció sobre el Dr. Torras la vaig repetir un dia,
estant de sobretaula a sa casa de Vilafranca. «Senyor Fran-
cisco, digui a son pare, si viu uns quants anys, veurà bisbe

J. COLLELL

al Pepet». Poc me pensava que això dit amb ingenuïtat ben
amistosa, hagués de dar-li al bon pare una punyida al cor.
Arrencà el plor quasi inconsolable, perquè ell creia que el
seu fill ningú li havia de prendre, sobretot després que tots
els altres se li havien mort. Després tot anant a descansar,
que era quan solíem tenir un ressopó d'amena conversa, me
digué el Dr. Josep: «D’això de ser bisbe, no en parlis mai a
casa». Altrament, era tan estreta la unió dels minyons que
venia a ser com una germanor en la qual era possible entre-
gar-se a la borratxera de l’amistat, com diu en una de ses car¬
tes, el Torras; qui en altre lloc manifesta la temença de la
pena que li causaria el desfer-se aquella històrica penya cle¬
rical, de la qual tan sovint se'n fa al·lusió en aquesta Cor¬
respondència epistolar.

Aquest recull de cartes escrites sense ni remotament po¬
der imaginar que un dia haurien de veure la llum pública,
donaran una llum singular per jutjar de la fisonomia moral
del Dr. Torras i Bages, en qui resplendia una afectuositat
dintre les relacions amicals, que verament contrastava amb
el seu posat habitualment grave i fins sever. Coneixent la
seva idiosincràsia, l’educació que havia tingut dintre la vida
de família, i fins la miopia que en sa primera joventut li
dava, segons m'havia contat, una propensió a la tristesa i a
l’encongiment; no és estrany que les relacions a l’exterior
fossen limitades, i per tant busqués com una compensació
en les santes i dolces expansions de l'amistat, en les quals
trobava, són ses paraules, l 'exquisit amor de la franquesa. I
per ço recordant les nostres excursions per la ciutat de
Roma, deia: «Entre dos cors similars, les converses són més
sabroses, i l’ànima gosa més en els passeigs amb companyia
que amb lo sol espectacle de la naturalesa». I en la carta 53
diu: «puix per mi, si la llum de la fe no em fes descobrir no¬
ves esferes, i em quedés com ells ( los antics filosops ) en un
terreno purament natural, l'experiència m’hauria ja ense¬
nyat que no hi ha res superior en lo humà a la tranquil·la
conversa dels companys».

PREFACI

No en tenia encara prou amb eixes lloances a l’amistat,
que en la carta 90, ne dóna com una definició descriptiva
dels seus efectes, dient en frase exaltada: «Tu dius que ens
enyores, i nosaltres també desitgem una temporada, per a
rabejar-nos en la coral conversa dels amics, únic plaer del
capellà, fora dels que deriven del compliment del nostre mi¬
nisteri... Mes de tots modos l’amigable conversa és un gran
bé, refresca l’ànima, anima al desanimat, trau lo pes dels
pensaments tristos, nos fa socials si l’hàbit de la soledat nos
té taciturnos, i fa reviure en lo cor l’amor als hòmens, es-
mortuït molts cops per desenganys i agravis».

Aquest sentit apologètic de l’amistat és lo leit-motiv ins¬
pirador d’aquest enfilall de cartes dictades a la bona de Déu,
i per tant sense pretensions d’estil literari, però sempre ani¬
mades d’esperit sacerdotal del més bon encuny. Diferents
de caràcter i de temperament, ens enteníem perfectament i
eren similars els nostres cors, com ell deia, i concordaven
quasi sempre les nostres opinions i judicis sobre fets i per¬
sones tant d’altres temps, com de la nostra època que ha¬
gué de registrar pertorbacions i lluites deplorables. Ja en
trobarà el lector indicis i referències ben clares i podrà co¬
nèixer que la nostra colla del carrer de Santa Anna era labii
unius, i es mantingué ferma i decidida enmig de tantes clau¬
dicacions i febleses, sempre tenint per nord invariable i guia
segura les ensenyances pontifícies. Quan s'apaivagaren les
dissidències i s'esvaïren les preocupacions, més o menys sin¬
ceres, fou de tothom reconeguda i per molts aplaudida, la
nostra constant llealtat.

La influència que en la nostra formació tingueren i el se¬
diment que en nostres esperits deposi taren eixes comunica¬
cions tan seguides, difícil seria esbrinar-ho; però per ma
part puc assegurar que el tracte amb el Dr. Torras i els de¬
més companys, ademés del pler amb que se revé i s'esponja
el cor, donà a mon esperit sempre obert i agosarat, un tremp
especial que m'ha posat en condicions de superar dificultats
de la vida i anar fent mon camí, amb serenitat impertorba-

J. COLLELL

ble i fins amb expansiva jovialitat, que Déu me la mantinga
fins a l'hora de la mort.

En una de les últimes romeries a Montserrat, per la inau¬
guració del Tercer Misteri de Dolor, mentres jo procurava
que la gent anàs desfilant davant d’aquell grup escultòric
tan encertat, se m’acostà una senyora d'aire pagesívol, i em
digué amb un to misteriós: tot són morts. No poguí averi-
guar qui era ella i de quins morts parlava; mes ara, a 1 es¬
criure aqueixes ralles prologant la Correspondència epistolar
del Dr. Torras i Bages, també acut a mos llavis i a la punta
de la ploma la trista frase: tots són morts! Ni un me’n queda
d’aquella tan aimada com distingida colla d'íntims i verda-
ders amics, hòmens de ciència i de virtut probada que do¬
naren, tots, quiscun en son lloc d'honor i en sa esfera d ac¬
ció, exemples de zel fervorós i de sacrifici per la glòria de
Déu, defensa de la Fe i edificació del poble.

I al fer memòria de tots ells aixís en públic, com ho faig
sovint en lo secret de la pregària, sia’m permès repetir que
entre els molts i grans beneficis que el Senyor pròdigament
m'ha dispensat en ma llarga vida; he de considerar i esti¬
mar com a molt principals i de gran eficàcia les amistats de
que donen testimoni ben eloqüent eixes Cartes del Dr. Jo¬
sep Torras i Bages; esperant que per la misericòrdia divina
un dia he de trobar-los altra volta reunits in regione vivo-
rum, veient-nos mútuament resplendir amb lo brill hermós
de la unció sacerdotal. / Jaume Collell, Pvre. / Vic, març de
1926.

[El canonge acabava, encara, l'edició del seu epistolari
amb aquests mots:]

I sia aquesta recordança com el colofon d aqueixa inte-
ressantíssima Coirespondència epistolar que naturalment ha¬
via de terminar, quan essent mon Bisbe lo Dr. Torras, vi¬
víem els dos amics ja entrats en anys a redós del vell clo-
quer de la Seu de Vic, i era per tant sovintejada la comuni¬
cació verbal.

PREFACI

I abans de tancar eixes planes, plau-me fer constar que
aquesta edició ha sigut muníficament subvencionada per lo
Excm. Sr. D. Joan Antoni Güell i López, segon Comte de
Güell, qui ha volgut aixís palesar la seva veneració al gran
Prelat i l’afecte a les nostres campanyes culturals, contri¬
buint a la publicació del volum XX de la ja vistosa Biblio¬
teca d’Autors Vigatans.

Aixís lo digne fill del primer Comte de Güell ha seguit
l’exemple de son pare qui volgué donar una pública mostra
de la seva afectuosa admiració envers lo Dr. Torras i Bages,
fent-li ofrena de la magnífica estàtua de Crist jacent, obra
notabilíssima de TAgapit Vallmitjana que obtingué premi
en una exposició de Viena.

En lo plinte d'eixa obra escultòrica s’hi llegeix: aquesta
IMATGE DE JESUCRIST FOU OFERTA AL DOCTOR MOSSÈN JOSEP TORRAS I
BAGES, QUAN FOU PRECONITZAT BISBE DE VIC, PER D. EUSEBI GUELL I BA-
CIGALUPI, ANY 1899.

Eixa estàtua la tenia en l'Oratori del Palau lo Sr. Bisbe
Torras, i ara pot venerar-se i admirar-se en una edícula ar-
cosoli on hi han pintades les figures de la sepultura de Je¬
sús, en la Capella de Nostra Senyora de Montserrat de la
nostra Catedral, a on en sumptuós mausoleu jauen les mor¬
tals despulles de l’insigne Prelat que ha deixat, en la Diòce¬
sis de Vic i en tot Catalunya, una estela lluminosa inesbor¬
rable.

Jaume Collell

NOTA EDITORIAL*

De tots els documents rigorosament inèdits del Doctor
Torras que per primera volta es publiquen en aquesta edi¬
ció d’Obres Completes, la part més important, en quantitat
almenys, és, sens dubte, l’Epistolari.

La primera edició d'Obres Completes va ésser empresa
comptant solament amb la producció literària del Bisbe de
Vic impresa o amb mires a la llum pública, no, però amb
les seves cartes particulars, emmarcades, naturalment, en
un ambient de pura intimitat. És clar que altres documents,
com el Sermonari i els reculls de notes inèdites, apareguts
després del traspàs del Prelat i inclosos en aquella edició te¬
nen molt d’íntims; mes tots ells fan referència ja a doctrina
predicada, ja a matèria publicada, o sigui que han perdut
més o menys aquella tan rigorosa intimitat en què romanen
les cartes particulars.

Aquestes cartes, ara, en aquesta nova edició d’Obres
Completes, han d'arribar a les mans del públic, i han de com¬
pletar la llarga sèrie dels volums torrasians; i això no sola¬
ment pel que aquesta empresa editorial representa de
màxim esforç de recollida dels escrits del gran Bisbe, sinó

Nota inèdita de mossèn Fortià Soià (1936).

F. SOLA

demés per la nova altura espiritual que aquest ha assolit
darrerament amb ei procés canònic de les seves virtuts.

* * *

El pensament de publicar un dia o altre l’Epistolari del
Doctor Torras floreix ja arran de la seva mort triomfal, que
mogué tantes plomes a dir d’ell belles coses. I l'assiduïtat
de tants devots seus que, atents a la convocatòria, s'apres¬
sen a trametre els estocs de cartes amb què havien estat afa¬
vorits, fa entreveure la compilació d’un Epistolari esplèn¬
did.

La primera base d'aquesta col·lecció la dóna el Doctor
Josep Dachs, canceller del Prelat, el qual en els llargs anys
de secretariat tingué cura de recollir i estojar de la corres¬
pondència epistolar que passava per les seves mans quant
discretament i sense perill de compromisos es podia conser¬
var, i que d'altra manera, atès el temperament del Doctor
Torras de no conservar més que l'estrictament necessari,
hauria parat indefectiblement al foc. Això ha salvat un tre¬
sor valuosíssim de cartes, en gran part d’altes corporacions
i personalitats eclesiàstiques i civils, que en un moment o
altre freturaren el contacte del Bisbe de Vic, d’irradiació tan
eficaç com extensa. I consti que aquesta afició col·leccionis¬
ta del seu secretari, la providencialitat de la qual ara es veu
manifesta, al Prelat no sols no li és desconeguda, sinó que
en mantes ocasions la fomenta, segons es desprèn d’alguna
de les cartes al seu familiar adreçades.

Naturalment l’indicat per a col·leccionar l'Epistolari és
el mateix doctor Dachs, i ell fa la primera recollida de les
cartes que a pluja menuda retornen a Vic, on en gran part
havien estat escrites. En ésser ja voluminós el lligall, i quan
cal pensar en la seva estampació, aquest passa a Foment de
Pietat, que és a qui per dret ben propi pertoca de fer-ho.
Llargues anyades el gros munt de cartes espera l'hora d’a¬
nar a la impremta; i tot aquest temps que és d’impacient es-

NOTA EDITORIAL

pera pels devots del Prelat que sospiren pel doll inefable de
doctrina en forma nova —la tan suggestiva forma episto¬
lar— presentada, i per un immens enfilall de sorpreses pres¬
sentida, és evidentment beneficiós pel mateix Epistolari,
que no cessa de rublir-se amb nous plecs de correspondèn¬
cia torrasiana, eixits, alguns d’ells, de llocs semiamagats i
no sense més o menys explicables resistències. Una d'aques¬
tes resistències és la del Canonge Collell, de Vic, l’amic ín¬
tim de jovenesa del Doctor Torras, amb el qual aquest es
carteja més que amb ningú més, i en moments i sobre punts
de gran interès. Afortunadament, influint-hi les instàncies
del compiladors de l’Espistolari el Canonge vigatà es decidí
a publicar les cartes torrasianes per ell tan devotament
guardades, reunint-les en un dels volums de la «Biblioteca
d'Autors Vigatans» per ell gentilment titulat Dulcis Amici-
tia, i il·lustrat amb un llarg prefaci i notes explicatives i amb
sengles gravats del Bisbe i propi. Aquest volum, que conté
150 cartes, i sense el qual la col·lecció epistolar torrasiana
hauria resultat molt deficient, ha estat incorporat íntegra¬
ment —cartes i notes— a l'Epistolari, en la convicció que
les dites notes hi faran el mateix servei que el que es pro¬
posà l’autor del Dulcis Amicitia. I tot i essent tan fornida
aquesta col·lecció del canonge vigatà, encara s’ha de reco¬
nèixer que no és pas completa de bon tros; car uns moments
de viva activitat epistolar, ocasionada en part per la col·la¬
boració del Doctor Torras en La Veu del Montserrat, hi ha
lapsus molt notables, un d’ells de quatre anys (25 setembre
1887 - 24 juliol 1891), sense una sola de les cartes que sens
dubte sovintegen, com evidentment ve corroborat en algu¬
na carta d'aquest temps (12 agost 1888) de Collell a Torras.

* * *

Si és abundosa la producció literària del Doctor Torras,
la seva obra epistolar no se li queda endarrera. El prestigi
i la més delicada cortesia li posen diàriament la ploma als

F. SOLÀ

dits per a escriure un nombre de cartes verament extraor¬
dinari, oimés si es té en compte el seu temperament poc co¬
municatiu. En assabentar-se de les prosperitats i encara més
dels dols dels amics i coneguts, és amatent a trametre’ls la
seva espiritual participació, en lletres esponjoses d’un sant
afecte que edifica i conhorta. Cartes onomàstiques i de feli¬
citació pels moments usuals de la vida, en té poques relati¬
vament la ploma torrasiana; deixant de banda les felicita¬
cions anuals reglamentàries a determinades corporacions
religioses evidentment encaminades al foment de la vida es¬
piritual, tan sols d’alguna molt alta personalitat té costum
de recordar-se, segurament per a correspondre, atencions
que, llevat d’aquests casos comptats, el Prelat considera in¬
necessàries i supèrflues. En canvi, les lletres de condol so¬
vintegen, malgrat el propòsit en contra que es desprèn d’al¬
guna d’elles del principi del pontificat. Les cartes del Doc¬
tor Torras diuen sempre el que han de dir, i ho diuen sense
cap mena de formulismes, si no és el de la sempre senzilla
naturalitat i de la dolça majestat del vir sibi constans que
presideix tota la seva vida. I aquesta llei, que si en cap dels
seus escrits pogués ésser negligida fóra en aquests, aquí
principalment ha d'ésser remarcada: la carta fluixa, insubs-
tanciosa, sobrera... no hi és.

* * *

Corrent el temps l’Epistolari ha crescut; i si no es pot dir
complet en el sentit de la totalitat de les cartes, com ja no
és cosa de pensar, ho és en el de revelar aquest perfil espe¬
cial de la fesomia torrasiana inconegut fins ara. Demés, cada
any que ha passat ha permès de reduir els parèntesis i les
reserves que forçosament ha de tenir una publicació així, en¬
cara no lliurada, per part de molts interessats als dominis
de la història.

NOTA EDITORIAL

Entre les vàries formes d'ordenació de l'Epistolari hi ha¬
via la ben suggestiva d’acoblar les cartes en seccions distin¬
tes, que es podien retolar «cartes de família», «cartes d'a¬
mistat», «cartes de direcció espiritual», «de direcció cultu¬
ral», etc., etc.; i ja en un principi aquesta classificació no
exempta de dificultats havia estat adoptada. Fet i fet, però,
ha semblat que el desplegament més natural d’una sèrie tan
llarga és el rigorosament cronològic, amb el qual els esde¬
veniments eclesiàstics, socials i polítics intervinguts pel
Doctor Torras apareixen degudament ordenats i amb tot el
relleu que poden tenir en un epistolari. Les cartes sense
data, que no són moltes relativament, van intercalades en
llocs discrecionals.

Demés de les cartes del Doctor Torras ha semblat opor¬
tú d'incloure en la col·lecció una porció no petita d’altres
cartes amb elles relacionades. Sens dubte ajuden molt a
aclarir certs esdeveniments, i mantes voltes elles supleixen
la carta torrasiana desapareguda, i tal vegada projecten tan¬
ta llum com ella mateixa. Per a major claredat, aquestes car¬
tes figuren en lletra distinta.

La doble numeració que va al principi de cada carta res¬
pon, la de la banda esquerra, al número corresponent de l'E¬
pistolari, i la de la dreta, al número corresponent ja del Doc¬
tor Torras, ja d'altres persones.

Fortià Solà

1. A Francesc Torras i Gomar.

Barcelona, 18 de maig de 1862.

A Don Francisco Torres y Gomar.

Mi querido padre: pienso ya habràn recibido la ropa por
Purrej, y me supo mal el no saber que vendria aquel día por-
que por la manana les había escrito, y por ella les habría en-
viado la carta; me probé las botinas que me llevó y ya estan
bien, solamente que son un poco largas.

Ya pienso que madre està también curada del cuello, lo
que podran decir al escribirme.

El otro día fui a casa Milà, y me explicaron la muerte
del Sr. Ristol (E.P.D.) y sus deudas y deudores y también su
honradez y su irreprensible conducta moral en cuanto al
cargo de juez; según me dijeron ellos mismos los Sellents es-
taràn a tiempo aquí, porque Dona Pepa dijo confiaba que
aún pasarían aquí San Feliciano que es por junio, la senora
Milà ya està bien, y su padre también, su sobrina Marieta
estaba planchando a màs y mejor.

Expresiones a toda la familia, a Carbó y Ramona y su
marido y usted mande a su hijo y servidor.

José Torras y Bages

JOSEP TORRAS I BAGES

2. A Antoni Torras i Bages.

Barcelona, 18 de maig de 1862.

Mi querido Antonio: con mucho gusto oí tus razones de
que no comiera tanto, y con màs gusto lo leí cuando aque-
llo me hizo pensar que como buen aleccionador, me que-
rrías ensenar tú por medio del ejemplo, cuando este estío te
vea comer, pues las cosas siempre se aprenden mucho màs
con el ejemplo.

Como tú me alegré que Pablo Castany haya podido en¬
trar en la Guardia Civil, mas no iré a verle, primero porque
ya ves que seria difícil hallarle, y ahora que se acercan los
exàmenes, màs que sobrarnos tiempo nos falta, y en segun-
do lugar porque me repugna muchísimo entrar en cuarte-
les, mas aún por eso si fuera otro tiempo iria.

Me alegro que podais divertiros con coros y con teatro.

Adiós.

José Torras y Bages

3. A Jaume Collell.

Vilafranca, 23 de juliol 1871

Amic Jaume: a últims de juny t'escrigui i fins a l’hora
present no he rebut contesta; espero que aquesta vegada fa¬
ràs més bondat i que sisquera sia per quatre mots de lletra
només, donaràs alguna senyal de vida.

Com que la nostra festa major se va acostant, és precís
que comences a fer lo plan de campanya, proveir la capsa,
centre de nostres nasals delícies, i preparar-te per venir uns
quants dies, abans del de St. Feliu, que confio no et doldran
ni els tindràs per mal empleats.

EPISTOLARI

Penso que el Venturós Pelegrí estarà ja a punt de sortir a
fer sa ruta, que li desitjo tan venturosa com a son germà Fra
Anselm. Entretant tu, vivint i tractant amb persones tan re¬
ligioses i respectables, me presumo trobar-te convertit, quan
te torne a veure, en un padre grave. —S. Jaume, patró dels
pelegrins i patró teu, li do bon pelegrinatge, i a tu t’alcance,
en sa pròxima festivitat, la santedat de la vida, la salut del
cos i t’augmente l’afecte, que fa fraternal la vocació, al teu
perdurable amic,

Josep Torras i Bages, subdiaca.

Saluda molt als germans Masferrer, al Rt. Serra i a l’An¬
dreu si és aquí, i demés companys.

«Parla en eixa carta de dos llibrets meus que tingueren lo seu bon quart d'ho¬
ra: Lo Nou Fra Anselm, i el Venturós Pelegrí; imitacions dels vells llibrets que ha¬
vien per molt temps servit de lectura en moltes escoles, sobretot rurals de Ca¬
talunya. Del Nou Fra Anselm se'n feren vàries edicions en la Casa Anglada de
Vic, i el Venturós Pelegrí era una relació, seguint el mateix aire i metre del vell,
de les bullangues sagnants i incendiàries de la Commune de París» (Nota de Jau¬
me Collell).

4. A Jaume Collell

Barcelona, 16 de desembre de 1871

Estimat Jaume: t’escric aquesta carta tot corrent per tro¬
bar-me ple de feina i al mateix temps fent exercicis. Temps
ha t’hauria escrit, però fa poc tinguí que estar una porció
de dies en Vilafranca per una grave enfermetat del meu avi
de la qual arribà sacramental i de resultes de la qual enca¬
ra no ha sortit del llit. Això, com comprendràs, me mig re¬
fredà de cantar missa, però com sembla que Déu Ntre. Sr.
me’l guarda, la cantaré si va seguint millor. No sé encara

JOSEP TORRAS I BAGES

de cert lo dia que serà, però t’escric avui per demanar-te
que ja que no vingueres a casa per la festa major, vinguis
per Nadal; voldria menjar lo gall amb tu l’any primer d'és¬
ser sacerdot. Després d'ordenats, qui sap on la Providència
ens destinarà, i de consegüent, qui sap quan nos podrem tor¬
nar a veure en una mateixa taula.

Com lo dijous compto marxar a Girona, desitjaria con-
testesses aviat. Jo el dissabte al vespre, o al matí del diu¬
menge, compto tornar de Girona.

Digues a Mossèn Joan que si no li escric no és per falta
de ganes sinó per sobres de feina, saluda’l molt com també
a Mossèn Serra i demés companys i tu disposa de ton amic
i germà en lo cor de Cristo.

Josep Torras i Bages, Diaca.

Saluda molt al Sr. Rector i digues-li que dintre pocs dies
espero li podré fer saber haver rebut lo presbiterat. Enco¬
mana’m a Déu, perquè faig uns exercicis que Déu se n'apia¬
di.

5. A Jaume Collell.

Vilafranca, 25 de desembre de 1871

Estimat Jaume: rebi ahir al vespre la teva carta d’enho¬
rabona que ja també hauria pogut ésser de pèsam; puix que
el meu estimat avi entregà l'ànima al Senyor lo dia vint-i-
dos, vigília de ma ordenació. Déu Nostre Senyor no li vol¬
gué deixar veure amb ulls de carn aquest dia que ell tant de¬
sitjava i que jo esperava hauria vist encara. Encomana’l a
Déu i encomana-m’hi també a mi.

Com comprendràs, he resolt dir la primera missa resa-
da; mes com encara que hi falti sermó, música i tot altre se-

EPISTOLARI

nyal de goig, la cosa és la mateixa, espero que no faltaràs a
oir-la, i que de consegüent dintre pocs dies podrà abraçar-
te ton entranyable amic en els sagrats cors de Jesús i Maria.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Desitjaria vinguesses abans del dissabte. Lo tren surt de
Barcelona a les 6 del matí poca diferència. He escrit també
al Sr. Rector avui. Memòries als de casa teva i que tingueu
bones festes. En cas de venir abans del dissabte, escriu que
et vindria a esperar.

«Encara que pel dol tan fresc, la primera missa del Dr. Torras no fos una
gran solemnitat, fou un acte de dolça intimitat en la devota Capella dels Do¬
lors, de Vilafranca. Li feren companyia en aquella diada, a més dels seus pa¬
rents, sos conterranis, els catedràtics de la Universitat de Barcelona D. Manuel
Milà i Fontanals i D. Xavier Llorens i Barba. Ademés hi assistiren lo Dr. Josep
Morgades, penitencier de Barcelona, lo Rnt. Dr. Antoni Estalella, tots dos vila-
franquins i el Dr. Ricart Cortès, tres homes que portaren després la Mitra, com
son amic qui celebrava la primera missa. No he de passar per alt una anècdota
interessant. Al arribar a Vilafranca, el Dr. Llorens me suplicà que aquella nit
de Cap d’Any li fes companyia a casa seva, i a la vora de la llar tinguérem llar¬
ga conversa sobre temes de l'actualitat espanyola; i parlant dels partits que s'a¬
naven formant, i de les dissidències que es dibuixaven entre els elements catò¬
lics, pronuncià aquell gran filosop i bon cristià aquesta sentència: És trist que
hi hagin discòrdies entre catòlics, quan aviat s'hauran d'unir los qui creuen en
Déu, per contrarestar als qui no hi creuen» (Nota de Jaume Collell).

6. A Jaume Collell.

Barcelona, 16 de gener de 1872

Amic Jaume: acabo de rebre la teva carta i l’he llegida
amb molta alegria; espero que tu també al dissabte podràs
tenir-la completa i donar gràcies a Déu que t’ha posat en la
tribulació i te n’ha tret, tot pel teu profit.

Demà, si Déu vol, començaré a encomanar-te especial¬
ment a Déu en la Santa missa i tu no t’oblides d’encoma-

JOSEP TORRAS I BAGES

nar-m’hi també molt a mi, per a que pugue complir bé el
sant ministeri.

Ton ver amic i servidor en Jesús i Maria

Josep Torras, Pvre.

Ara visc al carrer Condal, 3, 3er; de consegüent pots di-
rigir-m’hi les cartes.

Memòries a Mossèn Joan i demés companys.

7. A Jaume Collell.

Barcelona, 15 de febrer de 1872

Amic Jaume: rebi la teua molt apreciada a son degut
temps i ahir los dos llibrets, l'un dels quals entregaré demà
al Dr. Cortès.

La carta d’una part m’entristí, pel combat que m'expli¬
caves, però com dels combats surten los valents, compto,
com tu ja comptes també, que no t’haurà fet cap mal. Tal
volta et valdran més que els aplausos. Paciència i perdó so¬
bretot te recomano, i com als afligits d’un modo especial
Déu los mira i escolta, te demano que no m'oblidis en tes
oracions.

En quant al llibret, no The llegit encara, però m'ha agra¬
dat l'estil; m’ha fet molta gràcia la traducció del sit terra le-
vis. Com lo llibre tracta d’antigualles i tu ets home també
d’antiguallcs, m’ha acudit que ningú com tu podrà propor-
cionar-me’n una que he resolt adoptar i és labaco de pols
que en eixa terra encara corre bastant. Espero de consegüent
que si t’és possible me’n compraràs la cantitat que et sem¬
bli, puix que jo no sé en quals cantitats se ven. No obstant,
per la primera vegada me sembla millor que no siga molt;

EPISTOLARI

però t'ho deixo a la teva mà. Espero que a l’enviar-me’l
m’explicaràs lo modo de conservar-lo que jo ignoro comple¬
tament i no t’oblidis de dir-me el preu.

Los de casa te saluden molt i tu saluda també cordial¬
ment als de casa teva de part de ton amic en Jesús i Maria.

Josep Torras i Bages. P.

Escriu-me si continues a casa teva.

«Eixa al·lusió de les antigualles se refereix a un llibret de propaganda de la
Revista Popular que vaig titular La Revolució i les Antigualles» (Nota de Jaume
Collell).

8. A Jaume Collell.

Barcelona, 26 de març de 1872

Amic Jaume: rebi la teva molt apreciada i la gerreta de
polvo, a la tornada de Vilafranca, puix passí la festa de St.
Josep gloriós a casa. Te’n dono les gràcies, però et descui¬
dares de posar lo que t'havia costat i aixís espero que en la
teva pròxima m’ho diràs. Aquell dia em trasladí a Vic, puix
los bons companys del Seminari m’escrigueren, recordant
lo bon temps de l'any passat. A tots els donaràs memòries i
digue'ls que a son torn los aniré escrivint.

Desitjo molt que et posis bo i per això et recomano el des¬
cans i fins si és necessari que facis callar la musa una tem¬
porada.

Estic molt enfeinat perquè a última hora he resolt fer
una plàtica en la tarda del dijous Sant sobre la Passió de
Nostre Senyor Jesucrist; i com ademés me tinc d’enterar de
les rúbriques dels oficis d'aquells dies, no em falta feina. No
t’oblidis de mi en aqueixos dies de gràcies divines.

JOSEP TORRAS I BAGES

Moltes memòries dels de casa. Tu saluda també als de
casa teva i al Dr. Ramon i rep lo carinyós abraç que t'envia
ton amic en los sagrats cors de Jesús i Maria.

Josep Torras i Bages, Pvre.

9. A Jaume Collell.

Barcelona, abril de 1872.

Amic Jaume: t'escric en primer lloc per a participar-te
que havem trasladat l’habitació al carrer del Governador n°
4, pis 3er, 2 a porta. De consegüent ja saps on me tens com
sempre disposat a servir-te. Com se va acostant el dia dels
Jocs Florals, tinc esperances de veure't prompte i en tot cas,
al menos, de poder llegir lletra teva.

Ja veuries en el diari la mort de l’inolvidable catedràtic
i amic nostre Dr. Xavier Llorens, (q.e.p.d.). Tinguí l’amar-
guíssim consol de veure'l morir i sa mort fou la d’un cristià
fervorós com havia sigut la seva vida.

Les persones estimades van desfilant de la vida, i ens
deixen massa amples; llàstima que no ens sabem aprofitar
d’aquestes lliçons que de tant en tant Déu nos envia. És una
de les morts que m’han causat més impressió, puix el difunt
que per fora semblava poc afectuós, era un home amantís-
sim dels seus amics, i el sentiment egoista que coneix lo que
valia no se sap conformar amb la seva falta.

Saluda molt a tots los de casa teva i al doctor Ramon
quan el vegis, de part de ton verdader amic i germà en los
cors de Jesús i Maria.

Josep Torras i Bages.
En lo mes de Maria recorda't de mi.

EPISTOLARI

10. A Jacint Verdaguer.

(abril de 1872). 1

Estimat Mossèn Cinto: Aquí li deixo les proves de la seva
poesia que deu anar en lo pròxim número del Missatger del
Sagrat Cor. M’han dit convindria molt que demà al matí es¬
tès ja corretgida, i aixís és que espero que o bé la portarà a
Betlem on seré pels funerals del Sr. Llorens, o bé la deixarà
a casa sua que jo passaré a buscar-la.

Espero veure'l abans no torni a Vic.

Som afm. amic.

Josep Torras i Bages Pvre.

1. Vegeu la carta anterior, on parla de la mort de X. Llorens.

11. A Jaume Collell.

Barcelona, 8 de juny de 1872.

Amic Jaume: Suposo ja rebries expressions, puix digui a
Mossèn Cinto que te’n donés, quan últimament vingué a
Barcelona. Quan lo vegis, pots dir-li que no he rebut les co¬
bles al Sagrat Cor que prometé enviar: no sé si encara me
les ha enviades o si les ha remeses directament al Canonge
Penitencier.

Ahir celebràrem d’un modo solemne lo dia del Sagrat
Cor en la Capella d’Escolàpies. Pel matí digui l'ofici amb
tota solemnitat, amb plàtica de comunió, que distribuí a
una multitud de noies; i per la tarda professo del Sagrament

JOSEP TORRAS I BAGES

que portava un senyor canonge, amb gran cantúria de part
de les mateixes noies del col·legi.

Penso que estaràs pròxim a exàmens i de consegüent ocu¬
pat en repassar els Cànons i la Sagrada Escriptura; però
això no obstant espero que no faràs esperar molt la contes¬
ta a ton servidor i amic affm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Saluda molt a la teva família, al Dr. Ramon i col·legues
del Seminari i als jesuïtes. Ja et pararies en un article bio¬
gràfic del Dr. Xavier Llorens que portava la «Renaixensa»
o que al menos sé que devia portar.

«Eixos jesuïtes a qui al·ludeix, eren una bona partida de jóvens estudiants
de la Companyia de Jesús que hagueren de marxar de França, al esclatar la guer¬
ra franco-prussiana, del 1870, com havien hagut d'emigrar, quan tinguérem la
Revolució del Setembre del 68. Expulsats de França, establiren los de la pro¬
víncia de Catalunya i Aragó son noviciat a Meritxell (Andorra) i els demés s a-
llotjaren en residències no molt numeroses en diversos indrets. Los que vingue¬
ren a Vic no passaven de la vintena, i tots estaven ja molt avançats en sos es¬
tudis, i en lo Seminari feren bona companyia» (Nota de Jaume Collell).

«L’article aquí al·ludit no és, com podria semblar, del Doctor Torras sino
del jove il·lustrat vigatà Francesc Masferrer. És titulat En Xavier Llorens i Barba
i la filosofia catalana («La Renaixensa»., Barcelona, 15 de juny del 1872. Any II,
núm. 10)» (Nota de Fortià Solà).

12. A Jaume Collell.

Vilafranca, 12 d’agost de 1872.

Amic Jaume: fa una porció de dies que estic a Vilafran¬
ca a on vinguí corrents i de pressa a conseqüència d'una gra¬
víssima enfermetat de mon germà, que el té en lo llit des d’a¬
vui fa tres setmanes i sense que per ara hi hagi verdadera

EPISTOLARI

millora, i de consegüent continuant en gran perill. Son mal
és un reumatisme que després d’haver-li seguit els òrgans
més interessants, se li ha fixat en lo ventre i bufeta fent-lo
patir terriblement i posant-lo en una gran prostració. So¬
bretot encomana’l a Déu i al gloriós St. Josep, perquè si des¬
graciadament morís, no tardaria molt temps en seguir-lo la
mare.

No tinc humor d’escriure més i per això te recomano al¬
tra vegada que l’encomanis a Déu.

Saluda a la teva família i demés coneguts i disposa de
ton amic en los Sagrats cors de Jesús i Maria.

Josep Torras i Bages, Pvre.

13. A Jaume Collell.

Vilafranca, 19 d’agost de 1872.

Amic Jaume: tinc el sentiment de participar-te que el di¬
vendres dia 16, entregà son esperit al Senyor, el meu esti¬
mat germà Antonet. El dillúns rebé el Santíssim Viàtic i al
mateix dia de la mort l'Extremaunció. Espero que en les te¬
ves oracions demanaràs a Déu el seu etern descans, i també
que derrame en el cor dels.meus desconsolats pares lo seu
sant consol.

Com que t’he escrit dos o tres cartes i no he rebut con¬
testa, espero que ara no la faràs esperar molt a fi d'assegu-
rar-me al menos que no estàs malalt.

Expressions a tota la família i demés coneguts i mana
de ton amic en lo Sagrat Cor de Jesús.

Josep Torras i Bages, Pvre.

JOSEP TORRAS I BAGES

14. A Jaume Collell.

Vilafranca, 16 d’octubre de 1872.

Amic Jaume: desitjo que l’estat eclesiàstic que tens ara
ja irrevocable, te prove i que cantes les epístoles tan a gust
com esperaves cantar-les i que reses sempre amb la solem¬
nitat que em digueres.

Com ja et digui a Barcelona, molt me plauria veure't per
ací alguns dies, i me sembla que ara cabalment que s’acos¬
ta Tots Sants, que aquest any porta tres festes, te vindria
molt bé per no haver de fer tantes campanes. Una quinze-
nada, m’afiguro que no et desagradaria passar-la aquí, a on
encara trobaries algun raïm.

Lo divendres, dia 25, tinc de predicar en honor del Sa¬
grat Cor que aquí se fan los trenta-tres dies en l’octubre i
amb bastanta solemnitat.

Tots los de casa te saluden cordialment i en particular
ton amic affm. en Jesús i Maria.

Josep Torras i Bages

15. A Jaume Collell.

Vilafranca, 13 de novembre de 1872.

Estimat Jaume: Rebi la tua el dia de Difunts i complí
l'encàrrec de pregar pel teu germà.

En quant a lo que em preguntes del remei que em feia
pel dolor, dec dir-te que mentres estiguí en aqueix Semina¬
ri, com no m'apretava molt, no em feia res. Antes que l’ha¬
via tingut molt fort en el cap, prenguí los banys de Caldes.
No obstant la mare s'ha fet vàries vegades un remei molt

EPISTOLARI

senzill i que sol donar bons resultats. Prendràs una cullera¬
da de llard i lo faràs fondre en una cassoleta amb un poc de
ron, i aixís calent te fregaràs la part adolorida, posant-hi so¬
bre un drap de llana ben calent perfumat amb flor de saüc.
Aquest remei se sol fer abans d'anar-se’n al llit; desitjaria
que el fesses.

Comprenc molt bé que el pobre Andreu estigue afligit,
puix per experiència sé lo que és trobar-se amb la vocació
trencada.

Estic bastant ocupat, puix després del sermó de què et
parlava, les monges Carmelites d’aquesta vila me demana¬
ren que els fes un dia de retiro, i com les monges sempre de¬
manen, ara volen que els faci en lo pròxim Advent una plà-
tica cada dia dels set o vuit que tenen d'exercicis. Com ja
et presumiràs, coneguent lo meu modo de pensar, al locu¬
tori no hi he estat més que un dia per a saludar a la Priora.
El diumenge vinent tinc de predicar en la nostra parròquia.

Escriu-me si s’olora ja alguna cosa d’ordres per les tém-
pores de Nadal, i si penses sortir amb la teva. Encara que
no haguem començat l’Advent, te demano que pensis d’ar¬
bitrar algun medi per a venir a passar Nadal aquí. Desitjo
molt tenir conversa llarga, i tots los de casa se n’alegrarien
de veure’t aquí aquella temporadeta.

Moltes memòries als de casa teva, als companys i Supe¬
riors del Seminari i en particular al Dr. Ramon, de part del
teu amic i germà en lo Sagrat Cor de Jesús.

Josep Torras i Bages, Pvre.

16. A Jaume Collell.

Vilafranca, 10 de gener de 1873.

Amic Jaume: a pesar de que Cap d'any ja ha passat fa

JOSEP TORRAS I BAGES

dies, veig que no has comparegut, i de consegüent ja dono
per avortada la teva promesa de venir a esta vila; lo qual
no m’ha estranyat, perquè els temps que corren no convi¬
den molt a anar pel món. Compto que ja sabràs que en Ca-
milo Palau 1 ha tornat d'Andorra, perquè segons m'escrigue-
ren no li provà la vida de la Companyia. En tinguí un cert
pressentiment, irracional tal volta, però que ha sortit com¬
plert.

Per aquí jo vaig trescant un poc en sermonets i plàtiques;
però en quant a l'estudi faig poc i sort encara de la Revista
de Lovaina que, enmig d'aquesta soledat literària, me man¬
té un xic encesa l'afició a les lletres; bé és cert no obstant
que aquestes de res ens serviran en lo dia del balanç de to¬
tes les nostres obres.

Saluda molt al Dr. Ramon, Mn. Serra i demés del Semi¬
nari i en les teves oracions no t’oblidis del teu ver amic en
el Cor de Jesús.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. «Camil Palau ha estat company del Doctor Torras al Seminari de Barce¬
lona» (Nota de Fortià Solà).

17. A Jaume Collell.

Vilafranca, 18 d'abril de 1873.

Amic Jaume: la teva carta rebuda ahir, fou per mi un ver-
dader consol, en aquests temps de tan desconsol per un cor
cristià. En primer lloc t'envio un abraç per lo nou pas que
has donat en Testat eclesiàstic, i desitjo que el Senyor te
done la virtut dels gloriosos diaques dels primers temps de
la Iglésia. Veig que ja has començat a exercir l’ordre, i jo

EPISTOLARI

també aquesta Quaresma he procurat treballar lo possible
per la glòria de Déu i de la sua Santa Iglésia. He distribuït
uns quatre-cents butlletins, i he fet los sermons de la Qua¬
resma a les monges Carmelites; i dono gràcies d’haver po¬
gut fer l’una cosa i l’altra, perquè aixís al menos he lograt
tenir un cor relativament tranquil, estant ocupat amb lo
sant ministeri.

No et detallo les desgràcies succeïdes a alguns pàrrocos
i vicaris d’aquesta comarca, perquè compto que ja en tin¬
dràs notícies. Lo resultat ha sigut que una gran part de par¬
ròquies d'est deganat i moltíssimes del de Piera han quedat
òrfenes i fins de Piera ha marxat lo mateix degà. El diumen¬
ge de Pasqua hi havia aquí quatre bateigs de St. Quintí, vila
que dista d’aquí unes tres hores.

Dintre de Vilafranca no hi ha hagut cap insult, al menos
de fet, gràcies a l’energia de l’alcalde; però hi ha hagut mol¬
ta por, puix tothom s'aplicava el refran, «quan vegis la bar¬
ba del veí cremar, posa la teva a remullar». Les funcions de
Setmana Santa s’han fet en totes les iglésies, i el diumenge
vinent hi haurà la comunió general pels impedits, puix l’al¬
calde ha dit que es podia fer sens cap obstacle.

En quant als dos germans Morgades, el canonge escrigué
dies enrera a son oncle des de Marsella, i el vicari continua
a Barcelona.

Entremig d'aquestes tristes notícies t’he de comunicar
que ma germana ha contret matrimoni lo dia 22 de març.
S’ha casat amb un jove fill d’un farmacèutic d’aquesta vila,
que estava de dependent en una casa de comerç de Barce¬
lona. No és ric perquè no el buscàrem ric, però és un bon
cristià que freqüenta els sagraments, cosa molt rara entre
el jovent d’ara, i al mateix temps entès en l’administració
d'una casa; encomana a Déu els dos esposos, per a que els
dongui les virtuts necessàries per a poguer portar lo jou ma¬
trimonial.

Per lo demés estimo moltíssim la teva oferta, però per
ara no penso sortir d'aquí resignat a la voluntat de Déu; més

JOSEP TORRAS I BAGES

perill del que hi ha hagut, sembla que per ara no hi serà, i
de tots modos ens tenim de fer amb un estat de coses que
és fàcil que dure molt i que ens confortem amb l’exemple
d'aquells eclesiàstics que en altres terres suporten tribula¬
cions semblants, i sobretot amb l’exemple d’aquells que en
altres temps les suportaren molt més grans. El bon Jesús
ens consolarà.

No et dic que vinguis com altres vegades, a pesar de que
tinc un vivíssim desig d'abraçar-te; perquè és un temps que
sols per necessitat se surt de casa; però lo que sí et demano
és que ens confortem mútuament per l'oració i que no et des¬
cuidis d'enviar una carta de tant en tant.

Los de casa, tots bons, te saluden cordialment, i tu do¬
naràs afectuoses memòries als teus pares i germana i altres
coneguts de part del teu affm. amic i germà in corde Jesu.

Josep.

18. A Jaume Collell.

Vilafranca, 1 de juny de 1873.

Dia de Pasqua de l'Esperit Sant.

Amic Jaume: rebi la tua carta, tota espiritual com no po¬
dia menos d'ésser sortint del retiro de uns exercicis. No he
descuidat d’encomanar-te a Déu com me demanaves i con¬
tinuaré fent lo mateix per a que el Senyor te faça un exem¬
plar sacerdot. Però tu tampoc m'oblidis a mi, perquè els dar¬
rers entrats solen ésser més fervorosos i sembla que han
d'ésser també més mimats de Déu.

Participo enterament de la teva alegria. La nostra amis¬
tat començada en època pels dos encara de vida profana i

EPISTOLARI

consumada en el Seminari, me sembla que ha de rebre son
sello en lo sacerdoci que vas a rebre; ojalà que els nostres
cors estiguessen encadenats, servint-los de vincle el cor de
Jesús!

tQuan ens veurem? Vet aquí lo que desitjaria saber i que
en l’actual estat és difícil de dir. De tots modos si celebres
la missa immediatament després d’ordenat i no tens espai
per a escriure, ja des d'ara et demano que em guardes un
raconet en la teua memòria aquell dia solemníssim, i sense
perdre aires de pare grave ni d’home espiritual (encara que
tot sacerdot deu ésser espiritual) permete'm que amb la lli¬
bertat d’amic te digue que mai te penediràs de celebrar la
missa amb tota la reverència, devoció, preparació i acció de
gràcies que es deuen a Déu per aquell acte que és el més im¬
portant de tota la vida sacerdotal.

Saluda molt cordialment als teus pares i germana, als
Drs. Sala, Suana, Mn. Serra i demés del Seminari, de part
de ton ver amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Memòries dels de casa i de Mn. Ignasi.

19. A Jaume Collell.

Vilafranca, 12 de juny de 1873.

Dia del Corpus Christi.

Amic Jaume: Déu Senyor nostre te doni molts anys de
vida, i gràcia per a servir-lo en lo ministeri sacerdotal que
acabes de rebre. Ja em represento lo teu entusiasme, l’ale¬
gria de la teua família i els brincos de content que farien els

JOSEP TORRAS I BAGES

nostres antics companys de Seminari més menuts, quan els
animaries a veure. Jo no podré gosar de tot això, perquè
amb les presents circumstàncies no crec prudent venir sen¬
se haver-n'hi necessitat: però creu-me, que també interior¬
ment estaré amb tu el dia solemne de ta missa. Quina feli¬
citat poder celebrar la primera missa dintre de l'octava del
Corpus Christi!

Crec molt bé lo que em dius de que el Sr. Bisbe estava
commogut en l'ordenació; perquè verament fa plorar de ter-
nura el veure que, quan el clero està perseguit i maltractat
i condemnat a la misèria, encara hi ha molts joves fidels a
la vocació de Déu; lo qual fa veure que el torrent de la mi¬
sericòrdia divina envers nosaltres no s’ha secat encara.

Quan ens veurem, estimat Jaume? Quan ens podrem aju¬
dar la missa mútuament i resar plegats l’ofici? Quan po¬
drem tenir aquelles converses o xerrades, si més te plau, tan
sui generis, i que sols se poden tenir amb poquíssims amics,
d'aquells que comprenen l'exquisit aroma de la franquesa?
Vet aquí una idea que de vegades me fa migrar i patir, i que
encara me faria patir més en altre temps que el present, en
el qual la gran amargura de les notícies que cada dia lle¬
gim, fa que sigui una veritat pràctica, aquella sentència de
l'Evangeli: «suffïcit diei malitia sua». Déu faci que prompte
pugui guanyar les indulgències besant-te la mà i abraçar-te
cordialment.

Dóna l'enhorabona als teus pares i germana; ja em con¬
sidero l’alegria que han de tenir, després de les desgràcies
que han tingut; saluda al Dr. Sala, a Mn. Cinto i demés, i
em despedeixo demanant-te un memento per mi en la pri¬
mera missa.

Els de casa també et feliciten i desitjarien veure't.

Ton ver amic en Jesús i Maria.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

«Per estar la Sede de Vic vacant per la mort de llim. Jordà i Soler, els tres
ordres sagrats aní a rebre’ls de mans de llim. i Rvm. Sr. D. Constantí Bonet,
bisbe de Girona. Lo presbiterat me fou conferit lo dia 7 de juny de 1873 i cele¬
brí la primera missa el dia 15, Dominica infraoctavam de Corpus, en la iglesia
de Sant Domingo, de Vic, fent lo sermó lo litre. Dr. D. Ramon Sala, canonge
penitencier i rector del Seminari» (Nota de Jaume Collell).

20. A Jaume Collell.

Vinçà, 5 d'agost de 1873.

Amic Jaume: per fi he fet lo que no tenia ganes de fer, lo
que és contra el meu geni, contra el meu cor i fins contra
les meues conviccions; he deixat la nostra estimada Espa¬
nya per a venir-me’n a aquesta terra de França, des d’a on
encara estimo molt més el nostre país. El motiu de ma par¬
tida de Vilafranca no fou cap insult, ni cosa semblant; però
els de casa marxaren a una altra població, espantats i te-
merosos de que no passés allí lo que passà a Igualada, i jo
creguí que puix que havia de sortir de casa, no era prudent
anar-me’n amb els de la família, sinó que valia més venir-
me'n a aquestes terres que actualment estan plenes de ca¬
talans.

Visc en companyia del dr. Barraquer i un germà seu a
Vinçà, poble d’unes dos mil ànimes, al peu del Canigó i a
unes set hores de Perpinyà. El diumenge tinguí el goig de
sentir cantar els mateixos goigs del Roser que cantem en
nostres parròquies; però a pesar d'això, a pesar de que la
gent, com saps, parla en català, si bé molt brut de francès;
el nostre antic caràcter català queda totalment ofegat per
l'èmfasis francès, i per aquella cultura excessiva i maneres
afectades, pròpies d'aquesta nació. Espero que m'escriuràs
i llargament, puix aquí es necessita, si bé t’encarrego que
ho facis en paper ben prim, puix aquí sembla que són molt
escrupolosos en lo pes.

Encomana'm a Déu i saluda molt cordialment als de casa

JOSEP TORRAS 1 BAGES

teva i demés amics de Vic, de part de ton afm. amic in cor-
de Jesu.

Josep Torras i Bages.

Per la direcció, basta: Vinçà — Pirinées Orientales.

Aquest tonto d'en Torres usa el Rabà com si fos un ga-
vatx. «Yo visto sotana francesa, es verdad, pero sin el dis-
tintivo gallicano».

Aperiatur terra et germinet Salvatorem. Rorate coeli de-
super et nubes pluant justum. Quiero decir, el día de la paz
y de mi regreso a Espana y al seno de mis amigos tan bue-
nos como V., de los cuales no es digno este su affmo. — C.
Barraquer. 1

1. «L'emigració del Doctor Torras al Rosselló respon, com ja es desprèn d'a¬
questa carta i les següents, a la situació compromesa que entorn dels catòlics,
eclesiàstics sobretot, han creat els esdeveniments polítics del temps. — Vegeu
Biografia, vol. I, pàg. 94» (Nota de Fortià Solà).

21. A Francesc Torras i Gomar.

Vinçà, 14 d’agost (1873).

Sr. Dn. Francisco Torras.

Estimado padre: he recibido su muy agradecida fecha
del nueve, la cual me ha sacado del verdadero cuidado en
que me tenia la carència de cartas de ustedes, pues a pesar
de que veo me hablan de otras cartas yo no había recibido
ninguna. Esta ha llegado hoy quizàs con algún retraso por-
que los sellos que pusieron no eran suficientes de modo que
yo he debido pagar el restante hasta cuarenta céntimos que
es lo que cuesta el franqueo.

Me alegro que los aires del mar les prueben, pues temia
que el mucho calor de esta villa, la falta de comodidades

EPISTOLARI

que hay fuera de casa y las malas aguas de Sitges no fueran
perjudiciales a la delicada salud de madre y al estado de Ma¬
rieta. Dios quiera que puedan disfrutar de buena salud
mientras estén fuera de casa. Nosotros gracias a Dios todos
buenos; sólo al principio el cambio de aguas nos dió a todos
algun dia de cólicos pero sin que fuera cosa notable; ahora
ya estamos acostumbrados y la alimentación que es casi lo
mismo que en nuestro país, no tiene los inconvenientes de
la que se usa en el interior de Francia. Como no quiero pa-
sar por emigrado, porque no lo soy, digan a los què les pre¬
gunten por mí y por mi vuelta que tal vez no tarde mucho
en volver si hay tranquilidad.

Ayer fuimos otra vez a Prades en donde me encargaron
muchas expresiones para ustedes el dr. Estalella y la Seno-
ra Cristina y su sobrina. Ellos se van a Font Romeu algunos
días y a haber recibido carta de ustedes algunos días antes
hubiera ido con ellos, pero ahora, tarde de la vigilia de la
Virgen no es tiempo para ello.— Procuren estar alegres en
Sitges como nosotros lo estamos en Vinçà y den muchas ex¬
presiones a la família Casals, a abuela, madre, Tomàs y Ma¬
rieta y usted disponga de su hijo

José

Para las cartas tal vez valdria mas pusiesen Mr. y no l'ab-
bé.

22. A Francesc Torras i Gomar.

Vinçà, 15 d’agost (1873).

Sr. Dn. Francisco Torras.

Estimado padre: he recibido su muy apreciada del día

JOSEP TORRAS I BAGES

11 en la cual veo que estan en perfecta salud, como igual-
mente Dios nos la concede a nosotros. Creo ya habràn reci-
bido la mía contestando a la suya del nueve y en ella les ad¬
vertia (por si no llegase a sus manos) que no ponían el fran-
queo suficiente, que es de cuarenta céntimos, razón por la
cual yo debo pagar al recibirlas una especie de multa de cin-
co sueldos. — Hoy he recibido carta del P. Mariano Baltà
en que me habla de un recién llegado de Vilafranca que no
sé quien serà.

En Vinçà estamos perfectamente bien, sobre todo desde
que han cesado algo los calores, mayores al principio, que
los que había experimentado en Vilafranca en todo el vera-
no. Hoy hemos tenido procesión a la cual he asistido con
mis companeros; manana este cantón de Vinçà, que viene a
ser una especie de deanato, celebra una romeria a un san-
tuario de la Virgen distante una hora de aquí y que se lla¬
ma de Doma nova. También pensamos asistir pues nos han
convidado y saliendo a las cinco de la manana no hay que
temer el sol. Estos buenos franceses son para nosotros su-
mamente amables y finos y nos tienen todas las deferencias,
nos proporcionan diarios y su buena companía para salir a
pasear. No obstante como somos bastantes con los compa¬
neros y tenemos estando solos màs libertad muchas veces
vamos solos charlando de las cosas de Espana y criticando
las de Francia, como si las nuestras fueran las mejores del
mundo. Las cosas de la Iglesia, sin embargo, que son las que
màs hemos visto, no tienen en realidad la gravedad que en
Espana; tienen algo de teatral, cantan mucho y rezan poco,
y en el canto toma parte todo el mundo, lo que a veces pro-
duce buen efecto pues como ya se lo ensena a los chicos y a
las muchachas desde pequenos cantan con afinamiento. 1 —
Salude a abuela, madre, Tomàs, Marieta y los de casa Ca¬
sals.

Suyo

José

EPISTOLARI

Cuando vean a los Tarridas denles el pésame.

1. «En aquells anys la participació del poble en el cant litúrgic constitueix
una novetat per als espanyols. No obstant, alguns dels cants a què al·ludeix la
carta no deuen ésser pròpiament litúrgics» (Nota de Fortià Solà).

23. A Francesc Torras i Gomar.

Vinçà, 21 d'agost (1873).

Sr. Dn. Francisco Torras.

Estimado padre: desde su carta fechada en el día 11 no
he recibido otra de usted; en ella vi su buena salud como no-
sotros también gracias a Dios disfrutamos, y màs cornodi-
dad desde que una lluvia nos ha aligerado algo del calor que
se hacía sentir en este país pero que aún seria mayor en Sit¬
ges.

Estos días han sido de peregrinaciones por este Rosellón
y por todo el Obispado de Perpihàn. La de este pueblo de
que les hablaba en mi última tuvo lugar con una concurrèn¬
cia de fieles numerosa, unos tres mil según los inteligentes.
En ella cantaron hasta reventar, y nosotros también la se-
guíamos, un càntico que han compuesto expresamente para
peregrinaciones y cuyo estribillo o tornada dice: Dieu de cle-
mence — Dieu protecteur — sauvez Rome et la France —
au nom du Sacré Coeur. Algunos pasos antes de llegar al
Santuario estaba el cura de la parròquia a que el mismo per-
tenece, revestido con alba y estola y distribuía a los ecle-
siàsticos, y a los hombres seglares una cruz roja que cada
uno colocaba después sobre el pecho, y que estaba bendeci-
da por el Papa. El trabajo estaba en decir las misas porque
había diez y nueve eclesiàsticos y sólo tres altares y aun uno
de estos fuera de la Iglesia y en el cual yo celebré la santa
misa. En este mismo altar se cantó el oficio y por la tarde

JOSEP TORRAS I BAGES

vísperas en las cuales cantaban una gran multitud de gen-
te. La procesión se hizo por la montana, concurriendo a ella
hombres y mujeres, como aquí suelen hacerlo, con un sol de
agosto que tostaba la cabeza de los pobres clérigos que como
nosotros no traían bonete; y después de ella volvimos a
Vinçà a las cuatro de la tarde, adonde llegamos completa-
mente sudados. Aquel día conocí que la gente de este país
son mas decididos que nosotros, pues a pesar de las inco-
modidades que todo el mundo sabia que se habían de pasar
estaban en la peregrinación todas las senoras y caballeros
principales de la villa. Hoy ha pasado por aquí otra pere¬
grinación que se dirigia al mismo santuario de Doma nova
y parece que aún duraran algunos días.— Dios quiera con-
ceder a los franceses la prosperidad y la paz de su país que
tanto la piden y que ellos dicen con fundamento que tíenen
pròxima.

Ya les explicaria mi companero de viaje Pablo los malos
ratos que pasamos durante el camino y sobre todo en la fron¬
tera por la falta de previsión que tuvimos o por mejor decir
la ignorància en llevamos pasaporte, esto me tiene aún algo
inquieto, no por mientras permanezca en Francia, sino por
el día en que debiese volver indocumentado lo cual en estos
tiempos revueltos podria ocasionar algun disgusto; por aho-
ra puedo pasar pero creo que serà necesario que me provea
de él, màs o menos tarde. En tal caso ya les remitiría la cè¬
dula de vecindad y con ella podrían fàcilmente sacarlo en
Barcelona; sólo temo que al remitirles la cèdula, por una de
esas casualidades posibles la perdiese y que de consiguiente
me quedase sin la una y sin el otro. En fin ya les diré des¬
pués lo que resuelva.

Saluden mucho a la familia Casals y usted, madre, abue-
la, Tomàs, Marieta y Rosa reciban el saludo que les envia
su afmo. hijo y servidor.

José.

He recibido carta de Pancho Bolet.

EPISTOLARI

La adjunta es para Mosén Ignacio y se la podéis dar cual-
quier día.

24. A Francesc Torras i Gomar.

Vinçà, 23 d'agost (1873).

Sr. Dn. Francisco Torras

Estimado padre: he recibido ayer su carta y me alegro
de su buena salud y del restablecimiento de Marieta.

Pocas noticias son las que aquí tenemos de Espana pues
si bien vemos los periódicos franceses estan por lo regular
mal enterados y exageran las noticias cada cual según su de-
voción. En cartas particulares no se suelen dar noticias po-
líticas, lo cual es muy prudente y por lo tanto estamos en-
teramente a oscuras. No por esto nos aburrimos pues pasa-
mos hablando y leyendo algo con los companeros y con los
de esta villa que son sumamente amables.

Recuerdo que en su última me decía que Madre me re-
comendaba que pensase en la ropa. Aún no he pensado bien
lo que haré; pero me parece que lo màs fàcil es que pediré
que me la remitan, lo cual es muy fàcil. En cuanto al frío
dicen los de aquí que no hace frío notable, y lo creo porque
hace ya una porción de días que comemos higos y cosas com-
pletamente sazonados, y dicen que aquí la vendimia em-
pieza antes de conduir agosto.— También nos dan a veces
para postres un fruto desconocido en nuestro país que es
la frambuesa, en catalan gers, de las cuales se extrae el
jarabe de este nombre. Son muy parecidos a la fresa, y
aun mejores.

Pienso que la temporada de vendimia que va a empezar
serà para ustedes de malestar en estas circunstancias; pero
no hay màs que tomar las cosas como vienen.

JOSEP TORRAS I BAGES

Saluden a madre, abuela, Tomàs, Marieta y la familia
Casals de parte de su hijo y servidor.

José.

25. A Tomàs Mestre.

Vinçà, 23 d’agost (1873).

Sr. Dn. Tomàs Mestre.

Querido Tomàs: leí la tuya con tristeza pero no sorprèn-
dido, porque desde que partí de casa tenia la convicción o
al menos el presentimiento de lo que ha sucedido a tu espo¬
sa; la temporada que al principio pasé sin recibir cartas
vuestras me fue màs dolorosa ya cabalmente por este pre¬
sentimiento que veo desgraciadamente confirmado en tu úl¬
tima carta. Dios que todo lo hace bien quiera dar fecundi-
dad a vuestro matrimonio si es para glòria suya, y reparar
de consiguiente la pérdida sufrida.

Veo también las tristes nuevas de la muerte de Mariano
Abella, y de la grave enfermedad de tu cunado Sala; a am-
bos encomiendo al Senor para que les dé lo que màs nece-
sitan.

Te recomiendo que en cuanto sea posible me recojas to-
dos los cuademos de la Revista de Lovaina que vayan lle-
gando.

Aunque no os lo escriba alguna vez, saludad siempre que
recibàis cartas rnías a Carbó, y sobre todo al Rdo. Ignacio
Gili y al Regente & &.

Consérvate bueno y dispon de tu cunado que te aprecia,

José

EPISTOLARI

26. A Jaume Collell.

Vinçà, 25 de setembre de 1873.

Amic Jaume: t’escric quatre ratlles tan sols per a refer¬
mar-te en la idea de que per a empendre nostre pelegrinat¬
ge a Roma crec que és molt prudent proveir-se de passa¬
port, no precisament per la França, sinó per la Itàlia. No et
deuen doldre els dos o tres duros que costa, puix d'esta ma¬
nera anirem més tranquils i segurs.

Sobretot no tardis; el còlera sembla que no fa por a nin¬
gú, tan benigne es presenta; tinc tantes ganes d’anar a Roma
que em sembla que m'ha d’escapar l'ocasió; fes de manera
per ta part de que no siga aixís. No et deixis enganyar per
cap altra idea ni interès, perquè pel sacerdot no n’hi ha cap
de més entranyable que veure al Vicari de Cristo.

Teu de cor

Josep

«Aquesta carta requereix una nota més llarga i expressiva. A primers de se¬
tembre de dit any 1873, em vingué un dia a Vic Mossèn Jacinto Verdaguer, a
qui els superiors havien destinat de Vicari a Vinyoles d'Orís, d'a on era rector
Mossèn Josep Galceran, qui en aquells dies ja estava preocupat i enfeinat amb
l'alçament carlista. Mossèn Cinto aprofità uns dies d'estiu per anar a passar-los
a Viladecans de Sant Boi de Lluçanès, i allí tranquil treballar de ferm en la fei¬
na del poema, L'Aílàntida, que anava planejant, tot alternant amb la composi¬
ció dels Idilis. De tal manera s'hi llençaria a l’obra, que un dia, estant ajagut al
bosc, va sentir unes punyides tan fortes al cap, que hagué de plegar del treball;
i veient que amb uns quants dies aquells dolors no minvaven, se’n vingué a casa
meva, on sempre tenia llit i taula parada; i parlant del seu mal li aconsellí que
reposés, i per millor fer-ho, li vaig proposar una passejada a Rosselló, amb l’o¬
casió d'anar a visitar al Torras i Bages. Gran il·lusió li féu aquesta anada, i part
a peu i part a cavall, travessàrem la frontera i entràrem al Rosselló pel Coll d’A¬
res. Perpinyà era ple de capellans del Bisbat de Barcelona, que havien fugit d’a¬
quella persecució tan vil dels republicans, que deixa indicada en una carta an¬
terior lo Dr. Torras. Era un espectacle trist veure allí tants sacerdots catalans,
alguns dels quals vivien, com en comunitat, en un convent de Caputxins que
aleshores estava deshabitat des de la guerra franco-prussiana i revolució conse-

JOSEP TORRAS I BAGES

güent. Passàrem a Vinçà, població tranquil·la, i més tranquil·la encara era la
posada on vivia el Torras amb pocs companys més, entre ells lo Dr. Gaietà Bar-
raquer. Mossèn Cinto aprofità la circumstància d'estiuejar a Vinçà un catedrà¬
tic de Medicina de la Facultat de Montpeller, qui li donà un diagnòstic encertat
i li proposà un tractament més encertat encara, com fou lo de repòs mental i
bona alimentació. En nostres converses amb lo Dr. Torras sortí la idea d’anar
a Roma tots dos, aprofitant aquell temps tan insegur a Espanya, i quedàrem
mig entesos com es veurà per lo que diu en cartes posteriors» (Nota de Jaume
Collell).

27. A Jaume Collell.

Vinçà, 1 d’octubre de 1873.

Amic Jaume: ja se’m fa llarg el que no m’hages escrit par¬
ticipant-me el dia que vindràs per a empendre nostre pele¬
grinatge; espero per tant que ho faràs promptament i més
desitjo encara que et poses en ruta prompte per a venir cap
ací. Si no creus prudent anar encara a Roma, podrem pas¬
sar encara per aquí alguns dies fins que el temps refresqui,
i aprofitar el temps visitant Tolosa, Lourdes i si vols Bor-
deus; o bé, com tu desitjaves, algunes ciutats de la Provença.

Sobretot no deixis de portar passaport, crec que seria im¬
prudent anar a Itàlia sense tal document.— Mon company
Gaietà et saluda cordialment i espera dintre de pocs dies
sortir per a Barcelona.— Tu saluda de part meua a la teua
família i demés amics d’aquí.— Ton ver amic in corde Jesu.

Josep

28. A Jaume Collell.

Vinçà, 12 d’octubre de 1873.

Amic Jaume: rebi ahir la teua molt apreciada en la qual

EPISTOLARI

veig els escrúpols que tens d’anar a Roma. Dic escrúpols, en
primer lloc en quant a lo del còlera en els ports de França,
puix jo que hi som, no sento parlar de tal cosa smo com
d’una cosa insignificantíssima. En fi no mtento per aixo fer-
te cap mena de violència, però desitjaria que prompte em
contestessis, i em diguessis si penses dilatar la teua vingu¬
da més allà de Tots Sants, puix aleshores jo me n vindria a
Espanya i esperaria l’hora de marxar.

La setmana entrant segurament aniré a Tolosa i Lour¬
des, i espero a la tornada trobar carta aquí i saber resolta-
ment una cosa o altra, puix ja saps que no estic de gens bona
gana en aquesta terra, sens fer més que dir missa i sense si-
quiera tenir els pocs llibres que un té a casa per a empleai

bé el temps. , „

Encara em dec examinar del tercer any de Teologia dog¬
màtica, i per tant ho aprofitaria per fer-ho; a pesar de no tro-

bar-me preparat. , ^

En Barraquer pensa marxar tal volta dema, en Kos e.
fora fa prop de quinze dies, i ara de poc era a Tolosa, la seua
família pensa que tornarà un dia d’aquests; lo primer que
m’acaba de donar una reguinyada et saluda cordialment, i
jo espero acabar d’escriure per a donar-li una fregada e

Dóna memòries a la teua família i digue'ls-hi que em per¬
donin, dóna'n també al Dr. Ramon i tu encomana m a Deu.

Josep.

29. A Jaume (Jollell.

Barcelona, 16 de novembre de 1873.

Estimat Jaume: rebi la tua última a Vmçà casi a la vi-

JOSEP TORRAS I BAGES

gília de marxar cap a Barcelona i amb molts dies de retràs.
He estat a Vilafranca a veure els de casa i després he tornat
a Barcelona, a on penso estar-me per ara. T’adverteixo que
he canviat d’habitació i estic junt amb un altre capellà con-
deixeble i amic, en lo carrer del Pom d'or n° 7, pis 2on.

Aquests dies estic preparant-me per a examinar-me de
tercer any de Teologia; ja pots pensar que portaré una teo¬
logia molt aigualida. Qui és capaç en aquests temps de de-
dicar-se a estudis profundos! Estic pensant que si aquests
temps duren, ens quedarem no sabent altra cosa que el ca¬
tecisme. El nostre pobre seminari, a on hi havia hagut prop
de cent col·legials, ara es troba amb un primer curs de gra¬
màtica compost de set nois. Si Déu i el teu Patró ens aju¬
den, a la iglésia d’Espanya li espera un pervenir molt trist.

M’alegro de que vinguis a predicar per la Concepció; ja
et desitjava sentir predicar, que davant de Déu val més que
fer versos; Ell t’hi doni bona traça i verdader zel.

Espero que la resolució que tinguis feta d’anar a Roma,
me la comunicaràs amb temps a fi d’estar previngui.

Dóna moltes memòries als teus pares i germana, a tots
els coneguts i especialment a Mossèn Cinto, i tu encoma¬
na’m bé a Déu.

Josep Torras i Bages.

Si tens proporció porta’m un poc de polvo; no ha d’ar¬
ribar a gerreta.

«Com ja queda insinuat en eixa carta, el dia 8 de desembre de 1873, per pri¬
mera vegada prediquí en una iglésia de Barcelona, la de la Concepció, que ha¬
via estat la iglésia de Jonqueres a l'interior de la Ciutat, i que aferrada, pedra
per pedra, fou reconstruïda en lloc apartat de YEnsanche, convertint-la en iglé¬
sia parroquial amb lo títol de la Concepció. L'ànima d'eixa reconstrucció i erec¬
ció de la nova parròquia fou lo meritissim sacerdot D. Eduard M a Vilarrasa. En
1873, encara la refeta iglésia no estava del tot arreglada, i pot dir-se que sem¬
blava una parròquia rural, puix poques cases hi havia edificades en lo que és

EPISTOLARI

ara carrer d'Aragó i circumveïnat. Després d'aquest sermó de la Concepció, lo
Rnt. Dr. D. Salvador Cassanyas, Ecònomo de la parròquia del Pi i sa Junta d’o¬
bra, m'oferiren lo sermó de la festa Patronal, o sia el dia dels Reis, 6 de gener
de 1874; i com a Madrid hi havia hagut lo colp d'Estat d’en Pavia, la festa del
Pi se celebrà amb un xic de temença de lo que podia esdevenir per les notícies
que corrien de moviment de revolta. Pugí a la trona, i en essent una mica més
enllà de la meitat del sermó, lo celebrant que era lo mateix Dr. Cassanyas, m’en¬
vià apressuradament un sagristà amb lo recadet poc tranquilisador de que m'a¬
fanyés a acabar la prèdica, perquè al carrer de Ponent es feien banicades.V aig
abreviar dissimuladament, i l'ofici es terminà de pressa i sense solemnitat, i de
seguit es tancà la iglésia del Pi, que com moltes altres estigué tres dies tancada,
per haver-se posat Barcelona en estat de siti. Mentres això passava a la capital,
a la muntanya els carlistes aprofitant la conjuntura, atacaren ferm i s’apodera¬
ren de la Ciutat de Vic. Dades eixes circumstàncies, creguérem amb lo Dr. Tor¬
ras que era bona ocasió per realisar la projectada anada a Roma; i fets los pre¬
paratius i lograts amb certa dificultat per part del Governador els passaports,
el dia 21 de gener, vestits de paisans, embarcàrem cap a Marsella. Del viatge a
Itàlia i de l’estada d'un mes a Roma, no en diré res més sinó que tots dos ho
consideràrem com una regalada benedicció del Cel que havia d'influir en lo res¬
tant de la nostra vida, tant per les fruïcions de l'art, com principalment per les
emocions ben fondes de la vida religiosa que en la Ciutat Eterna entren molt
endins d’un cor sacerdotal. Com aqueix viatge ja ha sigut relatat en la Biografia
del Ilm. Dr. D. Joseph Torras y Bages, publicada en Vic {Imp. de Llucià Anglada,
1916) no referiré més que dos fets: l’un fou durant les grans festes celebrades
en la Minerva de Roma per lo sisè Centenari de la mort de Sant Tomàs d'Aqui-
no, l'haver fet el Dr. Torras la professió de Terciari Dominicà i jo haver pres lo
hàbit, de mans del P. Mestre General Larroca; i l’altre fou l'audiència íntima i
familiar que ens concedí Sa Santedat el Papa Pio Novè, en la vesprada del dia
27 de febrer. I aquí dec posar punt a eixa Nota que podria resultar un dels més
interessants episodis de la nostra autobiografia» (Nota de Jaume Collell).

30. A Francesc Torras i Gomar.

Barcelona, 21 de gener (1874).

Sr. Dn. Francisco Torras.

Mi muy querido Padre: a las tres de esta tarde debemos
estar a bordo para salir a las cuatro con el vapor Meandro
de las Mensajerías imperiales para Marsella. 1 Cuando lle-
guemos a este punto ya les escribiré; de todos modos no ex-
tranen ustedes si tardaban en recibir carta pues ya saben
como van ahora los correos y hasta podria ser que si par-

JOSEP TORRAS I BAGES

tíamos inmediatamente de Marsella, cosa que no creo, no tu-
viera tiempo de hacerlo.

Consérvense buenos, no pasen cuidado por mí que ya sa¬
bré tener prudència y salude cordialmente a todos los de
casa y amigos.

Su hijo.

José.

1. «A principis de l’any 1874 el doctor Torras i son amic Mossèn Jaume Co-
llell, emprenen junts un viatge a Roma, projectat ja durant la permanència de
Vinçà» (Nota de Fortià Solà).

31. A Francesc Torras i Gomar.

Marsella, 22 de gener (1874).

Sr. Dn. Francisco Torras.

Mi querido padre: acabamos de llegar a Marsella con un
viaje de veinte horas completamente feliz. Ni Jaime ni yo
nos hemos mareado; un poco de incomodidad pero que ha
cesado completamente al llegar al puerto. — El vapor en
que hemos ido es muy bueno y el trato de la mesa también
y cuesta sólo nueve duros el pasaje. Aunque vamos vestidos
de paisano, hemos hecho nuestro rezo a la vista de todo el
mundo sin que nadie nos haya molestado.

Parece que recuerdo que preguntaban en su última cuan-
tos iríamos. Voy solo con Mosén Collell pues el Sr. Esteve
partió antes y creo que ninguna falta nos harà y de otra par-
te él quería ir muy atropelladamente.

No sé cuando partiremos de Marsella. En donde vol va¬
mos a parar ya les escribiré. Los dos nos encontramos per-
fectamente bien.

Jaime os saluda muy cordialmente; y yo hago lo mismo

EPISTOLARI

con madre y abuela, Tomàs, Marieta, los Casals y demàs
amigos y parientes de parte de su afmo. hijo y servidor,

José.

Ustedes no escriban hasta que yo les escriba desde Roma.

32. A Francesc Torras i Gomar.

Gènova, 28 de gener de 1874.

Sr. Dn. Francisco Torras.

Mi muy querido padre: pienso que habràn recibido la
carta que desde Marsella les escribí participàndoles nuestro
viaje feliz por mar.

Hemos llegado a Gènova, habiéndonos detenido un día
en Mònaco para no hacer tan pesado el viaje, la noche del
lunes, 26. En Mònaco vimos la cèlebre banca o casino de jue-
go que es una de las màs famosas de Europa por consejo y
recomendación del Sr. Dr. Dou que està allí de Vicario ge¬
neral. El casino es realmente fascinador por su riqueza y ele¬
gància y no extrano que los que allí van jueguen todos como
nos decía un joven que comía a nuestro lado en el Hotel. Por
las mesas del juego se ve córrer el oro de tal manera que bas¬
tarà decirle que el màximum de la partida es doce mil fran-
cos, y las partidas de ruleta y treinta y cuarenta que allí se
juegan, se hacen en un instante. Vimos en las mesas perso-
nas de todas las edades, desde viejos de ochenta anos que
debían ir acompanados ya por un ama, hasta jóvenes de me-
nos de veinte anos; las senoras estaban casi en igual núme¬
ro que los hombres, vestidas con un lujo extraordinario iban
solas y decididas como que estuviesen ya hechas también a
la vida del juego. Había alguna vieja que me daba còlera y
ninas o casi ninas que inspiraban làstima. Nos dijo el Vica-

JOSEP TORRAS I BAGES

rio general que el ano pasado un polaco perdió en una sola
noche la cantidad de ciento cincuenta mil francos. Para que
comprenda la importància de esta banca baste decirle que
el propietario del casino paga cada ano la cantidad de cien¬
to cincuenta mil francos al príncipe, debe emplear una can¬
tidad igual en obras públicas, sostiene una escuela de her-
manos de la doctrina cristiana, un hospital con sus corres-
pondientes hermanas, y como decía el Dr. Dou lo paga todo
porque allí parece que no se pagan contribuciones. Si el
príncipe debiese vivir de éstas lo pasaría muy mal, porque
todo el principado no creo que sea tan grande como muchas
haciendas que hay en la montana de Cataluna, porque con-
siste en un pedazo de la pendiente de una montana de don-
de derivan dos pequenos montecilios que se meten en el mar
y en uno de los cuales està Mònaco que serà una población
de unas dos mil almas, sin contar los extranjeros; y en el
otro montecillo està el casino o Monte-Carlo como ellos 11a-
man. — Este príncipe tiene un ejército de 60 soldados y aún
creo que los tiene de sobras.

Salimos de Mònaco admirados pero tristes por haber vis-
to el lujo y la elegancia para seducir a los incautos. Todo es
bello en aquella colina; el casino parece un verdadero pala-
cio, y toca allí dos veces al día una orquesta que dicen que
no hay ninguna de mejor en París.

En Gènova gracias a Dios hemos tenido impresiones màs
piadosas y conformes a nuestras inclinaciones. Hemos visto
por las calles de esta bella ciudad multitud de frailes y clé-
rigos. Hemos visitado Iglesias preciosísimas, llenas de cua-
dros y estatuas de màrmol y mosaicos. Parece que en esta
ciudad el màrmol anda como en nuestra tierra el yeso; tan¬
ta es la profusión con que se gasta. Las Iglesias estàn llenas
de reliquias, porque los genoveses que en la edad media fue-
ron de los primeros comerciantes de Europa, las traían con
sus naves de Tierra Santa. Hoy hemos dicho misa en el se-
pulcro de Sn. Juan Bta. y besado las cadenas con que Hero-
des tenia preso al Santo Precursor de Jesucristo.

EPISTOLARI

Aquí en Gènova nos hemos encontrado con una carava¬
na de franceses y un norteamericano y dos espaholes que se
van a la Tierra Santa. Casi hemos estado tentados de irnos
con ellos, pues por un precio bastante reducido para tan lar-
go viaje les tratan según hemos visto muy bien.

Nosotros tal vez salgamos de aquí esta noche o manana
por la manana. Ya les escribiré dentro de algunos días no
extranen que alguna vez tarde, porque corriendo la ciudad
pasan las horas y cuando llega la noche, debemos cumplir
nuestras obligaciones de ecíesiàstico y de consiguiente que¬
da poco tiempo.

Salude mucho a abuela, madre, Tomàs, Marieta, Rosa,
la Sra. Teresa y los del segundo piso y a los de casa Casals
de parte de su hijo y servidor,

José.

33. A Francesc Torras i Gomar.

Florència, 2 de febrer de 1874.

Sr. Dn. Francisco Torras.

Mi muy querido padre: pienso habràn recibido las dos
cartas anteriores, fechada la una en Marsella y la otra en Gè¬
nova en que les participaba nuestro buen viaje y les comu-
nicaba alguna de las cosas que vamos viendo en nuestro via¬
je a Roma. El sàbado, día 31, llegamos a esta ciudad de Flo¬
rència, habiéndonos detenido algo en Pisa para ver los cèle¬
bres monumentos que en ella existen. La tan celebrada to¬
rre inclinada que casi da temor de estar cerca de ella, es un
campanario gótico precioso; su inclinación es tal que tiran-
do una cuerda desde la cima del mismo cae a cinco metros
de distancia de su base. Enfrente de la torre està el baptis-

JOSEP TORRAS I BAGES

terio, que es una riquísima Capilla en forma de rotonda gò¬
tica también, y en ia cual hay la particularidad de lo que 11a-
man eco armónico de modo que el eco va contestando a las
voces que se dan con tal melodia que parece un órgano. Es¬
tos dos monumentos estan de lado a la Catedral que es tam¬
bién muy notable, cubierta de màrmoles y dorados con una
multitud de grandes cuadros. — En la misma Pisa hay tam¬
bién varias casas de gran gusto y aunque no son grandes me-
recen bien el nombre de palacios que ellos les dan por su be-
lleza y proporción.

Desde Pisa a Florència se va por el ferrocarril por una
gran llanura de campos y àrboles, lo cual nos produjo bue-
na impresión pues hemos pasado trozos de ferrocarril que
casi parecían subterràneos por los muchos túneles. En Flo¬
rència hemos sentido el fresco mas que en ninguna otra par-
te; pero andando se pasa fàcilmente, así es que no ha llega-
do a incomodarnos. En esta ciudad hemos visto ya a un re-
ligioso de Sto. Domingo catalàn para el cual el P. Romual-
do Espinàs me dió una carta y otra le ha traído Collell por
ser natural de Vic. Junto a su Iglesia hemos visitado el Mu-
seo de Sn. Marcos que fué convento de los Dominicos y en
el cual se hallan la cèlebres pinturas religiosas del Beato An-
gélico que fue religioso de aqueí convento, y otras todas re¬
ligiosas. Causa no obstante verdadera tristeza el pensar que
de aquel edificio construído por los frailes, adornados con
pinturas en su mayor parte de frailes, hayan sido éstos echa-
dos y relegados a una peqüena casa que hay cerca de la Igle-
sia. — Aprovechamos el día de ayer para visitarlo porque
los domingos es gratis, no obstante tal vez volvamos otro
día porque tuvimos poco tiempo y por lo tanto anduvimos
muy aprisa.

Aún nos falta mucho que ver sin embargo saldremos
pronto porque tenemos muchas ganas de llegar a Roma. He¬
mos andado no obstante una buena parte de ciudad que es
bellísima y en todos los edificios tanto Iglesias, como edifi-
cios públicos y casas se ve el gran gusto que tienen los ita-

EPISTOLARI

lianos así como la riqueza que tanto esta ciudad como Pisa
tuvieron en la edad Media en cuya època venían a ser como
la Inglaterra en nuestro tiempo. Ahora me acuerdo que no
les he dicho que en Pisa vimos el tan cèlebre cementerio lle-
no de tierra, de la Tierra Santa pero donde actualmente hay
enterrados personajes italianos que no tienen nada de San¬
tos.

El religioso dominico de que les he hablado nos ha con-
vidado mariana a almorzar; hoy continuaremos viendo la
ciudad y tal vez pasado manana salgamos. No lo sabemos
aún.

Por todas las partes donde hemos estado de Italia hemos
visto muchos ingleses; lo cual prueba que es un país bello
porque aquella gente tiene buen gusto. Me parece que cuan-
do los extranjeros vienen a Espaha la han de encontrar muy
pobre, y que aún nuestras grandes ciudades les han de pa-
recer cosa insignificante a lo menos en cuanto a la belleza
de los edificios y la riqueza y ornato.

Nosotros gracias a Dios buenos y muy buenos; ni hemos
tenido siquiera una indisposición cosa tan fàcil en tanta di-
versidad de manjares; yo pido cada día a Dios que les con-
ceda a ustedes igual gracia y deseo mucho tener noticias de
ustedes, por esto al recibo de la presente ya pueden escribir
a Roma con la siguiente dirección. — Italia. R.P. Paolo Car¬
bó per Giuseppe Torras. — Casa Generalizia Minerva. —
Roma. De esta manera al llegar a Roma no tardaremos tan-
tos días en tener noticias suyas. — Memorias a Madre, abue-
la, Tomàs, Marieta, Rosa Casals, etc. y usted mande a su hijo

José.

34. A Francesc Torras i Gomar.

Roma, 6 de febrer de 1874.

JOSEP TORRAS I BAGES

Sr. Dn. Francisco Torras.

Mi muy querido padre: ayer, jueves hemos entrado a
Roma cerca de las siete de la noche, procedentes de Asís don-
de fuimos a visitar el sepulcro del glorioso Sn. Francisco y
el cèlebre santuario de Ntra. Senora de los Angeles o de la
Porciúncula. Asís està en la línea férrea de Roma y de con-
siguiente nos vino perfectamente hacer esta escala.

Poca cosa podré decirles aún hoy de Roma porque llega-
dos ayer noche nos metimos en cama luego de desocupados
y esta manana la hemos pasado entre decir misa y ver al
Rdo. P. Carbó que nos ha recibido con una gran cordialidad
y nos ha hecho tomar chocolate en su celda; cosa que no ha-
bíamos tornado desde que salimos de Barcelona. Manana tal
vez ya vayamos a una casa que él nos ha buscado para dor¬
mir yendo a comer a la fonda o restaurant. Hemos salido
con él un poco y por lo que hemos andado se ve que Roma
tiene verdaderamente el aire de una gran ciudad y digna ca-
beza del catolicismo, por sus grandiosos monumentos o igle-
sias. Esta tarde hemos ido a la Iglesia de Sn. Pedro que nos
ha producido una grandísima impresión. Todos los elogios
que había oído decir me han parecido pocos para esta in¬
comparable Iglesia, digno sepulcro de los Santos apóstoles
Pedro y Pablo cuyos huesos se hallan en ella. Hoy nos he¬
mos entretenido en discurrir por la Iglesia mirando sus pre-
ciosidades sino que como a buenos católicos y sacerdotes he¬
mos ido a orar al pié de la sepultura de Sn. Pedro, delante
de la cual arden seguidamente un gran número de làmpa-
ras que producen un bellísimo efecto. En la Iglesia había
como suele acontecer muchos visi tantes y sólo causaba mal
efecto ver que algunos de éstos que tal vez ni siquiera son
católicos estan sin la devoción que aquel lugar sagrado se
merece.

Sólo entristece el pensar que esta grande y religiosa ciu¬
dad haya venido a parar en manos de un reyezuelo y de una
turba de malvados que estan en ella con desprecio del mun-
do católico echando a los frailes de sus conventos convir-

EPISTOLARI

tiendo en escuelas del gobierno los grandes seminarios ex-
tranjeros y hasta derribando las cruces que para hacer el
Vía-Crucis había en el Coliseo o Circo donde murieron tan-
tos millares de màrtires de la fe cristiana. Del grandioso con-
vento de la Minerva donde vive el padre Carbó, sólo queda
una tercera parte para los frailes; de lo restante se ha apo-
derado el gobierno, incluso la magnífica biblioteca, y ha ins-
talado allí el ministerio de hacienda. Creo que amarguras
de éstas tendremos muchas a medida que vayamos siguien-
do la ciudad porque la revolución aunque lentamente inten¬
ta destruir el Pontificado, no obstante aquí los frailes tienen
a lo menos la ventaja material de que van con sus hàbitos
y nadie les dice nada sin duda por lo muy acostuinbrados
que estan a verlos y porque el caràcter italiano tiene una
cierta cortesia exterior hasta en las personas de malos sen-
timientos.

Pienso que ya habràn recibido tres cartas que les he es-
crito desde que estoy fuera de Barcelona, la primera en Mar¬
sella, la segunda en Gènova y la otra en Florència. En esta
última les indicaba la dirección que debían dar a las cartas
que me escribiesen y que les repetiré para el caso de que no
la hubiesen recibido — Italia — R.P. Paolo Carbó per Giu-
seppe Torras — Casa Generalizia Minerva — Roma.

En la pròxima carta cuando estemos instalados en la
casa que dicho Padre nos ha buscado ya les diré la dirección.

Desearía que las cartas que les escriba desde Roma las
conservasen hasta mi venida.

Salude muy cordialmente a la madre, abuela, Tomàs,
Marieta, Rosa, los de casa Casals y amigos y usted, querido
padre disponga de su afectísimo hijo y servidor

José.

JOSEP TORRAS I BAGES

35. A Francesc Torras i Gomar.

Roma, 14 de febrer de 1874.

Sr. Dn. Francisco Torras.

Mi muy querido padre: aunque no he tenido contesta-
ción de ustedes pienso habràn recibido alguna de las cartas
que les he escrito desde mi partida en Marsella, Gènova, Flo¬
rència y Roma, en cuyas dos últimas ya les decía donde de-
bían dirigirme las cartas y que ahora les repetiré por si no
las hubiesen recibido. Italia — R.P.M. Paolo Carbó per Giu-
seppe Torras — Casa Generalizia Minerva — Roma. Podrían
también dirigirlas adonde vivimos via Cesarini-8-3; pero
creo que vale màs que la dirijan al P. Carbó en la Minerva
pues me parece ha de ser màs seguro. Pienso que mis cartas
habràn tenido retraso, y lo mismo las de Mosén Collell que
tampoco han tenido contestación, y los muchos espanoles
que hay en esta ciudad nos dicen que les sucede esto a menudo.

Estos días hemos continuado viendo iglesias, entre ellas
las cèlebres de Sn. Juan de Letràn y Sn. Pablo. Esta última
està bastante distante de Roma, sin embargo fuimos a pie,
para ir viendo las cosas notables que aquí a cada paso se en-
cuentran. Sn. Pablo es sin duda la Iglesia màs rica de Roma
y tal vez por lo que dicen de la tierra; de tan rica ni casi pa¬
rece Iglesia, pues los bellíssimos màrmoles y otras piedras
de que està contruída màs que ganas de orar dan ganas de
mirar y observar, y la mucha íuz que es necesario que haya
para ver los distintos colores de las piedras distrae, sobre
todo a los que como nosotros estamos acostumbrados a Igle¬
sias oscuras. En esta iglesia es donde hay los altares de ma-
laquita de que han oído ustedes hablar, y algunas columnas
de pórfido, regaladas por el Sultàn a Pio 9°. A una media
hora de la Iglesia estàn las tres fuentes nacidas de los saltos
que dió la cabeza del Santo Apòstol cuando se la cortaron.
Nosotros no fuimos porque íbamos a pie; pero tal vez vaya-
mos algun día que tomemos coche. — Estos en Roma son

EPISTOLARI

rauy baratos, cuestan solo 80 céntimos de peseta por lo que
ellos llaman una cursa. Nosotros sin embargo hasta ahora
nada hemos gastado en coche porque gracias a Dios los dos
tenemos buena pierna; sin embargo en Roma es la ciudad
en que he visto màs coches, y así como en Barcelona nunca
se ve a la gente del pueblo que vaya en coche aquí es muy
común, lo cual prueba lo muy grande que es esta ciudad.

También hemos visto, le decía, Sn. Juan de Letràn, fa¬
mosa màs aún que por su belleza, por haber sido fundada
por Constantino, el primer emperador cristiano, el cual fué
bautizado, siendo ya viejo, en el bautisterio de la misma
Iglesia. La inscripción de la Iglesia dice que es la madre y
la cabeza de todas las iglesias de la ciudad y del mundo,
pues ella ha sido la primera en que se ha dado cuito al Dios
verdadero, cuando los cristianos pudieron salir de las cata-
cumbas. — La actual iglesia es moderna porque la antigua
fué destruída por un incendio en el siglo décimo tercio; sólo
se conservan algunas cosas de la antigua, y sobre todo pre-
ciosas reliquias entre otras los trozos de la mesa en que el
Senor instituyó la Sagrada Eucaristia en la cena Pascual.

Junto a Sn. Juan de Letràn està una iglesia que llaman
el Sancta Sanctorum, con muchas reliquias insignes y so¬
bre todo allí està colocada la escala santa, que el Senor su-
bió y bajó tantas veces y regó con su sangre. La trajo de Je-
rusalén la emperatriz Sta. Elena, madre de Constantino, y
tuvimos la dicha de subirla. de rodillas como hacen todos
los fieles con mucha devoción. Aquel día sin embargo había
unos ingleses que desde abajo de la escalera estaban char-
lando, pues para ellos protestantes, sin duda, no seria nin-
gún motivo de devoción. La escala Santa està cubierta de
madera porque con el tiempo iba gastàndose el màrmol,
pero en cada escalón hay una rendija que permite verlo bien
y hasta tocarlo.

Ayer leímos algunos números del Diario de Barcelona y
vimos que por ahora, a lo menos hasta el seis, de cuyo día
era el último, no había cosa particular. Pienso que en Sit-

JOSEP TORRAS I BAGES

ges estaran ustedes bien, lo mismo que cuando les dejé; no-
sotros dos todos buenos y alegres, vemos alguna vez a Este¬
ve, y muchas veces a los buenos írailes catalanes que hay
aquí que nos aprecian mucho, y nos sirven en todo lo nece-
sario. Sobre todo les suplico que no hagan caso de retardo
de cartas. Salude mucho a madre, abuela, Tomàs, Marieta,
Casals y demàs amigos y usted querido padre mande a su
hijo y servidor

José.

36. A Francesc Torras i Gomar.

Roma, 21 de febrer de 1874.

Sr. Dn. Francisco Torras.

Por si no hubiéseis recibido mis anteriores cartas os pon-
go otra vez la dirección. Italia — R.P. Paolo Carbó per Giu-
seppe Torras — Casa Generalizia delia Minerva — Roma.

Mi querido padre: pienso habràn recibido alguna de las
diversas cartas que les he escrito durante el viaje y tres o
cuatro ya desde que estamos en Roma aunque a ninguna de
ellas he recibido contestación lo cual no me extrana de otra
parte atendido a que lo mismo pasa a mi companero y a los
demàs espanoles que hay aquí según dicen. Hoy haré certi¬
ficar esta carta, lo cual sólo cuesta dos reales para ver si de
esta manera irà màs segura; el Padre Fargas nos ha dicho
que él lo hacía así en casi todas sus cartas por poco interès
que tuviesen.

Gracias a Dios Jaime y yo estamos completamente bue¬
nos y en disposición de conduir los ayunos de la Santa Cua-
resma que ya hemos principiado. Los Padres trinitarios es¬
panoles nos hacen el favor de que podamos ir allí a hacer

EPISTOLARI

colación por la noche y de esta manera no tenemos necesi-
dad de meternos en una fonda o tratoria como aquí dicen
para pedir un plato de patatas o de habichuelas. Aquí tie-
nen los fieles dos días de abstinència todo el ano que son
los viernes y el sàbado, y durante la cuaresma tienen ade-
màs prohibición de comer huevos y lacticinios en algunos
pocos días pero en cambio en los demàs hasta en la cola¬
ción puede comer manjares guisados con manteca. Hemos
ya oído también un sermón de Cuaresma, el día del miér-
coles de ceniza, en la Iglesia de la Minerva que es en donde
decimos misa por ser la de los fraiies dominicos en que vive
el P. Carbó. El predicador nos gustó mucho y se conoce que
es muy buen orador; había mucha gente y sobre todo alum-
nos de los colegios eclesiàsticos extranjeros que hay en
Roma por lo cual conocimos que era predicador de fama.
Es un fraile dominico de Turín y observamos el distinto
modo de predicar del nuestro. Aquí el púlpito suele ser gran-
de y el sacerdote se pasea de una parte a otra, alguna vez
se sienta y descansa un rato pero hacen el sermón mucho
màs largo que nosotros. Procuraremos oir alguna vez otro
predicador, porque en Cuaresma solían las diferentes orde¬
nes hacer predicar a sus principales oradores, pero ahora
los pobres fraiies andan tan perseguidos y dispersos que se
conoce que no tienen humor de hacer funciones solemnes.
— También vimos el domingo último una procesión de Sa-
cramento por el interior de la Iglesia de Sn. Pedro. Había
mucho clero que presidia un Cardenal. Abrían la procesión
tres hombres vestidos con cotas encarnadas y llevando en
las manos un gran farol muy hermoso y con varias luces den-
tro. Seguían luego el pendón muy diverso de los de aquí por¬
que es muy grande y sostenido no por una vara en medio
sino por dos, una a cada lado y cuatro cordones dos delante
y dos detràs. Venían luego una porción de hombres con sus
cotas encarnadas que parecían algo a nuestras vestas y lue¬
go el clero y el Santísimo Sacramento debajo palio. Nos
agradó mucho ver detràs del Santísimo mucha gente de to-

JOSEP TORRAS I BAGES

das clases mezclada, lo mismo senores y seïíoras extranje-
ros que se conocían que eran de distinción que campesinos
pobres de la comarca de Roma y hasta mendigos; me pare-
ce que esta santa igualdad de nuestra religión ha de impre-
sionar mucho a los protestantes ingleses que tan orgullosos
suelen ser y que aquí abundan tanto.

Los dos companeros encontramos mucho a faltar las car-
tas de nuestros familiares y les encomiendo que para poner
el sello hagan mirar la tarifa en la administración de co-
rreos pues ya recordaran que cuando estaba en Francia por
haberles enterado mal el expendedor de sellos tardé mas de
lo regular en recibir la carta y esto en Francia que es un mo¬
delo de administración.

Nada hemos resuelto aún acerca de la vuelta porque nos
faltan muchísimas cosas que ver y de aquellas de que no
puede prescindir el que viene a Roma. Sobre todo el Santo
Padre al cual pensamos pedir luego audiència. Después ire-
mos dos o tres días a Nàpoles; ahora estamos visitando mu-
seos que para verse bien y con provecho deberían ser visi-
tas muy largas y continuadas. Algunas veces pensamos que
tal vez podremos venir a pasar la Pascua en su companía
ya que estando Roma en poder de los enemigos de la Reli¬
gión no hace las solemnes fiestas que hacía antes. De todos
modos les suplico que no se impacienten porque tardemos
un poco màs o menos, pues ya que hemos hecho el gasto y
el sacrificio de venir a Roma màs vale que lo aprovechemos.
No han de pasar por nosotros ningún cuidado porque los
buenos y respetables frailes catalanes que hay aquí nos
aman mucho y ni Jaime ni yo hemos tenido siquiera una in-
disposición desde que estamos en Roma. Yo suplico tam-
bién al Senor cada día que conceda a ustedes igual benefi¬
cio. — Ahora estamos haciendo provisión de rosarios y me-
dallas sencillas para hacerles bendecir por el Santo Padre;
los que me encargó Munda lo mismo que los mosaicos, los
traeré sin montar porque temo que estos pícaros italianos
no me enganen en la calidad del metal. — A pesar de todo

EPISTOLARI

el cuidado en que vamos, gastamos mucho, sin embargo ten-
dré dinero de sobras, me parece. — Memorias a madre,
abuela, Tomàs, Marieta, Rosa, los de casa Casals y demàs
parientes y amigos de parte de su hijo

José.

37. A Francesc Torras i Gomar.

Roma, 28 de febrer de 1874.

Sr. Dn. Francisco Torras.

Mi querido padre: después de mucho esperar por fin lle¬
go la carta de usted fechada en 12 del corriente, y que reci-
bí el día veinte y cinco. Pienso iran recibiendo las que les
he yo escrito desde Roma que creo son tres o cuatro. Me ale¬
gro de la buena salud de todos ustedes y de que estén tran-
quilos en esta villa. Comuniqué al Padre Forgas las noticias
que me daba usted de su hermano, lo cual agradeció mu¬
cho, y me encargó que les saludase, al escribirles. Una feliz
casualidad hizo que mi companero y yo que estàbamos es-
perando carta la recibiésemos el mismo día.

Vamos por Roma viendo lo mas notable que es mucho,
pero todo lo que hemos visto hasta ahora no nos ha causa-
do una satisfacción tan grande como la que tuvimos ayer al
ser recibidos por el Santo Padre. No sé si les había ya escri¬
to que mi companero tenia una cantidad que la Revista po¬
pular le había encargado que entregase al Papa y que era
producto de la suscripción abierta en aquel periódico. Con
este motivo pedimos una audiència privada y ayer por la
manana, viernes, nos pasaron la esquela en que se nos co-
municaba que su Santidad se dignaria recibirnos a las seis
y media de la tarde del mismo día. Hicimos o mejor acaba-

JOSEP TORRAS I BAGES

mos de hacer provisión de rosarios, medallas y un pequeno
Crucifijo cada uno para asistir a los moribundos, y nos di-
rigimos a la hora senalada hacia el Vaticano. El Papa vive
en la parte posterior del palacio y muy alto al menos en-
trando desde la plaza. Como ya casi era noche, en el palacio
había ya las luces encendidas, y se conoce al momento que
es palacio de Papa por el sosiego y quietud que hay. Fuimos
ensenando el billete a las diferentes guardias hasta llegar a
las salas donde estaban los servidores, en donde entregamos
la papeleta y dejamos los sombreros. Entonces nos introdu-
jeron en un salón muy bueno pero muy serio, en donde ha¬
bía una especie de trono (porque harà allí a veces recepción
el Papa) y que estaba iluminado sólo por dos grandes làm-
paras de aceite; me pareció y creo que en el Vaticano no hay
luces de gas. Estaba allí también esperando un arzobispo,
el cual nos invito para que nos sentàsemos, como en efecto
lo hicimos y me gustó mucho ver aquellas sillas tan hermo-
sas pero con asiento de madera en el Palacio del Papa. Allí
aguardamos cosa de media hora y entró el sacerdote que
asiste al Papa y nos dijo que tuviésemos la bondad de pa-
sar, conduciéndonos al despacho particular del Santo Pa-
dre. Entramos muy conmovidos con la idea de que íbamos
a ver al hombre de màs autoridad sobre la tierra, al Vicario
de Jesucristo, que es nuestro padre y superior. Hicimos las
tres genuflexiones de costumbre y en la última le besamos
el pie. Desde que entramos en su aposento ya empezó a de-
cir: «Dos sacerdotes de Barcelona, no es verdad?» Después
de besado el pie nos levantamos y Jaime le dijo la comisión
que traíamos y le entregó la cantidad. Entonces le presen-
tamos nuestro breviario para que se sirviese escribir en él
alguna palabra como efectivamente lo hizo, con mucha bon¬
dad y como antes ya había escrito alguna línea para la Re¬
vista popular nos dijo con aquella santa sencillez que tiene:
«Vamos, que queréis hacer cansar mucho al pobre viejo».
Luego sacamos las medallas y rosarios para que los bendi-
jese y concediese indulgencias y yo le presenté los Crucifi-

EPISTOLARI

jos pidiéndole los bendijese y concediese indulgència plenà¬
ria in articulo mortis para todos aquellos moribundos que
con dicho Cmcifijo asistiésemos, para los individuos de
nuestras familias y para nosotros mismos en igual caso, a
todo lo cual accedió bondadosamente. Entonces nos pregun¬
to cómo iban las cosas de Espana y nos habló con tanta sen-
cillez y franqueza como si hubiese hablado con unos ami-
gos. Nos habló de varias cosas referentes al actual Estado
de Espana, y después hablando del mal estado de todo el
mundo dijo: «Las cosas se van poniendo difíciles, pero he-
mos de tener mucba confianza en Dios». Se conoce que Pio
9° està enteramente desprendido de la tierra y por ésto sin
duda es tan valiente, y que tiene una gran confianza en Dios,
y por ésto està alegre y hasta jovial. Nunca he visto unos
ojos màs dulces que los suyos cuando los levantaba al cielo,
y con su sotana de lana blanca y solideo y hasta maitenas
de lo mismo y con sus cabellos blancos y su cara de viejo
pero tan bella parecía un àngel y se encontraba un gusto es¬
pecial en besarle la mano. A pesar de sus màs de ochenta
anos tiene una voz robusta y muy sonora; pero en su cara
se conoce que està quebrantado por los anos y las fatigas.
Su despacho es pequeno. Està sentado delante de un escri-
torio donde tenia un Crucifijo y un cuadro de la Virgen y
para luz cuatro bujías o velas en candeleros encima del es-
critorio. Se conoce que es muy limpio; cuando estàbamos
tomó un polvo y para no ensuciarse sacó la cabeza fuera de
la silla al tomarlo. Pero de lo que uno sale convencido cuan¬
do ha hablado con Pio 9° es de su santidad. Nos pregunto si
estaríamos mucho en Roma y contestamos que habíamos
venido con intención de pasar la semana Santa, pero que
viendo que las funciones religiosas casi no se hacían, sal-
dríamos tal vez antes. Entonces pareció conmoverse y juntó
las manos y alzó los ojos diciendo: «Pobre Roma», como do-
liéndose màs de ver esta ciudad víctima de tantas impieda-
des que de estar él mismo como prisionero en el Vaticano.
Entonces nos arrodillamos y nos dió la bendición y salimos

JOSEP TORRAS I BAGES

fortalecidos de su presencia y de sus palabras. — Me parece
que estuvimos con él como un cuarto de hora. 1

José.

1. «La forma seca de tancar aquesta carta és deguda a la manca d’espai. To¬
tes les quatre pàgines del paper són plenes de lletra espessa, com ja esdevé poc
més o menys en les cartes anteriors» (Nota de Fortià Solà).

38. A Jaume Collell.

Barcelona, 1 d’abril de 1874.

Amic Jaume: rebi els llibres que compràrem a Roma, i
si fins avui no t’ho he escrit és perquè a Barcelona he trobat
als de casa, amb ma germana un poc malalta, lo qual m'ha
entretingut; gràcies a Déu està ja bé. Els de casa continua¬
ran, per ara, aquí; han llogat una caseta d’aquelles del Pas¬
satge Permanyer i pensen anar-hí dintre de poc.

Suposo que ja estaràs descansat de la passejada, i els de
casa teva restablerts; jo a l'arribada ja he trobat feina, puix
m’han ficat en un confessionari de la Catedral, per lo temps
de Quaresma s'entén, i allí me tenen engabiat fins a les deu
o més del dematí, en què puc dir la santa missa. La gent, a
pesar dels temps que correm, se recorda encara de que es¬
tem en Quaresma, i eldiumenge passat la capella de St. Ole-
guer estava ben proveïda d'hòmens.

He anat complint els teus encàrrecs, i no crec haver-me
oblidat de cap; els minyons en particular En Cortès, diuen
que et volen estirar les orelles pel teu silenci envers la Re¬
vista; com pots pensar jo t'he excusat i s’han convençut, però
crec que convé que lo més prompte possible escriguis un ar¬
ticle o correspondència, amb fetxa atrassada, donant comp¬
te del teu encàrrec. 1

Ahir vaig veure a Mossèn Cinto trempat, i encara que em

EPISTOLARI

digué que traginava el dolor lo mateix que abans a poca di¬
ferència, me semblà molt animat i expansiu, i fins amb
grans ganes de traballar si Nostre Senyor algun dia li treu
aquesta plaga.

Jo, a pesar del meu garbo i de no haver estat a Vilafran¬
ca, he distribuït una porció de medalles i rosaris, i alguna
vegada m’he fet el càrrec de que tu estaràs plomat de tants
objectes com portares; de manera que em fa por no hagis ja
distribuït aquelles estampes de Loreto i la de les monges
franceses que et descuidares de donar-me quan sortí de Vic.
Si encara les tens no te les dono, i reclamo la seua propietat.

Contesta'm luego i dóna'm notícies de la salut del teu
pare i de la teua germana, als quals lo mateix que a la teua
mare saludaràs molt cordialment de part de ton amic in cor-
de Jesu.

Josep Torras, Pvre.

Havent-me descuidat de tirar la carta al correu ahir, te
l’envio avui junt amb una que rebi ahir mateix entre algu¬
nes meues que de Roma me remeté el Pare Carbó. Aquest
senyor està bo, lo mateix que els Reverendíssims i reverents
que allí coneguérem.

1. «Al·lusió, sembla, a la comanda de posar als peus del Papa lobol de Re¬
vista Popular » (Nota de Fortià Solà).

39. A Jaume Collell.

Barcelona, 16 de juliol de 1874.

Amic Jaume: aprofito l'ocasió de pujar per aquí dalt en
Ricardo Cortès, per a escriure't algunes ratlles, ja que per

JOSEP TORRAS I BAGES

ara no podem fer aquelles xerrades tan sabroses que solem
fer petar, quan podem estar l’un al costat de l’altre.

No sé si rebries una carta que t’escrigui per conducto del
cotxe; ells me prometeren molt formalment que arribaria a
les teues mans. Desitjo que la Marieta vagi millor; com
m'encarregaves l’he encomanada a Déu. Llàstima que la sua
enfermetat t’haurà tal volta privat d’escriure arran del viat¬
ge i amb les idees fresques i l'entusiasme original. En lo que
et siga possible te conjuro a que ho faces; per força t’has de
sentir inclinat a fer-ho, majorment no havent-hi res en ca¬
talà referent a Roma i a Pio IX. És una de les ocasions en
què he desitjat ser poeta, i és de les vegades en què més se’n
pot ésser ad majorem Dei gloriam.

De segur que hauràs covat molt els pensaments, les idees
i les impressions allí rebudes; no he fet tant jo amb la fres¬
sa i les distraccions de Barcelona; no obstant l’altre dia en
què la calor me privava de tota lectura un xic sòlida, passí
la matinada mirant los àlbums i llegint lo folleto del Pare
Marchese, de modo que vaig fer una espècie d’excursió a
Roma.

^Quan ens veurem, estimat Jaume, per a poder parlar
del Papa, de St. Pere, del Coliseu, de les Catacumbes, del B.
Angèlico i de tants altres capítols nous de conversa com ara
tenim? Al menos fes bondat i escriu-me sovint; puix ademés
d'això m'agradaria de saber lo que fa la teva germana.

Alguna vegada he trobat a Mossèn Francesc Cortès que
m’ha parlat dels seus Breus que t'encarregà; per lo tant si
no ho has fet ja, pots escriure-li puix sembla que estava de¬
sitjós de saber-ne alguna cosa.

Per Barcelona estem en tota tranquil·litat, com t'expli¬
carà En Cortès. A Vilafranca ha millorat un xic la situació;
molts capellans hi han tornat, però sembla que no estan
amb molta tranquil·litat.

Los de casa tots bons, a excepció de ma germana que
està un poc delicada, si bé la fístula sembla que es pot dar
per resolta. Tots te saluden molt afectuosament. Saluda tu

EPISTOLARI

també molt afectuosament als teus pares i germana i dispo¬
sa de ton ver amic en Jesús i Maria,

Josep Torras i Bages, Pvre.

40. A Jaume Collell.

Barcelona, 22 de juliol de 1874.

Amic Jaume: ja pots pensar que no ha sigut per faltar-
me'n ganes que no t’he escrit en tan llarga temporada; sinó
per no saber de quin medi valer-me per fer arribar la carta
a les teues mans. Avui t’escric i encara no sé com enviar-te-
la, però serà molt que d'un modo o altre no arribi a Vic.

Desitjo molt que la teva germana se refaci prompte; jo
també he tingut la meva molt malalta a conseqüència d’una
espècie de fístula que li sortí; però ara sembla, segons el ci¬
rurgià, que ja quasi se pot donar per curada.

No visc encara en companyia de la família com tu pre¬
sumies, puix ells són a Barcelona sols interinament, si bé
me temo molt que aquesta interinitat ha d’ésser bastant
llarga. Vilafranca, no obstant, sembla que ha millorat un
poc de situació, pel motiu d'haver-hi posat un alcalde més
racional i prudent; no obstant los dos pàrrocos són encara
fora, lo mateix que la major part d'eclesiàstics.

A Barcelona ja saps que hi ha completa tranquil·litat,
puix els barcelonins, mentres les fàbriques treballin i tin¬
guin diversions, ja estan contents; no obstant la gent de Bor¬
sa han d’estar molt poc satisfets; i lo altre dia un corredor
deia amb molta gràcia que luego sortiria més a comodo em¬
paperar pisos amb papers de crèdit que amb papers pintats.

Lo mateix que tu, me recordo sovint de nostra passeja¬
da; però fins ara no m’ha valgut cap nombrament, i per lo

JOSEP TORRAS I BAGES

tant no es compleix la profecia del capellà canari; a no ser
que consideri com a tal l'encàrrec que em feren d’un sermó
en la catedral, pel diumenge primer de juliol. Te demano
que m'encomanis a Déu, puix ja saps el meu caràcter un xic
tímid, i per lo tant me fa certa impressió, més i més quan
estava molt lluny de pensar amb semblant cosa que per mi
no té cap atractiu, si no exclusivament lo del dever; que
quan un no és verdaderament virtuós és ben poc afalaga¬
dor, (no sé si uso aquest terme clàssic amb propietat).

Desitjo que les hermoses vores del Ter facin florir la teua
poètica imaginació i que et facin reviure les impressions re¬
budes en los, en general, pobríssims màrgens del Tíber. En
quant a mi s'ha complert lo que et deia, que sols per parti-
cipationem havia de sentir algom de poesia i així és que un
vespre que la Teologia me feia son, vaig escriure un soneto,
que si el recordo te l’enviaré. Son origen te dirà que sort
d’ésser curt, que si no faria dormir també.

Els minyons sembla que tenen ganes de pujar aquí dalt
una temporadeta; jo penso passar la calor a Barcelona, cosa
que no he fet mai encara.

T'encarrego molt que et cuidis, i que no te deixis enga¬
nyar per les muses, que de vegades fan bogejar a qui les se¬
gueix; fes lo que bonament puguis i no t’atropellis.

Saluda molt a tots els de casa teva, al Dr. Ramon i de¬
més amics i tu encomana'm a Déu i envia’m alguna carta
quan tinguis proporció.

Amic afm. in corde Jesu.

Josep.

«Aqueixa referència a una profecia del capellà canari, val la pena d'ésser ex¬
plicada. Tot anant de Marsella cap a Gènova, trobàrem en lo ferrocarril dos sa¬
cerdots que anaven com nosaltres vestits de seculars. Fetes les primeres saluta¬
cions, ells ens digueren que anaven a Terra Santa; i a l'enterar-se de que nosal¬
tres anàvem a passar temporada a Roma, començaren a temptar-nos per a que

EPISTOLARI

els acompanyéssim en la Peregrinació als Sants Llocs. Mentres estiguérem a Gè¬
nova plegats, a cada moment sortia la idea d’embarcar-se a Brindis per lo viat¬
ge a Terra Santa. Pels carrers de Gènova era notada la nostra presència. El ca¬
pellà canari era un tipo andalusat, se deia Alejandro Gonzàlez i servia de cape¬
llà a un hospital de Las Palmas, i era la primera vegada que es movia de l'illa.
Lo seu company se deia Montes de Oca, persona il·lustrada i de conversa inte¬
ressant. Tothom se girava a mirar-lo; puix completava la seva indumentària de
persona acomodada, amb una gorra magnífica de pell de guilla, de la qual pen¬
javen dues orelleres de la mateixa pell, que semblaven dos pellons de castanya,
per resguardar les orelles del fred, puix estàvem a gener. Cregueu que era una
figura estranya, puix ademés, lo dr. Montes de Oca era petitet i espatlla-vestit.
Lo seu company sempre parlava en broma, i deia que quan passarien per Ate¬
nes, telegrafiaria a Canàries, dient: Alejandro ha llegado a Atenas. Veient que no
ens deixàvem convèncer de seguir-los, se li ocorregué la idea de que anàvem a
Roma a buscar alguna prebenda, i d'aquí ve la profecia del capellà canari, a què
fa referència el Dr. Torras. És d’advertir per la intel·ligència d'algunes al·lusions
que fa en ses cartes lo Dr. Torras i Bages, que quan parla dels minyons, fa refe¬
rència als bons amics sacerdots Ricardo Cortès, Antoni Estalella, Jaume Alme-
ra i Gaietà Barraquer assidus concurrents a unes reunions que se solien tenir a
casa del primer. Més tard hi acudia també el Dr. Celestí Ribera, i jo no hi fal¬
tava sempre que, per motius de predicació o altres, havia de passar uns dies a
Barcelona» (Nota de Jaume Collell).

41. A Jaume Collell.

Barcelona, 25 d’agost de 1874.

Amic Jaume: acabo de rebre per mans d'en Cortès la teva
dolorosa carta que no m'ha sorprès, perquè ahir me donà la *
trista nova Mossèn Cinto a qui vegi casualment.

Comprenc molt bé ton dolor i lo encara més intens dels
teus pares; ja saps que els nieus han tingut igual pena, puix
han vist morir dos fills joves, robustos i virtuosos en la flor
de l'edat. Digue'ls que ditxós l'arbre de qui Déu ne vol lo
fruit.

Res dec dir-te a tu que, sacerdot com jo, saps a on se deu
acudir en aquestes ocasions per adormir la ferida. Com se
coneix en aqueixos casos, estimat Jaume, la gràcia del sa-
cerdoci que portem imprès en nostres ànimes! Com se sent
el doll de la gràcia que fortifica, i com se donen gràcies a
Déu d’haver-nos cridat a un estat que, per son principi im-

JOSEP TORRAS I BAGES

mediatament diví, per ses ocupacions oposades a les terre-
nes i pel comerç quasi continuo amb les coses celestials, ens
deixa suportar aquestes terribles amputacions, que sol tot
sovint fer-nos el Metge celestial, sempre per nostre bé, amb
una conformitat desconeguda dels mundans!

Sempre he estat convençut de que no sens un particula-
ríssim fi, nostre amorosíssim Pare ens va trencant, a nosal¬
tres sacerdots, els llaços que a les coses humanes ens
uneixen; ^qui pot deixar de pensar que ho fa perquè Ell vol
ésser, com diu l'Escriptura, nostra mare, nostre germà, nos¬
tre espòs i nostre amic? Llàstima que siguem tan torpes que
passada la impressió de l’assot, ja sens desvaneixen també
aquests saludables pensaments.

També desitjaria poder estar a ton costat alguns dies,
per ésser el dipositari de tes tristeses. Al menos no vos obli¬
daré en mes pobres oracions.

Verdaderament, <■ qui havia de pensar que el Sant Cristo
del Papa, havia de servir la primera vegada en favor de la
teva germana? Lo mateix passà a n’en Barraquer; lo seu fou
per sa mare. Vet aquí un nou motiu de devoció a la piadosa
Imatge. Lo meu encara no ha servit, Déu sap per qui servi¬
rà; sembla que el Senyor vol que estrenem en persones in¬
teressants per nosaltres les indulgències que ens concedí son
Vicari.

Suposo que hauràs rebut una o dues cartes que t’escri-
guí després de la teua anterior.

Te recomano molt que no facis abusos en lo treball; crec
que ara te convé un repòs bastant llarg. L’altre dia me vaig
verdaderament enfadar amb tu, puix me digueren que es¬
tant ja molt als últims la difunta Marieta, havies acceptat
los sermons d'un septenari dels Dolors. ^És possible major
imprudència? o bé tal vegada hi ha falta de predicadors a
Vic, perquè tingues de fer tan gran sacrifici? En fi te dema¬
no pels teus pares que no facis disbarats; més val que no ho
facis tan plegat i que puguis fer-ho per més temps. Potser si
perdies la salut i te veies condemnat a no fer res, te pene-

EPISTOLARI

diries després de la imprevisió. De moltes maneres se pot servir a Déu.

T’envio, estimat Jaume, un cordialíssim abraç, saluda molt cordialment als
teus pares als quals desitjo verdader i sant consol.

Sempre amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

42. A Jaume Collell.

Barcelona, 22 de setembre de 1874.

Amic Jaume: rebi la tua que m’entregaren lo diumenge
i he complert los encàrrecs que en ella me feies. Vaig tirar
al correu la carta pel P. Carbó i entrí a preguntar per les
dues que et faltaven. Lo administrador, per cert molt ama¬
ble, me féu entrar en l'oficina i en lo departament correspo¬
nent a Vic, sols tenien la correspondència arribada a Bar¬
celona des d’aquest mes de setembre; com dites cartes teues
han d’ésser anteriors, ni sisquera els fiu mirar les cartes, i
preguntant-los jo a on eren doncs les anteriors que no s'ha¬
vien rebut a Vic, me digueren que ells les havien anat reme¬
tent a Granollers per temporades i que ells creien que les co¬
lumnes les havien pujat a Vic; i si aquí no havien vingut de¬
vien trobar-se en l'administració, de Granollers; per lo tant
quan tinguis proporció, pots fer mirar dita administració,
que si en algun lloc són, sens dubte és allí. Havent-los pre¬
guntat quin document era necessari per a recollir-les, me di¬
gueren que bastava la cèdula, per lo tant la pots deixar
al qui encarreguis que les reculli i com a l'administrador
no li constarà que no siguis tu mateix, sens dubte les entre-
garà.

JOSEP TORRAS I BAGES

També he donat al Rnt. Dasca la cantitat que em deies.

Respecte a pujar aquí dalt moltes ganes ne tindria, no
per mi que gràcies a Déu estic ben bo, sinó per poder estar
a ton costat alguns dies; però el pare i el cunyat pensen anar
una temporadeta a Vilafranca per arreglar lo vi, i no m'a¬
treveixo a deixar soles les dones, majorment estant delica¬
des de salut, en especial ma germana que sembla que està
embarassada.

Sobretot, Jaume, estigue't de tot treball per una llarga
temporada, procura distreure’t i ja que no podem fer petar
alguna xerrada, al menos fes-hi petar de tant en tant algu¬
na cartada. Ara ja crec que és aquí dalt Mossèn Cinto que
et farà companyia. Ja et contarà son projecte; si no és que
ja el sàpigues.

Lo Dr. Estalella m’encarrega moltes memòries i que de
sa part te dongui el pèsam.

Suposo ja sabràs la mort del P. Leandro de Dou; puix ja
fa temps que succeí, sens dubte nosaltres fórem els darrers
catalans amb qui parlà. Morí en l’hospital a on lo deixàrem.

Temps atràs estigué a Barcelona Mossèn Miquel Porta-
bella i me digué que nostre company Mossèn Serra s’havia
fet o anava a fer-se jesuïta; si per cas encara no hagués mar¬
xat dóna-li l'enhorabona de part meua. Com s'han escam¬
pat los pocs col·legials del Seminari de Vic en l'any setanta;
Mossèn Joan a Saragossa i el petit Badia, a Sant Sulpici de
París.

Dóna moltes memòries al doctor Sala i digues-li que la
mare Rosa, escolàpia, està traslladada a St. Martí, per a Su¬
periora.

Saluda moltíssim als teus pares, i desitjo que la teua
mare se trobi millor del braç. Els de casa també te saluden.
Conserva't bo i disposa de ton company i amic in corde Jesu.

Josep Torras i B. pvre.

P.D. Respecte dels breus que et remetia el P. Carbó, si

EPISTOLARI

no es troben, me sembla que en Roma sense dificultat t'ex¬
pedirien duplicats.

«Per eixes cartes del 74 se veu quan dificultoses eren les comunicacions, es¬
tant el país transtomat per la guerra civil. A Vic arribà a donar-se el cas de que
estàvem bloquejats per dins i per fora, o sia que l'autoritat militar no deixava
sortir sense un permís especial, i per fora sostenien un bloqueig bastant rigorós
les partides carlistes. De resultes dels espants de les 36 hores de foc que durà
l'atac dels carlistes, els dies 9 i 10 de gener, la meva germana Maria única que
em quedava, contragué una enfermetat que no es pogué vèncer, morint per l'a¬
gost a l'edat de 20 anys. Aqueix D. Leandro de Dou de qui parla en eixa carta
el Dr. Torras bé mereix que li dedique un record. Era un fill de Casa Dou de
Barcelona, i el seu nom de seglar, Francisquet, era ben conegut i estimat en los
círcols aristocràtics i literaris de Barcelona. De resultes d'un accident d’un car¬
ro bolcat que podia costar-li la vida i el deixà malmès i ben coix d'una cama,
se deia que havia pres la resolució d'entrar en lo sacerdoci. Si estimat era de
seglar, més ho fou de capellà, dedicant-se amb fruit al ministeri de la predica-
ció. Jo recordo com un aconteixement notable un Octavari de Sagrament que
predicà en la Catedral de Vic. Més tard se sentí cridat a la vida monàstica i ves¬
tí el sant hàbit benedictí en lo Monestir de Montserrat, prenent lo nom de Lean¬
dro. Si el seu desig era d’estar al servei de la nostra Moreneta, li fou contrariada
la vocació; puix que l’abat Muntadas lo féu anar per la professió a Roma, i allí
se’l quedaren, i coneixent ses dots eminents de bon religiós i d’home expert, los
Superiors de l'orde de Sant Benet, lo destinaren a ésser Vicari General a Mòna¬
co, lloc on convervaren la jurisdicció els monjos benedictins fins que s'hi erigí
un nou bisbat, de modo que Don Leandro de Dou fou lo darrer Vicari de Mò¬
naco, més conegut en nostres temps per la casa de joc de Monte-Carlo. Sabent
nostre viatge, la família Dou nos encarregà uns papers interessants per Don
Leandro, i aquest nos rebé amb vera cordialitat en una celda d’una Casa-hos-
pital on s'havia recollit per malalt i per la falta de personal en son vicariat. Vol¬
gué, donant-nos una tarjeta de recomanació, que visitàssem aquell Casino de
Monte-Carlo on tant de mal s'hi ha fet pel joc. Al regrés de nostre viatge a Roma,
tornàrem a veure’l i recollir los al·ludits documents, i el trobàrem ja tan aper-
duat de salut, que fins havia perdut aquella seva característica jovialitat. Nos
despedírem amb mútues expressions d'afecte sacerdotal, i al cap de poc temps
se sapigué la seva santa mort, morint en terra estranya un dels hòmens més ca¬
talans i més barcelonins que he conegut» (Nota de Jaume Collell).

43. A Jaume Collell.

Barcelona, 9 d’abril de 1875.
Amic Jaume: rebi la tua molt apreciada i amb goig vegi

JOSEP TORRAS I BAGES

els bons resultats que t'ha donat l’estada a Barcelona, aixís
com tos passeigs per la plana en aqueix temps tan hermosa
que sembla un cistellet de flors, com diu nostre amic Mos¬
sèn Cinto. Déu vulgui que algun dia puguem fer-ne de sem¬
blants tots dos junts pujant muntanyes i corrent plans, com
junts havem pujat los urbans puigs de l'eterna Roma i re¬
corregut sos carrers. Entre dos cors similars, les converses
són més sabroses i l’ànima gosa més en los passeigs amb
companyia, que amb lo sol espectacle de la naturalesa. Però
en fi, ditxós al menos tu que, encara que sol, pots passejar-
te per camps i muntanyes; lo contrari de nosaltres que no
coneixem la primavera més que per les francesilles i camè¬
lies dels raquítics jardins de nostre Passatge.

Molt m'alegro del nombrament del doctor Lluís Suaria
pel canonicat del Papa; i encara que en lo Capítol no els faci
favor per la sua estampa, en los dies de ceremònia, me sem¬
bla que els ha d’honrar amb ses virtuts i talents. Verdade-
rament seria el qui ho mereixeria més, i me sembla que els
hi ha de fer bon favor. Espero que el felicitaràs de ma part.

Aquí tenim parades les conferències que com saps cada
diumenge donava el dr. Casanas en sa parròquia; no obs¬
tant, l’altre dia me digué que pensava tornar-les luego a co¬
mençar, crec que obrà amb molta prudència al suspendre-
les. Crec igualment que ja sabràs que nostre governador ci¬
vil passà ordre a totes les iglésies de que li enviessin nota
dels predicadors que en elles predicaven i de son domicili.
Sols faltava que exigís la prèvia censura i que nombrés un
fiscal de sermons.

Lo temps per la Iglésia és trist, al menos per ací baix, i
no hi ha altra veu que la defensi que la del dr. Sardà des de
la Revista Popular i en algun folletet. Ara n’acaba de publi¬
car un que encara no he llegit, però que diuen que és molt
bo i sobretot molt intencionat.

En Cortès me digué que havia anat a casa en Pons; però
que encara no eren aquí les teues Revistes. Tant ell com els
demés minyons te saluden molt i pregunten com va lo del

EPISTOLARI

tomo de poesies. Veig que no me'n parles, lo qual si no fos
que escrivies tot just passada la Setmana Santa, en què los
capellans tenim altra feina, m'hauria sigut mal símptoma;
per Déu no ho descuidis, i més val que per ara deixis lo pre¬
dicar i confessar, que no dita publicació. Ja et quedarà
temps amb l’ajuda de Déu per fer de capellà.

Tots los de casa m'encarreguen moltes coses per tu, in¬
closa la tia Munda i ses filles i les nostres minyones amb les
quals vas quedar del modo que devies. La mare ha estat ma¬
lalta uns quants dies, però amb l’ajuda del gloriós Sant Jo¬
sep s’ha posat bastant bé, de modo que si hagués fet bon dia
ja hauria sortit ahir. Encomana-la a Déu i al gloriós Pare
adoptiu de Jesucrist perquè l'ajudi a recobrar sa salut tan
trencada.

Tinc no obstant algunes més confiances des de que l’ha
vista lo dr. Letamendi que li coneix bastant la naturalesa, i
perquè com deia dit metge, lo cos és egoista i no amic de
sublimitats i a l’últim se cansa de patir, per moltes tribula¬
cions que s’hagin tingut, i vol reposar. Déu fes que aixís pas¬
sés en ma pobre mare.

Lo Rnt. P. Carbó encara és per ací; l’altre dia li vaig do¬
nar la carta que hi havia dintre la meua i me digué que pen¬
sava encara estar alguns dies a Barcelona i passar-ne alguns
a Tarragona.

Me quedo quasi sense polvo, i com lo vent revolucionari
quasi no en deixa per ací baix, espero me n’adreçaràs quan
te vingui bé.

Amb D. Marian Aguiló ja complí l’encàrrec que em fe¬
res, i digué que era molt fàcil d'entregar lo tomo que dema¬
nàveu.

Saluda molt als teus pares, al nou Sr. Canonge, al Rnt.
Serra i altres amics i disposa com sempre de ton ver amic
in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

JOSEP TORRAS I BAGES

44. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 de juny de 1875.

Amic Jaume: rebi la íua molt apreciada junt amb lo pol-
vo. No l'he provat encara, però lo he posat a la gerra seguint
les teues instruccions i me sembla que ha de sortir capaç de
fer argumentar i filar sil·logismes a l'enteniment més dur.

Res puc dir-te de l'anada a València; els companys es¬
tan ocupats en exàmens; jo amb la mare, sempre a poca di¬
ferència de salut; de manera que en quant a mi, tinc molta
por de que el grau se'm quedi a la lluna de València.

Ja que amb ta carta última me parlaves de les coses de
Sant Felip Neri, vull contar-te que aquest any li he fet jo el
sermó i després, segons costum antic, fui convidat a dinar
amb los Pares, lo qual me complagué molt. Se coneix que
no són molt amics d’excepcions, puix conforme sa regla, hi
hagué també resolució de casos, en lo qual també prenguí
part. Lo dinar tingué lloc en lo pis del carrer de Ripoll, en
què viuen, i aquell dia se reuniren tots; Déu fes la gràcia de
que poguessen prompte ocupar sa antiga casa.

Avui tenim professo aquí a la Concepció; perquè lo dia
de l'Octava en què devia sortir, no pogué per causa de la plu¬
ja; ja veus que són moltes ganes de fer passejar a nostre Se¬
nyor i potser sense que a Ell li vingui molt bé.

Penso que t'hauràs enterat de la polèmica entre el Dr. Ca-
sanas i en Mané; se va acabar, no per son natural sinó per
altres consideracions segons tinc entès. De tots modos n’hi
ha hagut prou perquè en Mané perdés completament l’equi¬
libri, i per veure que un capellà sabia molt bé picar la cres¬
ta al que fins ara era el gallo de Barcelona, que picava a tot¬
hom, i semblava invulnerable.

Lo doctor Estalella me diu que ha anat a casa en López,
però que trobant-se fora els principals, ha tingut d enten¬
dre’s amb los dependents, los quals no sabent el nom del va¬
por en què va Mossèn Cinto, no poden donar-n'hi raó. Igual-

EPISTOLARI

ment me diu que la teua poesia al Ss. Cor sortirà o ha sortit
ja en lo Mensajero.

Com a cua de la carta, ha de venir un xic de repulsa per
tes calaverades fetes amb mala fe, lo qual les fa menos dis¬
culpables; si coneixes que el predicar te perjudica, ^per què
prediques? Comprenc que és molt pesat estar en vaga, però
crec que fora del predicar, trobaries altres distraccions que
no et perjudicarien tant.

Molt desitjaria uns quants dies per aquí dalt, però me
sembla que em quedaré amb les ganes. Si el carril vingués,
aleshores tal vegada vindria per raó de la mare a algun po¬
ble de muntanya a veure si se reforçava i potser ens podríem
estar junts una temporada. Més la cosa me sembla lluny.

Dóna moltes memòries als teus pares i demés coneguts,
especialment al nou canonge, a Mossèn Serra i als Masfer¬
rer, i rep tu bambé les que t’envien tots los de casa, que es
recorden molt de tu.

Sempre teu in corde Jesu,

Josep Torras i Bages, Pvre.

«Com haurà notat el llegidor en eixa carta se fa al·lusió a Mossèn Cinto qui
ja estava viatjant com a capellà de barco de la Transatlàntica; i com sia que
algú ha suposat i escrit la forma amb què Mossèn Cinto entrà al servei de dita
companyia, crec oportú aprofitar l’ocasió per completar la versió a què al·lu¬
dim. Després de lo que hem referit déla nostra anada a França i visita a un met¬
ge de Montpeller, Mossèn Cinto se vegé obligat a deixar la parròquia de Vinyo-
les, i passar temporades a Vic i a Barcelona. Consultà varis metges, entre ells
al Dr. Letamendi, i l'opinió de tots fou la de que el medi més apte per reposar
i tenir bona alimentació era viatjar algun temps per mar. Naturalment pensà¬
rem en la Transatlàntica, i com s’esqueia que aleshores estava el Dr. Estalella
donant conferències als dos fills de D. Antoni López, Claudi i Anton, d'ells ens
valguérem per fer la recomanació a favor del nostre malalt. I fou tan eficaç que
els dos joves demanaren a son pare que amb urgència se li donàs plaça a Mos¬
sèn Cinto; com aixís s'efectuà, podent anar a Cadis a últims de l’any 1875, com
veurà el lector per la següent carta, la primera que ens escrigué essent ja cape¬
llà de barco.

"Cadis, l’endemà de Nadal (1875).

Estimat Jaume: en nostres passejadetes a Cabrera i a Sant Segimon i en nos-

JOSEP TORRAS I BAGES

tres primeres volades per nostre bressol de la plana de Vic, qui ens hagués ha¬
gut de dir que un dia ens hauríem d'escriure de tan lluny i que jo estava desti¬
nat a capellà de barco, i a volar sense repòs de port en port com un que no sap
què són amor a sos pares, a sos amics i a sa pàtria. Mes puix Déu ho vol, faça's
sempre la seva santa voluntat. Lo dia de la sortida de Barcelona de pocs amics
me poguí despedir, mes de ningú em sapigué tan greu com de tu, que hauries
pogut portar ma despedida a mos pares i amics de Muntanya; mes ja els expli¬
caràs com me va per eixes mars i terres estranyes. Com no sabia si ets a Bar¬
celona o a Vic, no he gosat enviar-te a tu les llicències de confessar i de missa
que voldria lo Secretari de Cadis; ho he enviat a nostre amic Serra, mes si el
Dr. Codina te les dóna, emvia-me-les. Digue-li si me’n vol enviar de missa, puix
aquí no es fien de comendatícies. Aquí me só hagut d’examinar de tot això com
és costum, i encara que venia tan mal preparat vaig sortir-ne bé, puix me do¬
naren per examinador un canonge "català'’, qui s’ha encarregat de rebre mes car¬
tes si me n'envien. T'envio la llista de llibres del Canonge Codina i si estàs al¬
gun dia a Vic t’estimaré que te'n cuides. Digues a en Francesc que rebi son en¬
càrrec i que m'escriga. Al 30 surto cap a Cuba. Expressions al Sr. Salarich, a
tos pares i a M. Andreu qui penso m'encomanarà a D. especialment en la Santa
missa. No t'escric com m'ha anat el viatge; sols te diré que de passada vaig es¬
tar a València i Màlaga que em tenen lo cor robat. Fins a un altre dia se despe-
deix de tu ton A. Jacinto, Pbre.

Saluda a la reunió de Doctors de la Llei, en particular al D. Torras i Cortès,
al Dr. Estalella penso escriure-lí un dia d'aquests. Mon adrés: Lectoral de Cà-
diz, que rep mes cartes." 1

1. Aqueix Lectoral fou després Bisbe de Lleida i Arquebisbe de Tarragona,
Dr. Costa i Fomaguera» (Nota de Jaume Collell).

45. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 de juliol de 1875.

Amic Jaume: rebi la tua i no m’alegrà gens per la me-
lancolia que manifestaves. És precís ésser valent i no deixar-
se dominar per la tristesa que és enemiga de l'ànima i del
cos. Conforme me demanaves t’encomano a Déu en la San¬
ta missa i espero que tu també me tindràs present en les
teues oracions.

Complí lo teu encàrrec amb lo P. Pau Comas i me digué
que ja ho diria al Sr. Càrcer. No obstant posteriorment i sen¬
se que jo preguntés tal cosa, un capellà conegut me digué

EPISTOLARI

que pensava anar a fer un viatge amb un marit i muller que
després me digué eren dits senyors.

Aquest capellà sembla que és amic d’uns parents d’ells i
tal vegada aquests parents serien causa de que prenguessen
un nou company de viatge. Tal vegada encara t'escriuran,
però com en aquest món no abunda massa la formalitat, t’ho
escric, per a que no posis massa confiança en lo projectat viatge.

Jo compto que això no provinga d'haver encarregat lo se¬
nyor Càrcer a dos distintes persones el buscar-li company i
que després s'ha trobat amb dos. T’encarrego per això la re¬
serva, puix podria succeir que tu fosses el preferit i alesho¬
res l’altre capellà se'n podria sentir.

Ja fiu lo sermó el dia de St. Joan. Me sembla que la tro¬
na ja no em fa tanta por; però no obstant no tinc encara
prou desembaràs per entregar-me a l'excitació d'afectes.

Saluda molt a la teua família, al dr. Ramon i demés
amics i tu disposa del teu amic en lo sagrat cor de Jesús.

Josep Torras i Bages, Pvre.

És probable que a principis del mes entrant vagi a casa,
de consegüent si no t’atreveixes a anar a muntanya per les
circumstàncies en què ens trobem, crec que no estaries ma¬
lament a Vilafranca.

46. A Jaume Collell.

Barcelona, 18 de juliol de 1875.

Amic Jaume: penso ja rebries l'última carta que t'escri-
guí; ara hi torno per dir-te que després d'haver recordat se¬
gona vegada ton encàrrec al Pare Pau de St. Felip, fa quatre
o cinc dies me digué que havia parlat amb los senyors Càr-

JOSEP TORRAS I BAGES

cer i li havien dit que en cas de passar avant la cosa ja t'es¬
criurien, però que era més probable que no, que no pas que
sí, i que des d’ara quedaves ja deslligat per a qualsevol al¬
tre projecte o expedició que volguesses emprendre. Jo tinc
datos per a creure que a estes hores ja són fora, puix lo ca¬
pellà que devia acompanyar-los se despedí ja d’un col·legi
a on estava ensenyant.

Ja et digui que pensava anar a casa per l'agost. A Vila¬
franca ja saps que no hi fa la fresca de Camprodon; però la
nostra casa no és calenta, i com d’altra part St. Fèlix és a
últims del mes, és ocasió favorable per a passar una tempo¬
rada junts. Saluda molt al Dr. Ramon, a Mossèn Cinto, Mos¬
sèn Serra i en particular als de casa teva de part de ton afm.
amic en Jesús i Maria

Josep Torras i Bages.

Si tens proporció i no t'és violent, demana al P. Llucià
Costa, que em donga facultats per a beneir rosaris, roses,
aplicar la indulgència a l'hora de la mort als confrares del
Roser i altres facultats que puga delegar respecte aquesta
santa devoció. Ell tal volta no tinga notícia de mi, però com
a mèrit li pots dir que som devot afectíssim del Sant Rosari
i de l’apostòlic St. Domingo.- Encomana’m a Déu.

47. A Jaume Collell.

Torelló, 6 d’agost de 1875.

Amic Jaume: rebi la tua molt apreciada en la que em de¬
manaves notícies de la mare i que vingués a passar en vos¬
tra companyia la festa del gloriós St. Domingo; en quant a
la mare ha anat millorant bastant i fins compto que amb

EPISTOLARI

una llarga temporada de prendre l’aigua de Ribes, des de la
font mateixa, s’hauria refet força; però en aquests temps,
^qui puja amb una persona malaltissa per aquelles terres?

Volia venir lo dia de N.P. (Sant Domingo) però cap al ves¬
pre em digueren que a Vic embargaven tartanes i cotxes i
per lo tant no em paregué prudent lo baixar, no havent-hi
vera necessitat.

I tu quan vindràs? Si no t’haguesses mogut hauries vist
més gent d’armes de la que s’ha vist des de molt temps en
aquesta terra, més disciplinada que la nostra i jefes de po¬
sat més distingit que els que solen córrer per aquí.

Com tu envejo la sort dels minyons de Barcelona que
marxen cap a Tuïr i me recordo amb dol de que ja fa dos
anys que no he fet la feina que ells van a fer; jo aquí passo
el temps bastant bestialment, los dits se’m tornen grocs de
tant de fumar per a matar el temps i si no fos pel St. Fran-
cisco de Sales del calaix de la taula, ni casi me recordaria
de llegir. Déu vulga al menos que aquest hivern la salut de
la mare me deixi un poc més libre per a les atencions del
nostre ministeri.

M'agradaria saber quan marxen los minyons puix desit¬
jo escriure’ls per a evitar al menos l’estirada d'orelles amb
què m’amenaça en Ricardo.

Dóna moltes memòries als teus pares de part de tots los
de casa i sobretot no tardis molt en venir, puix desitja es¬
tretament abraçar-te ton ver amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

«Durant l'estiu de 1875, lo Dr. Torras passà temporada en la nostra Plana
de Vic, acompanyant a sa mare molt delicada de salut. Los temps no eren gaire
propicis per a transitar, estant encara el país afectat per les vicissituds de la
guerra civil; però no els succeí res desagradable, i la malalta va semblar que
amb els aires de muntanya s'anava refent, si bé que son semblant i son caràcter
duien una ombra de fonda tristesa» (Nota de Jaume Collell).

100

JOSEP TORRAS I BAGES

48. A Jaume Collell.

Barcelona, 14 d’octubre de 1875.

Amic Jaume: acabem d'arribar de visitar la Sta. Cova de
St. Ignasi i abans Ntra. Sra. de Montserrat, junt amb la
mare. L'estada a Montserrat li va anar bé, fora de que als
últims dies se li va indigestar alguna cosa, i aixís és que a
Manresa, no vàrem poder córrer la ciutat.

Espero que quant antes enviaràs el fato que et vàrem
deixar. No et puc escriure més; altre dia seré més llarg per¬
què avui tinc feina.— Memòries als teus pares i als de can
Pere Metus si els veus.— Adéu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

49. A Jaume Collell.

Barcelona, 20 d'octubre de 1875.

Estimat Jaume: el dia 14 en què arribàrem de Manresa
t’escrigui participant-te l'arribada i que podies enviar lo
fato que et deixàrem. Com no he rebut contestació ni dit fato
tampoc, t’escric altra volta a fi de que ho envies tan promp¬
te com te sia possible.— Si no et recordaves del número de
la casa, és lo 13.

La mare va seguint un xic millor; los demés sens novetat.

Expressions als teus pares i amics de Vic i rep també les
que afectuosament vos envien tots los de casa i en especial
ton ver amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

101

50. A Jaume Collell.

Barcelona, 23 de novembre de 1875.

Amic Jaume: rebi la tua junt amb una pel dr. Estalella,
que li entreguí immediatament, i dit doctor m'encarrega te
digui que no pot haver-hi lloc a la tua recomendació en
quant les places del Col·legi Galavotti estan totes ocupades.

Te dono gràcies per la descripció que em fas de les opo¬
sicions a la magistral i he llegit la teua carta als companys.
Sabia tan solament d’elles alguna cosa, però després de la
teua, me decidí a escriure l’enhorabona al dr. Duran, per
sos actes gloriosos, encara que fossen poc profitosos pel fi.
Què hi farem, Jaume! estem en una època de misèries i fins
los capellans participem del contagi dominant. També a
Barcelona veiem petiteses i exemples de poca virilitat de ca¬
ràcter; sembla que els grans homes del nostre estat que hi
hagué en los temps passats, hagin agotat la virtut de la gran¬
desa i pobresa ensems d’esperit, a lo menos en nostre país.
Sembla que el consortes divinae naturae, a lo menos per lo
que toca a la vida pública i a la dignitat de les costums so¬
cials, s'hagi vingut a perdre.

Per lo demés els minyons senten molt la teua resolució
d’aplaçar el prendre lo grau. Jo també ho sento i encara
t’instaria més vivament si tingués la seguretat de poder-los
acompanyar; la qual com tu comprens no puc tenir ateses
les condicions de la mare i de tota la família d’una banda i
d’altra el no tenir motiu ni raó especials per acompanyar-
los; no obstant si puc hi aniré. Al llegir la teua carta al Ri-
cardo, se’ns acudiren vàries reflexions que jo m’encarreguí
de donar-te per a facilitar-te la cosa. En primer lloc no té
res d’estrany que el Billuart te cansés ^a qui de la nostra ge¬
neració raquítica no cansen aquells llibres? per lo tant i atès
el teu temperament de poeta, crec que el millor llibre pel re¬
pàs fóra lo compendi del Perrone; per a graduar-te basta
que no se t’escapin heretgies en los tractats principals; £no

102

JOSEP TORRAS I BAGES

coneixes tu per ventura molts graduats que són zeros a l'es¬
querra i no obstant sortiren amb la seua? Per la part de pre¬
paració no t’has d’espantar. Si lo passar-te batxiller a Vic
te repugna, per ser lo teu pals, fàcilment te'n passaries a
Barcelona, i els minyons creuen que amb molta benignitat
de part dels examinadors. Si tu venies, fins seria més fàcil
que jo seguís per poc que ho permetés l'estat de la mare.
D’altra part a tu te convé; un dia o altre, més o menos tard,
de segur que entraràs al Seminari, i sembla conforme que
un tal tingui grau en Teologia.

La mare estava bastant bé, però ha agafat un constipat
molt fort i s’ha posat altra vegada un xic delicada; ja abans
d'estar tan delicada, un constipat fort li durava tot l'hivern;
encomana-la a Déu. Desitjaria que quan contestis, si saps si
el metge Parés ve luego, m’ho escriguessis.

Tots los de casa te saluden molt cordialment i també als
teus pares, i de part meua també los saludaràs i igualment
al Dr. Sala i als antics camarades del Seminari.

No t'oblides d’encomanar a Déu a ton ver amic in corde
Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

51. A Jaume Collell.

Barcelona, 18 de gener de 1876.

Amic Jaume: en la nit del dissabte, dia 15, morí la mare,
a la qual ja tu vegeres en gravíssim estat. En la matinada
del mateix dia, li havia administrat la Santa Unció que rebé
amb exemplar tranquil·litat, i més tard rebé per segona ve¬
gada el Santíssim Viàtic amb una tal efusió d’esperit, com
jo no havia vist mai en ella que, a pesar de tenir un cor

EPISTOLARI

103

amantíssim, estava ocult baix un exterior sèrio. — Per lo de¬
més estic amb certa tranquil·litat, que no sé com calificar;
crec que la mort de la mare ha tret del meu cor més que no
pas hi ha posat.

T’estimaria que baixessis una temporadeta a fer-nos
companyia, si no és vexar-te tractant de que luego vindrà el
nou prelat. — Espero que comunicaràs aquesta notícia als
coneguts i encomaneu-la a Déu. — Ton amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

52. A Jaume Collell.

Barcelona, 15 de març de 1877. (1876?) 1

Estimat Jaume: complerts ja queden los encàrrecs que
em feies amb ta última carta, conforme ja ho veuries res¬
pecte del donatiu al Papa en la Revista Popular; igualment
entreguí l’import del breu pontifici de què em parlaves a
Mossèn Dasca. Crec que em preguntaves també per Mossèn
Cinto, i al rebre la teua carta, lo dr. Estalella havia vist los
nois López, los quals li digueren que feia pocs dies lo ha¬
vien vist i no sabien que des d'aleshores tingués novetat.
Aquesta notícia és ja un xic estantissa, puix és fàcil que des
d’aleshores ja vos hagi escrit, però te la dono per lo que val-
gui.

Los minyons estan molt empenyats en anar a València;
jo encara no els he dit que sí; ells me’n fan càrrec de cons¬
ciència, puix diuen que per mi han anat passant, i que per
lo tant estic obligat a seguir. Encara no sé lo que faré, i en
tal cas de fer-ho serà únicament un acte de condescendèn¬
cia; puix de verdaderes ganes no en tinc cap mica. Fins ara
no n'he parlat al pare i si al parlar-n’hi veia que li feia mala

104

JOSEP TORRAS I BAGES

impressió la separació per uns quants dies, després de la
mort tan fresca encara de la mare, no accediria als desitjós
dels dos companys. —(-1 tu què vols fer? Pasca s’acosta, i per
tant mira de dir una cosa o altra. En fi jo encara tinc por
de que no s’hi anirà, després de tants projectes contradits i
frustrats.

Per ací corre que el vostre Bisbe se llueix; jo he llegit la
pastoral i me va agradar, sobretot perquè conserva encara
l'estil eclesiàstic, que fa més impressió en los fiels que no
pas l'estil rumbós dels literats, que per desgràcia va inva-
dint la jurisdicció eclesiàstica.

Me recordo que una de les últimes vegades que ens ha¬
vem vist me parlaves de si volia polvo que n’hi havia de bo;
com quasi lo tinc acabat, t’estimaré que me n’envies, puix
en certes situacions d’esperit és un company bo, encara que
sigui un xic brut i poc elegant.

Lo pare i los demés de casa van seguit; i com compren¬
dràs, la necessitat de fer-li companyia fa que pugui aprofi¬
tar poc lo temps; bé que és cert per això que no es perd fent
companyia als tristos i desconsolats.

Tots te saluden, i tu saluda de part meua als teus pares
(i escriu ta mare lo que fa) i als altres amics i disposa de
ton ver amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. «En Dulcis Amicitia aquesta carta porta equivocadament l’any 1877, i fi¬
gura en el lloc corresponent al dit any.»

2. «El viatge a València és per a fer el grau en Teologia» (Notes de Fortià
Solà).

53. A Jaume Collell.

Barcelona, 19 de juny de 1876.

EPISTOLARI

105

Amic Jaume: rebi la tua molt apreciada i he complert
l’encàrrec que em feies per l'hermano Llorenç de l’Hospital,
i a casa trobaràs los instruments consabuts. éT'has tornat
revenedor d’aquella mercaderia, o bé t’ha caigut a sobre la
desgràcia que a mi m’ha vingut de nombrar-te confessor de
monges?

Perquè has de saber que a mi que tantes desgràcies me
persegueixen, m'ha vingut des del maig lo càrrec de confes¬
sor ordinari de monges, com si hagués sigut una flor de mor¬
tificació que la Verge m'enviés en aquell mes que els cris¬
tians li consagrem. Però no cregues que m'hagin fet capellà
d’algun convent de Beates o Terciàries; nada menos m han
fet capellà del Real Monestir Cisterciense de Valldonzella,
és a dir d’una pila de monges donyas i d'una molt il·lustre
abadessa mitrada. Ja veus que no em moco amb mitja mà¬
nega, com se sol dir; però lo pitjor és que aquesta prebenda
no em convé, que s'acosta lo temps de calors fortes en lo
qual és molt fàcil que el pare vulga anar a fora i m’embar-
rassarà de mala manera; puix a pesar de que digui al Sr. Vi¬
cari gral. que ho acceptava però sols interinament, i lo ma¬
teix he dit vàries vegades a mes il·lustres confessades, no
obstant veig que per ara no es mouen.

Lo pare i lo Tomàs són fora a Vilafranca, per raó d'unes
obres que estan fent. — Lo Tomàs res ha conegut amb los
banys de la cera.

No t’escric més, puix dintre de pocs dies ens veurem. —
Memòries als teus pares i demés coneguts i disposa de ton
ver amic in corde Jesu.

Josep Torras, Pvre.

Los PP. de St. Felip són ja a casa seva.

106

JOSEP TORRAS I BAGES

«Donades les qualitats, tant de doctrina com de virtut que adornaven al jove
sacerdot, encara que ell per raó de circumstàncies de família evitava nombra-
ments i càrrecs que el tinguessen molt lligat, no pogué evitar que els Superiors
lo elegissen per confessor de les monges Bernardes de Valldonzella de Barcelo¬
na. No podien dar-li càrrec que li fos més adequat a son caràcter i més plaent
a ses aficions monàstiques. Les missenyores, com ell solia anomenar-les, lo re¬
beren com un enviat del cel; i ell, durant els anys que portà la direcció espiri¬
tual de l’antic Monestir, donà proves d’una admirable aptitud i sobretot d'una
discreció summa en lo govern d’aquell escollit ramat que vegé reílorir totes les
bones tradicions del Císter. No hi planyia zel ni esperit de sacrifici, i talment
se pot dir que, més que un simple confessor de la Comunitat, era una espècie
d'abat del tot identificat amb la vida monàstica que procurà conèixer a fons i
vetllar per lo seu perfet compliment. A Valldonzella durarà molt temps lo re¬
cord del Dr. Torras i en son arxiu deuen guardar com un tresor les cartes i do¬
cuments espirituals que després, quan ja no podia ser son director, solia trame¬
tre a la M. R. M. Abadessa» (Nota de Jaume Collell).

54. A Jaume Collell.

Barcelona, 11 de juliol, 1876.

Amic Jaume: desitjo que aquestes quatre ratlles te tro¬
ben descansat de les fatigues del sermó de la vostra festa ma¬
jor i altres treballs que durant les dites festes hauràs tingut.

Com te deia en una altra carta, tinc recollit el recado de
l’hermano Llorenç de l'Hospital, lo qual esperava hauries re¬
collit al baixar a predicar a Barcelona per lo dia del Sagrat
Cor de Jesús; no havent baixat, (-què vols que en faci? Per¬
què nosaltres tal volta a la setmana entrant marxarem a Vi¬
lafranca a passar lo istiu, puix lo pare conec que sent molta
calor a Barcelona. De consegüent espero que immediata¬
ment me contestaràs lo que vols que en faci, si te d'enviaré,
o bé si vols que el deixi per exemple a cal dr. Estalella qui
per raó de son càrrec en la Cúria sortirà molt poc, i alesho¬
res recollir-lo tu si tens ganes de baixar. — Jo per raó de les
monges tindré que baixar alguna vegada a Barcelona, però
m'hi estaré tan sols lo temps precís.

Lo Cortès i molt fàcilment lo Tano pensen anar a Ribes
pròximament, per lo qual és fàcil que els vegis per Vic.

EPISTOLARI

107

Saluda molt cordialment als teus pares, i demés cone¬
guts de Vic i tu disposa de ton ver amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

55. A Jaume Collell.

Vilafranca, 23 d’agost de 1876.

Amic Jaume: he tingut notícies de tu per lo Cortès, i se¬
gons me digué estàs trempat i amb afany de treballar; m'a¬
legrí de saber que vas treballant en arreglar les poesies per
l'estampa; puix actualment és lo més pràctic, útil i faedor
de lo que tens entre mans, després de la tua pròpia santifi¬
cació. Avant, doncs, i fortiter et suaviter, no emprenguis res
més fins haver consumat aquesta obra. En quant a mi, en¬
rotllat per un cercle de monges, quasi me tapen lo pas per
altres estudis sèrios; bé és veritat que l'istiu sembla que ens
roba les forces del discurs, i agregant-se al calor altres des¬
torbs que a casa no poden faltar, tot fa que quasi no faci al¬
tra cosa que aquelles lectures que lo capellà pròpiament mai
hauria de deixar.

Aquestos dies passats estiguí a Barcelona a veure l'esco¬
llit ramat confiat als meus cuidados, i per a celebrar la fes¬
ta del gloriós St. Bernat, amb qual motiu sentí tanta calor
que no era difícil fer-se la composició de lloc per a la medi¬
tació del martiri del gloriós St. Llorenç; però en fi tot en lo
món té la seua compensació; al migdia de la festa del pri¬
mer Abat de Claraval ens hauries vist amb lo Cortès i lo Mar-
cer petit del Seminari, assentats en una taula en lo parla¬
dor gran del monestir, servint-nos lo dinar una monja llega
amb tot lo compliment dels bons temps de l’Orde, donant-
nos conversa al principi i a la fi Missenyora l'abadessa i la

108

JOSEP TORRAS I BAGES

priora amb tot l’aplom de nostra part, com si haguéssim si¬
gut tres monjos eixits de Poblet, per anar a celebrar la festa
del Patriarca.

Però després del goig lo dolor, o al menos després de la
tranquil·litat l’amargura. Ara s'acosten los dies de festa ma¬
jor tan bulliciosa, que al menos pel pare i per mi seran dies
de verdader turment; i ens és difícil eixir, puix l'àvia ni pot
ésser fàcilment traslladada, ni la podem deixar. En fi hau¬
rem de tragar-la com tantes n’havem tragades, encara que
per poc que puguem, sortirem a lo menos los dos dies.

Si t'és possible venir a passar una temporada al setem¬
bre, al mateix temps que ens faries companyia, podries men¬
jar raïms que a tu tan t'agraden, si no grossos i hermosos
com altres anys, al menos més frescos que los que mengeu
a Vic. Aquest any los freds han mort la major part dels raïms.

En fi, de tots modos escriu; saluda molt als de casa teua
i rep expressions de tots los de casa i en especial de ton ver
amic en Jesús i Maria.

Josep Torras i Bages, Pvre.

56. A Jaume Collell.

Barcelona, 23 de desembre de 1876.

Amic Jaume: la proximitat de Nadal me recorda lo es-
criure't quatre ratlles, esperant a cap d'any en què crec has
de venir, per fer-hi petar una xerrada de les acostumades.
Ja t'imagino rector de St. Miquel, entusiasmat pel Sant Vi-
gatà i amb algun projecte referent a Ell, com per exemple
lo d’alçar-lo a una categoria superior a la de Sant, aixxs com
de Beato pujà a Sant, si ho permet lo dret canònic.

Te dic això perquè conec que verdaderament l’home s'a-

EPISTOLARI

109

ficiona a lo que tracta, que és lo que vulgarment diem, un
animal de costums; de manera que el savi aixís com s’afi-
ciona als llibres de filosofia, s'aficionaria també a fer es¬
clops, si la desgràcia o potser l'estrella li portava. Conside¬
rava jo al capellà de monges un mortal infeliç, damnatus ad
bestias, perdent miserablement l'espurna d'enginy que de
Déu hagués rebut, tornant-se superficial i doneta amb pun¬
tes de cançoner; i a pesar d’aquestes grans prevencions,
amic Jaume, m'he anat acostumant a l'ofici, com lo matxo
a voltar la sínia.

Ja em tens en lo ple del càrrec, ja he entrat una novícia,
i n’esperen d'altres i dintre de poc una professió. En aquell
vaig pensar en tu. T'hauria agradat veure aquelles dues ren¬
gles de monges blanques en la porteria; al costat de la por¬
ta l’abadessa amb son bàcul i estolon riquíssimament bro¬
dat posat de través com faixa de general de joguina; més
allà la cantora bordó en mà, i en lo fondo, portant la creu i
cirials tres converses amb sos hàbits negres. T'hauria agra¬
dat després, com l’abadessa sentada en son silló, proveïda
d’unes grosses estisores anava tallant les trenes d’aquella
noia tretes prèviament, arracades, agulles i altres penjare-
lles i despullada de les mundanals gales i vestida amb lo
Sant hàbit, posant en son cap la corona, abadessa i mestra
de novícies, cantant la comunitat l'antífona Veni Sponsa, i
per últim hauries vist la gravetat amb què ma reverència,
a petició de l’abadessa beneí la comunitat, amb lo qual se
terminà l’acte, menos una tassa de caldo que em portaren
després i que necessitava ben bé, puix era ja cerca de la una.

En fi, Jaume, veig que ningú se pot deseixir de sa estre¬
lla; aquesta devia ésser la meua preuada planeta, prega per
mi per a que no sigui temps perdut lo que dec passar en la
cadira de la paciència.

Que tu i els teus pares tingueu unes bones santes festes,
més que nosaltres que en tindrem amarguíssim record; tots
te saluden; la Munda i les seues noies desitgen sentir-te en
lo sermó de la missa nova, per lo tant mira si pots fer-me

110

JOSEP TORRAS I BAGES

arribar alguna targeta, i tu no et cansis massa en preparar-
te.

Ton fiel i amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

57. A Jaume Collell.

Barcelona, 30 de gener de 1877.

Amic Jaume: l’altre dia m'entregà lo doctor Estalella un
cartell de convit per a fer una corona poètica al Sant Pare,
amb motiu de son aniversari episcopal quinquagèsim; t-qiiè
vols que hi faci aquest miserable pecador? En fi, m'alegro
que envieu a Roma lo testimoni d'amor a Pio novè, de la ter¬
ra catalana, però los capellans me sembla que poc de bo hi
podrem fer.

Tot lo dia d’ahir, festa de St. Francisco de Sales, vaig és¬
ser felipó, puix per haver-los fet lo panegíric del Sant, me
vaig quedar a dinar a la casa. Te dic que és una comunitat
que fa goig, puix a pesar d'ésser pocs, hi veuries una verda-
dera formalitat i observància. També me va tocar lo cas de
consciència o moral que, conforme saps, acostumen propo¬
sar i al qual deuen contestar per torn, tots los indivíduos;
pràctica de que ni sisquera se dispensen en les festivitats de
St. Felip i de St. Francisco de Sales. Vet aquí un medi per
no deixar posar pols a la moral i a la Sagrada Escriptura
sens gran treball.

Per lo demés un altre motiu me fa posar mà a la ploma;
ahir vaig omplir la capsa de tabaco, i figura't qual seria ma
sorpresa al veure tan sols en lo pot unes quantes escorreries,
i qual lo temor de que mon nas quedés privat d’aquell ex-
citatiu, que tant serveix per a descarregar lo cap i fins a ve-

EPISTOLARI

111

gades l’ànima, per més que el polvo no arribi fins a ella!
Això vol dir, estimat Jaume, que pots practicar una obra de
misericòrdia envers ton pròxim capellà, enviant-li quan te
sigui possible un poc de tabaco vigatà, com ho has fet en al¬
tres ocasions apurades; per això no és necessari una gran
pressa, que tot en lo món té espera, i més lo nas que no es
pot morir de fam.

Quan te veurem per ací a Barcelona? No prenguis les mi¬
des tan justes com l’altra vegada, perquè puguis estar-te al¬
guns dies per la terra baixa, ja que durant l’hivern te prova
tant.

A St. Felip ja hi havia lo nou Pare, al qual conegui jo per
la fesomia, pel temps que m’havia estat a Vic.

Moltes memòries de tots los de casa als teus pares i tu
saluda als amics i rep l’abraç que t’envia ton ver amic in cor-
de Jesu

Josep Torras i Bages, Pvre.

58. A Jaume Collell.

Barcelona, 26 de febrer de 1877.

Amic Jaume: rebi la tua en la qual veig que vas a posar
mà a l'obra i me demanes oracions per a son bon èxit; no
dubtis de que demanaré al Senyor que et beneeixi i t'ajudi.

M’agrada que hagis perdut les il·lusions, aixís entraràs
amb més coneixement en la cosa, no et donaràs per desen¬
ganyat ni desesperat, si no reïx i obraràs amb més cordura.
Per ço mateix que crec tan necessari lo desengany i lo des¬
prendre’s de les il·lusions, t'aconsello de que comenceu molt
en petit i sens aspiracions. Lo gran St. Benet, diuen los seus
historiaires, que no es proposà la creació d'un Orde sinó úni-

112

JOSEP TORRAS I BAGES

cament d’un Monestir; i no obstant aquest fou soca de l’Or¬
de més estesa i admirable que ha tingut la iglésia catòlica.
Proposa’t únicament ser un mestre de minyons grans i tre¬
balladors, fer lo que fan tants altres capellans i seglars d’Es¬
panya i fora d’ella amb una mira religiosa, però que tu ade-
més faràs baix l'advocació i tutela del gloriós St. Domingo
de Guzmàn. Creu-te complir una de les missions del tercia¬
ri, i no solament guanyaràs les moltes indulgències conce¬
dides a les obres de la propagació de la Fe ; sinó que tal ve¬
gada en eixa ciutat en què tant abunda el clero, trobaràs
companys que s’allistaran a la mateixa bandera, logrant d’a¬
questa manera constituir una petita tercera orde de gran
profit per a los que a ella perteneixin i pels minyons de l’es¬
cola. En fi tot lo que puga dir-te ton company, t’ho dirà molt
millor ton savi director; jo no obstant, acceptant l’oferta que
em fas, t’ofereixo deu duros que tu diràs si vols que te’ls en¬
viï i com, o bé que et faci portar llibres en qual cas diràs los
que te semblin més convenients.

Respecte del títol crec que has estat acertat; moltíssim
serveix el nom de la Mare de Déu com a escut o emblema
de qualsevol empresa cristiana; però, ,-per ventura hi ha di¬
ferència entre el Santíssim Rosari i la Mare de Déu? Lo ro¬
sari o Roser <mo és místicament la Verge? I en canvi lo
rosari té les ventatges que en la teua carta enumeres, i ade-
més sembla que indica que el fi i resultat de la institució ha
de ser mantenir lo Sant Rosari i l’oració i pietat cristianes
dintre de les famílies. D’altra banda, posar lo nom de la
Mare de Déu a l’escola és cosa de cada dia; moltes vega¬
des perquè un nom o altre se li ha de posar; i en canvi lo
nom de l’Escola del Santíssim Rosari és més vivent i
parla més al cor de la gent senzilla que encara no ha perdut
la fe.

En fi, Déu te beneeixi i t’ajudi; quan menos si la cosa no
surt, hauràs donat un exemple de zel i laboriositat als ca¬
pellans de la ciutat, i un bon exemple mai se perd.

Penso que a pesar de tes ocupacions tindràs un ratet per

EPISTOLARI

113

a buscar-me un poc de tabac i enviar-lo, puix veig que a pe¬
sar d’haver-ho encomanat en la carta anterior, res me dius
en la teua i el cas és que ja dec rascar la capsa amb les un¬
gles; me consola lo pensar que som en temps d’abstinència.

Los de casa bons; lo Pare i lo Tomàs són a Vilafranca uns
quants dies; m’alegro de la salut dels teus pares als quals
saludaràs, lo mateix que als altres amics; i tu associa’m al
mèrit de les bones obres que et proposes desde luego co¬
mençar.

Ton ver amic in corde Jesu.

Josep, Pvre.

«Aquesta carta necessita llarga i clara explicació. En vista de que mos supe¬
riors diocesans no em donaven càrrec especial, i sols tenia les ocupacions que
jo em donava en la iglésia de Sant Domingo, confessant i predicant sovint a la
ciutat i a fora, me vingué el pensament d'obrir una escola pels obrers amb el
titol d'Escola del Sant Rosari. Com a Vic aleshores no n'hi havia cap d’escola noc¬
turna gratuïta pels minyons treballadors, no tardaren a omplir-se els bancs que
de mon peculi vaig fer construir ben arranjats. Prompte arribaren al centenar
i n'hi havia de tots los oficis. He de fer constar que engrescats amb la idea se’m
posaren al costat els joves Joaquim d'Abadal, Anton Arumí i Pere Casellas que
acabava de tornar dels sis anys de servei militar al Nord d'Espanya. Aquest més
tard sentí reviure la seva vocació i en temps del Bisbe Morgades s’ordenà i ar¬
ribà a ésser lo rector de la Parròquia de la Pietat. Prestà ademés bons serveis
en l'escola Mossèn Eduard Masvidal. Com jo ademés de l'ensenyança volia ins¬
tal·lar-hi una petita biblioteca popular, els 10 duros que m’envià el Dr. Torras,
els vaig destinar a comprar una col·lecció de llibrets de propaganda dels que
editava la Revista Popular del Dr. Sardà i Salvany. Tres cursos donàrem; però
al venir lo nou bisbe, Dr. D. Pere Colomer i Mestres, a instàncies d'alguns se-
glars i eclesiàstics se cregué convenient establir aquí la Joventut Catòlica com
en altres poblacions; i en conseqüència me demanaren i en cert modo me ma¬
naren que jo plegàs l’Escola, i entregàs tot lo material a la Junta de la dita So¬
cietat que s'encarregaria de continuar i ampliar la meva obra. Coneixedor jo
dels elements i del personal de la novella Joventut Catòlica, me vaig permetre
fer al Prelat algunes oportunes reflexions preveient el fracàs inevitable. Haguí
d’entregar lo que era ben meu, inclús els llibrets ben enquadernats de la Biblio¬
teca popular; i la cosa va anar com jo havia augurat. A mi em quedava la sa¬
tisfacció d’haver intentat una obra que jo creia necessària, i més en aquell temps
després de la guerra civil; i Déu Nostre Senyor me premià a no tardar llarga¬
ment lo meu bon intent i el desinterès amb què havia sostingut l'Escola. Popu-

114

JOSEP TORRAS I BAGES

lar del Sant Rosari. Són ja morts alguns bons treballadors que de vegades al tro¬
bar-me me deien: "Mossèn Jaume, si sé de llegir i d'escriure ho dec a vostè"»
(Nota de Jaume Collell).

59. A Jaume Collell.

Barcelona, 12 d’abril de 1877.

Estimat Jaume: compto que a son temps degueres rebre
lo retrato de Pio IX, que demaní t’enviassen los de la Revis¬
ta Popular a l’anar a pagar lo compte que em deies. No és
molt gran, però me semblà suficient per a vostra naixent es¬
cola. ^Puja bé per ara? Aixís ho demano al Senyor, però crec
que perquè ella puge, i tu no t’enfonses perdent la salut, deus
procedir amb molt cuidado i desemparar una bona part de
feina de la que t’ocupava i que a Vic molts altres poden fer,
v. g. el confessionari. Recorda l’axioma, pluribus intentus mi-
nor est ad singula sensus. Treballa seguit, però sens preci¬
pitació, qui va piano va lontano ; l’escola és indubtablement
una mina pel regne dels cels, majorment en aquesta ciutat
en què tindreu encara més llibertat per a treballar als joves
i fer-los ésser francament catòlics; en què no haureu de fer
fins lo mateix bé amb mida.

Fa cosa d’un parell de dies vegi a Mossèn Cinto tranquil
i content a punt de botar a l’aigua 1 'Atlàntida, de la qual oí
llegir alguns trossos, per los quals comprenguí que verda-
derament és una obra de mèrit i de durada. Cada u per son
cap; jo la setmana de Pasqua vestí lo blanc hàbit del Císter
a dues noies, la una de l’opulenta família Martorell, arre¬
glant en aquell dia la iglésia son oncle l’arquitecte construc¬
tor de la capella del sagrat Cor. Crec que Déu mateix és qui
distribueix les feines en aquest gran taller del món; treba¬
llem, doncs, cada u amb diligència per a no perdre lo jornal.

Lo dilluns pròxim, mediant lo Senyor, penso anar a exer¬
cicis a Gràcia; veies de fer algun memento perquè aprofitin,

EPISTOLARI

115

i després escriu-me i encara valdria més que baixessis al¬
guns dies abans de que la calor apreti, puix ací baix encara
que l’aire és fresquet a conseqüència de la pluja d'aquests
dies, lo sol ja fibla.

Memòries al dr. Ramon i demés amics; saluda cordial¬
ment als teus pares (lo meu i lo Tomàs són a Vilafranca) i
disposa de ton ver amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Me descuidava lo principal. Lo Pare Espinàs me digué
dies atràs que estava per a arribar a Barcelona lo P. Mestre
Larroca a fi de procurar la fundació d’un convent a Catalu¬
nya. No sé si ha arribat dit senyor, però crec que actual¬
ment està ja aquí lo Procurador de l'Orde, autorisat pel go¬
vern per a fer dita fundació, i no precisament amb la con¬
dició amb què fins ara s’han fet, és a dir per a Filipines, sinó
que per iniciativa del mateix Cànovas, per Espanya. Alabat
siga el Senyor. Sembla que ja compten amb algun jove.

60. A Jaume Collell.

Barcelona, 28 de novembre de 1877.

Amic Jaume: he rebut les dues cartes, l'última avui, quan
ja havia complert lo encàrrec d’anar a Gràcia, però no ha¬
via entregat los diners que m'encarregaves entregués al tor¬
ner; puix hi vaig anar lo dilluns i trobí la casa tancada,
deixant encarregat a una veïna digués al torner que passés
a casa, com aixís ho féu ahir dient-me que tu ja los havies
entregat a la seua dona que havia estat a Vic.

Per lo demés esperava una carta menos melancòlica que
la teua primera després de l’expedició a Lourdes i a Sta. Te-

116

JOSEP TORRAS I BAGES

resa; me semblava que això havia d’ésser una pluja de més
durada i que t'hauria fet reverdir més l’ànima per una llar¬
ga temporada, a pesar de l’aislament en què em figuro que
et trobes, sobretot entre el jovent eclesiàstic. No vulgues
deixar perdre de ton caràcter la jovialitat que el cel t'ha do¬
nat, i que és un verdader do, interessantíssim per aquesta
vida i per l’altra.

És precís no deixar-se acovardir, i si falten els antics fo¬
ments que sostenien en la teua ànima la verdor poètica; si
et sembla que de repente s’ha ofegat aquell esperit que din¬
tre de tu respirava, pensa que indubtablement això és la se¬
nyal de començar un canvi de naturalesa; i per lo tant, en
lloc d'enyorar inútilment lo temps passat, prepara t per a
emplear útilment lo venider, sinó en una forma tan hala-
güenya, més interessant a tu i al pròxim. Crec que no és con¬
venient que et donguis totalment a la vida pràctica; deixa
algun espai a l’estudi, al tracte dels llibres, ten paciència,
pensa que la vida no és una poesia lírica, sinó un drama, pot¬
ser encara més aviat una epopeia, qual desenllaç i termina¬
ció no es veu amb els ulls de la carn, sinó de la fe.

Permet-em aquesta llibertat d'interpretació de ton espe¬
rit a què em dóna dret lo to de la teua carta i 1 antiga amis¬
tat. Algunes vegades me sembla t ’he dit que faries bé de fixar
ja la teua existència; crec que has de lligar la pedra de la
teua vida en l’edifici de la Iglésia a què Déu t'ha portat; si
et criden al Seminari crec que faràs bé de respondre al 11a-
mament, sobretot si és una assignatura que faci per tu; això
sense destruir completament la part de vida activa, neces¬
sària per a contrapesar a la vida d’estudi, te posaria en 1 o-
bligació d'un estudi moderat cotidià, i te faria conreuar les
lletres al mateix temps que l’esperit, segons lo consell del ca¬
nonge Sala, que em sembla que és lo que et convé més a tu.
— La vida de confessionari i de trona és llaminera, major¬
ment per caràcters expansius com el teu; però crec que ha¬
vem d’anar amb un gran cuidado a fi de no deixar-nos ab¬
sorbir per ella exclusivament, convertint-nos ja des de joves

EPISTOLARI

117

en una espècie de ràbules de la Iglésia. En fi, ja em deies, si
no m’equivoco, que t’havies deixat en mans de l’obediència,
de la qual el cristià, i més el sacerdot, ho ha d'esperar tot,
desconfiant sempre humilment de si, i doblegant lo propi
parer d'aquell que dirigeix la nostra consciència i té per
obligació d’encaminar lo nostre esperit envers lo cel.

En quant a mi, a Barcelona me tens des d’abans de Tots
Sants, però pocs dies abans, continuant lo que feia l’any pas¬
sat, és dir treballant modestament, estudiant amb més par¬
simònia de lo que deuria; però gràcies a Déu, tranquil, a pe¬
sar d'haver-me sortit defraudats sempre els meus projectes
i defraudades les aspiracions més fortes; què hi hem de fer?
Déu ho fa tot, i Déu és savi i benvolent per les sues criatu¬
res. Semper Deo gratias. Nosaltres ens creiem amb dret de
dirigir la nostra vida, i desgraciats de nosaltres, si Déu no
ens prenia pel seu compte.

Desitjaria que baixessis a Barcelona alguns dies i ales¬
hores la faríem petar més llargament.

Saluda molt a tots els de casa teua, e igualment al dr.
Sala, Mn. Serra i altres amics. Los de casa te donen memò¬
ries i jo et demano una participació en tes oracions i sacri¬
ficis. — ver amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

61. A Jaume Collell.

Barcelona, 12 de febrer de 1878.

Amic Jaume: rebi la tua, i ja abans te volia escriure i fins
tenia la carta feta, però tinguí que sortir de Barcelona i pas¬
saren alguns dies, quan me vaig adonar de que devia tirar¬
ia al correu i aleshores la vaig esqueixar per estantissa.

118

JOSEP TORRAS I BAGES

Nosaltres, gràcies a Déu, anem seguint amb salut, fora
del noi de la Munda que fa quatre o cinc dies que està un
xic de cuidado, i lo metge se temia que no fossen tifus; no
obstant avui diuen que sembla que està bastant mellor. Amb
aquest motiu tenim les noies petites a casa, i això junt amb
alguna altra mica de feina que he tingut, ha fet que no es¬
criguis immediatament com me demanaves amb la teua. —
Celebro que la teua mare estigui ja millor i me sembla que
anant ja de cara al bon temps com anem, fàcilment se po¬
sarà bé.

Ahir vaig veure a l’Alòs que em donà notícies teues i del
Sr. Bisbe, i veig que vos ha fet a tots els vigatans molt bona
impressió, de lo qual m’he alegrat molt, i me sembla per lo
que tots diuen que tindreu un Prelat (com al principi deien)
sant i savi, a lo menos lo últim en el sentit de prudent.

No t’escric llargament perquè veig que luego tindrem
ocasió d’enraonar. Saluda molt cordialment als amics entre
els quals molt especialment al dr. Pio Pi; als teus pares i re¬
corda't de mi en les oracions i sacrificis.

Josep Torras i Bages, Pvre.

No estic aclaparat, com sens dubte lo carinyo li va fer
semblar al Ricardo, i estic convençut de que l'home, amb
l'ajuda de Déu, és com diuen los poetes de la carrasca, —que
al ser despedazada — : vuelve màs rica y esforzada.

62. A Jaume Collell.

Barcelona, 31 de març de 1878.

Amic Jaume: rebi la teua carta de bones festes per mans
del Ricardo Cortès, i t’agraeixo que et recordis de mi en

EPISTOLARI

119

aquell dia, que segons lo parer de la gent espiritual, lo dia
del Sant Patró és dia d’alcançar beneficis per l’ànima. D’al¬
tra part ja pots pensar que quan una casa ha tingut les sa-
cudides de la nostra, lo únic que deu sobreviure d’aquestes
festes és la part espiritual, perquè l'alegria de la família ja
ha fugit. — Déu ha volgut que tots dos fóssim sacerdots se-
cundum ordinem Melchisedech, deixant-nos aïslats enmig del
món.

Comprenc molt bé lo que em dius de que no et sobre
temps per passar-lo en algun recó d'iglésia i gastar-lo en so¬
liloquis místic-poètics; però aixís com lo exercici corporal
torna la carn sòlida i la naturalesa límpia d'humors, crec
que el treball corregeix molts defectes que la vida exclusi¬
vament teòrica té tendència a desarrollar. En fi has co¬
mençat ja l'obra amb consell de sacerdots respectables i per
lo tant crec que ha de tenir-te content lo pensar que treba¬
lles en profit de la Iglésia, donant lectura cristiana als subs¬
criptors del teu periòdic; llàstima al meu entendre que no
donguis més desarrollo a la narració de tradicions, llegen¬
des, descripció d’antics monuments, relats d’història o fets
locals i lo que altres vegades m’havies dit d’historiar los san¬
tuaris catalans; crec que tindria molt més interès que notí¬
cies que has de copiar d’altres diaris i que de precís en un
setmanari han d'ésser estantisses, i que passat d’ocasions so¬
lemnes com ara per la mort i elecció del Papa, tenen poc in¬
terès per la major part de lectors que puga tenir la Veu del
Montserrat.

Respecte a les preguntes que feies en la carta del Ricar-
do, crec que aquest ja t'haurà dit lo que en pensàrem.

Suposo que a Vic tornarà a fer fred de veres, perquè aquí
s’ha despertat de nou, encara que em sembla que no tindreu
necessitat de bufar-vos els dits, si fa la ventada que aquí a
Barcelona.

Les missenyores no em donen gaire més feina a la Qua¬
resma que en lo restant de l’any, exceptuades algunes plà-
tiques; i aquesta feina se podria fer de molt bona gana si to-

120

JOSEP TORRAS I BAGES

tes s'aprofitessin tant com una que n’hi ha de moribunda i
desitjant amb gran manera anar-se’n al cel. Demanà ser
combregada i extremunciada en lo cor, i se li concedí, i lo
endemà de rebre dits sagraments ja es quedà al llit, espe¬
rant i desitjant la mort amb tanta tranquil·litat i consol,
com si tractés només que de mudar-se el vestit.

Espero entregaràs al dr. Sala l’adjunta esquela. Memò¬
ries a la teua família, procura moderar les ganes de treba¬
llar i encomana a Déu a ton amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

«Eixa carta senyala un dels moments que en la vida dels homes solen ser de
forta i durada influència. Per l’estiu de 1 any 1877, amb Mossèn Verdaguer fé¬
rem una passejada a Lourdes, fent lo cami des de la frontera, o sia des de Puig¬
cerdà, part a peu i part en carruatge. De Lourdes, on passàrem la diada de 1 As¬
sumpta (15 d’agost), entràrem a Espanya per Irún i baixant cap a Valladolid
per dir missa en l’altar on hi han les relíquies del nostre Sant Miquel dels Sants,
passàrem a Avila, per a juntar-nos allí amb l’edificant Romeria Teresiana que
organisà lo Rnt. D. Enric de Ossó. A Alba de Tormes, lo Sr. Bisbe de Salaman¬
ca, aquell que després fou assassinat a Madrid, ens donà facultat a tres o quatre
capellans per entrar al Convent i orar el temps que ens plagués en la beneïda
celda a on morí Santa Teresa de Jesús. Jo no contaré aquí lo que allí em passà;
però sí que vaig aprofitar l'estona per demanar amb major fervor que mai la
protecció de la Santa Mare que sempre he tingut per ma especial Patrona. Al
tornar d'aquell venturós viatge, a Vic disposà el Prelat uns Exercicis generals
pel Clero, donant-los uns PP. de la Companyia de Jesús, tan ben triats com el
famós Pare Mon i el Pare Joaquim Carles. En la Iglésia de Sant Just era tal l'es¬
pessor de capellans, que vaig determinar anar-me’n cada dia tot solet a la tri¬
buna de les manxes de l’orgue. I vet aquí que un dels dies en què el P. Mon picà
més fort, després de parlar de la necessitat de respondre a la vocació particular,
aixecant la veu i en termes comminatoris, digué, el que sepa predicar que predi-
que; el que sepa escribir que tome la pluma, etc. etc. El Domine, quid me vis face-
re? me vingué del cor als llavis; i conegui aleshores que era voluntat de Déu,
que em consagrés a la bona empresa de periodista catòlic i català. I d allí naixia
La Veu del Montserrat, nom amb que batejàrem, a primers de l’any 1878, amb
Mossèn Cinto, lo Setmanari popular de Catalunya, essent nombrat censor ecle¬
siàstic lo qui era nostre director de consciència, lo Dr. D. Ramon Sala i Fugu-
rull, Canonge Penitencier i Rector del Seminari» (Nota de Jaume Collelí).

EPISTOLARI

121

63. A Jaume Collell.

Barcelona, 30 de juny de 1878.

Amic Jaume: en vigílies de marxar a Vilafranca t'escric
aquestes quatre ratlles, que molt poques podran ser, puix
tinc una porció de coses que arreglar i penso que demà serà
ja lo dia de la marxa. De consegüent mira de recordar-te d'a¬
visar de que m'envien allí los números de la Veu del Mont¬
serrat que fins ara m'havien portat al passatge Permanyer.

I tu <•què penses fer? ^no et mouràs de Vic? (-no deixaràs
uns quants dies los assumptos periodístics, per a entregar-
te al descans, necessari fins per la vida literària, en què se
necessita que no sempre corri lo riu, sinó que alguna vega¬
da s'entolli a fi de que faci solatge? En fi ja saps que tant
en lo temps dels raïms com fora d’ell, sempre és per mi un
consol tenir-te al costat i que en la quietud i falta d’acció de
la vida que es porta a fora hi cauen perfectament los col·lo¬
quis íntims.

Jo es pot dir que sols ne tinc amb los llibres lo temps
que resideixo a Vilafranca; i com ells són amics sèrios i l’es¬
tiu és carregós, dits col·loquis han de ser un xic pesats i mo-
nòtonos; però per això, Déu nos conservi els llibres i los pocs
ulls que tinc per llegir-los. Allí m’espera Bossuet del qual es¬
pero cruspir-me’n alguns trossos, si Déu vol i la peresa no
m'enganya, puix la vida especulativa més sensible que l'ac¬
tiva no resisteix les calors com les flors delicades.

De totes maneres encomana'm a Déu, recorda’t de ton
company i amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Saluda molt afectuosament als teus pares i al dr. Sala.

122

JOSEP TORRAS I BAGES

64. A Jaume Collell.

Vilafranca, 23 d’agost de 1878.

Amic Jaume: fa una porció de dies que et vull escriure i
avui, després d'una entrevista amb lo Ricardo Cortès, ja no
vull tardar més.

Recordo que quan me parlares de fundar la Veu del Mont-
serrat, ja et digui lo gran perill en què correries d’ésser con¬
fós entre els del bando o escola que no passa ni deu passar
com a genuïnament catòlic; comprenia aleshores, ja que les
relacions literàries de què estàs rodejat, i que crec que no
deus rompre; que lo mateix caràcter teu campetxano, que
ton catalanisme simpàtic i franc, que tal vegada fins lo do
de saber presentar les coses santes en una forma rebedora
pels resistents al catolicisme, t'havien de fer accepte als
molts literats del nostre país, que és cert i notori, que si bé
catòlics, ho són amb mida i no incondicionalment, i que per
lo tant tots aquells que per sa senzillesa no arriben a com¬
prendre com s'han d'entendre certes aliances i amistats, i al¬
tres per ser naturalment apassionats, havien de criticar-te
per veure't agasajat per gent que tenen una cama a la Iglé-
sia i una altra fora. Per això crec que els amics capellans
que et volen bé, hauran sentit que D. Joan Mané t'hagi fet
com un nou Plàcido d’una campanya periodística que no sa¬
bem a on ha d’anar a parar, i que temia veure't aliat amb
un escriptor que ha tingut sos ensopecs com a escriptor ca¬
tòlic, i que com a director de periòdic ha donat gravíssims
motius d’escàndol als catòlics piadosos i decidits.

En fi no et faltaran a Vic capellans graves e instruïts que
et guiaran acerca com has de portar-te en aquestes ocasions
verdaderament perilloses, en què és tan fàcil faltar al res¬
pecte i zel per la Iglésia com a la caritat al pròxim; si bé
crec que en nostres temps de condescendència és més fàcil
caure en lo vici oposat a la primera que a la segona de dites
virtuts; i a pesar de que, com dic, no et faltaran a Vic bons

EPISTOLARI

123

consellers, crec que no et farà nosa saber lo modo de pensar
de capellans barcelonins i que han nascut i crescut en lo ma¬
teix rovell del sigle.

I ja que aquesta carta sembla que et vingui dirigida
quoad periodistam, permet-em encara un otrosí. Los germans
Masferrer han escrit dos articles en la Veu que, sobretot lo
primer, m’estranya com no el vas fer retocar un poc; a pe¬
sar de sa matèria i forma també filosòfica, hi verinejava un
cert odi al partit carlista i un despreci pels escriptors catò¬
lics que em sembla que no s'havia de sentar bé a molts lec¬
tors de la plana de Vic i a tots aquells que conserven encara
los gustos a l'antigua. Respecte a l'article d'en Francesc, qui
li fa parlar de filosofia mística ? Per ventura entre catòlics
no és teologia i de la més rica que es cria en lo jardí de la
Iglésia? Lo dir a la mística, filosofia, i volguer tractar-la com
a tal, és treballar en la secularització de la ciència e indici
cert de racionalisme o quan menos d'haver llegit les obres
dels ascètics escriptors, a la manera que es llegeixen los es¬
crits d'un romàntic i melancòlic exaltat. Si els llibres mís¬
tics són filosofia, són una filosofia de somnis.

En fi perdona aquest sermó, que és per ton bé, i saluda
als de casa teua, no et descuides en tes oracions de ton ver
amic in corde Jesu i que firma depressa i corrents, perquè
faig esperar a la gent de casa que són a taula fa estona.

Josep Torras i B. Pvre.

65. A Jaume Collell.

Barcelona, 27 de març de 1879.

Amic Jaume: tens raó de que em vaig tornant dropo, i en¬
cara que sempre he estat mandra, cada dia tinc més peresa
de sortir de dintre de la closca. D'altra part les circumstàn-

124

JOSEP TORRAS I BAGES

cies, o sia la Providència, m’han portat a la situació que tinc,
en la que puc fer tota la feina, que en la Iglésia de Déu no
deixa de tenir sa importància, dintre d’un espai fosc tancat
entre quatre parets, sens altres testimonis que Déu i els seus
àngels; això i altres atencions, per cert massa profanes i ma¬
terials, però per mi imprescindibles, de família, me tenen
ocupat i amb elles passo tranquil·lament aquesta vida que
per desgràcia aprofito molt poc pel cel.

Aquesta situació especial d'esperit fa que si és cert que
la llengua s’entorpeix, no lo cap, o a lo menos té una sere¬
nitat especial i un despejo particular per veure les coses amb
més claredat que els que bregueu amb la corrent del món i
esteu més en comerç amb los mundans; per això algunes ve¬
gades fiant-me de mi mateix, te faig algunes advertències so¬
bre lo teu Setmanari, confiant sempre que les rebràs com a
filles de la bona amistat i del zel per la bona causa.

En l’últim número hi vegi una cosa que em féu pensar
en un altre gros perill que se’t ve a sobre: les eleccions. No
et fiquis a protegir candidatures; aquelles paraules d’elogi
d’en Bosch i Labrús, crec que si han sigut advertides te se¬
ran censurades, puix se tracta d’una persona que suposo que
serà excel·lent, mercantil e industrialment considerat, però
que té lo pecat d’haver votat la llibertat religiosa; i com que
lo que fa acceptable o no a un candidat és la fe, per condi¬
cions que tingui un a qui flaquegi algo aquesta virtut no pot
de cap manera ésser apoiat.

T’escric potser en aquest to dogmàtic perquè acabo de
llegir la Constitució Pastor aetemus i en tinc encara lo gust
a la boca; no és, emperò, lo que t’he dit fruit de cap conver¬
sa amb los companys, puix fa dies que no els he vist, i t’he
volgut escriure avui abans de veure’ls, per a fer-te aquestes
advertències abans que s’estampés lo Setmanari.

tQuan te veurem? Complí tos encàrrecs però espero la teua
vinguda. No la facis esperar gaire i entretant conserva’t bo i
dóna recados als teus pares de part de ton ver amic en Cristo,

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

125

Per descuit ahir me vaig deixar aquesta carta ja closa so¬
bre de la taula, en lloc de tirar-la al correu com volia; però
tal volta ha sigut millor, puix a la vetlla trobí a casa Cortès
lo Ricardo i lo Tano que em parlaren, desde luego, de l'as-
sumpto de les eleccions, encomanant-me que et prediqués
molt i molt en lo sentit que ja ho faig. Mira per lo tant de
no donar cap relliscada que podria ser fatal pel setmanari
i fins per tu mateix. Lo Ricardo ademés m’encomanà mol-
tíssim que escriguessis al P. Costa. Vigilate et orate.

66. A Jaume Collell.

Barcelona, 8 de maig de 1879.

Estimat amic: després que vares ésser fora, al despedir-
nos ahir, me va passar lo que tantes vegades succeeix quan
se tracta d'assumptos sèrios, que la primera impressió sem¬
pre és menos forta que la que després produeix la reflexió.
En efecte, me sap molt greu que vagis marxar i crec que,
fins ara, no faries mal de venir-te'n per aquí uns quants dies,
amb anuència, per suposat, de l’autoritat, que em sembla
que si la fundaves amb motius de salut no se t’hi negaria,
majorment si al·legaves dictamen u opinió facultativa.

Te dic això, perquè no solament ho crec convenient per
la teua salut corporal i espiritual, sinó també perquè en la
situació en què estan les coses, tenint ausenta la persona
que et podia assessorar en un cas d'apuro, no et trobis en
necessitat d'obrar sense consell; de tots modos si no creus
convenient lo sortir de Vic, t'encarrego moltíssim que no
obris amb precipitació, ni sense consultar, que et deixis ta¬
llar de la capa per tots cantons i que et recordis que sempre
que topen la pedra i el càntir, aquest és lo que es trenca.

No defalleixis per això d’esperit, recorda't que les tribu-

126

JOSEP TORRAS I BAGES

lacions proven al cristià i que en la vida espiritual són fo¬
ments molt més poderosos que les satisfaccions; que el re-
franc castellà diu: la verdad padece pero no perece i que no
et veuràs temptat més enllà de les teues forces, ni perderàs
la tranquil·litat interior mentres tinguis cuidado de no
deixar-te dominar per les passions. És inútil dir-te que t’en¬
comano a Déu i que he fet que t’hi encomanessen persones
a qui el Senyor escolta amb complacència; i en fi, perquè
en les tempestats és quan més ens havem d’auxiliar los qui
naveguem en lo mar de la vida; te recordo que ja saps
que pots disposar per tot de ton ver amic in corde Jesu et
Mariae,

Josep Torras i Bages, Pvre.

67. A Jaume Collell.

Barcelona, 9 de maig de 1879.

Amic Jaume: t’escric quatre ratlles per dir-te que ahir
me va encarregar lo Almera que et digués que la sessió dels
catòlics en honor dels Bisbes se farà en los salons del Palau
episcopal; per qual raó reviu la teua promesa de venir a lle-
gir-hi alguna poesia o cosa per l'estil, puix sembla que
aquesta sessió serà musical i poètica. Sembla que entre al¬
tres hi prendrà part lo Rubió i Ors.

M’alegraria de la millora de ta mare a la qual lo mateix
que al teu pare, saludaràs de part de ton ver amic in corde
Jesu,

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

127

68. A Jaume Coliell.

Barcelona, 21 de maig de 1879.

Estimat Jaume: per lo doctor Estalella rebi notícies
teues, i encara que ja em temia que devies passar una tem¬
porada amarga, més des de que el nostre company ha sigut
a Vic. T’encomano a Déu d'un modo particular i tu procura
en les teues resolucions tenir calma i sang freda; les situa¬
cions difícils passen, i en buscar-hi remeis ho havem de te¬
nir molt en compte.

Lo doctor Feliu Sardà en una carta, i després en una con¬
versa, me parlà molt de la conveniència de que et traslades-
ses a Barcelona a on podries fer bé en lo periodisme català;
me donà raons que me convenceren bastant i que tenen au¬
toritat per ser d’una persona de gran coneixement pràctic
en la matèria i ademés d’una abnegació i desinterès admi¬
rable; crec que és una cosa que pot ser objecte de conside¬
ració, a qual fi guardo la carta esmentada per a fer-la tema
d’una conferència amb tu quan nos vegem, segons la reso¬
lució que tu prengues. De totes maneres te repeteixo lo que
ja t’he indicat: pensa’t molt en escollir remeis perpètuos per
a dificultats temporals. Lo tremp de la nostra ànima, per a
estudiar per lo que és bona, no l’havem de considerar quan
ella està commoguda per amargues o agradables commo¬
cions, sinó en estat de repòs i tranquil·litat; aleshores és
quan és més difícil d’enganyar-nos.

Recomana’m a les oracions del novici Masferrer, puix
les dels tals solen ésser fervoroses i tenir força davant de
Déu.

L’àvia està un xic millor però amb poca gana, lo pare
i lo Tomàs ahir marxaren a Vilafranca per uns quants
dies.

Encomana’m tu també a Déu i per fi de la carta te re¬
cordo aquella sentencia del Kempis: «potser quan te trobes

128

JOSEP TORRAS I BAGES

més afligit és quan tens més a prop la ganància de me¬
rèixer».

Tuus in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

69. A Jaume Collell.

Barcelona, 23 de juny de 1879.

Estimat Jaume: per la Veu i després pel Ricardo he sa-
pigut la solució de Tassumpto que per una llarga tempora¬
da ens ha tingut inquiets i apesarats; solució bona com to¬
tes les que procedeixen d'un acte de virtut, que matxaquen
l'amor propi, però purifiquen la consciència ja neta.

M’alegrí sobretot del suelto de la Revista, fet amb la de¬
licadesa d'un amic i amb la traça d'un ver periodista. En fi
Déu t’ha protegit de tots cantons; i ara crec que després de
dar-li gràcies, no et queda més que tenir un escrupolós cui-
dado de que amb res se't pugan agafar.

A Barcelona la calor ja abunda, per lo qual i per ser ja
també lo temps acostumat, a últims de la setmana empren¬
drem lo camí de Vilafranca, com pots pensar més per a do¬
nar gust al pare que per gust meu. De consegüent espero cui-
daràs de que se'm remeti allà la Veu, puix és a on me fa més
servei. Quan bé hi anirien unes quantes xerrades amb tu!
Però espero, mediant Déu, que compliràs la paraula i que
podrem fer-les petar, a solas sin testigo, com diu lo poeta,
d’aquelles tan sabroses que sols tenen la dificultat d'engolosi-
nar l'esperit i deixar-li enyorança quan s'han d'interrompre.

Jo estranyo que els antics filosops tinguessin tants tre¬
balls per buscar lo summum bonum ; puix per mi, si la llum
de la fe no em fes descobrir noves esferes i me quedés com

EPISTOLARI

129

ells en un terreno purament natural, l'experiència m hauria
ja ensenyat que no hi ha goig superior en lo humà a la tran¬
quil·la conversa dels companys. Entretant pensa en enco-
manar-me a Déu, com jo també ho faig per tu, i saludant ca-
rinyosament als teus pares, disposa de ton amic i s. s. in C.
Jesu.

Josep Torras i B.

«Com en aquesta carta se parla de la solució d’un assumpto que per una llar¬
ga temporada ens ha tingut inquiets i apesarats, serà necessària una explicació
que podria ser molt llarga, però que procuraré abreviar tant com puga. Lo Sr.
Bisbe D. Pere Colomer i Mestres, sant home i ple de ciència eclesiàstica, qui ans
de venir a Vic m'havia cridat per a tenir una llarga sentada junt amb lo qui por¬
tà de Vicari General, Dr. Pio Pi; aquí se trobà rodejat de certes persones de cri¬
teri estret i apassionat que li aconsellaren certes disposicions poc oportunes, en¬
cara que aparentment inspirades per un bon zel; com per exemple, la de manar
que els músics de la Capella de la Catedral no poguessen anar a tocar en festes
profanes com saraus i balls de festa major. Això naturalment era difícil de com¬
plir, perquè la feina que podia donar la Catedral als músics era insuficient per
traure'n lo profit que de son art podien esperar pel manteniment de llurs famí¬
lies. Armada la qüestió, hi bufaren miserables passionetes, i de resultes d’un
solt molt senzill de la Veu del Montserrat, els nostres èmuls que no en podien
faltar, se valgueren de l’ocasió per lograr que del Palau episcopal ens vingués
una ordre que equivalia a suspendre el periòdic. Per obediència i per prudència
lo suspenguérem. A mi, en plena joventut, eixa contrarietat al segon any de la
publicació de la meva revista, no em féu decaure l'esperit, i més quan al saber-
se per la ciutat el motiu de la suspensió se’m demostraren les simpaties dels nos¬
tres compatricis. Fins de les Comunitats religioses de més estreta observància,
rebi cartes plenes d’afecte i de pesar per lo que succeïa, i reiterant-me les pro-
meses de recordar-se de mi en les oracions. Jo lo que més sentia, era veure-hi
compromesa en la qüestió la_respectabilitat del Dr. D. Ramon Sala, canonge pe-
nitencier que era el Censor eclesiàstic del periòdic. Pensant que la suspensió po¬
dria durar molt temps, si nosaltres no ens bellugàvem, resolguérem anar a Tor¬
tosa a parlar amb lo Il.m. Dr. D. Benet Vilamitjana, qui aleshores ja estava dis¬
posant-se per traslladar-se a la Seu Metropolitana de Tarragona. Com lo vene¬
rable Prelat era un dels primers i més entusiastes suscriptors de La Veu del Mont¬
serrat, prompte se féu càrrec de les causes del conflicte; i al terminar la conver¬
sa, després d’haver-nos convidat a sa taula, nos digué eixes paraules: Estigueu
tranquils i no mogueu res. Jo abans de fer ma entrada a Tarragona vindré a
Vic, i l’Arquebisbe resoldrà la qüestió". De retorn, lo Dr. Sala se volgué quedar
a Barcelona per esbargir la boirada; jo sens demora torní a Vic, perquè havia
de predicar sermons de Mes de Maria a Sant Domingo, i no volia que fos nota-

130

JOSEP TORRAS I BAGES

da la meva ausència. Ai saber-se que havia tornat, vingué tot esverat a casa lo
canonge Dr. Xavier Casadevall, estranyat de que jo no m’hagués quedat, com
mon company, alguns dies a Barcelona, "perquè es corria que m'anaven a en¬
viar de Vicari en una parròquia de la Segarra”. "Bé i què? —digui jo—, el ma¬
teix dia que em donguen el nombrament, a corre-cuita marxaré cap a la parrò¬
quia”. "Doncs si penseu aixís—me digué l’amic—, sou invulnerable". Com havia
promès, vingué el Sr. Arquebisbe Vilamitjana, i fórem cridats a una reunió al
Palau, amb el Sr. Bisbe i el degà, Dr. Josep Homs. Escena interessant com po¬
ques n'he tingudes en ma vida. L'Arquebisbe féu un breu però substanciós par¬
lament, manifestant que estranyava moltíssim que el Sr. Bisbe Colomer s’ha-
gués deixat influir per gent apassionada, i que s'havia de donar per terminada
la suspensió del periòdic, fent, tant lo Censor com lo director, una explícita ma¬
nifestació d’obediència que ell portava escrita i que nosaltres firmàvem en blanc.
"Això jo no ho hauria fet", deia repetint-ho amb calor, lo Dr. Vilamitjana. La
protesta firmada per tots dos sortí en lletres versals al davant del número de
La Veu del Montserrat del dijous dia 12 de juny de 1879. En lo mateix número
se començava a publicar un treball meu que en lo Certamen de la Joventut Ca¬
tòlica de Barcelona m'havia sigut premiat aquells dies amb una rica i simbòli¬
ca joia d'or i plata, ofrena del Sr. Bisbe Colomer qui havia dat el tema: "CATA¬
LANISME, LO QUE ÉS I LO QUE DEURIA SER”. I seguí La Veu del Montserrat
sense més entrebancs, honrada amb ía col·laboració d'escriptors de cap de brot
i particularment amb magistrals articles del Dr. Torras i Bages» (Nota de Jau¬
me Collell).

70. A Jaume Collell.

Vilafranca, juliol de 1879.

Amic Jaume: aquí van quatre ratlles que poden valdré
per bones festes un xic retrassades per la raó de que la vi¬
gília de St. Jaume a la nit arribí de Barcelona i no em fou
possible fer-ho en temps oportú.

M’alegro de que la Veu torni a sortir tan sonora i gar-
bosa com si res li hagués succeït; si bé hi trobo alguns pèls,
lo qual tai vegada te farà pensar que jo só repelós. Però re-
pelós o no, te’ls vull dir. Los articles gent de sa llei que su¬
perficialment he llegit, me semblen en alguna ocasió poc
respectuosos pels monarques passats, i en altres un xic lli-
beralescos, com son mateix títol, que sembla un panegíric
de la soberania de la terra; i la veritat del fet és que si bé
los antics catalans eren zelosos de les llibertats guanyades

EPISTOLARI

131

amb la seua sang, no tenien un rei al cos, com la gent de
Martorell i son veïnat. En fi lo virus costa d'expel·lir una vol¬
ta s’ha ficat a la sang, per lo qual convé de tant en tant que
faces algun moviment enèrgic, a fi de que s’equilibrin los hu¬
mors, i els que t’ajuden vegen que el periòdic vol ésser pri-
màriament i essencialment catòlic. En una paraula, crec que
convé també en lo periodisme, lo que en ascètica en diuen
renovar la intenció, per a que no l’absorbeixe lo esperit do¬
minant en l'època que nosaltres devem combatre amb totes
les forces.

Lo Cortès me digué que havies estat a Barcelona i que
estaves trempat i en millor situació que abans de la terra-
bastada. Aprofita-la, doncs, amb gran prudència i oblidant
lo passat, mira si et pots fer benvolents los que abans te mi¬
raven amb prevenció, puix me sembla que ells mateixos no
han de tenir ganes de tornar-hi, puix los ha succeït lo de ir
por lana y volver trasquilados, encara que a primera vista no
ho sembli.

(•Quan serà la teua vinguda? Jo desitjaria saber-la amb
temps per a fer los meus plans i arreglar mos assumptos i
per això t’estimaria que m'avisessis amb bastanta anticipa¬
ció. No t’engresquis massa amb la Veu\ deixa-la una tempo¬
rada que ja et convé i vine-te’n a Vilafranca uns quants dies
per a descansar de la vida freneticosa de periodista.

Dóna moltes memòries als teus pares, al canonge Sala,
i tu procura en les teues oracions un memento i en les teues
ocupacions un petit espai per a escriure a qui molt t'ama in
S. Corde.

Josep Torras i Bages, Pvre.

71. A Antònia Mestre i Solà.

Vilafranca, 8 de setembre de 1879.

132

JOSEP TORRAS I BAGES

A la Sra. D a . Antònia Mestre i Solà, Abadesa de Valídon-
zella.

Muy Sra. mía y de todo mi aprecio: Aquí va el horario
o distribución del día (con las reformas indicadas). He pen-
sado en V. y la he encomendado especialmente a Dios.

No tema V. absolutamente, pues haciendo las cosas úni-
camente por Dios, es imposible que salgan mal; y como creo
firmemente que en este asunto no buscamos mas que agra¬
dar a Dios, todo saldrà bien; y estoy seguro que S. Bernar-
do desde el Cielo se alegrarà y bendecirà a su Comunidad
de Valldonzella que se esmera en estos tiempos de co-
rrupción y de frialdad espiritual en seguir las huellas de su
vida.

Es claro que a la carne flaca le vendrà cuesta arriba el
levantarse tan de madrugada para cantar las alabanzas di-
vinas, pero todo lo vence una santa resolución; al último se
reduce a poca cosa y si contàramos las personas que en Bar¬
celona trasnochan únicamente para entregarse a la vanidad
y al pecado, las encontraríamos a millares, y tpor ventura
no podràn hacer mucho menos, teniendo método y durmien-
do siempre por esto el tiempo conveniente, unas cuantas vír-
genes sagradas? No lo dudo. En la Iglesia de Dios, a medida
que crecen las persecuciones y los peligros, crece la santi-
dad, como batiendo el huevo y la leche sube la espuma; y
nosotros debemos aprovecharnos de los tiempos calamito-
sos en que vivimos, para ser màs observantes y piadosos en
nuestro estado. Cuantas cantatrices pasan la noche entera
desganitàndose para agradar a un público de miseiables
criaturas y se consideran felices si, al acabar el acto, oyen
los aplausos y los bravos y las felicitaciones de los especta¬
dores! Pues anímense Vdes. que son hijas de la luz, con el
ejemplo de las hijas del siglo, y estén seguras de que su au-
ditorio seràn los àngeles que, como nos dice el sagrado li-
bro del Apocalipsis, tomaran sus oraciones en copas de oro
y las derramaràn ante el trono del Altísimo. Ya saben Vdes.
las numerosas conversiones producidas por el rezo noctur-

EPISTOLARI

133

no de los monjes, la poderosa atracción que tiene aún para
las personas seglares el canto de las alabanzas divinas, so¬
bre todo hecho a sus tiempos; y como la Iglesia aprueba,
bendice, alienta, exhorta y aplaude el santificar día y noche
con la suavidad de la oración. Ahora si admiten esta distri-
bución de horas, podran decir con toda verdad aquellas pa-
labras del Profeta David: septies in die laudem dixi tibi (siete
veces al día diré tus alabanzas) y el Corazón Santísimo de
Jesús les quedarà eternamente agradecido, pues El y única-
mente él es quien llama a las puertas de nuestro corazón
cuando algo nos llama a perfeccionarnos en su servicio. Esa
Comunidad si mal no recuerdo le està solemnemente consa¬
grada. Y no duden que a esta consagración, a la devoción
que se le profesa, se debe el buen espiri tu, la verdadera de¬
voción que a todas y a cada una de las Religiosas de ese Mo-
nasterio anima. El, pues, que ha sido el que ha comenzado
la obra, la perfeccione. Por lo mismo que es un negocio del
Buen Jesús, no nos metamos nosotros en él, no fuese caso
que se lo estorbàsemos. Habilidad tiene el Senor para salir-
se con la suya. De consiguiente, que se resuelvan las religio¬
sas con toda libertad. — V. por su parte ya tendrà después
la caridad y cuidados convenientes para dispensar a las an-
cianas y enfermas, a fin de que nadie quede gravado màs
allà de lo que sus fuerzas puedan soportar. — Nada màs ten-
go que decirle, pero si son cortas las palabras, son abundan-
tes los sentimientos y deseos que me animan de que cada
día sean màs santas; en esta parte yo les aseguro que nadie
en el mundo me gana, lo cual tampoco tiene nada de parti¬
cular, pues nadie como yo està tan obligado a mirar en el
aumento de perfección y belleza interior de esas esposas de
mi Senor Jesucristo. Me imagino que soy mi jardinero, y que
Valldonzella es el jardín que me tiene encomendado. La Sa¬
grada Escritura nos dice en el Libro de Job, acomodàndose
al modo de los hombres, que el Senor después de medio día
estaba paseàndose al fresco y se recreaba con Job, cuando
el demonio fué a pedirle permiso para tentar al pacientísi-

134

JOSEP TORRAS I BAGES

mo patriarca. jOjalà Valldonzella fuese un lugar donde pu-
diesen descansar y alegrarse los ojos divinos en unos tiem-
pos en que parece que el mundo sólo produce abrojos y es-
pinas para su Creador! — Entre tanto encomiéndeme a Dios,
y salude a todas las religiosas, en especial a la Senora Prio¬
ra. — Se ofrece de V. capellàn y servidor en el Corazón de
Jesús.

José Torras y Bages, Pbro.

72. Al governador eclesiàstic de la diòcesi de Barcelona.

M. I. S.

José Torras y Bages, presbítero, acude a V.S. y reveren-
temente expone:

Que tiene compuesto un Mes del Sagrado Corazón de Je¬
sús en lengua catalana y como cree conveniente darlo a luz
desea, como es debido, para dicho escrito la censura y apro-
bación diocesana, por lo cual a V. S. suplica

Se sirva nombrar persona que lo examine y en caso de
resultado favorable conceder la licencia necesaria para la
publicación.

Gracia que espera de la reconocida bondad de V.S.

Barcelona trece de noviembre de mil ochocientos seten-
ta y nueve.

José Torras y Bages, Pbro.
M.I.S. Gobernador eclesiàstico de Barcelona.

EPISTOLARI

135

73. A Jaume Collell.

Barcelona, 31 de desembre de 1879.

Amic Jaume: des del dia 29 que som a Barcelona, des¬
prés de quatre mesos d'ausència, i me va sapiguer molt mal
quan lo Ricardo me digué ahir que tu havies marxat aquell
mateix dia. I ara m’hauria agradat veure’t per moltes raons;
la primera perquè sí, per veure’t, tantum; la segona, perquè
t’hauria donat alguns papers referents al Bruc que em deixà
Mossèn Cantarell; la tercera, perquè t'hauria ensenyat un
Mes del Sagrat Cor de Jesús en català que aquest istiu he com¬
post i que desitjo molt que el veges. Fins ara les poquíssi-
mes persones que n’han vist algun tros los hi ha agradat,
mes desitjo que tu lo veges, i com les tres raons damunt al·le¬
gades subsisteixen, espero que sens tardar molt te veurem
per ací. ^ Quan serà? Desitjaria saber-ho.

Pensa d’aquí endavant a fer-me enviar la Veu al Passat¬
ge de Permanyer; los companys tots bons; lo Ricardo enfei¬
nat amb l’Acadèmia, que em sembla que, si no lo ajuden los
jesuïtes, anirà molt flaca; mes per això màs vale algo que
nada. Avui mateix llegia en la Civïltà que la filosofia de St.
Tomàs no és pane per tutti i denti ne facile di masticare; ja
sabem que els espanyols tenen les dents molt fines i sols los
hi falten ganes de fer anar les barres.

Me criden per anar a dinar, per lo qual poso punt a la
carta, encomanant-te moltes memòries pels teus pares i
amics de part de ton ver amic consacerdot.

Josep Torras i Bages, Pvre.

74. A Jaume Collell.

Barcelona, 18 de febrer de 1880.
Estimat amic: suposo que hauràs rebut lo article que et

136

JOSEP TORRAS I BAGES

tenia promès per lo dia de Sant Tomàs; mes me dol molt
que te’l tingués de remetre tan de pressa, puix me temo que
no m'escapàs alguna cosa que de cop calent no advertís; per
lo qual espero que lo dr. Sala i tu se'l mirareu, i en cas ne¬
cessari lo retocareu. Me sembla ara que potser hi havia mas¬
ses llatinades, i en tal cas, si tu ets d’aquest parer treu-ne
alguna, mentres no sia algun text; potser podries treure
aquelles que diuen filii Dei i filii hominis i posar-ho en ca¬
talà. 1

Desitjo molt saber noves de la salut de la teua mare, puix
les últimes que en donà lo Ricardo són poc satisfactòries;
de totes maneres procura tenir molta serenitat d’ànimo i re¬
signació a la voluntat d'Aquell que tot ho fa bé i al qual de¬
vem donar gràcies fins de les tribulacions.

Penso ja sabràs lo nombrament de nostre amic dr. Esta-
lella pel càrrec de Provisor d'aquest bisbat, pel qual és lo
nostre amic com tallat, i podem esperar que serà ad majo-
rem Dei gloriam.

Pren-te la feina de Quaresma amb un xic de catxassa i
no vulgues posar-te massa carga, puix lultima vegada que
estigueres aquí, la gent de casa me digueren que feies la cara
d’amoïnat, lo qual en lo teu caràcter alegre i campetxano su¬
posa un excés de treball.

Dóna molts recados als teus pares i tu mana de ton ver
amic i en Cristo germà.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. «El títol de l’article és L'Àngel de les Escoles, i és aquest el primer dels
articles torrasians publicats en «La Veu del Montserrat». Vegeu Biografia, vol.
I, pàg. 283» (Nota de Fortià Solà).

EPISTOLARI

137

75. A Jaume Collell.

Barcelona, 20 de febrer de 1880.

Estimat: he rebut aquest matí la teua endolada carta que
m’ha omplert de sorpresa, puix si creia grave lo estat de la
teua difunta mare, no pas tant en extrem. Déu Senyor nos¬
tre vos console. Observo que aquestes tribulacions Déu nos
les envia a tu i a mi, com alternant entre lo un i l'altre; Ell
sabrà per què; mes sens dubte que lo efecte que deu produir
en nosaltres sacerdots és disposar-nos més a despicere terre-
na et amare coelestia.

Procuraré encomanar-la a Déu i diré als coneguts que fa-
cen lo mateix. Moltes memòries al teu pare (lo meu i lo To¬
màs són fora) de part de ton afm. amic que de cor t’acom¬
panya en ta amargura.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Les monges de Valldonzella resaran un responso per l’à¬
nima de la teua mare que al cel sia.

76. A Jaume Collell.

Barcelona, 7 de maig de 1880.

Estimat amic: lo mateix dimecres passat vegi a D. Josep
a fi d'encarregar-li que demanés a aquell senyor del Carrer
del Bisbe, la carta que havíem quedat de demanar-li. Me
prometé que aquella mateixa nit ho faria i lo motiu de no
haver-te escrit fins ara és perquè volia saber lo resultat per
a dir-te'l; mes a pesar d'haver fet passos amb aquest objec¬
te no he lograt veure'l. Me digué ademés que ell escriuria a
en Duran que lo creu de valiment en aquest cas.

138

JOSEP TORRAS I BAGES

Dues vegades he anat a casa de Mossèn Cinto i mai lo he
trobat.

Crec, encara que no lo hagi pogut veure, que els passos
de D. Josep no hauran sigut infructuosos.

Quan vingués, porta'm la carta del P. Martorell, i lo prò¬
leg d’en Milà a Vàlbum.

Qualsevol novetat que tinguessis, escriu; puix d'avui en
vuit tinc ganes d’anar a exercicis i me plauria anar-hi tenint
bones notícies teues.

Per ací tothom bo i sens novetat, i tu saluda al teu pare
i amics i disposa de ton ver amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Penso que a Sant Felip faran lo Mes, i a Vic ^se farà tam¬
bé en alguna iglésia? 1

1. «Al·lusió al Mes del Sagrat Cor de Jesús escrit pel Doctor Torras» (Nota de
Fortià Solà).

77. A Jaume Collell.

Barcelona, dia de St. Pere de 1880.

Amic Jaume: aquí t’envio un articlet per la Veu, per si
vols publicar-lo. No hi he posat firma sinó simplement T.,
perquè me sembla més convenient, i amb sols inicial veig
que surten la major part d’articles de ton Setmanari.

En lo últim número al donar compte de l'aparició d’un
nou diari catòlic en Alemanya i publicar son programa, crec
que devies haver posat alguna observació sobre el punt de
la llibertat religiosa; puix és molt diferent la situació i los
devers d’un Estat protestant i un catòlic. Aixxs mateix me

EPISTOLARI

139

sembla que has d'anar amb cuidado en donar lliçons als dia¬
ris catòlics, no solsament perquè no se n’aprofiten los diaris
dolents, sinó també perquè també als primers no els puge
Ja mosca al nas.

Demà, si Déu vol, marxarem a Vilafranca i per tant espe¬
ro que allà me participaràs qualsevol cosa que t'esdevinga.

Moltes memòries al teu pare i demés coneguts i tu dis¬
posa de ton amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

78. A Jaume Collell.

Vilafranca, 9 d'agost de 1880.

Amic Jaume: (-com tenim l’assumpto? Sembla que esti-
ga morta la cosa i me temo que en això passi lo de malaltia
llarga parenta de la mort. Lo Ricardo me digué, l'última ve¬
gada que lo he vist, que t’havia vist a l’anar a Sabadell i que
estaves molt trempat. Crec que no deus dormir-te, puix si
jura non domiientibus sed vigilantibus constituïa sunt, molt
més gratiae i ara me sembla que tens a la mà fer arribar fins
a on corresponga una carretilla de bon efecte. Sens dubte
que el causaria excel·lent, en altes regions, lo fet d'haver si¬
gut tu nombrat per a redactar la biografia de Balmes, ab
motiu de la col·locació de son retrato en la Galeria d'homes
il·lustres de Catalunya. A voltes una petita empenta fa cau¬
re la cosa.

També me contà dit Ricardo que la cosa estava molt es¬
bombada; jo no li digui fins que ell me'n parlà. Això vol dir
de que en cas de que la cosa surte negative, t'has de proveir
lo sarró d’unes quantes sortides per a tapar la boca dels que
no haurien vist amb bons ulls lo nombrament. Quan menos

140

JOSEP TORRAS I BAGES

tindràs lo consol d’haver anat en tema, lo qual ja vol dir
home important i dignitat en potència.

Espero que la primera notícia que tingues me la parti¬
ciparàs.

Respecte de la citada biografia crec que és del cas que
t’hi pares molt, puix lo home s’ho mereix i la cosa és difícil.
Los hèroes del pensament costen molt de retratar i sobretot
de posar-los al alcanç del públic; mes a tu que no et falta
traça no et costarà de trobar-li la fesomia.

La pedregada d’aquest dia ha fet molt mal en alguns po¬
bles del Penedès. Ahir deia un masover nostre que no comp¬
tava que allí se collís quasi res. Però a Les Cabanyes res hi
ha fet i per lo tant si podies deixar a ton pare i no havies
començat lo noviciat, me vindria molt bé de tenir-te aquí a
raïmar. Quan temps que no havem tingut una llarga xerra-
da!

Conserva’t bo i dóna memòries al teu pare i altres amics
de part de ton ver amic,

Josep Torras i Bages, Pvre.

79. A Jaume Collell.

Vilafranca, setembre de 1880.

Amic Jaume: acabo de rebre la teua molt estimada i amb
gran goig he vist l’acte de virtut que has fet i que Déu, que
tant te protegeix, te pagarà amb la lliberalitat que sol. Jo
no sé lo que t’hauria dit en lo assumpto, mes ara la resolu¬
ció del P. Feliu m'apar òptima i me deu semblar-ho per la
raó poderosíssima de que los amics que t’aconsellaven la in¬
versa, jo mateix, tenim en la teua amistat, en lo interès per
tu, una part d’amor carnal; essent aixís que lo del P. Feliu

EPISTOLARI

141

no pot ésser d’altra manera que purament espiritual, i que
qui en aquest s’inspira és qui millor aconsella. Dono, doncs,
gràcies al Senyor per la Providència que ha tingut tan es¬
pecial de tu, estalviant-te un disbarat i fent-te guanyar un
nou mèrit.

Jo precisament avui te volia escriure, puix los joves de
la Joventut Catòlica d'esta vila amb moltes instàncies me de¬
manaren que los alcancés que els enviesses la Veu de franc;
mes quan vingués, ja veuràs aquesta modesta i útil societat
i no hi haurà necessitat de demanar-t'ho.

Nosaltres, si a Déu plau, estarem aquí fins a últims d'oc¬
tubre, per lo qual nos trobaràs aquí molt contents esperant-
te per menjar raïms. La setmana entrant a mi me ve molt
bé, puix aquesta aniré a Barcelona; estant, de consegüent,
l'altre del tot desocupat. T’esperaria jo a Barcelona, perquè
durant aquesta temporada procuro faltar lo menos possible
de Vilafranca, a fi de deixar al pare amb més llibertat de cór¬
rer per les masies.

No deixaré de fer per tu, durant aquests dies, un memen-
to especial en la Missa. Déu nos faça a tots dos uns sants.

No deixes per res de venir a Vilafranca, puix t'asseguro
que et serà més profitós que lo que et destorbà lo P. Feliu.
Quan hages llegit la present espero aniràs a fer a Sant Ig¬
nasi una petita visita a favor meu.

En lo Sagrat Cor amic teu afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Tots los de casa te saluden. Vine molt als principis de la
setmana entrant per dues raons: la primera perquè en ella
se veremaran la major part de vinyes, que és operació que
aquí se fa molt de pressa; la segona, perquè en la següent
tindré necessitat d’anar a Barcelona, puix segurament en¬
trarà una noia per a probanda a Valldonzella.

142

JOSEP TORRAS I BAGES

«Aquí sí que hi cal una nota aclaratòria per explicar l'acte de virtut a què al·lu¬
deix mon amic. Ja en les cartes anteriors, des de maig, s'al·ludeix a un assump-
to reservat que no era altre que les gestions oportunes per obtenir un canonicat
en la nostra Seu. Quan morí lo Ardiaca Coronas, me vingué el canonge Dr. Xa¬
vier Casadevall, acompanyat del Dr. Ramon Sala, Penitencier, mon director, a
comunicar-me que ell, lo Casadevall, qui ja era canonge, demanaria o demana¬
va ja l'Ardiaconat vacant; i que per a assegurar lo resultat era precís que jo tre¬
ballés per obtenir la resulta. Me vingué molt de nou la proposta, perquè lluny
estava de pensar en una canongia; però el Dr. Sala no admetent cap de les ob¬
servacions que jo feia, me digué resoludament: "doncs jo l’hi mano, perquè convé
que vostè entre al Capítol". En vista del manament posí immediatament fil a
l’agulla, i de moment aní a cercar dues influències de persones digníssimes: la
del Bisbe de Barcelona, ílm. Dr. Urquinaona, i la del primer Marquès de Comi-
llas. Entretant se sabia per Vic i per fora quins eren los que sol·licitaven, i el
Sr. D. Jaume Vernis, alcalde aleshores de la Ciutat, anava dient a qui ho volia
sentir: «el canonge el porto jo a la butxaca, serà Mossèn Francisco Verdaguer i
Balmes». Era aquest un bon capellà, un xic extravagant, dotat d’una memòria
prodigiosa, qui passà molts anys ensenyant en un col·legi particular de Vila¬
franca i dedicant-se a la predicació per aquelles parròquies del Penedès. Amb
eixes bravates de l'alcalde Vernis, vingueren altra vegada a trobar-me los dos
ja citats capitulars i m’intimaren la necessitat d’anar a Madrid a assegurar la
doble pretensió. Al fi em vaig deixar convèncer, i aní a Barcelona a parlar-ne
amb Mossèn Jacinto; i determinàrem anar primer a Manresa per dir una Missa
a l'altar de la Cova de Sant Ignasi, i mentre ell se quedaria a fer exercicis jo me
n'aniria cap a Madrid. Dita la missa, mentre jo prenia el desdejuni, vingué a sa¬
ludar-me el R. P. Feliu, venerable jesuïta que l'any anterior m’havia donat els
Exercicis en la mateixa Cova. Al comunicar-li que me n'anava a la Cort a fer de
pretendiente, m’ho desaprovà de tal manera i amb un to tan decidit que em va
convèncer, i en lloc d’anar a Madrid, me quedí, amb mon company, a fer uns
Exercicis que considero hauran sigut un dels millors que he fet en ma vida. Lo
P. Feliu que en tenia l’art ignasià, plantà ja des del principi la bateria per a lo-
grar que jo no sols me posàs en completa indiferència, sinó que fes lo propòsit
de no acceptar en cas de que vingués lo nombrament, per quant ell creia que
jo no devia quedar-me a Vic, sinó anar a fer obra de sacerdot i de periodista a
Barcelona. Respecte d’aquest punt no volguí prendre resolució que considerava
prematura, i em posí en estat de perfecta indiferència; tornant a Vic amb gran
estupefacció i contrarietat del Dr. Xavier Casadevall. I veus aquí l'acte de virtut
a què es refereix en eixa carta el Dr. Torras, qui en lo dia 10 de desembre del
mateix any, tingué l'amabilitat de venir a actuar de testimoni en l’acte de pren¬
dre possessió de la Canongia, fent-li de company l'advocat D. Josep Font i Man-
xarell. De modo que en les Actes Capitulars de la Seu de Vic, en la de la meva
possessió, hi figura per primera vegada el nom de Torras i Bages que havia d'és¬
ser gloriós en los Annals de la nostra Diòcesi» (Nota de Jaume Collell).

EPISTOLARI

143

80. A Jaume Collell.

Vilafranca, 15 d’octubre de 1880.

Estimat Jaume: no t’escric fins avui, perquè al rebre lo
matí del dimarts la teua carta des de Barcelona, pensava en¬
cara trobar-te en aquesta ciutat a la tarda en què hi aní; mes
a l'anar a casa Cortès me digueren que ja havies marxat, que¬
dant defraudat mon desig de dar-te una estreta abraçada i de
fer-hi una llarga xerrada. Verdaderament pots estar content i
molt agraït a la bondat divina, que t’ha posat en situació en
què amb tranquil·litat d'esperit pots treballar, pro aris et fo-
cis, dintre de la professió literària. Ningú millor que un Pre-
bendat pot fer això, i la Iglésia a l’establir los beneficis i pre¬
bendes, ha tingut ja la mira de que sos ministres desemba-
rassats de tot cuidado temporal, i sens necessitat de pensar
en lo venider, poguessen emplear-se cada u en fer fructificar
lo talent rebut. Moltes gràcies, doncs, a Déu.

Mes si bé tu ja feres exercicis abans de rebre la gràcia,
crec (i perdona la batxilleria) que has de fer una verdadera
composició de lloc, dat lo teu càrrec, per a no caure en los de¬
fectes que tots murmuram dels canonges, i que vénen a con¬
vertir a aquestos Senyors en figures d’adorno de les Seus dels
Bisbes. Això per suposat sens que se't puga tatxar de preten¬
siós i de ser més que els altres, puix crec que en esta part hi
has d’anar amb cuidado per ésser això un dels grans perills i
fins molèsties de la vida corporativa. Però Déu t’ajudarà.

Lo Ricardo està ja quasi bé, al menos de la febre, mes l’e-
risipela també va millor. Son germà frare li arribà ahir, mes
sens lo Bisbe que se li és mort a Nàpols, sens haver pogut
celebrar una missa de Bisbe. Velut umbra.

Tots los de casa s'alegraren molt del nombrament i la
gent de la vila que et coneixen i a qui he vist també. Gau-
deamus omnes in Domino. Observo que des de que ets ca¬
nonge me vénen més Ilatinades a l’escriure’t, lo qual sens
dubte serà ratione dignitatis i per ésser més canònic.

^Quan nos veurem? Espero que no havem de tardar molt

144

JOSEP TORRAS I BAGES

i entretant encomana’m a Déu, que avui jo t'encomano a
Santa Teresa. Demà segurament començaré a donar los
exercicis a les Carmelites calçades.

Ton afm. amic in cor de Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Te recordo l’envio de la Veu a la Joventut Catòlica de Vi¬
lafranca.

81. A Jaume Collell.

Vilafranca, 28 d'octubre de 1880.

Molt estimat amic: amb lo peu a l'estrep t’escric aques¬
tes quatre ratlles per a participar-te lo nostre retorn a Bar¬
celona demà, si a Déu plau; per lo qual espero que des de
lo número vinent faràs dirigir al Passatge de Permanyer la
Veu del Montserrat.

Me sembla que no havem de tardar en veure't per Bar¬
celona i ho desitjo puix des de que has tingut aquesta nove¬
tat (com deia un vicari de la Trinitat d’aquesta vila parlant
molt formalment de la teua prebenda) encara no havem fet
cap xerrada i desitjo tenir-te’n una, si és cas que els canon¬
ges n’hi tinguen.

Aquesta carta anirà sens sobre, com carta de masover,
puix no me n'he trobat cap per casa.

Dóna molts de recados a tots los amics, i tingues una
bona diada de Tots Sants i un tranquil dia dels Morts.

Ton ver amic in Sacro Corde.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

145

82. A una religiosa professa del Monestir de Valldonzella.

...El holocausto agradable a Dios y propio del monje de
que V. habla es el holocausto del espíritu, o sea la humil-
dad, el desprecio, y la aniquilación de sí mismo. Esto es lo
eterno en la vida contemplativa... 1

1. «Copiada de Vida Cristiana: Quaresma MCMXVI» (Nota de Fortià Solà).

83. A la Senyora Dona N.N., Religiosa novícia del Císter
del Monestir de Valldonzella.

...Entienda sin embargo que no todo està hecho con pro¬
nunciar el voto; al revés, entonces empieza la vida de espi¬
ritual matrimonio con Jesucristo, y, de consiguiente, el
tiempo de la abnegación, del sacrificio, de la humillación,
porque la esposa ha de conformarse con la situación y esta-
do del esposo, y éste, ya lo sabe V., en la celda tiene su re¬
trato, pero crucificado, y la corona nupcial, no de flores, sino
de espinas. Pero àmele V. mucho y no tema ni humillacio-
nes, ni cruz, ni espinas, porque padecer por el Amado es dul-
ce al que verdaderamente ama; desprécielo V. todo, aun a
sí misma, y quédese sólo con el amor de Jesucristo, que na-
die puede arrebatarle.... 1

1. «Copiada de Vida Cristiana: Quaresma de 1916» (Nota de Fortià Solà).

84. A Jaume Collell.

Barcelona, 14 de gener de 1881.

Estimat amic: acabo de veure lo Diccionari d’en De Go-
bernatis en la llibreria del carrer del Pi, que per cert, a l’en¬
trar en ella, m’ha fet més mala impressió que lo entrar en

146

JOSEP TORRAS I BAGES

un cafè. No et podré dar un judici precís de dit llibre per la
raó de que los fulls no eren tallats, i no m'he atrevit a ta¬
llar-ne. Mes amb un botó n’hi ha prou mostra. De Victor
Hugo ne parla sumàriament i me sembla que en general lo
llibre és poc crític; mes lo alaba fins a l’hora present. Volia
mirar Renan, mes no he pogut per la raó dita. De Castelar
se’n fa llengües, i sobretot d’un escriptor italià diu que quan
jove fou enviat a un col·legi de jesuïtes, los quals no havent-
se’l pogut fer seu amb blandura, veient les seues idees, pro¬
curaren no deixar-lo pujar als exàmens de grau de Jurispru¬
dència, i conclou dient que la Sagrada Congregació ha pro¬
hibit les seues obres en decret de tal fetxa.

Mes encara té una altra mala senyal, i és que me sembla
que és un d’aquells escriptors que formen part de la cons¬
piració del silenci, que és la marca més característica dels
escriptors sectaris. En efecte he mirat de buscar los articles
de Liberatore i lo de Cornoldi, i a pesar d’ésser italians, no
crec que sien en lo Diccionari, sobretot lo primer. En mon
concepte, doncs, crec que es pot presumir que dit llibre no
perteneix a la literatura catòlica, a pesar de tenir una apa-
riència incolora.

En quant a lo de Santes Creus, l’últim número de la Po¬
pular deia que hi havia benedictins i és de creure que n’es¬
tava enterada. Respecte a l’edifici, lo que foren cases dels
monjos, ara són de particulars; la iglésia antigua monacal
serveix de parròquia des d’anys, mes la part de l’edifici que
servia per la Comunitat, compto que deu estar en poder de
1 Estat, puix los claustres i demés de caràcter artístic comp¬
to que hi està, ja que diferentes vegades ha consignat quan¬
titats per a sa conservació.

M’alegro que et provi la vida canonical i no m’estranya,
puix crec que has sigut tallat per canonge. No tardis massa
a baixar.

Lo Pare i lo Tomàs són a Vilafranca a presidir la ma¬
tança del porc (parlant amb perdó). Per aquí no hi ha no¬
vetat.

EPISTOLARI

147

Saluda molt cordialment a la família i amics i tu dispo¬
sa del que t’ho és in C. J.

Josep Torras i Bages, Pvre.

85. A Jaume Collell.

Barcelona, 20 de febrer de 1881.

Estimat amic: ^Quan faràs baixar la teva pretendenta a
monja? Puix l'Abadessa de Valldonzella Testà esperant, per¬
què havent-n’hi moltes que aspiren a lo mateix, desitja veu¬
re la teua recomanada, a qui tant alabares, abans de cridar-
ne cap d'altra. Per lo tant escriu una cosa o altra, perquè si
no feia pensament de venir, prendrien altres providències.

Ja veus la constància, a mon entendre digna de millor
causa, amb què lo Correu Català i fins la mateixa Revista
prossegueixen la campanya antiunionista. És cosa que fins
m'estranya que els diaris dolents no explotin aquest fet sin¬
gular del dualisme entre Bisbes i Periodistes, i de la guerra
encoberta que aquests fan contra aquells, pretenent ells és¬
ser los sentinelles de la casa d’Israel. Mes lo millor és la con¬
ducta que tu segueixes, és dir, no parlar-ne perquè encara
s’hi perd; puix la gent bona i senzilla se n'estranya i los do¬
lents se’n podrien valer en contra de la Iglésia, a la qual és
indubtable que estimen molts dels enemics de la Unió.

Los minyons tots bons i tu contesta'm prompte i salu¬
dant als amics d’ací dalt se t’ofereix afm. servidor in C. Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

148

JOSEP TORRAS I BAGES

86. A Jaume Collell.

Barcelona, 1 de març de 1881.

Molt estimat amic: ja t'havia d'escriure per dir-te que de
la Suma d'en Penyalver no se’n venen més que els dos pri¬
mers tomos a conseqüència de l'intestat de 1 autor; i de con¬
següent per a preguntar-te què és lo que vols fer; mes ara
t’escric amb més goig, per a participar-te que aquesta tarda
ha rebut lo nombrament i ha pres ja col·lació del cononicat
vacant lo nostre amic dr. Estalella. En nom seu també t ho
participo i no dubto que t’alegraràs d'aquesta promoció que
m'apar ha d'ésser per a major utilitat de la Iglésia.

L'adjunta espero l'entregaràs al doctor Pio Pi. Lo nou ca¬
nonge sembla que prendrà possessió lo dijous; mes crec que
encara no està determinat, puix tot lo assumpto no ha tin¬
gut lloc fins aquesta tarda.

Conserva’t bo, mira que la Quaresma te provi i que Déu
nos tinga a tots baix sa santa guarda.

Josep Torras i Bages.

87. A Jaume Collell.

Barcelona, 7 d’abril de 1881.

Estimat amic: suposo que aquestes quatre ratlles te tro¬
baran ja restablert de la malaltia del Beato Oriol, puix lo Ri-
cardo me digué que tenia bones notícies teues.

Avui t’escric per encàrrec de la Sra. Abadessa de Vall-
donzella, puix segons m'havia dit t'escrigué participant-te
que la teua confessada havia sigut admesa en aquella Co¬
munitat; i a pesar de la seua carta s'estranya de no saber

EPISTOLARI

149

cap contesta sobre lo pensament que fa la noia, perquè li
sembla (i amb raó) que valia la pena i que és ja hora de dir
alguna cosa per a posar-se d'acord, i d’altra part tractant-se
d una noia que ja té los seus anys, no convé que es faça es¬
perar massa. Contesta'm, per lo tant, una cosa o altra, puix
lo contrari podria produir mal efecte en lo Convent.

Quan nos vegérem parlàrem, amb motiu de la Unió Ca¬
tòlica, de la desunió de la gent de Religió; i per desgràcia
cada dia és més manifest lo desgavell entre los que deurien
ser lo llevat de la societat del temps esdevenidor; lo qual in¬
dica que ha de ser molt i molt purificat per la tribulació i
la penitència, puix de lo contrari sens dubte passaria lo del
modicum fermenlum totam massam corrumpit, i aixís prepa¬
rem-nos per a aguantar los remeis enèrgics que Déu Sr. nos¬
tre tinga a bé enviar-nos. Gran sort que el cristià per a ar¬
ribar a la consumació i perfecció de son destino, si bé ne¬
cessita d'un auxili, no pas terrè ni provenient de la societat,
per lo qual en totes situacions té conjuntura i cap l'en pot
destorbar, i aquesta reflexió pròpia del Sant temps de Qua¬
resma servesca per a que m’encomanes a Déu en los solem¬
nes dies de Passió que anam a començar.

Molts recados als de casa teua i demés amics i tu dispo¬
sa de ton S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Lo Ricardo ha estat malalt uns quants dies, mes ara ja
està bé i a punt de tornar a fer la classe.

88. A Jaume Collell.

Barcelona, 14 d’abril de 1881.

Amic Jaume: a pesar d’ésser dia de dijous Sant t’escric

150

JOSEP TORRAS I BAGES

des de casa Cortès a qui he trobat anant a fer les estacions.

Poc tinc que anyadir-te a lo que ja t'ha dit en Ricardo;
mes crec que lo de la campanya no està prou pensat, me
sembla que lo millor és un bon cop i prou, puix no penses
traure a ningú dels seus tretze. Assegura lo cop, poc parlar
perquè in multiloquio és més fàcil d'ésser collit; i començar
una campanya te donaria molt disgustos i potser enredaria
més la cosa i te posaria a tu en una posició menos simpàti¬
ca de la que actualment per sort tens, en los ulls d'alguns a
qui engresquen los discursos furiosos.

Memòries d'En Ricardo i disposa de ton ver amic in cor-
de Jesu.

Josep

89. A Jaume Collell.

Barcelona, 17 de maig de 1881.

Estimat amic: t'escric aquestes quatre ratlles per a re¬
cordar-te lo que ja et digui quan estigueres aquí baix, ço és,
que t’estimaria fesses posar en la Veu lo anunci del Mes del
Sagrat Cor. Desitjaria que en lo pròxim número ja sortís lo
anunci.

Lo mateix dia que sortires de Barcelona, lo Correo com¬
plí la promesa que t’havia fet, mes quant capgirada! Però a
pesar de tot, penso que has obrat perfectament no tornant
la pilota. Lo millor sistema és lo de callar, perquè cada u se
queda amb la seua i cada part més aferrada a son parer a
proporció que dura més una disputa.

Tots los companys estan sens novetat i nosaltres també
i desitjaria lo mateix de vosaltres, i encomanant-se a les

EPISTOLARI

151

teues oracions se despedeix fins altre dia ton afm. amic i ser¬
vidor.

Josep Torras i Bages, Pvre.

90. A Jaume Collell.

Barcelona, 20 de juny de 1881.

Estimat Jaume: ja saps que la teua vinguda és sempre
motiu d’alegria, no sols per a mi sinó fins per tots los de
casa, i aixís és que espero lo dia de St. Joan per a fer un poc
de Noche buena, enraonant i tractant d'arreglar l’Espanya.
Respecte de la família de què em parles per a anar a Tar¬
ragona no m’hi veig amb coratge, puix los parents que jo
tinc en aquella ciutat, encara que em tenen molt bons afec¬
tes, ja no són de la família en un sentit estricte, i me sembla
que seria emprendre-me’n massa. Jo no crec anar-hi.

La Roseta de Valldonzella continua sens novetat.

Digues al Pep Masferrer que sentí molt que no em tro¬
bés a casa lo altre diumenge, [quant m'hauria plagut tenir-
hi una enraonada! mes ni sisquera poguí fer diligències per
veure’l, puix aquell dia justament tenia una monja a qui ves¬
tia solemnement lo hàbit i una altra que estava prop de les
portes de la mort. Dóna-li molts recados al nou diaca, i sa¬
ludant molt afectuosament als de casa teua i demés amics
t'encarrega calma i pau in corde Jesu

Josep Torras i B.

152

JOSEP TORRAS I BAGES

91. A Jaume Collell.

Barcelona, 25 de juny de 1881.

Estimat Jaume: no obstant de que desitjaria molt tenir
amb tu una bona enraonada abans de marxar a Vilafranca,
venint, com tu em demanes, un parell de dies a Vic, m'és en¬
terament impossible. Figura't que va uns vuit dies que el
pare i lo Tomàs són a Vilafranca, lo qual és sempre per l'à¬
via un motiu d’inquietar-se, i que probablement marxarem
l'endemà de St. Pere i ja en tens prou per a comprendre la
impossibilitat en què estic de sortir de Barcelona.

En quant a l'assumpto d’aquell minyó conegut teu, me
sembla que li anirà bé o a lo menos que no ho ha de donar
per perdut. Després d’haver escrit aquell senyor que viu per
allí a St. Felip Neri, com ja t’indicava i que segons diuen és
home de coneixença, l’altre dia anant amb nostre amic Anton
trobàrem al Duran i Bas i li parlàrem de l’assumpto i nos di¬
gué que escriuria altra volta i en especial al duc d'Almenara,
que diu que és home de traça per aquestes qüestions. En fi
sortirà lo que més convinga. En quant a mi m’apar que li fóra
molt convenient a aquest jove, puix tenint-lo ocupat no és tan
fàcil que fes la caparrada d’anar-se’n a Amèrica.

Los demés companys tots bons. Lo Ricardo estigué cinc
o sis dies malalt, mes ja està restablert. L'àvia està un poc
millor que quan vingueres i ha agafat gana, mes la carga
dels anys cada dia és més grossa.

Lo número primer de juliol de la Veu ja lo pots remetre
a Vilafranca.

En quant a tu, si per raó de ton pare no pots estiuar fora
de la ciutat, a lo menos procura donar-te bé a la bona vida
i agafar noves forces que prou se'n necessiten de cos i d’à¬
nima per anar tirant en aquesta vida.

Conec que el Mes circularà; a lo menos aquest any se veu
que ha tingut bastanta fortuna, i fins parlant amb claredat,
te diré que a mi mateix ara que el faig me fa bona impres¬
sió i servei per a ajudar al coneixement i amor de Cristo.

EPISTOLARI

153

Dóna moltes memòries al teu pare i altres amics i tu no
t'oblides en tes oracions de ton ver amic in sacro Corde.

Josep Torras i Bages, Pvre.

92. A Jaume Collell.

Barcelona, 26 de juliol de 1881.

Estimat Jaume: si no t'escrigui los bons dies ahir, dia de
ton Sant Patró, t’escric avui, dia de Sta. Anna, lo qual no és
un gran adefesio, dat lo parentiu que hi havia entre els dos
Sants, lo teu bon geni i lo meu tarannà un xic descuidat.

Ja he vist que t'han fet predicaire del Proteccionisme,
mes d’això convé ser-ne amb molta mida puix lo pa mate¬
rial prous ne té de conreuadors.

Jo em trobo encara sol a Barcelona amb l'àvia, i no sé
encara quan marxaré, puix ella, a mon parer, li convé poc
estar a Vilafranca i per lo tant miro de guardar les poques
estelles que em queden del barco de casa. La calor és cert
que se fa sentir una mica, mes aquell que no té gran preci¬
sió d'un treball continuat i habita una casa regular, veig que
lo istiu a Barcelona no és tan pesat com diuen.

Ja veus la resolució d’en Pio Pi; no m ha admirat puix ja
me semblava que caminava per aquestos senders; mes de
tots modos ha d’haver produït gran exemple entre el clero
a on no abunda lo esperit d’abnegació i de pietat. Déu lo aju¬
di a complir son noble propòsit.

Avui he contestat una carta del Llobet de Tarragona en
què em participava que anaven a imprimir los treballs pre¬
miats en lo certamen d'aquella ciutat; ja m ho havia dit lo
Canonge Grau que estava aquí, i que tal volta vegis, puix va
a prendre les aigües de Ribes. Lo Ricardo Cortès dies atràs

154

JOSEP TORRAS I BAGES

també parlava d’anar-hi i crec que faria molt bon pensa¬
ment.

I tu si no vas a prendre aigües, a lo menos no et canses
massa, puix si abans te queixaves de la fadiga del predicar
^què faràs ara convertit en predicador in utroque ?

Dóna moltes memòries als de casa teua, al dr. Sala i al
Pep Masferrer (i als altres també) i demés amics i tu mana
a ton voler d'aquest afm. amic in corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

93. A Jaume Collell.

Barcelona, 30 d’agost de 1881.

Estimat Jaume: lo haver tingut notícies teues per medi
d'en Ricardo Cortès a sa tomada de St. Joan de les Abades¬
ses, ha sigut causa de que no t'haja escrit abans, contestant
a la teua molt apreciada en què em convidaves a pujar al¬
gun dia aquí dalt. No penso aquest any moure’m, si a Déu
plau; és cert que a voltes sembla que un desitja interrom¬
pre la monotonia de la vida i fer alguna sortida ut allevet fas-
tidium; mes d’altra part la vida moderadament ocupada que
porto, me desfà les excuses. Com penso que aniràs a Mont¬
serrat per la Coronació de la Mare de Déu, compto que
baixaràs a Barcelona, tenint, aixís, ocasió d'apretar-hi una
xerrada de les acostumades.

Avui precisament és la festa major de Vilafranca, la po-
pularíssima i alegre festa de St. Fèlix; mes per mi és dia de
tristes recordances; lo pare ha vingut a passar-lo aquí, fa
cinc o sis dies que ha vingut i s'entornarà a últims d’aques¬
ta setmana, puix s'acosta lo temps de les veremes, que
aquest any se precipitarà més de lo acostumat per raó dels

EPISTOLARI

155

sols tan forts i la sèquia. Ara, no obstant, ha refrescat bas¬
tant lo temps.

Com a memento canonice, te participo que lo enterro del
respectable Dr. Joan Palau tingué un acompanyament tan
insignificant, que ningú hauria dit que aquell fos lo cadavre
de qui per espai de trenta anys havia sigut Vicari general
de Barcelona.

Procurem, com diuen los Goigs de les ànimes, fer lo bé
abans no morim, i tu, estimat Jaume, recorda't davant de
Déu d’aquest ton afm. amic i S.S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

94. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 de setembre de 1881.

Estimat Jaume: lo veure l'altre dia en lo diari que per la
festa de la Bonanova has de predicar dematí i tarda, junt
amb lo que Estalella me digué que no t’havia trobat gaire
bo, m’ha fet enfadar i entrar en ganes de fer-te un sermó, si
jo fos tan amant com tu de predicar. <-1 encara te queixaràs
de falta d'aliment per a la teua activitat? Jo crec que no et
falta aliment, sinó que et sobra apetit. Sacia't enhorabona;
mes no de manera que et perjudiques i que et poses en estat
de no poder fer res dintre pocs anys.

En tot és necessària la sobrietat. En alguna cosa, empe¬
rò, conec que vols tenir-la, puix a l'eixir de casa hi deixares,
com a penyores, la capsa i la petaca del tabaco.

L’altre dia estigué aquí, i lo vegi, lo Dr. J. Grau; crec que
faries bé d'escriure-li, com me digueres que ho volies fer.

Que aquesta carta serveixi, a lo menos, per a que no et
deixes carregar més de feina, en la pròxima sortida; en la

156

JOSEP TORRAS I BAGES

qual no cal dir-te quant m'alegraria de poder tenir una de
les nostres acostumades causeries.

Tuus in corde Jesu.

Josep, Pvre.

95. A Jaume Collell.

Barcelona, 16 de novembre de 1881.

Estimat amic: als sants i als minyons no els prometes
que no els dons; per tant aquí va lo promès article «La Te-
baida Catalana». A veure si et toca lo cor i deixant los ar-
minyos canonicals, te vesteixes l'aspra cogulla.

Me sembla més convenient que no el publiquis lo núme¬
ro pròxim, perquè la Comunitat encara ha d’anar a son nou
monestir; lo altre dissabte ja hi serà i me sembla que ales¬
hores serà oportú. No cal dir-te que respecte de la part gra¬
matical lo has de mirar, per si hi ha algun adefesio, i sobre¬
tot ten cuidado en les proves, perquè la meua lletra és ter¬
rible. Desitjo que surte tot en un número, puix partit, per¬
dria tot l’interès.

Si Déu vol, dilluns entraré en exercicis. Encomana'm a
Déu perquè sien profïtosos.

T’estimaré que del número que porte lo article m’envies
quatre exemplars, puix los enviaré als benefactors més ge¬
nerosos dels pobres monjos.

Tuus in corde Jesu

Josep

Fa referència el Dr. Torras, a la vinguda d’uns monjos Trapenses, proce-

EPISTOLARI

157

dents de la Gran Trapa de França, que s’establiren en lo Santuari de Ntra. Sra.
de l'Hort, propietat de la família Monegal. Per raó de la germandat amb les mon¬
ges del Císter de Valldonzella, lo Dr. Torras s’hagué de posar en relació amb
dits trapenses, que venien a restablir l’Orde a Espanya, essent son superior un
que havia sigut oficial de graduació en la Marina espanyola, un tal García de
Paredes, si no m’és infiel la memòria. Com al Santuari de l'Hort no tenien prous
terres per conreuar, se traslladaren a l'antic Monestir de les Avellanes (Prov. de
Lleida) i més tard crec que passaren a Getafe, prop de Madrid» (Nota de Jaume
Collell).

96. A Jaume Collell.

Barcelona, 10 de desembre de 1881.

Estimadíssim Jaume: tinc de complir un encàrrec que
no el faig de bona gana i sols per a complir lo que em tenen
dit. Lo Capellà que cuida de la Congregació de les Dolors de
Vilafranca, junt amb lo Rector de la Parròquia de Santa Ma¬
ria, doctor Garriga, me vingueren a demanar que m’interes¬
sés amb tu a fi de que anesses allí per a predicar lo Septe-
nari, que se celebra des d’últims de la Setmana de Passió
fins a principis de la Setmana Santa. Com a pesar d’haver-
los dit que a mal sant s'encomanaven encomanant-se a mi,
i que los canonges en dies de la Quaresma no poden faltar
de les seues iglésies sens causa grave, insistiren; te trasmi-
teixo la sua pretensió per a que tu resolgues lo que estimes
oportú. Per qualsevol resolució contesta prompte, puix això
m’ho encarregaren molt i verament los convé aixís.

Aquestos dies he pensat en la presa de possessió de la
teua prebenda, que Déu te deixe posseir molts anys. Lo seu
aniversari ha sigut de més fred, mes les pells també escal¬
fen. ^Què serà lo tap que impedeix la sortida del Bisbe de
Vic quan tots han sortit? De segur que hi ha hagut alguna
cosa grave.

Però més que aquesta sortida m’impressiona la del Papa
de la Ciutat eterna, que me sembla que no ha de tardar molt
temps. Aquell dia serà, és de creure, lo principi d'una nova

158

JOSEP TORRAS I BAGES

faç de la Societat, que sens dubte tindrà a causa d'això més
d’un terratrèmol. De tots modos és tristíssim lo que avui
passa; lo Pontífice insultat pels governs de les nacions catò¬
liques i venerat per los de les nacions separades de la Iglé-
sia. Me sembla que los capellans joves si no ens morim aviat
(que seria lo millor que podríem fer) veurem més coses que
no vegeren moltes generacions dels nostres antecessors, i
que tenint menos ciència i sobretot menos fe que ells, ne ne¬
cessitarem molta més per a complir dignament la nostra
missió i vocació; això vol dir que ens havem d'aprofitar i en¬
comanar-nos a Déu alter alterius, per lo qual no deixes de fer-
ho en aquestos Sants dies per aquest ver amic teu in corde
Jesu.

Josep Torras, Pvre.

97. A Jaume Collell.

Barcelona, 5 de març de 1882.

Estimat amic: rebi la tua carta de pèsam per la mort de
l’àvia, que encara que fos prevista no deixà d'impressionar-
me i que sens dubte és una altra pinzellada negra en lo qua¬
dro de la vida, que per a mi té son curs obstruït per fre¬
qüents casos de la mateixa mena. Mes a qui escric, altre tant
li passa. Encomanem-los a Déu i sien per a nosaltres un me-
mento homo enmig del desvaneixement del sigle.

Agraeixo al teu pare i a la Francisca sos bons records.

Me digué lo Ricardo que pensaves venir per a l’Acadè¬
mia de St. Tomàs i aleshores nos veurem.

Adéu, estimat Jaume, i procurem cada dia ser més bons
capellans.

EPISTOLARI

159

Tuus in Sacro Corde

Josep Torras i Bages, Pvre.
DA

98. A Jaume Collell.

Barcelona, 15 de juny de 1882.

Estimat Jaume: avui he tingut carta del dr. Garriga Pàr-
roco de Santa Maria de Vilafranca, dient-me que en nom
dels Senyors que formen la Junta de restauració de dita Iglé-
sia me demanava que fes valdré ma influència sobre de tu,
per a que anesses a predicar allí en una festa que es creu se
farà dels 15 als 30 del mes entrant, celebrant de pontifical
vostre bisbe, en celebració de la terminació de les obres o a
lo menos de lo més principal. Mes a mi, usant de la lliber¬
tat apostòlica, se m’antoixa fer lo contrari de lo que em de¬
manen los vilafranquins. Ocasions d'oir-te predicar tindrà
lo Il·lm. Morgades, i tampoc te’n faltaran a tu de predicar
en Vilafranca i en ocasions solemnes; mes enmig d’una oca¬
sió en què hi ha tants caps calents i esgavellats, en què en
lo vostre país germinen passions, i en què sens dubte d'aquí
baix se bufa aquí dalt per a encendre més lo foc, no em sem¬
bla oportú que se us vegi tan junts, tu i lo Morgades, que
precisament sou tal volta les dues personalitats eclesiàsti¬
ques més mortificades. Quan de fer una cosa no n'ha de re¬
sultar bé sensible, i de deixar-la de fer s'evitaran mals, crec
val més la solució negativa; en fi, tu veuràs lo que et sem¬
bla més convenient, guardant emperò un absolut secret, per¬
què los vilafranquins me traurien los ulls si sabien la mala
partida que els jugo.

La Munda penso que enviarà una feligresa al Bisbe vila-
franquí. La seva noia gran (de les solteres) sembla que es ca¬
sarà amb lo hereu Madirolas de Manlleu. Lo he vist alguna
vegada i m’ha semblat un gran minyó i virtuós.

160

JOSEP TORRAS I BAGES

Los companys tots bons i no t’escric més llarg perquè
tinc poc temps.

Tuus in Corde Jesus

Josep Torras Pvre.

99. A Jaume Collell.

Barcelona, 28 de juny de 1882.

Estimat amic: suposo que per medi del doctor Sala ja sa¬
bràs he rebut les dues últimes teues i amb la primera los lli¬
brets de Sant Tomàs. No sé si dit Senyor entendrà la meua
lletra, i espero que si hi ha alguna dificultat tu ajudaràs a
desfer-la; des de luego dintre de la present trobaràs un pa-
peret amb una nota que tindreu la bondat d'afegir a la bio¬
grafia, per via de nota, en lo lloc a on aquella parla de l’e¬
lecció del bisbe. És, en veritat, un dato interessant que m'o¬
blidí de consignar.

Respecte al sermó de Vilafranca no sé altres datos a què
et pugues referir, sinó que les obres principals fetes en aque¬
lla Iglésia són: lo altar major, lo descobriment de la Cripta,
la neteja de Tàbsida d'a on se tragueren una espècie de ga¬
leries que lo enlletgien, la desaparició d’aquelles pilastres
massoteres que tu recordaràs arrimades als murs, la resti¬
tució als arcs dels altars de la forma ogival. No em recordo
de res més, perquè no hi he estat més que els brevíssims mo¬
ments de portar-hi lo cadàver de l'àvia (E.P.D.). La restau¬
ració s’és feta amb fondos exclusivament de la vila, essent
sempre un dels principals afavoridors lo vostre bisbe. L'em¬
presa la començà lo doctor Pere Garriga, essent regent, i la
va termenant ara que és Rector i degà del Penedès. Altra de
les mellores és la de la col·locació de les vidrieres de colors,

EPISTOLARI

161

mes me penso que encara ne falta alguna, i tu no necessites
res més puix te sobra la inventiva.

Lo no haver-me cregut en aquest assumpto, tindrà per
mi un bon resultat, qual és lo de tornar a veure’t, i poguer
fer-hi petar una de les converses acostumades. La calor va
apretant, de modo que un no és bo per cap treball mental,
majorment si li queda per lo istiu alguna obligació que com¬
plir; amb lo qual entendràs que lo petit treball que projec¬
tava, la calor o no el deixarà néixer o a lo menos créixer.
Mes a pesar de tot, si et ve a mà alguna cosa que faci, no
deixes d'enviar-me-ia.

Lo pare i lo Tomàs són a Vilafranca i estan bons; i tu,
estimat, conserva’t trempat com sempre i no m’oblidis en
tes oracions i sants sacrificis.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Si al parlar de la restauració parles del Rector parla tam¬
bé d’una junta d’arqueòlegs (a la violeta) que prenen part en
los treballs. Mes lo d'entre parèntesis, no ho digues.

100. A Jaume Collell.

Barcelona, 27 de juliol 1882.

Estimat amic: lo Senyor Bisbe de Vic desitjaria que po-
guesses escriure uns quants versos per a llegir en la sessió
literària que la Joventut Catòlica de Vilafranca li dedicarà,
i a la qual assistirà juntament amb lo Prelat de Barcelona;
voldria doncs uns versos en lloança d’aquest últim Senyor,
puix és possible que allí ningú se recorde d'ell i que quedés
massa arreconat. Ja comprens per lo objecte que deuen és¬
ser en castellà. Lo tema podria ser lo considerar lo vostre

162

JOSEP TORRAS I BAGES

nou bisbe com un plançó que ha begut la saba de la vida
apostòlica del Sr. de Urquinaona; mes en aquesta part és ri¬
dícul que jo me pose a donar-te lliçons. T'escric a Mataró
per a que tingues més temps. Ja pots comprendre que los
versos basta que en la sessió produesquen efecte i per lo tant
no t’amoïnes per son valor intrínsec: llegits per tu sempre
seran de bon efecte.

Jo, en contra de lo que esperava i fins havia ja manifes¬
tat, no podré anar a Vilafranca. Tot m’hi va en contra. Lo
pare té un vesper al clatell que encara que no de cuidado,
té la sua importància; i no tractant-se d’una verdadera con¬
veniència no el vull deixar, i ademés la dona viuda que ens
cuida la casa ha tingut d’anar-se’n a cuidar a una filla seva
que serveix a una cosina nostra que es troba a Arbúcies i
allí ha marxat avui per a cuidar-la.

Que les Santes Patrones de Mataró quals glòries hauràs
ja cantat al rebre la present, t'alcancen forces de bou per a
que no t’atropelles sermonejant en aquestes calors i en unes
iglésies tan espaioses. Ja ens veurem si a Déu plau. Lo Ri-
cardo i la seua gent són fora de Barcelona, per lo tant no et
canses d'anar al carrer de Sta. Anna, sinó vine de dret al Pas¬
satge Permanyer. La sortida dels Bisbes i dels seus accesso¬
ris serà lo dissabte amb lo tren que ix de Barcelona abans
de les tres de la tarda.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

101. A Jaume Collell.

Barcelona, 3 d'agost de 1882.

Estimat amic: demà, si a Déu plau, amb lo tren que ix

EPISTOLARI

163

de Barcelona a quarts de sis de la tarda, vindrem amb lo Ri-
cardo.

Adjunt trobaràs un suelto per la Veu donant compte del
llibre d’en Vailet. 1

Disposa de ton ver amic, in C. Jesu.

Josep Torras, Pvre.

1. «El llibre del doctor Vailet és Ensayo sobre el Matrimonio cristiano y el Ma-
trimonio civil. — Vegeu Obres Completes, vol. V, Primícies literàries, pàg. 212»
(Nota de Fortià Solà).

102. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 d’octubre de 1882.

Estimat Jaume: t'escric aquestes quatre ratlles per a in¬
sistir en lo que et digui l’últim dia de que vingués a casa, al
baixar per les presents oposicions, i no a casa lo Ricardo;
puix que en les circumstàncies crítiques, los homes se fan
cavil·losos, en tot veuen càbales i misteris, i per lo tant con¬
vé evitar tota apariència, per a no dar-los tema. Ha co¬
mençat ja la cosa, però lo escalfament anirà venint. També
me sembla que ara al Ricardo li convé cert aïslament, baix
lo aspecte científic. És necessària una preparació immedia¬
ta. Lo nostre company està molt trempat i serè.

Memòries als de casa teva i fins a la vista, Deo mediante.

Tuus in C. Jesu.

Josep Torras, Pvre.

Se fa al·lusió en esta carta a les oposicions a la Penitenciaria de Barcelona

164

JOSEP TORRAS I BAGES

vacant per la promoció del Ilm. Morgades a la Mitra de Vic. Després de brillants
exercicis fou elegit lo Dr. Ricardo Cortès» (Nota de Jaume Collell).

103. A Jaume Collell.

Barcelona, 12 de gener de 1883.

Amic Jaume: rebi i llegí la teua olorosa i dominicana car¬
ta, precisament mentre estava treballant un poc en lo, feia
temps oblidat, petit llibre en honor de Sant Tomàs i dedi¬
cat als estudiants. Ja veus que no podia ser més oportuna
l’arribada de la teua interessant epístola.

No cal dir-te si l’esperava amb delera, encara que ja ha¬
via llegit la que escrigueres a l'amic Ricardo. Me sembla, a
ser-te franc, que de la tua carta, ademés de l’aroma de l'hort
i de la festa de Sta. Sabina, se despedia un xic d’enyora¬
ment. Perdona'm aquesta indiscreció i que no serveixen
aquestes paraules d’excitatiu de nostàlgia. Comprenc, em¬
però, que t'has posat a cavall de la situació i és indubtable
que en trauràs profit i que t’estalviaràs la tristesa de con¬
templar les misèries de la pàtria. L’admirable Encíclica, és
cert que ha fet algun efecte, mes dista infinit de ser lo que
deuria; mes a l'últim donarà son resultat. Sempre que en la
Iglésia hi ha hagut qüestions i s’han format partits, la pa¬
raula Pontifícia ha terminat lo assumpte; però me sembla
que los que tenien encasquetada una opinió no arribaran a
posseir-se de la contrària, si bé per respecte a l'autoritat del
Vicari de Cristo se subjugaran. Lo enteniment és facultat li-
bre però molt tossuda. També jo, estimat amic, he sigut fi¬
cat en lo fandango. Lo Senyor Bisbe m'envià a buscar lo dia
de Nadal al vespre, i no per donar-me algun tall de torró,
sinó per a que m'encarregués de la censura del Correo Cata-
làn. Dues vegades diferents m'ho havia tret de sobre, mes
aquesta última no he pogut, és que Déu ho voldrà.

Al principi del meu nombrament semblava que la cosa

EPISTOLARI

165

s’apaciguava, de modo que jo pensava si tindria la virtut
apostòlica de curar amb la sombra; mes me sembla que això
no durarà, segons alguna espurneta que torna a saltar. D'al¬
tra part me donen molt poca feina (i jo me n’alegro molt)
perquè te participo amb molta reserva, puix no convé que
es diga, que fins a l’hora present no m'han portat ni una rat¬
lla a censurar.

Cal tenir molta calma, anar fent cada u son dever i es¬
perar la recompensa eterna; en lo món mai s’acabaran les
passions ni les disputes.

Puix que tant d’ànima com de cos vius en lo element to-
místic, no deixes d'encomanar-me a l'angèlic Mestre, prin¬
cipalment per a que sia acertat en la petita biografia que
d’ell penso fer.

Tinc la convicció de que Sant Tomàs ha de salvar la so¬
cietat; no es veu ningú més fora d'ell.

Avui aquí a Barcelona enterrem al canonge ardiaca, Dr.
Pau Palau. La prebenda toca proveir-la al Senyor Bisbe, i ja
pots pensar que encara que hi haja un content, de segur que
hi haurà molts descontents. Lo nostre Sr. Bisbe és molt re¬
servat en aquests assumptes.

Abans de marxar me deixares un paper de diners; me
sembla digueres que hi havia quaranta duros; encara los
tinc en lo calaix i digues-me si vols que els guardi fins a la
teua tornada o lo que n'he de fer.

Ja sabràs per los papers públics lo renovament del gabi-
nete, i com hi ha entrat precisament en la cartera de Gràcia
i Justícia un home de procedència democràtica i fins crec re¬
publicana.

Los de casa tots te saluden; los amics tots bons i sovint
amb ells tu ets tema de la nostra conversa, jo t'envejo la
sort, un any a Roma fóra per mi una de les poques coses que
en lo món m’engresquen; mes no deu convenir.

Procura tu estar-hi bo i no t’oblides d’escriure a ton ver
amic in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

166

JOSEP TORRAS I BAGES

Memòries al P. Carbó, digues-li que lo dia que va sortir
de Barcelona, jo estiguí a veure'l.

104. A Jaume Collell.

Barcelona, 13 de febrer de 1883.

Amic Jaume: he fet, o més ben dit, lo Tomàs ha fet los
passos necessaris per l’assumpte de les estampes que m’en¬
comanes i lo resultat ha sigut com la mostra que t’envio,
500 exemplars i per amunt, dos duros lo cent descomptant
lo cinc per cent que dóna per resultat a vuit pessetes lo cent;
i de dos mil en amunt la rebaixa seria de vint-i-cinc per cent,
o sia la quarta part. La llegenda pot ser la mateixa que por¬
ta la mostra o la que té la que tu m'enviares amb les ma¬
teixes condicions. Lo qui presenta aquestes condicions és lo
estamper Pena i Sacanell, puix en Bordas no volgué entrar
en explicacions.

Igualment t'envio una nota que em donà per a tu lo P.
Josep Catà de l’Ensenyança, demanant una vida de Sant Jo¬
sep. Diu que li envies pel correu, i pel pago diu que si tu
tens misses celebrarà les convenients a la teva intenció, i si
no, en la forma que conegues oportuna. Ell viu en lo mateix
convent de l’Ensenyança.

M'alegro molt de la teua bona salut de que donen fe les
garboses cartes de la Veu que suposen humor i cames. Déu
te conserve les dues coses. Aquí l’humor no pot ser massa
agradable; ja hauràs vist per los diaris l'embolic que s'és ar¬
mat en esta ciutat; lo senyor bisbe sembla que mai n’ha
d'eixir; ell, emperò, conserva, diuen, la sua tranquil·litat
pròpia d’una ànima justa; ara predica los diumenges de
Quaresma en la Seu que està plena de gent que van a oir la
sua evangèlica paraula. La meua censureria s’és acabada

EPISTOLARI

167

sens haver començat. Lo Bisbe l’ha retirada, quan encara
no m’havien portat res, i és molt fàcil que fins al dia del Ju¬
dici final hauria anat de la mateixa manera. Los devia fer
por de que me'ls mengés vius. Crec que la regla de viure ha
d’ésser anar complint les nostres obligacions, sens preocu¬
par-se per aquestos nyinc nyecs impropis de gent formal.

Lo Ricardo ha estat un parell de dies malalt; avui comp¬
to que ja deu estar bo, perquè no era més que un d’aquells
refredats amb un poc de febres que cada hivern Sol tenir al¬
gun cop.

Aquestos qüentos que passen, m’han fet enrederir lo pe¬
tit quadern tomístic i fins he resolt posar-hi poc més de la
novena i les oracions del Sant; i fins aixís, sortirà massa
tard. Ja pots pensar les moltes memòries que et dono pel
Pare Carbó a qui tant devem estimar los dos a qui tan pa¬
ternalment rebé a l’anar per primera vegada a Roma.

En aquella anada penso molt sovint, estimat Jaume, i
fins me reca de no poder estar-hi ara amb tu; mes la vida
és una cadena de sacrificis i aquest és un de tants. Aprofi-
ta't a lo menos tu; procura preparar-te per a treure’n lo re¬
sultat positiu de prendre algun grau. Seria la forma més
oportuna de posar lo sello acadèmic al teu viatge a la Ciu¬
tat eterna. M'alegro del títol d’Arcade, mes crec que en
aquest ram convé que sies molt moderat, perquè ningú no
diga que has anat a les vores del Tíber per a pescar. Tot so¬
vint me pregunta per tu la pobra Roseta de Valldonzella,
avui Sor Plàcida; a ella conec que li fa la impressió de si t'ha-
guesses ficat una llegua sota terra; jo li demano que t'enco-
mane a Déu i compto que ho fa. També l'Abadessa i la Prio¬
ra me pregunten per lo senyor Canonge Collell.

Tots los de casa bons gràcies a Déu, i rebent amb molt
plaer los teus saludos. Lo pare ja fa molt temps que no ha
anat a Vilafranca, però compto que en alçar-se un poc lo
temps d'hivern, tornarà a fer les seues freqüents excursions
que penso li són profitoses.

168

JOSEP TORRAS I BAGES

Adéu, estimat Jaume, cuida de la teua salut i dóna’ns no¬
tícies del Sant Pare.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

105. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 d'abril de 1883.

Estimat Jaume: Ja sabràs, sens dubte, la gran desgràcia
que ha tingut lo nostre bisbat que ha perdut al sant bisbe
Urquinaona, qui amb una especial providència havia vingut
a aquest ciutat mig protestant e infiel, per a fer conèixer a
Jesucrist de tants i tants enterament ignorat. No em detinc
en explicar-te los detalls de la sua malaltia i mort, 4 perquè
ja en aquestes hores o a lo menos al rebre la present, los hau¬
ràs llegit en los diaris que llargament donen compte de la
gran desgràcia. Mes sa mort ha sigut sa victòria. Tal volta
des de l’enterro del Beato Josep Oriol, Barcelona no havia
tributat tals honors ni tanta veneració al cadavre de ningú.
Mentre lo venerable cos estigué exposat en lo Palau, era un
riu de gent lo que de continuo hi acudia per a venerar-lo i
contemplar-lo, i lo que és més, aquesta gran concurrència
durà fins los dos dies últims, en què fou tancat dins de la
caixa, per a evitar la infecció. Los diaris de tota mena l'han
posat a les estrelles; me recordo d’algun Sant bisbe dels pri¬
mitius temps a qui fins los infieís de sa ciutat ploraren a
l’hora de sa mort. Aixís ha passat amb nostre estimadíssim
Sr. de Urquinaona. Pels carrers, enmig dels grans concur¬
sos, per més que hi hagués embolics de gent, ni una paraula
inconvenient s’oïa, lo qual a Catalunya i més a Barcelona és
una espècie de miracle. Tothom absolutament l’estimava...

EPISTOLARI

169

perquè fins los que més d'un cop lo havien afligit en lo més
fondo del cor, ara diuen que era son estimadíssim bisbe.

Lo triomfar amb la mort és propi dels grans homes; l'Ho-
me-Déu amb ella logrà lo triumfo sobre l’infern. Vulga lo Se¬
nyor que la preciosa vida del nostre Prelat, que sens dubte
més d’un cop li havia ofert, serveixe per a consolidar la pau
i unió entre lo poble cristià d’aquest bisbat i de Catalunya
entera. Lo mot talis vita finis ita s'aplica en aquest cas lite¬
ralment; morí escrivint una carta verdaderament Pastoral
als seus feligresos i predicant als que el rodejaven. Quant di¬
fícil és trobar-li un hereu per aquesta gravosíssima herència!

Mes no és aquesta pena sola la que havem tingut los com¬
panys, des de la darrera volta que t’escrigui. Lo Ricardo ha
estat malalt més d'un mes; començà per una gàstrica, amb
ella se l’interessà la cama, en la qual li isqué un tumor d'al¬
guna importància; rebentat aqueix, n'hi sortí un altre i jun¬
tament grans febrades que ens deien que provenien del tu¬
mor i altres que eren febres. Gràcies a Déu va bastant bé;
lo tumor casi no li supura, fa tres o quatre dies a lo menos
que no ha tingut febre i ahir estigué llevat tota la tarda. Mes
t'asseguro que en los dies de més gravetat en la malaltia del
Senyor bisbe, estava jo fondament afligit; lo Ricardo estirat
en son llit, com un Job, me semblava que no se n’havia
d’aixecar més. Això fou causa de no escriure’t més prompte,
perquè me dolia tenir que donar-te males noves de nostre
estimat Penitencier. Gràcies a Déu, crec que anirà avançant,
mes a mi me sembla que s’haurà de posar molt a mida en
son treball, si vol aguantar lo pes que sempre té una Peni¬
tenciaria com la de Barcelona.

Ja veus com més bé t’ho passes en la Ciutat Eterna que
nosaltres en la Condol; aixís anem fent lo camí de la vida,
que es va assecant aixís que passen anys sobre d’ella. En los
assumptos del «Correo Catalàn», vulgues no vulgues, hi ha¬
guí de prendre una part important, mes en actes no públics,
sinó secrets, si bé infielment publicats. Compto que a l’hora
present hi ha qui em té molt poques simpaties, mes tot això

170

JOSEP TORRAS I BAGES

és ben poca cosa per a qui en lo curs de sa conducta obser¬
va aquella màxima: respice finem, màxima que ha tingut de
reviure en tot cor sacerdotal amb la gloriosa mort de nostre
Senyor bisbe. D’aquestes lleugeres indicacions no en faces
menció alguna; mai seria convenient i menos ara en què es¬
tem en un período de pau i tranquil·litat, de la qual havem
de donar gràcies a Déu, encara que continue roncant-li lo
ventre a la cosa.

Digues al Pare Carbó que al trametre lo seu encàrrec al
Dr. Estalella sobre lo assumpto P.... me digué que aquell ma¬
teix dia havia rebut un imprès clandestí sobre dit assump¬
to, i en defensa dels drets del marit, en què a ell se’l tracta
d’una manera molt poc decorosa. Ell reparo que fuig molt
d’aquesta qüestió i que la considera insuperable; i si no hi
treballa, ja pots dir al P. Carbó que no és per falta de ganes;
en quant a mi tinc poques relacions amb lo Senyor P. mes
sempre que tinga oportunitat, secundaré lo desig pacífic del
P. Pau, que lo considero molt cristià.

Penso dins de poc enviar-vos lo petit llibre que he inti¬
tulat Preces tomísticas', ja s ha acabat d imprimir.

Enmig d’aquestes coses de què abans t he parlat, jo se¬
gueixo lo meu camí del qual cada dia estic més content, m a-
plico molt lo evangelizare pauperibus missit nos, sanaré con-
tritos corde, i l’Hospital me dóna una tasca ben abundant.
Lo dilluns passat lo vostre Senyor bisbe, que es trobava aquí
per lo enterro i funeral del Sr. Urquinaona, me batejà i con¬
firmà un jove de trenta anys empleat en les mines de Rio-
Tinto, a qui jo havia preparat per a tants sants actes i doní
en dit dia la santa comunió del Cos de Cristo. Lo pobre
era calvinista, no havia rebut cap mena de baptisme i tenia
una instrucció no vulgar. Déu li donga la santa perseve-

rància. _ „

Adéu, estimat Jaume, perquè distant infinit de la teua ia-
cúndia, mai acabaria d'escriure si t'anava contant les mol¬
tes coses de què parlaríem si la nostra conversa fos os ad
os; no deixes d’encomanar-me a Déu quan visitis los piado-

EPISTOLARI

171

síssims setis d’aquesta santa ciutat, i rep lo tendre abraç
que t’envia ton amic sempitern in C. Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Tots los de casa te saluden cordialment.

«Més que una Nota podria fer-se aquí un interessant capítol d'història con¬
temporània, d’aquell tristíssim període de les divisions i lluites entre els catò¬
lics espanyols, que obligaren al Papa a escriure l'Encíclica Cum multa, publica¬
da a Roma lo dia 8 de desembre de 1882 i després inserta en els Butlletins Ofi¬
cials de les Diòcesis del Regne. Mes crec que bastarà, per donar una idea de l'es¬
tat de revolta i de cismàtica desobediència que aleshores afligí a la Iglésia es¬
panyola, publicar la següent carta que a Roma m'envià lo Bisbe de Barcelona,
Dr. D. Josep M* Urquinaona. És tal com segueix, copiada fidelment de son ori¬
ginal que guardo ben recaptada junt amb moltes altres de Prelats i dignataris
eclesiàstics:

«OBISPADO DE BARCELONA. PARTICULAR.

a 10 de febrero de 1883.

Sr. D. Jaime Coltell:

Muy estimado amigo: Con mucho gusto recibo hoy su apreciable del 7. Como
en ella se manifiesta V. deseoso de saber los pormenores, o antecedentes, que
han dado ocasión a que haya suspendido la "Juventud Catòlica”, ahí lleva V. en
ese escrito que pensé dirigir al Correo Catalún una historia verídica de los he-
chos. No hice uso de ella porque me pareció mejor explicarme en términos màs
concisos en lo que había de conocer el público, a fin de no lastimar susceptibi-
lidades. Nuestra situación cada vez es màs comprometida: porque, como la En¬
cíclica marca con tanta precisión los extravíos de los intransigentes y estos ca-
recen del espíritu de Dios, estan enfurecidos; y no atreviéndose a cebarse direc-
tamente en el Papa, lo hacen en los Obispos. Como prueba de ello remito a V.
por este mismo correo con faja varios números de la Vespa, que parecen escri-
tos con tinta del infierno. Llamo especialmente la atención de V. sobre la ma¬
nera verdaderamente infame de tratar a los Obispos en el número 43. El “Co¬
rreo Catalàn” ha publicado varios artículos sobre la Encíclica interpretàndola a
su manera para dar a entender que el Papa los confirma en sus ideas, haciendo
con este motivo indicaciones muy graves contra la actitud de los Obispos, por
lo cua] y por el menosprecio que hace de mi autoridad, no sometiendo sus pro-
ducciones al Censor, para evitar yo el escàndalo de que se creyera, como hacía
él gala de ello, que llenaba los deberes de un periódico sujeto a censura ecle¬
siàstica, consideré necesario retíràrsela y así lo hice. Con motivo del fracaso de
la "Juventud Catòlica”, se ha permitido escribir un articulo censurando mi de-
terminación; y tomàndola con la Pastoral que dirigí a mis Diocesanos al trans-
mitirles la Encíclica, la destroza completamente, desfigurando su espíritu y el

172

JOSEP TORRAS I BAGES

sentido genuino de sus palabras. Esto lo he considerado tan grave, que he pa-
sado su articulo a la censura de nueve examinadores de lo màs entendido de
este Clero. Por supuesto que ya el ‘'Correo" no publica mis pastorales; y, jasóm-
brese V.! también la “Revista popular” ha anunciado que no las publicarà en
adelante, por no poder sufragar este gasto y sólo harà un leve resumen; siendo tan
pequeno el que ha hecho de la de la Cuaresma, que apenas coge una media do-
cena de renglones. Ayer recibí una carta suscrita por varios curas, sin expresar
sus nombres, en la que me dicen que ven con mucha pena que yo me inclino al
íiberalismo, dando por lo mismo ocasión a que me celebren los periódicos ma-
los. También recibí por el correo una carta en lenguaje tabernario de que le
acompano copia. Seria nunca acabar el referir los hechos que se multiplican de
este género; pero lo escrito basta para que pueda V. hacer una pintura exacta
de nuestra desgraciada situación y muy especialmente de la mía que me en-
cuentro en lo màs desecho de esta tempestad. Por màs que quiero sobreponer-
me, hay momentos en que se rinde el espíritu bajo el peso de tantas contradic-
ciones y amarguras. y quisiera que Dios dispusiera de mi vida, o meterme en
un rincón donde nada entendiera de lo que pasa. Cuando pienso en lo mucho
que yo había ganado en mi Diòcesis, lo estrechado que estaba con mi rebano,
y lo veo tan desconcertado, tocando las consecuencias funestas de la guerra in-
testina que han provocado y estan empenados en sostener los intransigentes, sin
poder yo remediar este mal, sólo Dios sabe lo que mi corazón sufre. Al fin se
convenceràn en Roma de que es tan necesario condenar la intransigència revo¬
lucionaria y anticatólica de los tradicionalistas, como lo fue condenar el libera-
lismo, y lo màs lamentable es que el mal ha tornado tan grandes proporciones,
que, según yo lo entiendo, la condenación ya viene tarde; porque V. sabe muy
bien que las condenaciones de la Iglesia clasifican los errores y designan los he-
rejes: pero no destruyen las sectas, y realmente secta es la que se nos ha intro-
ducido en la Iglesia de Espana y con tales bríos que no basta la fuerza moral
para acabar con ella. Dios tenga misericòrdia de nosotros. Con los dichos im¬
presos acompano a V. la Pastoral que escribí para publicar la Encíclica y la que
he publicado con motivo de la Santa Cuaresma, por si quiere dar al Padre San¬
to conocimiento de ambos documentos. Por si fuere así, remito dos ejemplares
para que pueda V. reservarse uno. Agradeceré a V. que me ponga cuatro letras,
para que yo sepa ha recibido todo lo que le remito. Las Vespas devuélvamelas
cuando ya no le hagan falta; porque acaso las necesite. Encomiéndeme a Dios
y disponga de su affmo. amigo y capellàn

El Obispo de Barcelona».

Ocasió vaig tenir de complir l'honrosa i confidencial missió amb Sa Sante¬
dat Lleó XIII. En audiència privadíssima poguí manifestar al Papa la situació
dels Bisbes i especialment del de Barcelona que era el blanc preferent de les pro-
cacitats dels anomenats intransigents, i el Sant Pare que s'escruixí de certs fets
i episodis d'aquella verdadera guerra civil moral, manifestà l’esperança de que
les amonestacions i regles donades en sa Encíclica portarien la desitjada unió i
concòrdia en els ànims exaltats dels catòlics espanyols. Als pocs dies se rebia la
trista notícia de la mort del Sr. Urquinaona, i puc ben assegurar que en lo Pa¬
lau del Vaticà hi hagué un dol i una aflicció que responia al dol de la Ciutat de

EPISTOLARI

173

Barcelona descrit en la carta del Dr. Torras i Bages. I per completar eixa Nota
me sembla també del cas insertar la següent carta del Dr. Antoni Estalella.

«D. Jaime Collell.

Barcelona, 11 abril de 1883.

Estimado amigo: Estoy en descubierto con V. y no lo atribuya a mala volun-
tad. jHan sido tantas las cosas que han debido ocupar mi atención! Pero un buen
amigo como V. se hace cargo de todo y todo lo disimula. Por de pronto muchí-
simas gracias por la instrucción que V. escribió acerca del consabido matrimo-
nio, que no sé si podrà arreglarse a pesar de mis esfuerzos. Es tal la convicción
que yo tenia de que mi estimadísimo Obispo no podia vivir mucho, que su muer-
te no me cogió de sorpresa, por mas que me ha afectado profundamente. La es¬
pantosa serie de interminables disgustos que acibaró su existència en estos úl-
timos tiempos, las fatigas superiores a las fuerzas hercúleas que se imponía to-
dos los días y su obstinada resistència a medicarse, debían por necesidad pro-
ducir el fatal desenlace, que por mucho que se ha lamentado, jamàs se lamen¬
tarà bastante, puesto que la pérdida del Sr. Urquinaona se comenzarà a sentir
de veras de aquí a una temporada. Su muerte ha sido fatal para todos menos
para él, que ha muerto en las circunstancias màs a propósito para servir de ejem-
plo a todo el mundo y de confusión para no pocos. Yo que le asistí hasta sus
últimos instantes y que durante su cortísima enfermedad tuve la inefable dicha
de que me hiciera ciertas manifestaciones, que jamàs se borraràn de mi mente,
puedo asegurarle que murió como un santo. Desde que murió me separé por
completo del despacho con resolución irrevocable de no ocupar puesto alguno
oficial y trabajando con eficacia para que mis companeros no se fijasen en mi
para cosa alguna. Lo logré; pero el Vicario Capitular Sr. Pala, después de mu-
chos dias de resistència me ha obligado ( sic ) a continuar al frente del Proviso-
rato. ,Pero que Palacio màs desolado! Suyo afmo.

Ant°. Estalella, Pbro.»

Després d’eixos documents hi seria sobrer tot comentari. Basten per lo nos¬
tre intent d'oferir un tribut i homenatge a la santa memòria de l'exemplar Bis¬
be a qui lo Cardenal Benavides, com altres Prelats, l’anomenava per antonomà¬
sia El Obispo de Espana» (Nota de Jaume Collell).

106. A Jaume Collell.

Barcelona, 28 de maig de 1883.

Estimat amic: ahir me digué lo Ricardo que sabia que

174

JOSEP TORRAS I BAGES

estaves en vigílies de tornar de Roma; per lo qual t’escric
quatre ratlles per a fer-te un encàrrec si t’és possible com-
plir-lo, abans de sortir de la Ciutat Eterna.

Desitjaria anesses a veure al Procurador dels Cistercien-
ses, i li demanesses que atès, a que en aquesta ciutat no hi
ha monjos d’aquella orde i que es van acabant també en tot
Catalunya, les monges de Valldonzella desitjarien en gran
manera que lo seu capellà tingués facultat per a beneir les
hòsties de Sant Bernat, (o sia pa) puix hi ha bastants devots
que les usen estant malalts, van a demanar-les a dit mones¬
tir i elles se troben en dificultats per a fer-les beneir. Igual¬
ment pregunta-li si hi ha altres benediccions a l'orde i de¬
manades en los mateixos termes. Si és possible, portar di¬
tes llicències en escrit. Diga’ls també que et donguen la sua
adreça per si a les monges los convé escriure per algun as¬
sumpte, com per exemple en coses de litúrgia, e igualment
que se l’hi agrairia molt que sempre que hi haja algun reso
nou de l'orde, lo enviessen, puix usant Valldonzella la litúr¬
gia Cisterciense se troben sovint amb grans dificultats. Vés
al Procurador i no a l'Abat general, puix aquest últim tinc
sospites, per certes respostes que ha fet, que és un alemany
estrambòtic de qui potser no en trauries res.

Lo Ricardo ja està bo gràcies a Déu; les coses de la terra
no ho estan tant.

Sor Plàcida professà lo dilluns de Pasqua granada.

Ja la farem petar quan nos vejam, puix ara no tinc temps
per a escriure més.

Memòries al Pare Carbó i al Pare Forgas i disposa de ton
affm. amic in C.J.

Josep Torras, Pvre.

EPISTOLARI

175

107. A Jaume Collell.

Barcelona, 17 de setembre de 1883.

Estimat amic: un Pare Escolàpio, germà de la nostra mi¬
nyona Maria, que ha tornat de les Antilles, ha deixat encar¬
regat a dita germana seua que arreglés les dues subscrip¬
cions a la Veu que vénen escrites en la nota que incloc. Diu
que la subscripció del Pare Esteve Terradas, cedida a un
company, pot continuar en nom del primer; i que la Maria
pagarà lo atrassat i la subscripció de l’any, quan te veja a
tu o bé a on tu vulgues.

Ja enyoro lo tenir una sentada amb tu, una conversa d'a¬
quelles sui generis místico-política-social-eclesiàstico-mur-
muraire, una elucubració sobre los males de la sociedad y sus
remedios, com deia lo Pare Mariana, una lamentació o tal
volta un plan de reforma, que tot és tan fàcil de fer en ami¬
gable conversa, com difícil o impossible en lo camp de la
realitat, sens la gràcia de Déu, servint-se d'instruments de
gran virtut i potència.

Mes la por del còlera dóna al pensament una direcció
particular i lo fa reflectir en si mateix. Déu Senyor nostre
volgué deslliurar-nos de l'assot de la pesta que ja ne tenim
sobre molts d’altres, sempre emperò menos dels que me¬
reixem, de collites perdudes, inundacions, falta de tre¬
ball, &.

Ja veus quin Papa més rosariaire nos ha donat lo bon
Déu. Això m'alegra i me dóna grans esperances de millora¬
ment en la catòlica Iglésia, i de renovament d'esperit de fe
entre los fiels cristians. Ditxós tu que pots fer Rosaris de l’Au¬
rora', jo no puc sortir de la clausura i lo meu ramat no pot
fer professons de rosaris.

He vist en los diaris que lo vostre Senyor Bisbe està pas¬
sant la visita en les Guilleries, lo qual ha de ser una feina
deliciosa en aquest temps de pluges i temporals.

176

JOSEP TORRAS I BAGES

Memòries als de casa teva i als amics d’ací dalt i tu dis¬
posa de ton ver amic, in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

108. Declaració al bisbat de Barcelona.

El abajo firmado para dar cumplimiento a lo dispuesto
por el Exmo. c Ilmo. Sr. Obispo de la diòcesis, en circular
de 19 de noviembre próximo pasado, declara:

1° Que se llama José Torras y Bages y que nació en el pre-
sente Obispado, en 12 de septiembre de 1846.

2° Que ha recibido los siguientes grados en facultad ma-
yor, por el mismo orden que vienen enumerados: bachiller en
filosofia y letras; bachiller, licenciado y doctor en derecho ci¬
vil y canónico; bachiller i licenciado en sagrada teologia.

3° Que fué ordenado presbítero en las témporas de Na-
vidad del ano 1871.

4 U Que inmediatamente se le destino, por el Superior
eclesiàstico, al cargo de capellàn del Colegio de M.M. Esco-
lapias de la presente ciudad.

5° Que con anuencia de sus Superiores se trasladó a Vi¬
lafranca del Penedès, donde residió mas de un ano, al lado
de su familia, por dolorosas circunstancias que la misma pa-
saba; ejercitàndose en aquella población en los ministerios
de la confesión, predicación y ensenanza y explicación de ca-
tecismo en escuelas dominicales y otras.

6“ Que en mayo de 1876 se le nombró Capellàn-Confesor
de la Comunidad de Religiosas del Monasterio Cisterciense de
Valldonzella, cargo que aún al presente viene desempenando.

7° Que siempre, desde los principios de su carrera ecle¬
siàstica, ha ejercido los diferentes ministerios de la misma
en casas de beneficencia y de instrucción o educación, en

EPISTOLARI

177

particular de clases populares, habiendo sido director espi¬
ritual de la escuela dominical de Santa Teresa hasta que en
este mismo ano despareció por fundación de una escuela
parroquial en el mismo barrio; y que al presente dedica to-
das las tardes de los sàbados y demàs vigilias de fiesta a con-
fesar enfermos en el Santo Hospital y los jueves a instruir
en el catecismo la sección de nifios de aquel Santo asilo; acu-
diendo también a las demàs casas de caridad siempre que
le llaman y le es compatible con sus ministerios obligatorios.

8° También ejerce el ministerio de la predicación cuan-
do para ello es llamado; y el de la confesión en la Iglesia de
Ntra. Sra. de la Ensenanza.

9° Que disfruta las licencias ministeriales que le conce-
dió el Exmo. e Ilmo. Sr. Dn. Joaquín Lluch y Garriga en el
ano de 1876 ad tempus nostri beneplaciti.

Barcelona, 8 de diciembre de 1883.

José Torras y Bages, Pbro.

109. A Jaume Collell.

Barcelona, 28 de febrer de 1884.

Estimat Jaume: Moltes mercès per les coques de llar¬
dons, pingües i grasses com lo carnestoltes, i molt bones i
agradables, encara que no obstant no ho foren tant com la
presència de la tua gaia persona, que segons me digué lo Ri-
cardo, vingueren a substituir. Suposo que encara no hauran
nombrat Mestre per l’escola de la vostra Seu; per aquí, com
pots pensar, ne parlem tot sovint, i ja pots pensar a qui se
dirigeixen nostres desigs.

Amb sentiment dec dir-te que tinc molt males noves de la
salut de Dn. Manel Milà; sembla que està afectat d’una ma-

178

JOSEP TORRAS I BAGES

laltia de cor, i si bé ell no en coneix la importància, diu que
desgraciadament ne té molta. Vet aquí no lluny de desapa¬
rèixer (Déu li do molts anys de vida) un altre dels nostres mes¬
tres, literat verament catòlic, que difícilment serà reemplaçat.
Te dono la notícia amb certa reserva, puix que anant pel món
com va lo pacient, és de témer una imprudència, fins d’un
amic que podria intranquil·litzar al boníssim D. Manel.

Te felicito de cor pels articles sobre lo Municipi. Has tro¬
bat lo únic i verdader camí per lo qual se pot alcançar lo
bé públic en aquests temps de desbaratament e insubsistèn-
cia dels poders suprems. És precisament lo pensament de
la Iglésia, segons ho demostren varis datos, i és molt cert
que la Santa Esposa de Cristo hi veu més clar que els al¬
tres, i fins quan les tenebres obscureixen tots los demés en¬
teniments. No sé, emperò, si seràs escoltat, perquè desgra¬
ciadament la societat nostra de malaltissa és ja sorda, non
est auditus, i majorment per les coses que s’oposen o no van
encaminades a proporcionar la supèrbia de la vida o la con¬
cupiscència de la carn.

Mes veig que em poso a predicar; deu fer-ho la influència
de la Quaresma, i no és cosa de que un capellà prediqui a un
canonge. Que aquest sant temps te provi bé a tu i a tots els
teus, als quals donaràs memòries de part de ton ver amic i S.S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

110. A Jaume Collell.

Barcelona, 4 de març de 1884.

Estimat Jaume: Després de les coques patates, i si les pri¬
meres grasses i gustoses, les segones delicades i fines, com
lo Sant temps de Quaresma en què les rebérem.

EPISTOLARI

179

Veig per la Veu que estàs molt satisfet per l'entrada del
nou canonge; i crec que en podeu estar i que serà dintre del
Capítol un element sensat i profitós en gran manera.

Compto que hauràs rebut ja la carta anterior que t'es¬
crigui. Nos enyoram de veure’t; jo penso que lo no haver
baixat serà perquè treballes; mes ara a la Quaresma ten-te
enteniment i pensa que d’un home valent i d’una bóta de vi
bo, no n’hi ha per gaire temps.

Moltes memòries al teu pare i demés, i mana de ton afm.
amic in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

111. A Jaume Coliell.

Barcelona, 28 de març de 1884.

Estimat Jaume: lo mateix dia de rebuda la tua, o sia lo
dia de St. Josep a la tarda, vaig enviar los números de la Ci-
viltà que em demanaves a Casa Mossèn Cinto; mes me di¬
gué la minyona, que li havien dit que ja havies marxat, per
lo qual sabent que el Ricardo tenia que enviar-te llibres, los
hi he donat per a que te'ls remeti; no sabent si a l’hora pre¬
sent los tens ja.

Tu dius que ens enyores, i nosaltres també desitgem una
temporada, per a rabejar-nos en la coral conversa d’amics,
únic plaer del capellà, fora dels que deriven del compliment
de nostre ministeri, que són verament los més intensos i
purs i que fan la demostració evident de lo que ens diuen a
Tordenar-nos, servire Deo regnare est. Mes de tots modos l'a¬
migable conversa és un gran bé; refresca l’ànima, anima al
desanimat, trau lo pes dels pensaments tristos, nos fa so¬
cials, si l'hàbit de la soledat nos té taciturnos, i fa reviure

180

JOSEP TORRAS I BAGES

en lo cor l’amor als homes, esmorteït molts cops per desen¬
ganys i agravis. Gràcies a Déu, nosaltres som aquí los que
tu saps units amb vera amistat i franquesa; per a mi ells
són l’única recreació i compto que el dia que el Senyor es¬
campi lo nostre grupo, i dic el Senyor, perquè em sembla
que els homes no són prou forts per a lograr-ho, aquell dia
serà per a mi una amargura. Mes entretant aprofitem lo do
de Déu i tu vine a prendre-hi quan pugues, la part que t’hi
correspon.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

112. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 de juny de 1884.

Estimat amic: ja em digué lo Josep Marcer que havies re¬
but lo primer article sobre la Maçoneria; ara te n'envio qua¬
tre més i conclouré amb un o dos més. T’encarrego que els
repasses amb cuidado; sobretot en la part ortogràfica i en
general gramatical; temo, puix tenint a la vista altres es¬
crits tots ells estrangers i capficat en anar teixint lo discurs;
tinc desconfiança amb mi mateix. Com veuràs, he arreple¬
gat varis escrits i documents de la secta espanyola, lo qual
sempre dóna algun interès. '

Desitjaria que aprofitant la composició del periòdic, lo
Ramon Anglada me’n fes una petita tirada en forma de fo-
lleto; los companys m’ho aconsellen i jo, més que per res,
ho desitjo per enviar-ne un exemplar al Feliu Sardà i veure
quin paper hi faria. (-Què et sembla si en tiressin mil? Su¬
poso que el cost tenint ja la composició serà petit; si fos ja
cosa de consideració espero que m’ho escriuràs.

EPISTOLARI

181

Memòries als de casa teua i amics, i disposa de ton ver
amic in C. Jesu.

Josep

113. A Jaume Collell.

Barcelona, 22 de juny de 1884.

Estimat amic: comptava avui poder enviar-te lo darrer
article sobre la Maçoneria; però lo pare que arribà lo ma¬
teix dia que tu sorties de Barcelona, m’ocupà en assumptos
no maçònics, i això i altres coses m'han impedit d’escriure
una sola ratlla.

T’escric no obstant avui, perquè si tiren prompte les pri¬
meres fulles del folleto, vull advertir-te que tal volta fóra
convenient que en lo segon article, a on diu trobem uns
maçonets de Mataró que protesten davant de Déu, etc., hi po-
sesses aquesta nota per a indicar d'a on se trau la notícia:
Suplemento al núm. 33 de El Nuevo Ideal. — Impt. A. Aba-
dal, S. José 34.— Mataró.

També me recordo ara que en un dels articles que et vaig
entregar, se parla més d'un cop de l’aigua beneita de la sec¬
ta, ells ne diuen agua lustral; mira tu si trobes una equiva¬
lència que sia menos repugnant per nostra Santa Religió
que la d’aigua beneita que jo li dono.

Recorda’t d'escriure sempre Maçoneria amb M grossa
perquè jo distret casi sempre ho feia amb minúscula.

M’he tornat a mirar l’article de St. Tomàs sobre la Llei
natural i la cristiana de què parlàvem amb tu; i me sembla
que interpreto fielment la doctrina del St. Dr. No obstant
que lo doctor Sala faça lo que bé li aparega.

182

JOSEP TORRAS I BAGES

Ja comença a sentir-se la calor; que St. Joan te porte una
bona ventura.

Tuus in C.J.

Josep

114. A Jaume Collell.

Barcelona, 24 de juliol de 1884.

Estimat Jaume: que Déu, la gloriosa Verge Maria i lo
Sant Patró de les Espanyes i patró teu te concedesquen un
dia de Sant Jaume tan feliç com jo et desitjo pel cos i per
l'ànima.

T'escric aquestes quatre ratlles, després que acabo d’ar¬
ribar de més amunt dels Josepets de Gràcia, a on só anat
per a que lo Llausàs que ara viu en aquella barriada, me do¬
nés alguna explicació de la joventut literària del Milà
(Q.E.P.D.). Tinc ganes de dedicar-li un article; mes no parlo
pròpiament quan dic tinc ganes, perquè no en tinc ni em re¬
conec suficient; mes després que del Llorens i del Pau Milà
n’he fet una necrologia, o sia lo que vulla, me remordeix la
consciència de no fer igual pel gran i estimat amic D. Ma¬
nel. Mes me trobo sense medis, la família del difunt fora de
Barcelona i un no gosa molestar-los; l’Aguiló fora també de
ciutat per uns quants dies; i aquesta és cosa, no donant al
treball una regular importància, que deu fer-se a no tardar
després de la mort del que és objecte de l’escrit.

Miraré d'enviar-te'1 per la setmana entrant, és dir pel nú¬
mero del dissabte pròxim, sinó de dissabte en vuit. De totes
maneres tingues alguna cosa preparada per si no venia l'ar¬
ticle, puix abans vull veure a l'Aguiló i no sé quan podrà ser.

En l'ordre literari era verdader gegant i a mon entendre

EPISTOLARI

183

era lo tipo perfet del savi catòlic. Vaig anar a son enterro
perquè la família d’ell m’envià recado especial, i t’asseguro
de que a pesar d’ésser sa mort ja de temps prevista, si bé
no comptava que fos tan aviat, m’impressionà vivament.

Los companys anem seguint a Barcelona, parlant de si
vindrà o no vindrà lo còlera; amb lo epílogo obligat per tot
cristià: fiat voluntas tua.

Mes aquesta carta no sembla de bons dies, i menos de
bons dies a un mestre en l'alegre i jovial ciència de la poe¬
sia. Sant Jaume te conserve molts anys, si no per a esgrimir
l'espasa contra los moros moderns, per a manejar la ploma
a fi de confondre llurs doctrines i costums.

Memòries als de casa teua, i tu disposa de ton ver amic
in C.J.

Josep Torras i Bages, Pvre.

115. A Jaume Collell.

Barcelona, 30 de juliol de 1884.

Estimat amic: amb la present rebràs la necrologia de D.
Manel Milà per la Veu. A i'escriure-la, ja pots pensar que so¬
vint me venia la fel a la boca, recordant la punyida amb què
volgueren ferir en nom del catolicisme al savi i venerable
baró, amb què s’honrava lo país i la Iglésia. Però m’he con¬
tingut; no vull que encara que sia tenint raó, per part meua
se moguen raons o s’alteren més los ànimos; màxime quan
crec que lo fer-ho tal volta hauria confós a algú, mes no con-
vènce’l. Tinc aquest assumpto de la divisió dels catòlics per
una cosa que no ha d'arreglar-se amb la ploma ni amb la llen¬
gua.

Tal com és, la Necrologia aquí la tens. No he pogut veu-

184

JOSEP TORRAS I BAGES

re a D. Mariano i m'ha sabut greu, perquè tractar jo de li¬
teratura és meter la hoz en mies ajena. Mira-la, doncs, detin¬
gudament i reforma-la si ho creus convenient, tant en los
conceptes com en la frase, lo mateix en les imatges que en
les paraules. Sobretot te demano que corregeixis l'ortogra¬
fia. En lo full 2on. 3 a plana, veuràs un senyal amb lo qual
vull indicar a part. Si trobes alguna notícia equivocada, com
per exemple en lo referent a les Revistes en què havia col·la¬
borat, corregeix-la.

Respecte al folleto sobre la Maçoneria res tinc que anya-
dir-te; sinó que mires molt no passe cap error ortogràfic;
me sembla que en lo últim article ne vaig descobrir un, que
no em recordo qual era. Mira de que conste que és aprovat
per l’autoritat eclesiàstica.

Aquí lo temps ha refrescat un poc; potser passat lo jubi¬
leu aniré a veure al pare dos o tres dies.

Espero que de la Necrologia me n’enviaràs tres o quatre
números.

Saluda quan tingues ocasió al Senyor Bisbe i al Canon¬
ge Sala i demés amics; dóna també memòries al teu pare i
a la Francisca, i tu disposa de ton ver amic que ja saps quant
t’estima.

Josep Torras i Bages, Pvre.

En la mateixa plana de què et parlo dessobre he posat
próceres, perquè no sé lo plural del català pros.

116. A Jaume Collell.

Barcelona, 25 d'agost de 1884.

Estimat Jaume: t'escric quatre ratlles sols per dir-te que

EPISTOLARI

185

has tingut traça a donar les quatre garrotades a l’esquena
del Correu en aquestos dies. Mes en tot és bo tenir mida i
principalment en lo pegar. Quedes en bon lloc davant de la
gent que discorre; respecte dels que no discorren, que són
en número infinit, segons les Escriptures, no cal parlar-ne;
son judici ha de ser invariable. Crec per lo tant que has de
deixar en aquest punt la qüestió; i no sóc sols jo que penso
aixïs. Vés fent lo teu camí, que tots devem fer lo mateix, sens
inquietar-nos per les vàries opinions humanes, com, si no
m'enganyo, diu lo Kempis.

Memòries als de casa teua; jo ara tinc aquí tots los meus,
però com ja presumiràs, essent encara temps de forta calor,
és sols per poquíssims dies. Lo Penitencier és a Ripoll; de
segur que a la tornada farà escala a Vic.

Tuus in Corde Jesu.

Josep, Pvre.

117. A Jaume Collell.

Barcelona, 27 de novembre de 1884.

Estimat amic: he rebut los vint-i-cinc exemplars de l'o-
púscol sobre la Maçoneria, i te’n dono les gràcies.

Ja veus la carta del Papa al Nunci que té a París; penso
que, si bé no acabarà les raons, tal volta mitigarà la brega,
perquè més o menos tard l'autoritat pontifícia s’imposa. És
un benefici de Déu que en aquestos temps en què tota au¬
toritat és escarnida, al menos la papal sia respectada. És
clar que no volen dir això va per nosaltres, perquè la culpa
ningú la vol, mes no dubto de que, d'aquí en avant, tindran
més cuidado en no ofendre.

Seria un gran bé que hi hagués un home que sortís amb

186

JOSEP TORRAS I BAGES

un tema nou, és dir que tingués la traça d’oferir un pàbul a
l’apetit disputador en què poguessen desahogar-se tanta
gent com hi ha i sempre hi ha hagut que necessiten bala-
drejar. Entretant, crec que lo més pràctic és disminuir, i en
lo possible fer desaparèixer, tota discussió acerca d'aquelles
matèries de les que consta que en tenen gola. Déu fes que
aquestos ardents apetits se giressen envers Ell.

Me sembla que, a no tardar, se donarà son destino defi¬
nitiu a la llibreria del difunt D. Manel Milà. T'ho dic, puix
me sembla que em demanares que a l’arribar aquesta oca¬
sió, t’ho avisés.

Fins a la vista.

Tuus in C. Jesu.

Josep Torras i Bages.

118. A Jaume Collell.

Barcelona, 13 de febrer de 1885.

Estimat Jaume: Quan pensava recrear-me algunes esto¬
nes amb la teua conversa, cosa que, sols de tard en tard,
m’és possible; trobo que la Veu de Montserrat t’ha cridat a
Vic. Aixís m’ho ha dit lo Ricardo, a qual casa he anat a pri¬
mera hora d’aquesta tarda, i tinc necessitat d’escriure't tan
prompte, i espero que promptament me contestaràs també,
perquè lo doctor Garriga de Vilafranca m'encomanà te pre¬
guntés si podries anar a predicar en aquella Parròquia lo
darrer dia de les Quaranta Hores, en què es fa funció solem¬
ne. L'hora de la prèdica és a les set del vespre; de manera
que s'hi podria anar amb el tren que ix de Barcelona a dos
quarts de tres de la tarda. Lo dia és lo sis de març, o siga
divendres de la segona setmana de Quaresma. Escriu

EPISTOLARI

187

prompte la teua resolució, perquè lo temps no sobra i lo Gar¬
riga creia com jo també, que t’hauria pogut parlar d’aquest
assumpto a Barcelona.

Lo doctor Grau te digué alguna cosa de si pensa venir a
Barcelona?

Te parlà dels assumptos del difunt Don Manel Milà?

Espero que me contestaràs a aquestes preguntes.

Que los gloriosos Sants Metges te donin salut i força per
a passar la Quaresma i que amb salut i alegria nos pugam
veure.

Ton ver amic in Cristo Jesu.

Josep

119. A Jaume Collell.

Barcelona, 19 de febrer de 1885.

Molt estimat amic: lo sermó que has de predicar a San¬
ta Maria de Vilafranca, lo dia 6 del pròxim març, me diu lo
dr. Garriga que, atesa la solemnitat de la festa, i la costum
observada fins ara, és millor que sia en castellà. A la funció
hi assisteix lo Ajuntament en corporació, havent abans as¬
sistit a les diferentes hores los antics gremis d'oficis. Sol as¬
sistir a la funció a Prima gran concurs de gent, de manera
que pots preparar-te per a veure plena la Iglésia major de
Vilafranca; puix sembla que los mateixos gremis hi van a
les hores privadament.

Ja he escrit al doctor Grau. La carta del Menéndez m'om¬
plí de satisfacció i me sembla que ningú millor que ell pot
aprofitar-se de l’herència literària, encara jacent, del nostre
Milà.

La vida retirada i un xic monòtona a què m’ha portat l'a-

188

JOSEP TORRAS I BAGES

morosa providència de Déu, no és a propòsit per a inspirar
articles de periòdic. <• Què vols que n’ixi del confessionari dels
convents i de les quadres dels hospitals, sinó pensaments d'un
gènero poc apetitós per los lectors de periòdics? De totes ma¬
neres si alguna cosa m'acudís, i tingués temps per a execu-
tar-la, no deixaria de fer-ho, com tu m’encomanes.

Dóna moltes memòries a la gent de casa teua i demés
amics d’aquí dalt de part de ton afm. amic i S.S. in Cristo
Jesu.

Josep

120. A Jaume Collell.

Barcelona, 25 de març de 1885.

Estimat amic: mentres tu eres a Madrid escrigui al lli¬
breter Anglada que remetés al doctor Lino Freixas, secreta¬
ri del Bisbat de la Seu, dotze exemplars del meu folleto so¬
bre la Maçoneria, puix dit Freixas me'ls demanava en carta
que m’escrigué dies atràs. Com ni privadament ni en les co¬
bertes de la Veu, m’ha comunicat lo compliment d’aquest
encàrrec, t’escric perquè cuides de fer-lo complir, dat cas
que no ho sia. Me deia lo doctor Lino, com és natural, que
pagaria los exemplars.

Ja has vist com s’explica lo Correo Catalàn sobre la Me¬
mòria per vosaltres presentada, ja penso que tu t'ocuparàs
de dit document, lo qual lo Correo califica molt justament,
declinant la responsabilitat. De segur que a dit periòdic li
ha plagut més l’ocasió que se li és presentada, per a atacar-
te, que no pas haver trobat una bossa de diners.

A l’últim lo arxipreste ha fet un pet com un aglà. Com
hauràs vist, rebé emperò, los sagraments amb ple coneixe-

EPISTOLARI

189

ment i devoció. Aquestos dies la gent sectària les ha empre¬
ses contra los rosaris de l'Aurora, principalment lo de Sant
Miquel. Avui sembla, segons m’han dit, que a pesar de no
haver-hi hagut rosari, una turba ha maltractat de mala ma¬
nera als que anaven a la Iglésia de la Mercè, fins al punt
d’haver-hi alguns ferits.

Que Déu te concedeixe unes bones i santes Pasqües i
força per a acabar la Quaresma.

Memòries a la gent de casa teua i mana a ton ver amic
in C. J.

Josep

«Com en eixa carta al·ludeix a una anada a Madrid a presentar una Memò¬
ria, convindrà recordar aquí molt oportunament, en què consistí aqueix acte
que per la història moderna de Catalunya representa un fet d'importància. En
una gran reunió tinguda a la Llotja de Barcelona, per iniciativa del "Centre Ca¬
talà" lo dia 11 de gener de 1885, amb assistència de la major part de Societats
i Corporacions, tant d'índole comercial com literària, integrant lo que en po¬
dríem dir el nucli de les forces vives de Catalunya, s’acordà dirigir una Memò¬
ria al Rei D. Alfons XII, que fos una clara i respectuosa manifestació de les as¬
piracions del poble català, i de moment, oposar-se a la unificació del dret, i al
modus vivendi amb la Gran Bretanya. Fou nombrada una Comissió per a la pre¬
sentació de dita Memòria, i el dia 10 de març de 1885, a les dues de la tarda
eren rebuts pel Monarca acompanyat de S.M. la Reina D a M 3 Cristina los se¬
güents representants de totes les classes socials de Catalunya: D. Marian Mas-
pons, advocat president de la Comissió, D. Benet Malvehy, industrial, D. Àngel
Guimerà, D. Jaume Collell, pvre. D. Jacinto Verdaguer, pvre. D. Valentí Almi¬
rall, D. Manuel Vilà, obrer, D. Joan Antoni Sorribas, D. Frederic Soler, D. Josep
Pella i Forgas, D. Joan Permanyer i Ayats, D. Josep Pujol i D. Ramon Torelló.
Crec que jo som l’únic sobrevivent d’aquella honorable Comissió que fou ama¬
blement rebuda pel Rei; i si no fos perquè aqueixa Nota no vull que passe de
la mida de simple aclaració, me plauria fer de tan solemne audiència una ex¬
plicació detallada que seria certament curiosa després de tants anys com n’han
passat» (Nota de Jaume Collell).

121. A Jaume Collell.

Barcelona, 26 d’abril de 1885.

190

JOSEP TORRAS I BAGES

Estimat amic: ja creia que en aquestes hores estaries a
Barcelona o quan menos a Terrassa, per a predicar de la
Mare de Déu de Montserrat; mes m’acaba de dir lo canonge
Estalella que no vindràs fins d'aquí algun dia. Aquesta car¬
ta és, doncs, per a fer-te precipitar la vinguda. Ahir vegi al
Canonge Grau de Tarragona, i per encàrrec seu especial,
t’escric a fi de que digues quin dia seràs aquí i a quina hora
del mateix estaràs disposat per a anar a donar una mirada
als papers del difunt D. Manel. Diu que ell, comptant amb
tu, ha esperat aquesta temporada i que per lo tant espera
que tu baixaràs. Lo dit Grau estarà aquí cosa de vuit dies i
com sembla que té algunes ocupacions d’interès, desitja que
tu contestis luego a la pregunta que et faig.

També ahir me digué Don Marian Aguiló que et digués
que, al baixar, portesses son poema Focs follets puix diu que
lo valencià Querol vol veure'l.

No vull parlar-te del gravíssim assumpto del Siglo Futu-
ro, perquè d'això no se'n pot parlar poc, i ara tinc poc temps.
Ja en parlarem os ad os, si a Déu plau dins de poc. Mes la
síntesis me sembla que pot dar-se en poques paraules. Lo vi
és una cosa bona, mes tothom que s’emborratxa a l’últim
cau i se trenca la testa. Deu faça que els ànimos se serenin
i que els cors s’ablandin.

Tuus in CJ.

Josep Torras i Bages, Pvre.
DA

122. A Jaume Collell.

Barcelona, 2 de maig de 1885.

Estimat Jaume: lo doctor Grau sortí precipitadament de
Barcelona lo dimecres o dijous passat, per grave malaltia

EPISTOLARI 191

del canonge Pedrals. Ha deixat dit que amb tu i Mossèn Cin-
to, si podia ser, féssem lo que ens semblés acerca dels pa¬
pers de Dn. Manel. Lo Grau sembla que ara no tornarà fins
acabades les oposicions de doctoral de Tarragona; és a dir,
d’aquí a una mesada. Fes lo que et sembli; mes desitjo que
escriguis per estar en clar i escriure al Grau lo estat de la
cosa, puix ell creu que al present estem mirant los papers.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

123. A Jaume Collell.

Barcelona, 24 de juliol de 1885.

Estimat Jaume: ahir a Vilafranca, avui a Barcelona; i en
una sala supletòria de la del carrer de Santa Anna, avui
abandonada per ausència de son propietari; en una sala, dic,
del carrer de Mercaders, te saluden amb motiu de Sant Jau¬
me tos afms. amics.

Antoni Josep Almera 1

I. «Els tres noms de la firma corresponen als doctors Antoni Estalella, Jo¬
sep Torras i Jaume Almera. La sala del carrer de Mercaders és el pis del doctor
Ricard Cortès, en el qual tenen lloc les juntes de la Penya d'estudis. Vegeu Bio¬
grafia, vol. I, pàg. 157» (Nota de Fortià Sofà).

124. A Jaume Collell.

Barcelona, 24 de juliol de 1885.

192

JOSEP TORRAS I BAGES

Estimadíssim amic: prou desitjaria de paraula donar-te
les bones festes de Sant Jaume ton patró, mes ja que això
no sia possible, rep en aquestes quatre ratlles tot lo entra¬
nyable afecte que cada any, com lo vi, va essent més fort i
dolç. Déu faça que tots los nostres sentiments sien tan purs
com aquest de l’amistat, nascut quasi bé en la infància, pro¬
duït per la naturalesa en virtut de misterioses relacions en¬
tre els esperits, i santificat per la gràcia i la religió i fins per
nostra comú professió sacerdotal.

Los anys van passant i no en va per sobre nostre cos ca¬
duc; a voltes això entristeix lo natural, lo pensament melan-
còlic de que lo nostre esperit al fer-se vell, lo mateix que l’ar¬
bre que perd les fulles o l’aucell que perd les plomes, ha de
trobar-se despullat d'afeccions, podria alterar la serenitat
de nostre cor, si la santa fe catòlica i la caritat divina no
ens fessen esperar una vida, per la qual los sants perdien la
temporal, en la que la felicitat se funda i se manté d'una
amistat sublim. Déu faça que aquesta sia lo coronament de
la nostra amistat. Amén. (Com deia Santa Teresa).

Tuus in S. Corde.

Josep Torras i Bages, Pvre.

125. A Jaume Collell.

Barcelona, 26 d'agost de 1885.

Estimat Jaume: des de Valldonzella, a on estic des de di¬
lluns en què tancàrem la caseta del Passatge de Permanyer,
te poso aquestes quatre ratlles, per a que m’envien la Veu
del Montserrat a aquest convent fins a nova ordre.

Aquí me tens doncs, fet una espècie d’ermità, però ermi¬
tà com pots pensar més ben peixat que els que hi havia que

EPISTOLARI

193

menjaven pa de glans. És dir un ermità del sigle dinou, si-
gle d’exterioritats i apariències, mes no de realitats.

L'epidèmia, com ja saps, fins ara gràcies a Déu no ha
pres grans proporcions; mes en aquest barri, en què al pre¬
sent estic, hi ha picat més que no pas la febre groga del se¬
tanta. Les monges fins ara no han tingut res, si s’exceptua
alguns còlics, que havent sigut cuidats esmeradament des
del principi, no han tingut conseqüències. En lo hospital mi¬
litar, veí immediat del Convent, hi ha hagut varis morts. Ara
veig que van a fer hospital especial pels soldats colèrics.
Avui he vist que també en la ciutat de Vic teníeu còlera de
què suplico a Déu vos vulla deslliurar.

Los companys tots sens novetat; veient-nos sovint i
echando plàticas que distrauen los mals humors.

I del company ganxet, què te'n sembla de la sua darrera
fazana, deslliurant als perseguits per la justícia? Què hi dirà
son amo al veure sacrificat a un company en ares de la san¬
ta intransigència? En fi ja saps que de temps li coneixia lo
respirar.

Déu volgués que el còlera se n’emportés tot aquest vene-
no que corromp l’atmosfera i que respira la societat catòli¬
ca de nostre país, i la presència del flagell nos donés a tots
humilitat verdadera i verdader amor de Déu que purifica de
tota mena de passions.

Com pots pensar, jo encara que aquí estic molt bé, passo
pena pel pare al considerar lo desastrós que fóra que tro¬
bant-se, se pot dir sol amb minyones, ell o algú altre de la
casa tinguessen alguna novetat, sobretot en un temps en què
de vegades la mort ve tan executivament. Però confiem en
la providència divina, i deixem-nos a les seues mans, i ha¬
vem d'esperar, com diuen los sants, que no deixarà als seus
sirvents.

Conserva't bo, i si Déu nos deixa veure lo acabament de
la campanya colèrica, aleshores recuperarem lo temps per¬
dut, fent llargues enraonades que seran més sabroses per lo
molt temps que ens n’estem.

194

JOSEP TORRAS I BAGES

Memòries als de casa íeua i demés amics, i disposa de
ton ver amic in Jesu et Maria.

Josep Torras i Bages, Pvre.

126. A Jaume Collell.

Barcelona, 26 de setembre de 1885.

Estimat Jaume: en efecte no s’hi està mal en un racó de
convent; i encara que aquest sia en un carrer tan poc quiet
i tan revolucionari com lo carrer de Ponent, se disfruta d'a¬
quella pura atmosfera moral aromatisada per les oracions
dels justos, que fa passar suaument les hores de la vida i
que deixa pressentir lo que ha d’ésser la vida profunda i ve¬
rament monacal dels monestirs de les soledats. Però Déu ha
volgut que féssem la nostra tasca en una ciutat populosa i
revestir-nos d’un ministeri incompatible amb la vida mona¬
cal, i havem de seguir lo camí que la sàvia i amorosa Pro¬
vidència nos marca. Mes sempre una temporada de soledat
és profitosa i la vida moderna tan frenètica i lleugera, ne¬
cessita amb necessitat absoluta d'un contrapès de tran¬
quil·litat i assiento..

No pensis per lo que acabo de dir-te, que aquesta tem¬
porada d'estar a Valldonzella haja deixat cap de les meues
ocupacions ordinàries; però solament lo trobar-se lliure dels
cuidados domèstics, lo aïslar-se de la carn i sang, i fins lo
lloc sagrat en què un hom habita, donen a l’esperit un tremp
especial i al cor lo gaudir-se en una especial complacència.
Mes també et diré que no és la meua celda de Valldonzella
lloc a propòsit per a escriure articles de periòdics; no dub¬
tes que farien flaire de monjam, amb lo qual no són capaços
de recrear-se la major part de nassos dels nostres catòlics,

EPISTOLARI

195

que troben les sues delícies en sensacions menos pures però
més fortes. D’altra part, cada dia tinc menos confiança amb
la vèrbola i més amb les obres. Jo, i amb lo que vaig a dir-
te coneixeràs la meua falta d'humilitat, sento fàstic per l'a¬
bundància, i de totes les abundàncies la més fastigosa, és l’a¬
bundància de paraules. Lo nostre ministeri se funda en una
Paraula, en lo Verb de Déu, i tots els meus esforços s’enca¬
minen a sentir lo ressò d’aquesta eterna paraula en totes les
direccions de la vida. Dic mal s'encaminen, deurien enca-
minar-se; puix moltes vegades lo esperit s’adorm en braços
de la carn, i aleshores un veu clarament que res és de si, i
que mai pot gloriar-se de res, sinó de la seua misèria. No
em culpes lo fil místic que tot escrivint-te ha anat prenent
lo meu pensament; puix la teua carta piadosa és una pre¬
gunta que ha excitat una resposta congruent.

En fi Déu nos valga, estimat Jaume, i servesquen aquestes
quatre ratlles per donar-te fe de vida, no solament de mi, sinó
també dels companys, quals reunions continuen inalterables,
si bé per raó de les cirumstàncies lo lloc és diferent; ara anem
al carrer de Mercaders, perquè lo carrer de Santa Anna ame¬
naçava ruïna. Del pare he tingut carta avui mateix i està bo,
aixís desitjo que estiguen també lo teu i demés de la família,
i tu disposa de ton amic in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

127. A Jaume Collell.

Barcelona, 13 d'octubre de 1885.

Estimat amic: t’escric des de ma celda de Valldonzella
a on m'estic per haver enviat les minyones una temporada
a Vilafranca, per a refer i arreglar aquella casa que estava

196

JOSEP TORRAS I BAGES

necessitant mans de dona que la conduïssen un poc. Jo avui
hi vaig per tres o quatre dies amb lo intent d’anar a fer exer¬
cicis lo pròxim diumenge, aprofitant l’ocasió de tenir tan¬
cada la nostra casa; però ahir vaig veure en lo Diari que pre¬
dicaves diumenge en Santa Maria, i en lo Cotreo que hi pre¬
dicava un capitular de Vic, i suposant jo que los dos són una
mateixa persona, ço és tu, amb qui desitjo fer-la petar des¬
prés de tant temps de no haver-nos vist; desitjaria saber
quins plans portes, quan arribaràs i quan t’entornaràs, puix
si passaves aquí alguns dies, tal volta guardaria los exerci¬
cis per una altra ocasió.

Espero, doncs, que m’escriuràs luego a Vilafranca, a on
marxo aquesta tarda per a tirar mos plans.

Tuus in Cor de Jesu.

Josep Torras, Pbre.

128. A Jaume Collell.

Barcelona, 30 d'octubre de 1885.

Estimat Jaume: só secretari d’edat d'aquella colla de
companys que tu saps lo molt que per tu s'interessa i llegit
lo discurs que lo P. Ll. ha pronunciat; te poso quatre ratlles
sobre lo mateix terreno, per a indicar-te la conveniència de
que no parlis de l’assumpto en la Veu. Deus aplicar-te molt
lo refran el buey suelto bien se lame. Quan vinguis ja parla¬
rem de l’assumpto; però cregues més que no pas los teus
dos ulls, los nostres vuit.

Tuus in corde Jesu.

Josep

EPISTOLARI

197

129. A Jaume Collell.

Barcelona, 25 de novembre de 1885.

Estimat Jaume: ja em tens altra vegada en mon domici¬
li ordinari del Passatge Permanyer, que enmig del bullici de
la gran ciutat, sembla una celda enmig d’una llotja. I no t'es¬
tranyis de que use imatges, puix acabo de llegir lo cant de
la Maladetta de Mossèn Cinto, a on les riques imatges abun¬
den més que en una corona de rei les perles. M’ha fet censor
de son nou poema i n’estic content, puix és una verdadera
delícia sa lectura. I en la vida fan servei aquestes pures de¬
lícies per a aliviar de les amargures que es passen. Aquestos
dies d’arribada de Vilafranca, los he passat entre malalts i
morts. Ha mort la compradora de Valldonzella, filla ja del
Convent i dona molt apreciable, i també ha mort un antic
condeixeble, Joan Amell, a qui vegi i vaig confessar en los
últims dies de la seva vida.

Mes lo gran consol del cristià en lo present moment és
l’Encíclica, que bé podria ésser anomenada la constitució
dels estadistes cristians en lo temps modern, l'ensenyança
pràctica de com han de portar-se en les dificultats de tot gè-
nero que porta lo embolic de la vida moderna. Ja sabem que
la Religió és la sabiduria, mes a voltes un s’afigura aquesta
sabiduria en un terreno especulatiu, que el Mestre cristià és
un catedràtic, essent aixís que aquí lo veiem en mestre de
la vida, no un dialèctic que trau conseqüències de principis,
sinó que aplica al món, sempre inconstant i variable, les im¬
mutables i eternes màximes de la Religió revelada i de la
Llei natural. Llàstima que continue la comèdia del pollós,
pollós, que tant temps que dura i converteix la vida catòlica
de nostre país en una ridícula i contínua disputa que supo¬
sa més que tot vanitat i tonteria.

Ja hauràs vist lo estat perillós de Don Alfonso; ara que
és hora de sortida de cor dels canonges, sento que toquen
molt a la catedral, que penso que no sia senyal de rogati-

198

JOSEP TORRAS I BAGES

ves, com veig que fan a Madrid a la capella real.

Te demano que encomanis a Déu la nostra herència de
confiança de Don Lluís Serra puix està en mal estat lo as-
sumpto, i com lo impugnador, home ficat en escrivanies, que
ja ha lograt notables ventatges, pertany als partits avançats,
podria facilíssimament, aprofitant certes antipaties, des¬
truir l’obra de caritat que ens deixà encomanada lo difunt
Serra.

Ja pots fer tornar al Passatge la Veu, igualment t’estima¬
ré que, quan te sia fàcil, m’envies los llibres del Roser que
creguis més del cas per mon objecte.

Lo pare encara estarà alguns dies a Vilafranca. Dels viat¬
gers romans hi ha bones notícies; de segur que tornaran con¬
tents del seu viatge, que sembla que serà bastant ràpid.

Memòries al teu pare i demés de la família i disposa de
ton amic in C. Jesu.

Josep

La Maria ha rebut carta de son germà i desitjaria tenir
rebut de les dues subscripcions de Cuba, perquè sembla que
no reben la Veu, i voldria remetre lo justificatiu d'haver
complert lo encàrrec als dos Escolapis.

130. A Maria del Socors Pos&s.

Barcelona, 20 de gener de 1886.

Sra. D a Maria del Socors Posas.

Muy senora mía y respetable amiga: recibimos la esque¬
la mortuoria de su senor esposo con la amargura que siem-
pre causa la muerte de los amigos. Comprendo cual ha de
ser la pena de usted y pido a Dios le dé resignación y valor,

EPISTOLARI

199

y al difunto el eterno descanso. Mi padre les envia sus re-
cuerdos y sirviéndose usted saludar muy afectuósamente a
su hija y yerno se le repite amigo y S.S.

José Torras y Bages, Pbro.

131. A Jaume Collell.

Barcelona, 2 de març de 1886.

Amic Jaume: sento molt no poder-te acompanyar; però
no crec convenient lo viatge per vàries raons que et diré
quan nos vegem; ademés persones respectables creuen lo ma¬
teix, i fins me sembla que lo sigilo que recomanes se rom¬
pés per la necessitat de demanar comendatícies.

Tuus in C. Jesu

Josep

«Aqueixa anada a Roma que s'havia de fer amb sigilo, demana una explica¬
ció: Quan amb lo Sr. Bisbe Morgades donàrem principi a l'obra de restauració
del Monestir de Ripoll, li vaig aconsellar que tots dos anéssem a Roma a dema¬
nar una benedicció especial del Papa Lleó XIII, i a la vegada indicar-li que Ca¬
talunya veuria amb singular devoció i complacència que fos Sa Santedat qui
ens fes present d'una imatge en substitució de l'antigua que es perdé amb l’in¬
cendi del 35. S'excusà el Prelat, i em digué que convenia hi anés jo tot sol; però
com el Dr. Torras m’havia manifestat que li plauria fer junts un altre viatge a
la Ciutat Eterna, li proposí si volia acompanyar-me, procurant que no es fes pú¬
blica la nostra anada, per motius especials. Per això parla dei sigilo. Aixís és
que tot solet me n'aní a Roma, tenint la bona ventura de que, mercès a una alta
influència, me concedís aquell gran Papa una audiència que, per les circums¬
tàncies que hi concorregueren, puc calificar de solemne; i en ella després d’ha-
ver-se enterat Sa Santedat de l’obra que s’anava a emprendre, i beneint-la efu-

200

JOSEP TORRAS I BAGES

sivament, estampant sa augusta firma en ei primer àlbum de la restauració, s'o¬
ferí generosament a regalar lo retaule magnífic de la Madonna ripoilesa en mo¬
saic de lo millor que ha eixit de les oficines especials del Palau del Vaticà. Per
bona memòria, vull fer constar que eixa audiència del gran Pontífice, tingué lloc
en lo dia 10 d’abril de 1886» (Nota de Jaume Coliell).

132. A Josefa Rossell de Mandri.

Barcelona, 15 d’abril de 1886.

Sra. D a Josefa Rossell de Mandri.

Mi amada Prima: Hoy mismo hablaré con un amigo, que
lo es mucho de los Salesianos, acerca de si es posible que el
Venerable Dom Bosco venga a ver a Paco; y de todas mane-
ras ya te haré saber el resultado, que procuraré eficazmente
sea de la manera que tu deseas. — Espero que Paco se me-
jore, y salúdale, lo mismo que a Paquita de parte de tu pri-
mo.

José Torras y Bages, Pbro.

133. A Josefa Rossell de Mandri.

(Sense data)

A la Sra. D° Josefa Rossell de Mandri s. s. y p. JOSÉ TO¬
RRAS Y BAGES, Pbro. saluda a sus primos, y, si para ellos
es buena hora, a las nueve o nueve y media le parece que
seria hora còmoda para ir a Sarrià, a cuyo objeto les espe¬
rarà en esta su casa.

EPISTOLARI

201

134. A Jaume Collell.

Vilafranca, 21 de juliol de 1886.

Estimat amic: me tens a Vilafranca des del diumenge, i
me sembla que per llarga temporada, si bé que amb condi¬
ció de fer viatge setmanalment a Barcelona, com recader,
perquè les missenyores de Valldonzella ja pots comprendre
que no volen passar més enllà de vuit dies sens confessar-
se. De consegüent espero que des de lo pròxim número in¬
clusiu me faràs enviar la Veu a esta Vila.

Avui ha sortit envers Tarragona, Tortosa i Cardó lo nos¬
tre estimat amic Ricardo que ha estat aquí un dia i mig no¬
més; però que havem aprofitat per a visitar Olèrdola, com
espero més tard fer-ho amb tu.

Quant me plauria tenir-te al costat en aquesta tempora¬
da! Quin goig ha d’ésser lo viure en semisoledat, o total so¬
ledat, en companyia d’alguns amics d’inclinacions similars!
Los afectes en esta situació se multipliquen i s exalten, i 1 à-
nima busca d'un modo natural sa refacció en lo espiritua-
lisme de la verdadera amistat.

Mes a l’escriure les anteriors ratlles tal volta m oblidava
de que ja vaig a complir quaranta anys, i sobretot de que
só sacerdot; i que per lo tant no dec entregar-me a 1 especu¬
lació de l’enteniment o al conreu dels afectes com un filo-
sop o un artista, sinó en adreçar la pròpia i l’agena voluntat
envers lo Sumo Senyor de lo criat i de son Fill Jesuciist.
Mes de tots modos per los que no arribam a la mida de sants,
és convenient lo estímul de les ordenades i nobles afeccions
humanes, sobretot en qui no té una vida activa; puix de lo
contrari queda esmortuïda la flama de l'esperit i fins fàcil¬
ment pot prendre una direcció falsa i malsana.

I totes aquestes retòriques que sens saber per què m’han
sortit de la ploma, tiren a dues conclusions pràctiques: la
una ja te l'he dita, que m’envies la Veu que és un solaç set¬
manal que ara ve més bé que mai; l'altre que escriguis al-

202

JOSEP TORRAS I BAGES

gima vegada, lo qual supleix en cert modo la conversa de l’a¬
mic i de l'amat. Mes quin home Mossèn Cinto que podria pas¬
sar tota sa vida en lo forat d’una roca en contemplació de
la poesia, com un sstilita. Nosaltres som d’una altra fusta,
més flonja, i tenim necessitats potser més vulgars, però que
en deguda mida havem de satisfer.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

135. A Fèlix Sardà i Salvany.

Vilafranca del Penedès, 5 d'octubre (1886).

Rdo. Dn. Fèlix Sardà y Salvany, Pbro.

Mi querido amigo: es usted tan bueno para conmigo que
siempre que publico alguna cosita al ocuparse de ella usted
en su Revista, 1 lo hace de manera que parece que empuja mi
inèrcia y me mueve a salir de mi encongimiento habitual. Me
alegro de que mi librito le haya agradado, pues pocos como
usted pueden conocer la disposición de las gentes y de consi-
guiente lo que puede series de provecho para su vida espiri¬
tual. Supe por Casals que su excursión a la montana, de que
me habló por mayo en Montserrat, no fué favorable a su sa-
lud. Yo he pasado este tiempo en Vilafranca, al lado de mi Pa-
dre, con una excursión semanal obligada a Barcelona, y en
esta villa pienso permanecer hasta concluído el presente mes.
Si mi casa pudiese convenirle para apartarse de sus tareas or-
dinarias y pasar tranquilo unos días ya sabe usted que ten-
dría un gusto particular en ello su afmo. amigo y S.S.

José Torras y Bages, Pbro.

EPISTOLARI

203

1. La «Revista Popular» (1871-1916), dirigida per Fèlix Sardà i Salvany. El
llibre de Torras i Bages deu ser El Rosario y su mística filosofia (1886). Hi ha
una carta de Sardà i Salvany, amb data de Sabadell, 15 d'octubre de 1886, con¬
testant la de Torras i Bages, que diu: «Querido amigo y senor mío: no merecian
la tan afectuosa de V. las pocas líneas que dediqué a su hermosa obrita traba-
jada tan a conciencia como todas sus cosas. Me gusta lo que V. escribe, preci-
samente porque domina en ello la nota reflexiva tan poco común en nuestro si-
glo, donde la moda o mejor mania es hacerlo todo a vuela pluma, que a eso nos
ha acostumbrado el periodismo, género clàsico de la generación actual. / Yo que
soy un triste ejemplar de la especie dicha, con haber puesto anos ha todo mi
empeno en escribir a la moderna, envidio siempre a los que saben escribir a la
antigua, que es el verdadero modo de escribir. Ya ve V. que inconsecuencia! /
Gracias mil por sus finos ofrecimientos. He visto dos o tres veces la villa de Vi¬
lafranca y me ha encantado su aire de Edad media tan distinto del de nuestros
centros industriales donde todo huele a carbón de piedra. Le parecerà otra in¬
consecuencia que hable asi? Ya ve V. qué periodista tan raro. / A Dios amigo.
Consérvese y mande siempre a este su afmo. y amigo y Cap. in CJ. / Fèlix S. y
S.»

136. A Jacint Verdaguer.

Vilafranca, 14 d’octubre (1886).

Amic Mossèn Jacinto: li retorno son llibre ja llegit; i en¬
cara que sens donar-hi cap importància, puix me sembla
que un altra volta ja en parlarem, li encarrego que es fixe
bé en si la manera d’administrar lo Sant Baptisme que vos¬
tè vegé en Alemanya (pàg. 140) és tal com ho conta, perquè
a alguns los causà gran estranyesa.

Crec que en Matheu ha fet un bon pensament de publi¬
car això; a mi me fan lo efècte totes aquestes relacions de
brins d’espígol que formen un manat que despedeix lo bon
olor de Cristo. I això és molt convenient quan tenim tants
diaris de touristes que exhalen la ferum del sensualisme que
s’és ensenyorit del món.

Tuus in Corde Jesu.

Josep, Pvre.

204

JOSEP TORRAS I BAGES

137. A (?). J

Vilafranca del Penedès, 14 d’octubre de 1886.
Excmo. e Ilmo. Sr.

He leído el libro de que se hace mérito en la presente so-
licitud, y cuya censura se sirve a V.EJ. confiarme, y en mi
juicio no hay inconveniente alguno en su publicación.
B.E.A.P. de V.EJ.

José Torras y Bages, Pbro.

1. Datada el mateix dia que l’anterior, aquesta carta ha d’ésser relacionada
amb alguna de les obres de Jacint Verdaguer.

138. A Jaume Collell.

Vilafranca, 28 d'octubre de 1886.

Estimat amic: al tornar d'exercicis he vist a Dn. Fèlix
Barba per a que m'ensenyàs los papers de nostre difunt mes¬
tre Llorens que obren en poder de dit senyor Barba i d’ells
he fet l'adjunta nota de son contingut. Lo fer això és amb
motiu de que dit Dn. Fèlix diu que ell no vol desposseir-se,
ni enviar los manuscrits, mes sí que en deixarà treure cò¬
pia; per això t’envio la nota, perquè lo Masferrer puga re¬
soldre si li convé o val la pena de fer transcriure aquells
papers, o bé si creu que no val la pena d’això, per lo be¬
nefici que d'ells pot resultar. Jo penso encara passat Tots
Sants estar dos o tres dies a Vilafranca, per lo qual, si pots,
torna’m luego resposta per a que jo en puga parlar a Dn.
Fèlix.

Què te'n sembla de l’Encíclica Pontifícia als Bisbes de

EPISTOLARI

205

Portugal? Verdaderament lo govern de l’Esperit Sant és vi¬
sible en la Iglésia en nostres dies, puix apar miracle lo con¬
trast del Papa amb son temps, o sia d’un home amb sos con¬
temporanis; mes és clar que lo contrast és entre Déu i la des¬
encaminada humanitat. La ignorància moderna se troba en
realitat avassallada per la sabiduria del Papa, i això si bé
no sembla suficient per a contenir la ruïna, dóna grans es¬
perances de reconstrucció.

Me sembla que per aquí dalt ja us deveu començar a bu¬
far los dits. Te desitja una bona entrada d’hivern i sobretot
Unes bones festes de Tots Sants ton amic i S.S. in C.J.

Josep Torras i Bages, Pvre.

139. A Jaume Collell.

Barcelona, 18 de novembre de 1886.

Estimat amic: altra volta me tens en lo niu del Passatge
Permanyer, després d’haver allargat més l'estada a Vilafran¬
ca, a conseqüència d'haver tingut de predicar lo Novenari
d'ànimes, puix lo tenia encarregat un frare caputxí que a les
vigílies de Tots Sants va dir que no podia anar-hi. Consti,
doncs, que no són solament canonges sinó també caputxins,
los que de vegades deixen desesperats als encarregats de fer
les funcions d'Iglésia.

Suposo ja rebries una carta en la que et parlava de l'as-
sumpto dels apuntes d’en Llorens (q.a.c.s.).

Mes tornant amb los canonges de Vic; veig que són molt
esplèndids en presidir funcions cívico-religioses, puix he vist
que eren quatre a presidir l'última que s es feta aquí dalt;
cosa que solament s’explica per l'abundor del sentiment que
la inspirava, puix la regla general i ordinària és que en tota

206

JOSEP TORRAS I BAGES

presidència sien tres; mes de bono numquam satis. A Girona
he vist que lo jovenívol entusiasme que es vol encendre ha¬
via fet lo seu efecte en lo seminari, i amb això és d’esperar
que a l’hora menos pensada te veurem a tu, home d’acció i
d’atractius, instituint los requetès de l’oració obeint lo voler
de la Cúria madrilenya. Me sembla que per aquesta Plana
la idea faria forrolla. Per lo que puga servir-te estic a la teva
disposició.

Mes aqueixes quatre ratlles de bon humor no les cregues
expressió de mon ànim en lo present assumpto. L’amo xiu¬
la, mes l’ase no vol veure. A Roma diuen una cosa i aquí ne
fan una altra enterament diferenta. La verdadera fe catòli¬
ca, l’amor a la verdadera Iglésia, lo zel apostòlic se van apa¬
gant. Sort que un veu encara tot sovint ànimes generoses,
com lo noi segon d'en Fèlix Vives que aquest matí m’han dit
que son pare venia d’acompanyar-lo a Ocana, a on va a ves¬
tir l'hàbit del gloriós St. Domingo, aqueix tendre noi de di¬
vuit anys deixeble de la Facultat de Lleis. T'ho escric, per¬
què penso que et consolarà.

No et descuides d'enviar-me la Veu altra vegada al Pas¬
satge, puix tinc interès en llegir tes cartes a En Duran. Si
podies enviar-me també lo número anterior t’ho agrairé,
puix jo ja era aquí, i va anar a Vilafranca i no l’he llegit.

Quan te vingui bé envia'm la direcció de la Revista Do¬
minicana de què em parlares. Memòries als teus i disposa
de ton ver amic in CJ.

Josep Torras i Bages, Pvre.

140. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 de desembre de 1886.
Estimat amic: recordo que l’última vegada que ens ve-

EPISTOLARI

207

gérem a casa d'en Cortès parlant de catalanisme, te deia la
conveniència, a mon entendre, de fer, més que lo que avui
ne diem propaganda, ço és, propagació viva, moure els es¬
perits, seminació, és dir, l'operació tranquil·la de tirar los
gèrmens saludables en temps i llocs a propòsit per a que in
tempore suo donguin lo fruit saludable. I aqueix record, a
manera d’exordi, és perquè després de l'esmentada conver¬
sa he vist lo Almanac de la Campana de Gràcia que m’ha
deixat aplanat. No perquè jo deixés de figurar-me que era
una publicació, no solament obscena sinó impia i fins sec¬
tària, que porta lo segell de la Bèstia en la mateixa coberta,
mes l’estranyesa dolorosa ha sigut veure los que no es des¬
denyaven de col·laborar en opúscol tan endiablat i anticris-
tià essencialment, que no té ja lo to de l'esperit vacil·lant,
ni sisquera despullat de la fe, sinó lo accent de l'odi envers
lo cristianisme. Allí hi ha l'Almirall, lo Ubach i Vinyeta en¬
tre altres que no em recordo i al veure tal cosa un diu: non
sunt de genere illorum per quos salus facta est in Israel. No
poden ésser aquesta gent los restauradors de Catalunya.
Per això al llegir ta última carta al Duran, bastant entu¬
siasta i de to un xic pujat, a un li acut preguntar: està la
nostra gent bona en disposició de contrarestar, en punt a
catalanisme a aquells altres més vitandos que els mateixos
socialistes? I de consegüent, convé seguir la gresca que ells
mouen, o bé val més anar per altre camí que si no van tan
de dret, en canvi és més segur? Lo evolucionisme, que en
certa manera és admissible, crec deu ésser lo procediment;
i evolucionisme vol dir no precipitar les coses, sinó que na¬
turalment la fruita per si mateixa maduri sense empè¬
nyer-la.

Vet aquí doncs per què t’he escrit aquestes quatre rat¬
lles, a pesar d’estar molt ocupat. Ja volia cridar-te l’atenció
sobre lo Almanac citat, però lo article d’avui m’ha posat la
ploma als dits.

Avui aquest matí a les set ha mort a Vilafranca la mare
del canonge Estalella (R.I.P.).

208

JOSEP TORRAS I BAGES

Tuus in C. Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

141. A Jacint Verdaguer.

Barcelona, primeria d’abril de 1887.

Amic Mossèn Cinto: a l’últim he trobat lo fet de Sant Be¬
net que a vostè li interessa. Lo trobarà relatat en lo Rodrí¬
guez, 1 en la part que hi ha la senyal, i veurà la referència al
llibre dels Diàlogos de Sant Gregori, d'a on està tret.

Tuus in Cor de Jesu,

Josep Torras i Bages, Pvre.

Li recomano que sobretot no se li extravie lo llibre de les
monges que li vaig portar l’altre dia; i perdoni la imperti¬
nència.

Me sembla que el fet de Snt. Benet li vindrà admirable¬
ment pel seu objecte. És lo símbol i expressió de la trans¬
cendental novetat de l’ascetisme cristià que es personificà
després en lo sagrat Cor.

Ja que tinc la ploma als dits, també vull apuntar-li la
idea que m'acut. Recordo que entre els sants hi posa un sant
bizantí desconegut i obscur. ^No li aniria bé, en son lloc, o
santa Tecla o Dionís l'Areopagita; o S. Joan Crisòstom, que
és una reproducció de Sant Pau; o bé los dos amics Basili i
Gregori Nazianceno, lo primer, pare d’innumerables mon¬
jos, i lo segon, poeta tan il·lustre que introduí en la poesia
clàssica la inspiració cristiana?

Me sembla que el sant que vostè hi posa és com un anís
petit que s’empassa sens adonar-se’n.

EPISTOLARI

209

ítem més: me sembla que de dret li pertoca entrar en lo
cicle dels cordícolas a St. Atanasi, lo hercúleo atleta de la di¬
vinitat del Verb encarnat, l’hèroe de la invasió arriana.

Me sembla que el sagrat Cor ha de ser l'astre que il·lu¬
mina l’orient i l'occident.

1. Fa referència Torras i Bages al jesuïta Alonso Rodríguez, les Obras espi-
rituales del qual veieren la llum a Barcelona en 1885-1887.

142. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 20 d’abril de 1887.

Exmo. e Ilmo. Sr. Dr. Dn. José Morgades y Gili.

Mi querido Senor Obispo: de regreso de una corta expe-
dición al campo, y antes no parta hoy mismo para Vilafran¬
ca quiero ponerle cuatro líneas.

Nadie tacharà a usted de cobarde pues ha dado el golpe
en medio del fragor de la pelea, y aun cuando gritaban vic¬
torià los que usted castiga. Creo que este acto de usted ilus-
trarà el asunto mas que muchos artículos, y muchas inteli-
gencias sinceras comprenderàn que ganar un incidente no
es ganar un pleito, que de otra parte està ya fallado una por-
ción de veces. El acto de usted dejarà huella; y es posible
que vaya penetrando la luz en muchas inteligencias preocu-
padas que deberian comprender que hasta por interès tem¬
poral no les conviene mortificar y ofender a los Prelados.

Consérvese bueno y reciba los cordiales afectos de su
S.S.q.b.s.p.a.

José Torras y Bages, Pbro.

210

JOSEP TORRAS I BAGES

143. A Jaume Collell.

Vilafranca, 22 d’abril de 1887.

Estimat Jaume: acabem de traslladar lo cos de Dn. Ma¬
nel Milà, que es conserva sencer i amomiat, al Panteó-Ca-
pella que li ha erigit en lo cementiri d'aquesta vila sa pia¬
dosa muller. Lo Menéndez y Peíayo, llur futur biògraf, li ha
dictat també lo epitafi i és com segueix:*.

Prop del Milà jau també lo cos d’en Llorens. Demà, dia
de Sant Jordi, compliran quinze anys de sa planguda mort.
Tu amb ell vingueres per primera vegada a esta vila, per a
oir ambdós ma primera missa, pocs mesos abans de la mort
de l’estimat filosop. Fou sa darrera visita, en vida, a sa na-
tiua vila.

Lo Milà i lo Llorens foren nostres pares en les lletres pro¬
fanes; encomanem-los a Déu i entretant nosaltres oremus ad
invicem ut salvemini.

Josep Torras i Bages, Pvre.

* «Se descuidà de ficar-lo a la carta» (Aclariment de Jaume Collell).

144. A Jaume Collell.

Barcelona, 18 de juny de 1887.

Estimat Jaume: per lo amic Estalella t’envio los articles
10 i 11 de la sèrie que tens la bondat de publicar en la Veu.
Ja sols me’n resta un a fer, i seran de consegüent una dot¬
zena justa. Lo darrer tindrà aquest títol iqui reconstruirà la
regió? essent la resposta que sols pot fer-ho lo clero. En mon
interior me contestaré ademés que, encara que ell deu fer-

EPISTOLARI

211

ho, no crec que ho face; mes això m'ho callaré perquè ningú
està obligat a dir los pecats de la seua classe.

tQuan portes les monges a Martorell? Penso que alesho¬
res nos veurem.

Pensa si seria convenient, quan sia l’ocasió de compon¬
dre l’opúscol, de posar-hi com per apèndice al capdavall, ci¬
tant-lo per nota en lo capítol de la predicació, la pastoral o
edicte aquell que et llegí del Bisbe de Solsona. En cas afir¬
matiu, lo copiaria i te l’enviaria. Avui, dia del Sagrat Cor,
he tingut i tinc de tenir encara, lo dia molt ocupat; per lo
qual poso fi a aquestes quatre ratlles, desitjant que aquell
immens foc d'amor diví encenga les nostres ànimes i moga
les nostres plomes a esparramar pel món la caritat de Crist.

Memòries als de casa teua i amics i disposa de ton amic
in C. J.

Josep Torras i Bages, Pvre.

145. A Jaume Collell.

Barcelona, 28 de juny de 1887.

Estimat amic: aquí t’envio alguns articles sobre la Iglé-
sia i el Regionalisme. Me sembla que te n’enviaré encara
tres més. Desitjo que te'ls miris molt, puix l’altre dia hi ha¬
via algun error. Ja saps que tens les facultats més omnímo-
des per la correcció en tots sentits. L'Aguiló l’altre dia m’en¬
vià un volant entusiasta i m'oferia los seus tresors, dient que
d'aquesta matèria se’n podria fer un llibre. Aixís ho crec;
mes en tal cas s’hauria de prendre un altre to i fins un ca¬
ràcter expositiu que el faria sols a propòsit per los especia¬
listes. Me sembla que tal com ho faig va millor per un set¬
manari com la Veu, i ha de ser més del gust de la generali-

212

JOSEP TORRAS I BAGES

tat. Penso fer un article: la Revolució és antiregionalista, en
contraposició a l’altre: la Iglésia és regionalista, que avui
t’envio.

Respecte de col·leccionar-los, aprofitant la composició,
segons parlàrem, fes lo que et sembli; perquè d'una part me
sembla que el folleto seria massa petit, i d’altra m'agrada¬
ria veure lo conjunt de les idees vertides.

Los vigatans Salés i Errando fan brillant paper en les
oposicions a la doctoral. Los dos ho han fet molt bé. Lo jo-
venet demostra una gran perspicàcia, claredat, ordre i co¬
neixement en lo dret civil i canònic; l'altre manifesta lo mes¬
tre escolàstic avesat a tractar qüestions i dominant comple¬
tament les dificultats de l’exposició i de l'argumentació.

Tingau bones Pasqües i que el Sant Esperit vinga sobre
nosaltres per a cremar lo dolent i animar lo bo.

Tuus in C. Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

146. A Jaume Collell.

Barcelona, 13 de juliol de 1887.

Estimat amic: veig que estàs espantat dels teus mals;
mes jo crec que tens nou vides, i que sortiràs dels Banys de
la Garriga, impenitent, o a lo menos reincident, com has sor¬
tit de tots los teus mals i malalties. Tant de bo que reposes-
ses una temporada; fins l'aigua reposada s'aclareix, i la teua
salut se refaria i lo teu esperit adquiriria noves forces.

Penso, i quasibé estic segur, de que la setmana entrant
encara serem al Passatge Permanyer, puix si bé espero al
pare per a tancar casa i anar-nos-en a Vilafranca, m’escriu
l’altre dia que abans de venir m’ho farà saber i encara no

EPISTOLARI

213

he rebut tal notícia. Compto doncs que serem aquí, i ales¬
hores te faré alguna observació sobre los articles que has de
publicar encara; puix entre altres ara me recordo que en un
d’ells cito a aquella poetissa gallega Rosalia qual nom de
casa no sé si vaig encertar; i t'entregaré lo darrer article.

Cuida’t doncs molt, estimat Jaume, reposa, repeteixo, i
pensa que un ciri que sempre crema luego és acabat.

Avui he contestat en quatre ratlles afectuoses al Centre es¬
colar, qual escrit publicat per tu en lo últim número de la
Veu, fa per cert molt mala’ferum.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

147. A Jaume Collell.

Vilafranca, 27 de juliol de 1887.

Estimat Jaume: penso hauràs ja rebut per Mossèn Cinto
los llibres del Roser i de Sant Tomàs i també lo article XII
del Regionalisme.

No crec convenient lo que em proposaves de contestar
públicament als joves del Centre escolar per a refutar la doc¬
trina de TAlmirall en lo escrit que publicares en lo darrer
número. Seria això com voler presentar-me lo antagonista
de l'Almirall, i jo sols só lo sembrador que escampa bona lla¬
vor, en aquest camp del periodisme, no pas constantment
sinó quan la cosa se presenta. Mon ofici és altre i lo de pe¬
riodista no sabria fer-lo encara que volgués.

Mes la una cosa porta l’altra, i en lo article epílogo, que
t'envio, crec que sens nombrar ni Centre escolar ni Almirall,
combato les idees no acceptables de tots. Tal volta sia aquest
últim article d’un to massa autoritari i magistral, en tal cas

214

JOSEP TORRAS I BAGES

suavitza lo possible la forma, que no sembli tant de mestre
fanquet. En fi, fes lo que et sembli.

Desitjo molt que et trobes aliviat, i si pogués, te mana¬
ria per santa obediència un repòs absolut per molt temps.
Deixa tots los sermons, busca en algú d'aquí dalt qui et faci
uns quants articles i vine per Sant Fèlix amb Mossèn Cinto
i quedeu’s-e a menjar raïms. Amb la salut no sempre s’hi
pot jugar, i amb la teva has fet més encara que jugar-hi.

T’envio la present encara a La Garriga, quals banys de¬
sitjo que et proven molt.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

148. A Jaume Collell.

Vilafranca, 3 d'agost de 1887.

Estimat Jaume: penso hauràs rebut un plec certificat que
des d'esta vila vaig enviar-te amb un epílogo pels articles so¬
bre lo Regionalisme. Lo remetí a la Garriga pensant que en¬
cara series allà.

I Veus com també lo Sant Pare és regionalista? Les sues
nobles paraules en forma.dubitativa en l’última carta al Car¬
denal Secretari, al tractar del regne d'Itàlia, i que manifes¬
ten la predilecció del gran Pontífice per la forma regionalis¬
ta, m’han alegrat, aixís com m’ha desagradat molt aquell
respectabilíssim col·laborador que em regala la Veu de Mont¬
serrat. Eixa alabança interessada i excessiva me sembla cosa
cursi i agena al bon sentit i enteniment que sol haver-hi sem¬
pre en la redacció del setmanari.

Avui t’escric amb dos motius, lo primer és saber de la
teua salut i del teu paradero; lo segon advertir-te abans no
feu la tirada del folleto d'algunes incorreccions que s'han es-

EPISTOLARI

215

capat en lo article Ideal cristià, que més o menos alteren lo
sentit. Primera columna de la pàg. 242 diu: «que ama vent-
se emparades etc.» i deu dir veure. En la mateixa pàg. co¬
lumna 2 a «lo Pare Bresciani, en Itàlia Enric Conscience» la
coma deu ésser després de la paraula Itàlia — pàg. 243 co¬
lumna l a «Aquest diuen ells, en substància se troba,» i la
coma deu ésser després de la paraula substància.

La contestació del Centre de Sabadell ha vingut com lo
anell al dit i me sembla que la gent calenta baixarà una
mica los fums.

No voldria cansar-te, mes voldria quatre ratlles per a sa¬
ber lo estat de la teua salut. Demà dia del gloriós P. S. Do¬
mingo t’encomanaré a Déu i tu igualment recorda’t en tes
oracions de ton ver amic in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

149. A Ramon Sagalés, Pvre.

Vilafranca del Penedès, 18 d’agost de 1887.

Rdo. Dn. Ramón Sagalés, Pbro.

Muy senor mío y apreciado companero: como no sé bien
si le acierto el nombre, pongo sólo en el sobre Cura-pàrroco
de Montmell.

Espero se servirà usted celebrar cincuenta misas para di-
funto a mi intención y le remito la limosna en el billete que
incluyo.

Deseo le vaya bien el curato de Montmell, donde si no en-
cuentra usted gran des alicientes humanos, en cambio pien-
so que encontrarà docilidad y relativa moralidad y religión
en los feligreses. Tengo yo cierto afecto a ese pueblo donde
radican algunas fincas de mi familia, por lo cual y por mi

216

JOSEP TORRAS I BAGES

caràcter de sacerdote aprovecho la ocasión para ofrecerme
de usted amigo y

S.S.q.b.s.m.
José Torras y Bages Pbro.

150. A Jaume Collell.

Vilafranca, 22 agost de 1887.

Estimat amic: celebro la resolució d’anar-te'n a la mun¬
tanya per a alcançar lo robustiment de la salut. No està la
vida de la campinya desprovista d’atractius, majorment
quan la naturalesa se presenta hermosa en lo lloc, i la gent
del país guarden la naturalitat i la senzillesa antigua; jo he
pogut molt poc disfrutar de tal cosa, mes estic segur que
mon esperit s'hi assaonaria més que en la lectura d'un lli¬
bre de filosofia o teologia. Estudiam avui dia poc en lo gran
llibre de la naturalesa i tenim poca afició a disfrutar dels
plaers que ella proporciona.

Veig que no vols venir fins a setembre i comprenc les
tues raons higièniques; mes si Mn. Cinto vol venir per Sant
Fèlix escriviu, que jo seré a Barcelona lo diumenge vinent
antevigília de la festa i podríem anar junts.

No sé si saps que lo Ricardo i lo Almera avui o demà han
de sortir a fer una petita expedició per les Vascongades; me
sembla que serà curta.

He llegit des de que só a Vilafranca lo llibre del Hitze Pro¬
blema social i sa solució. Com obra d’alemany és nutridíssi-
ma, animada d'un esperit generós, amb una verdadera in¬
tel·ligència de la Religió catòlica i erudició en la ciència eco¬
nòmica moderna. Lo traductor és l’Ortí y Lara, lo qual se

EPISTOLARI

217

coneix que s'espanta tot sovint de la mànega ampla de l'Au¬
tor, lo qual si bé alguna vegada potser té alguna cosa d’u-
topista, és cert que té una idea exacta de les tendències so¬
cials modernes i que mai s'aparta del recte principi catòlic.
Quina diferència entre els catòlics de la Germània, tractats
de racionalistes, i no obstant tan ferms en lo sacrifici en fa¬
vor de la Iglésia, i la fullaraca de nostra terra que, tot ala¬
bant-se de gran potència, no sap fer més que barallar-se se¬
guidament entre si!

Desitjo molt que aquestes quatre ratlles te troben millo¬
rat, i tot esperant lo dia d’abraçar-te en Vilafranca, dóna
molts recados a Mossèn Cinto a qui també espero veure per
aquí, i disposa de ton antic amic in Corde Jesu. Josep Tor¬
ras i Bages, Pvre.

151. A Jaume Collell.

Vilafranca, 25 de setembre de 1887.

Estimat Jaume: Jo prou pensava tenir-te al costat uns
quants dies, per a entregar-nos, usant la frase evangèlica, a
la borratxera de l'amistat, a Texpansiva conversa que mai
cansa, a la comunicació d'esperits que tan dolça és i que,
dins de les coses humanes, és potser la més deleitosa; però
se coneix que los raïms rossellonesos han sigut més podero¬
sos que los del Penedès i per lo tant l'expedició a aquest país
ha quedat frustrada.

Desitjaria saber alguna cosa de l’opúscol sobre La Iglé-
sia i el Regionalisme; però me sembla que seria convenient
no retardar molt la sua publicació. Espero per lo tant que
em diràs alguna cosa d'aquest assumpto.

Los companys de Barcelona ja em digueren la darrera ve¬
gada que els he vist que estaves millor, mes crec per això

218

JOSEP TORRAS I BAGES

que no t’has de precipitar a tornar a treballar. Ja arribarà
l’hora quan estigues enterament restablert.

Quants temes, estimat Jaume, tenim per les nostres fu¬
tures converses, si Déu nos concedeix poder-les tenir a nos¬
tra saó! La Santa Sede i les coses d’Espanya, lo manifest del
Comte de París que jo trobo que es lliga amb l’Encíclica so¬
bre la Societat civil de Lleó XIII, etc. etc.

Amb los bons companys d’aquí fem també los nostres co¬
mentaris i tenim les nostres converses i tot sovint amb lo
doctor Garriga i Mossèn Anton parlem de tu.

Aquí a la vila i sos voltants la collita del vi serà molt
mala i aquestes darreres pluges encara l'han empitjorada.

Dóna moltes memòries als companys d'aquí dalt, en par¬
ticular a Mossèn Cinto, si encara hi és, i saluda també als
de casa teua de part de ton afm. amic in C. Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

152. Censura del Luter de Joaquim Rubió i Ors.

M.I.S.

De orden de V.S. he Ieído el libro titulado Luter que en
nuestra materna lengua catalana ha escrito el Senor Don
Joaquín Rubió y Ors y que desea dar a la imprenta.

Tiene este libro especial importància porque «si bien es
cierto que el inmortal Bossuet, con su mirada de àguila, pe¬
netro hasta en las màs íntimas fibras del caràcter y perso-
nalidad del funesto hereje alemàn, y con su elevada elocuen-
cia supo retratarle con exactitud admirable quedando la su-
puesta Reforma, en el terreno de la ciència y de la historia,
aniquilada, y su principal autor despojado de la aurèola de
que le rodearon sus fanàticos discípulos, no obstante el es-
píritu luterano persevero informando de una manera màs o
menos marcada no sólo los países que definitivamente se se-

EPISTOLARI

219

pararon de la Unidad cristiana, sino que desgraciadamente
invadiendo las naciones católicas minoro en ellas el fervor
religioso y las virtudes que suelen acompanarlo. En las al-
tas esferas de la ciència ya Lutero no tiene devotos y queda
reducido a su verdadera categoria; mas refugiàndose el es-
píritu apologético y proselitista del fraile apóstata en el te-
rreno del Arte y de la amena Literatura, que por su natura -
leza es màs difícil de ser expugnado por la verdad, siendo
de otra parte allí su maligna influencia de mayor eficacia,
ha visto la Europa la personalidad de Lutero convertida en
tipo poético, y la imaginación popular tal vez le ha conce-
bido como un héroe legendario, que destruyó la esclavitud
espiritual de una època ominosa abriendo una era de esplen¬
dorosa civilización». El Autor del presente libro, a la vez his¬
toriador y poeta, ha escogido precisamente este mismo ter-
reno para tratar la persona del famoso hereje, y con verda¬
dera intuición se vale de la forma dramàtica, muy a propó-
sito en este caso particular. «En efecto no fué Lutero un con-
templativo visionario que en la soledad de su claustro fo-
mentàndole la imaginación se enamorase de un ideal reli¬
gioso producido por sí mismo y que prefiriese a la obra de
Dios; no se le apareció la duda descendiendo de las celestia-
les alturas en la soledad del tempío al tiempo de cantar en
la oscura iglesia los devotísimos nocturnos, no puede pues
consideràrsele como el caballero de la Duda, como N.N. P.P.
Santo Domingo y San Francisco con profunda verdad his¬
tòrica, en la poesia cristiana, son los desposados de la Fe y
de la evangèlica Pobreza; no, no tiene derecho Lutero a ocu¬
par un lugar en el cielo humano del Arte; y consagrar el en¬
tusiasmo lírico a celebrar un tal personaje es en mengua de
la verdad històrica y de la ciència cristiana». Muchos poe-
tas modemos han seguido en parte considerable este mal ca¬
mino, y la duda, dècima musa de la nueva tendencia, es la
matèria favorita de tales ingenios que la consideran como
un estado eminente del animo, cuando en realidad es el cai-
miento del mismo arte el obstàculo material de la contra-

220

JOSEP TORRAS I BAGES

dicción de las múltiples concupiscencias que hemos de ar-
rollar para proseguir el camino de nuestro perfeccionamien-
to racional. Con profundísima verdad el poeta Zorrilla es~
cribió aquel verso:

que dudar es tener miedo

de creer en la verdad.

Lutero no fué el héroe de la duda, primero porque la
duda no transforma al hombre en héroe, la duda es estèril
por naturaleza; sólo las grandes afirmaciones o negaciones,
nos ensena la razón y la historia humana que produjeron ac-
tos heroicos, y por ésto el poeta alemàn Werner, que des-
pués vencido de la gracia vivió y murió santamente en el
gremio de la Iglesia, al poetizar a Lutero no le presenta en
el desfallecimiento de la duda, sino poseso de una idea y de
un proyecto, y aún iluminado y predestinado por Dios, des-
de toda la eternidad, para llevar a cabo una obra sublime;
ni pudo ademàs ser el héroe de la duda porque sabido es
que ésta en Lutero vino detràs de la rebeldía de su soberbia
ultrajada, que vino paulatinamente, hasta el punto de ha-
berle costado mucho el desechar como regla de Fe la auto-
ridad de la Iglesia, y aún como el mismo Lutero afirma ha-
bía sido traído por fuerza al público, y compelido a aquellas
turbulencias , màs por acoso que por intento, ni de propósito
deliberado, y como con profunda elocuencia ensena Bossuet
los movimientos, impulsos y juicios tan diversos como se
leen en las obras de Lutero prueban las interiores luchas de
este desgraciado, a quien su diabòlica soberbia de una par-
te y los residuos de la Fe por otro lado no cesaban de des-
pedazar dentro de sí mismo, de manera anade el cèlebre
Obispo de Meaux, que parece que la gracia tenia dificultad
en abandonar a aquel hombre infeliz. «Nunca fué incrédulo
en el sentido que hoy damos a esta palabra, antes al revés,
fué un fanàtico rebelde que una vez abandonada la regla in-
falible del magisterio de la Iglesia anduvo errante por los es-

EPISTOLARI

221

pacios del mundo sobrenatural a merced de su fantasia, go-
bernada por diversos móviles».

En este estado psicológico, presenta el Senor Ru¬

bió el caràcter de Lutero, siendo en su ruina espiritual una
víctima de sí mismo, presentando su herejía como una obra
de la carne, según la doctrina del apòstol San Pablo. En sus
principios no aparece odioso, tiene cierta timidez y encogi-
miento, mas después que las pasiones crecieron en su inte¬
rior, aquel hombre quedó transformado, cuando se hubo se-
parado de la Iglesia cayó en una especie de desesperación,
mas luego, dice el mismo, era imposible comprender de qué
flaqueza o debilidad le había Dios elevado a tanto valor, ni
cómo de tal temblor había pasado a tanta fuerza. La influen¬
cia diabòlica en Lutero fué extraordinària; él mismo afir-
maba que mas noches dormia con el diablo que con Catali-
na, por lo cual este singular hereje presenta los dos rasgos
que suelen distinguir a los que siguen los impulsos del pri¬
mer hereje y apóstata, Satanàs: la crueldad y la lujuria. El
antiguo fraile tímido y devoto coge un aire de violenta au-
toridad que hace temblar a sus secuaces; y cuando la gue¬
rra de los campesinos, curiosamente expuesta por el Senor
Rubió en este cuadro dramàtico, que el mismo Lutero ha¬
bía exacerbado, pasàndose al partido de los príncipes, ense-
naba ser obra de Dios el exterminio de aquellos infelices fa-
natizados por sus predicaciones y las de los profetas que le
precedieron. Una vez Lutero tuvo asegurada su obra convir-
tióse en cortesano adulador del despotismo de los Príncipes.
No menos profundo fué el cambio que experimento en sus
costumbres. El honesto religioso que vivió castamente en su
estado hasta aquella edad en que suelen enfriarse las pasio¬
nes, casóse después con una joven religiosa de la cual pare-
cía padre y si bien al principio tan sacrílega unión excitó
las murmuraciones, hasta de parte de muchos de los parti-
darios del heresiarca, luego con tan escandaloso ejemplo ro-
tos los frenos a la natural honestidad, vióse a frailes y mon-
jas huir de sus conventos para casarse; los mismos herejes

222

JOSEP TORRAS I BAGES

y sus concubinas trabajaban para corromper a la juventud
y Lutero, ya casi viejo, en sus escritos descubre el desenfre¬
no de un sàtiro brutal.

Tal es el hombre a quien la culta Alemania ha solemni-
zado no ha mucho con fiestas centenarias como fundador y
padre de su civilización, siendo así que si aquella nación po-
see elementos valiosos en el terreno de la ciència es en cuan-
to no sigue los principios de aquel famoso hereje que ense-
fiaba ser pecado el estudio de las ciencias especulativas, que
si posee honestidad en las costumbres es porque olvida la
doctrina del desalmado teólogo que ensenaba que el pecar
era a mayor glòria de Dios y honra de Cristo, y que si goza
de alguna prosperidad en las artes es contra de la tendencia
de Lutero, aborrecedor de los monumentos que nos legó la
civilización pagana, hasta el punto de lanzar horribles mal-
diciones contra los papas porque los conservavan con amor.

«Lutero es en la literatura actual màs que un personaje
histórico un símbolo que a su manera han procurado idea-
lizar, y que es aprovechado por la tendencia hostil al Cato-
licismo»; por esto ha hecho el Senor Rubió y Ors una obra
meritòria presentàndole en su verdadero valor histórico; y
sirviéndose de la forma poètica que siempre engolosina màs
al lector hace revivir el turbulento fraile tal cual «fué en la
realidad: un hombre pernicioso y execrable».

Por ésto, M.Ï.S., no conteniendo a mi juicio la obra cosa
alguna contra la Fe y la Moral, creo que su publicación ha
de ser oportuna para la defensa de la verdad y el prestigio
de nuestra Santa Madre la Iglesia tan calumniada en este
asunto de la herejía luterana.

Barcelona, 15 de Febrero de 1888.

José Torras y Bages, Pbro.

EPISTOLARI

223

153. A Joan Mané i Flaquer.

Barcelona, 24 de juliol de 1888.

Sr. Dn. Juan Mane y Flaquer.

Muy Senor mío y de toda mi consideración: el oportuno
articulo sobre el flamenquismo publicado con la firma de
usted en el Diario de Barcelona del ultimo domingo, me ex¬
cita a ponerle cuatro líneas, en las que no ha de ver ningún
intento de mortificarle en su calidad de Director del Diario,
sino simplemente la intención de lograr un bien que me pa-
rece ha de estar en su mano.

Viene desde hace tiempo el Diario publicando anuncios
de espectàculos del propio género que usted con cristiana in-
dignación fustiga en el citado articulo; en el número de hoy,
por ejemplo, veo el Edén-Concert y el Palais de Cristal, el con-
tenido de cuyos anuncios revela su linaje fornicario; y ade-
màs me consta que en uno de dichos inmundos lugares fué
a perderse un jovencito, hijo de una familia morigerada y
piadosa.

Si usted, escritor temeroso de Dios y que siente profun-
damente la degradación de nuestra gente, pudiese evitar
este mal, no dude de que el Senor le pagaria tal servicio; de-
biendo de otra parte quedar en la completa seguridad de
que, en este caso, no me mueve otro estimulo que el de la
salvación de las almas, anejo a mi ministerio, mirando si
puedo alcanzar que un periódico que entra en tantas casas
cristianas, y en la mía pròpia, no sea para alguien ocasión
de ruina espiritual. 1

De V.

a S.S. q.b.s.m.

José Torras y Bages, Pbro.
Pasaje de Permanyer n° 13.

224

JOSEP TORRAS I BAGES

1. Amb data d'Olot, 7 d'agost de 1888, Joan Mané i Flaquer contesta a Tor¬
ras i Bages dient-li que i'explotació dels anuncis dels diaris va a càrrec d agèn¬
cies alienes a la direcció del periòdic, i que el director no pot refusar un anunci
si no hi ha motius legals per fer-ho. Joan Mané deia, en aquesta mateixa carta,
que havia rebut les dues que li havia enviat Torras i Bages, una amb data de
12 de juliol i una altra del 24. La del 12, que no era de Torras i Bages, deia així:
«Sr. Director del Diario de Barcelona. / Mi respetable Senor: suscritor desde rau-
cho tiempo del periódico de su digna dirección, es por demàs decirle que me ha-
llo completamente identificado con las ideas que en él se defienden y especial-
mente las morales. / Esto sentado no extranarà V. que encuentre muy oportuna
la carta de Madrid publicada en ese diario en su edición de esta manana con el
epígrafe "Un drama siniestro". En ella estan indicadas de mano maestra las 11a-
gas que corroen y pudren a la generación actual y se anatematizan los funestos
principios que nos han traído las libertades modemas y que si Dios no pone un
pronto y eficaz remedio, acabaran con la sociedad dentro de un plazo relativa-
mente corto. / Ahora bien: Qué efecto cree V. que debe producir y produce po-
ner en parangón las ideas y los principios defendidos por su bien cortada plu-
ma y la de muchos otros que le van en zaga, con los anuncios que publica ese
diario de las funciones que se celebran en el Edén-Concert y en el Palais de Cris-
tal, en cuyos antros se reúne la flor y nata flamenca masculina y femenina, y
los espectàculos que en ellos se dan son hechos de molde para despertar y avi¬
var las màs bajas pasiones, convirtiéndose dichos centros en verdaderas juelgas,
esto es, orgías, donde sólo se rinde cuito a Venus y a Baco, deidades mitológicas
que por desgracia de la sociedad en los tiempos modemos disputan su cuito al
verdadero Dios. / No puedo creer, Sr. Director, que dichos anuncios se publi¬
quen con su anuencia, porque esto me demostraria que, así como V. con gran
acierto ha varias veces calificado de farsa el parlamentarismo y la política im-
perante, también son una solemne farsa los escritos que se publican en ese pe¬
riódico. / La aprobación de V. a tales anuncios demostraria que el Diano de Bar¬
celona se vende por el vil metal; que el Diario de Barcelona condena las orgías,
las bacanales, los excesos de la concupiscència, los crímenes horrendos que acar-
rean estos viciós, pero que por el importe de un anuncio esparce a los vientos
de la publicidad el cebo halagador que precipita a los incautos en aquellos ce-
nagosos abismos donde se engendran los crímenes que todos deploramos. / No
es posible, Sr. Director, no puedo creerle a V. còmplice: tiene V. demasiado buen
criterio para no comprender que de aquellos polvos nacen estos lodos. / Como
mi objeto es sólo que se enmiende esta falta, no tengo interès en que se publi-
que este escrito, lo que sí deseo vivamente es no ver màs anuncios por el estilo
en un periódico tan respetable por todos conceptos. / Pídele mil perdones por
la molèstia quedando a sus órdenes muy atento S.S. / Q.B.S.M. / José Torras.»
Torras i Bages contestà a Mané i Flaquer (la carta no es conserva) dient-li que
la primera carta no era seva, i aquest se li tornà a adreçar des d'Olot el 14 d a-
gost, dient-li: «Sr. D. José Torras y Bages, Pbro. / Muy Sr. mío y de mi mayor
consideración: contesto a la de V. del 12 enviàndole las dos cartas a que me re¬
feria en mi anterior. Después que V. me ha advertido que sólo una de ellas es
de V., confrontando las letras me ha parecido que no eran iguales; pero antes
que no hice este cotejo, la similitud del nombre y del asunto me indujeron a con-
siderarlas de la misma persona. / Aprovecho esta ocasión para repetirme de V.
su afm°. at°. S.Q.B.S.M. / J. Mané y Flaquer». Fortià Solà anotava aquesta carta

EPISTOLARI

225

de ia següent manera: «Aquesta carta dóna lloc a corregir la inexactitud que ha
aparegut en la Biografia, vol. II, pàg. 129, que ja és la mateixa que aci consta
al senyor Mané, o sia a l'origen idèntic de dues cartes adreçades al Director del
Diario de Barcelona amb data respectivament del 12 i 24 de juliol. Ambdues te¬
nen una mateixa motivació, i porten respectivament la firma José Torras i José
Torras y Bages, Pbro. Mes la inspecció que darrerament s’ha pogut practicar dels
dos documents originals convenç de seguit que no són de la mateixa ploma, con¬
tràriament al que convidà a pensar llur contingut, i havia estat calculat quan
no es tenia d'ells més referències». Encara, F. Solà anotava en un altre lloc: «Són
aquestes dues cartes, molt semblants en el fons, fruit d'una simple coincidència
de dues persones que tenen el mateix nom? Això sembla; per bé que es podria
haver donat el cas que algú, coneixedor del pensament concret del Doctor Tor¬
ras, s'hagués avançat zelosament, i hagués fet ús del nom Josep Torras».

154. A Jacint Verdaguer.

Barcelona, 25 de novembre de 1889.

Mon car amic: encara que em sembla ja li vaig dir lo dia
que vostè me llegí lo Nazareth, ara, després d’haver llegit lo
segon full de proves, crec necessari recordar-li la convenièn¬
cia de que, o bé en la introducció o bé per nota, faça cons¬
tar explícitament que els fets miraculosos i extraordinaris
de què és protagonista lo Diví Infant, no sols no els vol do¬
nar valor històric, sinó que són pures formes poètiques o
al·legories místiques, manifestatives de les qualitats i vir¬
tuts de l'adorable Infant. Vostè recordarà que, segons lo sa¬
grat Evangeli, lo miracle de Canà fou initium signommJesu,
i per lo tant los suposats miracles anteriors no sols són prae-
ter Evangelium, sinó contra-, ademés, la mateixa existència
dels Evangelis apocrífics exigeix una major cautela.

Suposo haurà vist al Rt. Alfonso Arnaud.

Ja sap que sempre li és afectuós amic s.s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

226

JOSEP TORRAS I BAGES

155. A Pere Bolet i Artigas.

Barcelona, 19 de febrer de 1890.

Apreciat Peret: He escrit a l’editor de «La Veu del Mont¬
serrat» per a que enviés a la «Joventut Catòlica» dit periò¬
dic. — Dóna memòries als teus pares i germanes, i també
molt en particular als teus joves companys de l'expressada
societat, als quals professo un dolç afecte i disposa de ton s.s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

156. A Narcís Vilarrasa.

Barcelona, 25 de juny de 1890.

I. ac R. DD. Narcisso Vilarrasa, Promotori Fiscali. 1

Colendissime Domine,

Promotorem Fiscalem agens in Informativo Processu hic
Constructo, juxta petitionem Vicensis Tribunalis, super
Fama Sanctitatis vitae, Virtutibus et miraculis Servi Dei An¬
toni i Mariae Claret, quanti momenti esset munus hoc ab lli¬
mo. et Revmo. D. Episcopo Jacobo Català mihi collatum sta-
tim sensi. Ut igitur omnia juxta S. R. Congregationis Cons¬
ti tu tiones et Ven. Innocentii XI Decreta fierent, ea qua par
erat solertia, sedulo incubui. Numquam proinde hujusce
Processus confectioni in quavis sessione defui, sicut et De~
legati Judices sancte praestiterunt. Omnes, qui huic cons-
truendo Processui operam dedere, iureiurando ex praescrip-
ta formula sese obligarunt tam ad rite obeundum munus,
quam ad secretum servandum. Testes insuper, uti par est,
juramenti religione devicti sunt. Interrogatoria autem sem-
per sigillis clausa una cum depositionibus retenta sunt et in

EPISTOLARI

227

examine dumtaxat reserata. Ut factorum insuper narratio a
Testium scientia minime abluderet, et cujusvis notitiae cau¬
sa in quovis depositionis articulo diligenter adnotaretur, in¬
tento animo operam dedi. Praeterea, quia conveniens iudi-
catum fuit, contestem induxi, qui iuxta generalia Interroga-
toria examinatus etiam ad opportunas interrogationes sibi
factas legitime deposuit.

Denique, si de Testium auctoritate me interloqui sinas,
id Circumspectioni Tuae testari mihi fas est, eos omnes mo-
rum integritate et prudenti iudicio adeo pollere ut quam-
cumque mendacii vel erroris suspicionem amoveat. Quod
vel ex ratione compertum habui, qua interrogationibus res-
pondebant. Nihil ergo modo restat, nisi ut omnia haec sub-
jiciam Sapientiae tuae.

Amplitudinis tuae Servus addictissimus:

Barcinone, die 25 junii anni 1890. Josephus Torras et Ba¬
ges.

Promotor Fiscalis.

I. «El Doctor Torras actua de Promotor Fiscal substitut en el procés roga-
torial de l'Il·lm. Antoni Maria Claret a Barcelona» (Nota de Fortià Solà).

El text diu: «A l'Il·lm. i Rev. Sr. Narcís Vilarrasa, Promotor Fiscal. / Vene-
rabilíssim senyor, / Actuant de Promotor Fiscal en el Procés Informatiu aquí ins¬
truït, segons la petició del Tribunal vigatà, sobre la Fama de la Santedat de
vida, de les Virtuts i els miracles del Servent de Déu Antoni Maria Claret, de
seguida vaig adonar-me de la gran importància que tenia aquesta funció a mi
encomanada pel Sr. Bisbe Jaume Català. Així doncs, vaig vetllar curosament
amb la diligència adequada perquè totes les coses es fessin segons les Constitu¬
cions de la Sagrada Congregació de Ritus i els Decrets del Ven. Innocenci XI.
Per això mai no vaig deixar d'assistir a cap sessió de la instrucció d'aquest Pro¬
cés, segons religiosament manaren els Jutges Delegats. Tots els qui es dedica¬
ren a la instrucció d’aquest Procés s’obligaren per jurament segons la fórmula
prescrita a assumir degudament llur funció i a servar el secret. A més, els tes¬
timonis s'obligaren, tal com cal, mitjançant el lligam del jurament. Els docu¬
ments dels interrogatoris sempre foren guardats closos juntament amb les de¬
claracions dels testimonis, i només foren oberts per a ésser examinats. Amb es¬
perit atent, a més, vaig vigilar que la narració dels fets no diferís del coneixe¬
ment dels Testimonis, i que qualsevol informació quedés diligentment reflecti-

228

JOSEP TORRAS I BAGES

da per escrit en totes les declaracions. Altrament, perquè hom ho cregué conve¬
nient, vaig aportar un altre testimoni, el qual, examinat segons els interrogato¬
ris generals, també contestà a les preguntes fetes legítimament a ell. / Final¬
ment, si em deixes parlar de l'autoritat dels Testimonis, m és lícit de certificar
a la Teva Prudència que tots ells gaudeixen d’integritat de costums i de judici
prudent, fet que allunya tota sospita de mentida o d'error. Això ho vaig tenir
clar per la manera com responien a les interrogacions. I ja no em resta sinó sot¬
metre tot això a la teva Sapiència. I De la teva Dignitat servent fidelíssim. / Bar¬
celona. 25 de juny de l’any 1890. / Josep Torras i Bages / Promotor Fiscal».

157. A Enric Prat de la Riba.

17 de gener (1891 ?).

Estimat amic: me convé donar una mirada al volum de
Taine: L'ancien Régime. Prometent tornar-l'hi molt aviat de¬
sitjaria que l’hi deixés per medi de la dadora son afm.
s.q.l.b.l.m.

Josep Torras i Bages, Pvre.

158. A Jaume Collell.

Barcelona, 24 de juliol de 1891.

Estimat Jaume: que Déu i lo gloriós Sant Jaume t om¬
plen de benediccions i gràcies temporals i espirituals, i des¬
prés la vida eterna, Amén.

Aquí em tens altra volta fet lo que els mestres de cases
ne diuen un barraquer, enmig d’una turba de mestres, pin¬
tors, fusters, lampistes, estucadors, etc. etc. A la pregunta
iquid hoc ad vitam aetemam? costaria potser lo contestar, si
no fos que les exigències socials s'imposen fins al cristià més
ferrenyo, a no ser que es faça frare caputxí. Jo home tan

EPISTOLARI

229

amic de la quietud de la meua cambra, me faig també al trà¬
fec d'unes obres, lo qual vol dir (posant-me a fer lo paper de
filòsof caricaturesc) que l’home viu en totes les latituds.

Més alegre encara, potser, que tu, tindrà la diada del glo¬
riós Sant Jaume lo Dr. Vailet, que com hauràs vist, ha sigut
elegit canonge magistral. Per cert que lo dissabte, sortint
d’oir los exercicis, vegi en lo claustre de la Seu, voltats d’una
colla de quitxalla i estudiants de pocs anys, la Madame i le
Commandant, i poso primer la una que l’altre, perquè me
sembla que ella mena a ell; nos férem recíprocament uns
quants saludos a la francesa, i després d’haver-me le Com¬
mandant preguntat per Mr. Colet, los deixí, continuant ella
la còpia dels claustres que estava dibuixant.

Ahir rebi carta del Rector de Vilafranca a qui havia es¬
crit per lo assumpto dels sermons de la festa major, i me
diu que los administradors espontàneament havien ja escrit
anticipadament al Pare Goberna oferint-los-hi. Ja tindrem,
me diu, altra volta ocasió de sentir-lo.

Nostre estimat Ricardo diu que té l’encàrrec de fer lo ser¬
mó de Sant Domingo a Santa Clara de Vic, i que el farà tot
anant a Ribes. Ja veus que aquest any no podràs queixar-te
de no tenir visites dels amics de Barcelona.

Adéu, estimat Jaume, i donant memòries a tots los de
casa teua, disposa de ton ver amic in C. J.

Josep Torras i Bages, Pvre.

159. A Jaume Collell.

Vilafranca, 16 d'agost de 1891.

Estimat amic: aquí va un article per la Veu, corregeix-el
de la manera que et sembli, sobretot la part gramatical, i

230

JOSEP TORRAS I BAGES

fins en alguns fets que jo cito de memòria, en cas de que tu
sàpies lo contrari.

Jo estaré aquí llarg temps encara, mes anant cada set¬
mana a Barcelona, per lo qual desitjaria saber a temps la
tua vinguda. Si vinguessis per Sant Fèlix, és fàcil aleshores
que vaja en aquella setmana extraordinari a Valldonzella, i
ja estaré deu o dotze dies o quinze sens moure'm d'aquí.

Te recomano que miris molt l’article perquè lo he escrit
molt de pressa tot aquest dematí. També desitjo que escri¬
gués sobre la tua vinguda.

Mossèn Anton te saluda i diu que lo àlbum de Ripoll és
a Casa la Vila, i que lo alcalde ha promès encabeçar-lo a la
primera sessió.

Tuus in Corde Jesu.

Josep

160. A Jaume Collell.

Vilafranca, 16 de setembre de 1891.

Estimat amic: abans-d'ahir, al tornar d'una excursió a
Barcelona, me vaig trobar amb la teua carta escrita des de
Montserrat, amb la marca del Santuari i fins amb l'olor del
místic consol que despedeix la sagrada Muntanya. Jo ja fa
anys que no hi he estat, i t’asseguro que de bona gana hi pas¬
saria una temporada; mes no podem gosar de tot lo que vol¬
dríem. M’alegro de les noves que em dónes de la teua salut,
i prec a Déu que te la torne completa, si aixís te convé, i si
no, que et dongués resignació i fortalesa per portar lo mal;
creu que la providència t'ha carregat, com a cada u dels ho¬
mes amorosament afligeix per a purificar-los. En fi, tornes
de Montserrat i no cal parlar-te espiritualment.

EPISTOLARI

231

En efecte la Toneta Pasqual sembla ja una jove mestres¬
sa, i no m’estranya que tu quedesses ben impressionat d’a¬
quella bona família.

Me recomanes que menge molts raïms, però desgracia¬
dament les vinyes d’aquests països fa uns quants anys que
van tan malament, que és difícil trobar aquell fruit ric, sa i
saborós que abans tant abundava. Ara gairebé sols se pot es-
gotimar.

Respecte de mon treball vaig fent. 1 Estic acabant l'èpo¬
ca o grupo d’escriptors que encloc en la Universitat de Cer¬
vera, que és un mal pas per los aires que venturosament
avui corren per Catalunya; emperò los dos o tres savis de
què m’ocupo són interessants i dignes d’ésser més coneguts
de lo que són. Al darrer poso un pàrrafo pel Balmes, deixe¬
ble de la Universitat Filipina, mes és molt curt, puix me
sembla ociós parlar del conegudíssim pensador del nostre
temps.

Respecte a la publicació (quan sia hora) me decanto més
a fer un volum, com ja em sembla t’havia dit. En la neces¬
sitat, per mon temperament, trista, de mirar lo efecte de la
publicació, me sembla que el meu llibre necessita la simul¬
taneïtat per a produir bona impressió. En fi, allà veurem.
Des de que só a Vilafranca he treballat poc. La vida aquí
està més sol·licitada, i potser me convé, per les influències
externes de ma situació, i lo enteniment de vegades descan¬
sant s’adorm.

M’ha fet gràcia lo de la càrta ferrenya. L'altre dia com¬
plí 45 anys i això ja és ferreny. Nos ha passat lo temps de
l’idil·li i anem entrant en lo de les elegies, o sia com diu la
nostra gent devota, arriba ja el temps d'agafar los rosaris
grossos. — Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Es refereix a La Tradició Catalana.

232

JOSEP TORRAS I BAGES

«Com en aquesta i en altres cartes de la temporada se fa referència ai meu
estat de salut; crec convenient recordar que per haver abusat de mes forces du¬
rant el decenni de 1878-88, sobrevingué un aplanament i un tal desarreglo del
sistema nerviós que, en 1889, havent volgut lo Bisbe Morgades que l'acompa¬
nyés a Madrid al Congrés Nacional Catòlic d’Espanya, tinguí ocasió de veure i
consultar dues eminències mèdiques, un tal Dr. Buisen i el Dr. Joan Creus, fa¬
mós catedràtic de la Central, a qui m’havia enviat lo Buisen per a que de un ti-
jeretazo me tallés l’úvula o campanilla del paladar. Tots dos metges foren de pa¬
rer que si no suspenia tot treball i no em seqüestrava de totes mes relacions i
dels actes externs del ministeri, com la predicació, la paràlisis de la part dreta
era inevitable, i el Dr. Creus la considerà imminent. L’úvula no la volgué tallar.
Ja me’n doní compte del meu estat amb tres setmanes de repòs absolut, abso-
lutíssim (vint hores de llit i quatre de moderat exercici) fet a La Garriga, i en
conseqüència, per la tardor fiu algun viatge per mar i a primers de gener de
1890 dava fondo a Santa Creu de Tenerife. Algun benefici vaig obtenir de l'es¬
tada en aquell benigne clima (gener-maig) però a la tornada fou precís anar se¬
guint la prescripció del descans, que per mon caràcter no podia ésser tan abso¬
lut com los doctors aconsellaven. Alguns treballs literaris fets amb parsimònia,
m'ocupaven sense fatigar-me molt; i a l’últim, gràcies a Déu i a Maria Santís¬
sima, fou vençuda la dolència i des de l’any 1894 poguí tornar a una vida rela¬
tivament moderada de treball, millora que s’accentuà i consolidà a l’entrar en
el sigle XX. I encara que molts d'ells són morts, me plau aquí fer agraïda me¬
mòria de les persones que durant la pertinaç i traïdora malaltia me donaren con¬
sols i amorosa assistència, especialment los Srs. Marquesos de Comillas i la fa¬
mília Blancafort de La Garriga» (Nota de Jaume Collell).

161. A la Il·ltre. Sra. Abadessa i religioses de Valldonze-
11a.

Vilafranca, 21 de setembre de 1891.

Senoras y hermanas mías: amando en nuestro Senor Je-
sucristo a todas y a cada una de ustedes desde la Prelada a
la última postulante, me veo no obstante precisado a dejar
el cargo de confesor de esta comunidad venerable. Hace ya
cerca de tres anos les manifesté las razones que tenia para
tal resolución; y las dichas razones son de las que con el
tiempo se agravan, poniéndome a mí en el peligro de que
en ciertas ocasiones no pudiese cumplir con mis deberes, te~
niendo que dejar o desatendida la Comunidad o sin cumpli-
miento mis deberes domésticos. A tiempo hemos de preve¬
nir los conflictos y no esperar a que vengan, y en este sen-

EPISTOLARI

233

tido he escrito al Sr. Obispo, manifestàndole que dejaba el
cargo. Quizàs a ustedes les parezca extrano que realice esta
resolución estando ausente, pero precisamente con todo es¬
tudio he aprovechado esta ocasión. De hacerlo estando en
Barcelona hubiese salido del confesionario despellejado, es
posible que hubiesen venido exigencias de dirección espiri¬
tual, cosa contraria a la unidad de la Comunidad y que na-
turalmente hubiese desagradado al que haya de sucederme;
pues tienen un piadoso y prudente sacerdote para oir sus
confesíones ordinarias, y no faltan en Barcelona distingui-
dos ministros de Jesucristo, a quienes pueden acudir si hay
necesidad de consejo o de mayores luces para encontrar un
confesor ordinario definitivo. — Sólo me falta rogar a Vdes.
me perdonen las faltas que he cometido en el largo plazo de
cerca de diez y seis anos que las he confesado; y si por ellas
me encomiendan a Dios cumpíiràn el precepto evangélico
de orar por los que nos danan o mortifican. El día ultimo
que estuve en la Iglesia de Vdes. habiendo el Sehor expues-
to pedí perdón a S. Benito y a S. Bernardo de las faltas co-
metidas en mi oficio, y ruego ahora a Vdes., hijas de aque-
llos santísimos Patriarcas, pidan a Dios para que me las per-
done y no me sirvan de cargo en el juicio tremendo. Por lo
demàs ya pueden Vdes. pensar que no las olvidaré jamàs en
mis pobres oraciones, ni a las vivas ni a las difuntas. El cur¬
so del tiempo nos arrebata precipitadamente y nos hunde
en el mar inmenso de lo pasado. Por esto conviene, herma-
nas mías, colgar nuestro coràzón en Aquél que es siempre
presente y Sol que nunca se apaga. He pasado con Vdes. si
no muero viejo, la mayor parte de mi vida sacerdotal, por
lo cual Vdes. y yo j un tos nos hemos de ver en el juicio de
Dios. Oremos, pues, los unos por los otros. El lazo que nos
unia era sagrado y fuerte, por esto al romperle con las pre¬
sentes líneas, que tal vez no tengan ilación, he de interrum-
pirme para enjugar mis làgrimas, a pesar de la aparente se-
quedad de mi caràcter. Tengo la costumbre de hacer las co-
sas de veras aunque las haga defectuosamente. — Pórtense

234

JOSEP TORRAS I BAGES

bien con el que vaya a sucederme, busquen màs su direc-
ción que su consuelo y así no se cansaran de él. El consuelo
del espíritu no viene del hombre. El «Dios mío y todas mis
cosas», de San Francisco, ha de ser también nuestra màxi¬
ma de conducta. El afecto desordenado a los confesores,
aunque sea puro, impide en gran manera la perfección evan¬
gèlica y mayormente en los monjes. — Hacía tiempo que
quería corregiries la parte referente a la elección de la Aba-
desa de la pequena colección que les hice de las definicio-
nes aplicables a W., que posteriormente en vista del Ritual
y de la costumbre de esta Casa, he conocido que di impor¬
tància a un texto que quizàs jamàs tuvo aplicación. El no
ser la cosa perentoria y estar yo ocupado en otras atencio-
nes, me han impedido hacerlo. No obstante al escribir al Sr.
Obispo se lo manifiesto para que oportunamente pueda en-
mendarse. Amén la observancia de sus reglas, teniendo pre-
sente que únicamente así seran amadas por Dios y prospe¬
rarà el monasterio. No importa que encuentren dificultades;
el sostener una ley siempre es difícil, pero en cambio pro¬
porciona inapreciables ventajas y nos sirve de mérito delan-
te de Dios. Es to por lo que toca a la Comunidad, pues las
religiosas en particular conviene que sean discretas y rin-
dan su observancia delante de la que es la primera de las
observancias, la sujeción a la obediència y a la dirección es¬
piritual. — Recuerdo particularmente a Dona Visitación
porque sufre y va subiendo su cal vario; pero tenga presente
que la cima del Calvario toca a la glòria; haga por mi un me-
mento en el sacrificio de su cuerpo que se va aniquilando,
que yo lo haré por ella en el sacrificio del Cuerpo de Cristo
en el ara del altar. — De todas, pues, se despide, como con-
fesor, y a todas envia la expresión de sus màs sinceros afec-
tos, el que siempre de todas y cada una en particular serà
en Jesucristo Senor Nuestro sincero amigo y s.s.

José Torras y Bages, Pbro.

EPISTOLARI

235

162. A Narcís Verdaguer i Callis.

Vilafranca, 13 d'octubre de 1891.

Estimat Narcís: estic al capdavall del sac, és dir del lli¬
bre, i ara trobo les engrunes; feina enfadosa i de prolixitat
tractant-se d’una matèria en què hi ha molts caps per lli¬
gar. No obstant compliré lo promès quan vinga a Barcelona,
que em sembla que si no hi ha novedat no tardaré molt. —
Li recordo que diga als Senyors de la «Unió catalanista» lo
significat condicional de la meua acceptació del càrrec de
delegat, cosa que no he pogut encar discernir per no haver
vist al Sr. Bisbe.

Moltes memòries a Mossèn Cinto i al canonge Collell, si
és per Barcelona, i vostè, Benjamí dels catalanistes, ja sap
que sempre l'estima son amic i s.s.q.b.s.m.

Josep Torras i Bages, Pvre.

163. A Joan Ballester.

Vilafranca, 17 d'octubre de 1891.

Mi querido amigo: Con sumo gusto he visto en la tuya
que acabo de recibir, el nombramiento a tu favor para el car-
go de Confesor de la Comunidad de Valldonzella. Creo que
el confesor es digno del Monasterio, y éste de aquél. A en-
trambos amo, y de consiguiente ya puedes pensar que estoy
dispuesto a hacer todo aquello que sea conveniente, si bien
tengo la opinión de que te bastas y sobras, con el auxilio de
Dios y la santa virtud de la paciència, para llenar cumpli-
damente tu misión. En cuanto a los consejos que pides, creo
que te los sabes bien. Conoces la condición de la mujer, sa-

236

JOSEP TORRAS I BAGES

bes que ellas tienen buen corazón pero mala cabeza, y que
de consiguiente es cosa de aplicar un principio que había
oído a mi abuelo, autoridad en la matèria, porque era hom-
bre muy listo y fué dos veces casado, que decía que a las mu-
jeres no se les debía contrariar, pero tampoco seguir. Las
tempestades mujeriles, es decir las turbaciones internas de
las monjas, las inquietudes de su espiri tu se caiman con el
tiempo y las buenas palabras. Son espirituales, y la palabra
de Dios tiene sobre ellas una influencia mayor que en el res¬
to del linaje. Lo que no hay que fiar en ellas es que guarden
secreto, por lo que lo mejor es confiaries muy pocos. En fin,
amiguito, a Dios rogando y con el mazo dando, vas a ser un
Padre espiritual de primera. — Se encomienda a tus oracio-
nes y S. S. sacrificios tu afmo. amigo y S. S.

José Torras y Bages, Pbro.

164. A Jaume Collell.

Barcelona, 26 de novembre de 1891.

Estimat Jaume: estic ja preparant la publicació de mon
llibre, i seguint indicacions que tu m'havies fet, he anat a
trobar al Matheu perquè em donés algunes indicacions, ha¬
vent-ne quedat molt satisfet. Me sembla que lo imprimirà
lo Giró, que es veu ne fa bona feina, i em sembla que no és
dels més cars. No em faig il·lusions sobre lo èxit de l’obra;
té un caràcter més o menos filosòfic, i domina un fondo sen¬
tit catòlic, i les dues coses desgraciadament no són del gust
d’aquesta generació; però continuo creient que val la pena
de que es publiqui. Entregats com estam de cos i d’ànima
a la Iglésia, fiu mon llibre com una Apologia indirecta de
l’acció de la Iglésia a Catalunya; però tinc la convicció de

EPISTOLARI

237

que avui dia io treball verament fructuós envers la Iglésia
consisteix en dirigir l'activitat prudent del clero a la gran
qüestió que anomenen social. A mi em semblen petites to¬
tes les altres; i si la del Regionalisme me crida l'atenció és
més que no pas per son sabor arcaic, patriòtic i dolç, tan
agradable a mon temperament, per son caràcter humà que
es lliga molt bé amb la qüestió social, que d’altra banda les
enclou totes. Havem de demanar a Déu que envie a la sua
Iglésia sacerdots de talent i bona voluntat; puix estic segur
de que el clero s'hauria de posar al davant d'un moviment
que exigeix talent, prudència i caritat. Lo clero que avui dia
no té béns, se troba més disposat que mai, en cert sentit, per
a intervenir en la qüestió entre rics i pobres, ja que ell no
pertany a cap de les dues classes que estan pledejant.

Te participo que he deixat les monges. Feia prop de set¬
ze anys que era lo confessor del monestir; havia professat a
la meitat de les quaranta de què es compon la Comunitat;
me tingueren sempre respecte i obediència i per lo tant per
mi, i penso que per elles, la separació ha sigut dolorosa; però
lo pare se va fent vellet i tinc d'ajudar-lo a portar la càrrega
i a vèncer les dificultats que es presenten sovint en les ca¬
ses; i d’altra banda, lo llarg temps que passam a Vilafranca
podia posar-me en un conflicte entre els devers domèstics i
els que imposa l’ofici de Confessor d'una Comunitat claus¬
tral, i a mi sempre m'ha agradat posar lo peu pla per a evi¬
tar caigudes.

Memòries al teu pare i companys d’eixa i tu disposa de
ton amic i S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

«Lo llibre a què fa referència és lo de la Tradició Catalana, l’obra cabdal i
més llegida del Dr. Torras i Bages, en la qual hi desplegà a veles teses, no sols
lo seu talent d’envergadura escolàstica, sinó també les seves conviccions respec¬
te del Regionalisme. Les sèries d’articles publicades en La Veu del Montserrat fo-

238

JOSEP TORRAS I BAGES

ren los prodromos de la clàssica obra de La Tradició Catalana. Un dels primers
exemplars bellament enquadernat me l’envià l'amic, amb aquesta dedicatòria:
Al canonge de Vic, en Jaume Coltell, poeta, predicador i agitador príncep en lo mo¬
viment regional, s. s. i a. L'Autor» (Nota de Jaume Collell).

165. A Pere Bolet i Artigas.

Barcelona, 22 de desembre de 1891.

Estimat Pere: Aquí tens l’article que em demanes; però
no em prenguis per periodista, puix no tinc temperament
de tal cosa. Un cèlebre poeta deia que la indignació feia ver¬
sos; jo puc dir que l’amor fa articles, i per això corresponc
tan prompte, a pesar d’estar molt ocupat, a la teva preten¬
sió i dels teus companys. — Espero que m’enviareu les pro¬
ves; puix si no les veia, fóra fàcil que sortissen errors subs¬
tancials. No vull que porti firma; si voleu posar una lletra
com inicial, poseu la X, que és de tothom, i si no res, que és
lo millor. Entenga's que això és una exigència absoluta, i
que no vull indicació directa ni indirecta de qui sia l’autor.
— Ahir vingueren la teva mare i germanes. Memòries al teu
pare, als bons xicots del Centre Català, a Mossèn Àngel, a
qui suposo que teniu per àngel custodi, i tu disposa de ton
afm. s. s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

166. A Pere Bolet i Artigas.

Barcelona, 31 de desembre de 1891.

Estimat: aquí van les proves corregides. Deixa la X a la
fi de l’article, puix la xeix, com li deien los vells catalans, és

EPISTOLARI

239

lletra de bon geni, que s’avé amb tots els noms; això no vol
dir que no m'alegri de vostra devoció al Sant Patró de Vi¬
lafranca. — Memòries als teus pares i germanes, a ells i als
de la colla diga’ls que els desitjo un bon principi d’any, i al
vostre periòdic molts anys de cristiana i digna vida.

Josep Torras i Bages, Pvre.

167. A Manuel Duran i Bas.

(sense data) (1891). 1

Josep Torras i Bages, Pvre. b.l.m. a son inolvidable mes¬
tre, Dn. Manuel Duran i Bas, li dóna les gràcies pel Discurs
inaugural de l’Acadèmia de Jurisprudència, que ahir rebé, i
si bé fins ara no ha pogut fer més que olorar-lo hi ha sentit
la bona aroma de les demés obres del mestre, a qui suplica
a Déu concedesca salut i forces, per a que puga continuar
essent un dels cabdills en la propagació de les bones doctri¬
nes.

3. M. Duran i Bas publicà aquest any La escuela jurídica catalana.

168. A Lluís Àlvarez. 1

Barcelona, 25 de febrer de 1892.

Mi siempre querido y buen amigo: Recibí con placer la
suya, que interrumpe el largo silencio, que suele durar todo
el invierno, en nuestras frecuentes conversaciones, en las

240

JOSEP TORRAS I BAGES

que siempre se manifiesta la nota artística, tan del gusto de
V. Pero la parte prosaica de su entusiasta carta, es decir el
dinero, me hacer presumir que esta celosa Junta 2 ha olvida-
do que en uno de los últimos meses del próximo pasado ve-
rano entregué, de parte de mi Padre, veinte duros, si mal no
recuerdo, a Mosén Ignacio Raventós, individuo de la mis-
ma, para los gastos y obras de esta benèfica institución, y
ya sabe usted mi querido amigo, que dejó escrito el gran Cer-
vantes que nunca segundas partes fueron buenas, y menos
aún aquellas que por su naturaleza son càusticas.

Mis recuerdos a esos sehores de la Junta; salude también
a su amable familia, y ya sabe que tiene siempre a sus or¬
denes a su S. S. q. b. s. m.

José Torras y Bages, Pbro.

1. Advocat, de Vilafranca del Penedès.

2. «Junta de l'Hospital de Vilafranca» (Nota de Fortià Solà).

169. A Pere Bolet i Artigas.

Barcelona, 21 de març de 1892.

Estimat Peret: Les Quatre Barres, que acabo de rebre, i
he llegit, m'han mortificat fortament. L’article titulat Cu¬
riositats i firmat Follet és una cadena d’heretgies, calúmnies
i mentides vulgars i tontes, i que descobreix la malícia d’un
esperit sectari i enemic de la Religió. Dic tontes, perquè aca¬
ba dient que l’excomunió als maçons es donà a conèixer en
1881, quan és vulgar ja el coneixement que la secta porta a
sobre una pila de censures, ja des de son naixement, co¬
mençant pel sapientíssim Papa Benet XIV, i seguint d’altres
fins al Papa Lleó XIII. Les heretgies hi són arreu. Aixís posa

EPISTOLARI

241

els Sagraments (institució del mateix Cristo Senyor Nos¬
tre), com a inventats en l'any tal o qual. Les impietats hi
són com el puny; així suposa del segle onze el culte de les
imatges, essent així que són ja a les Catacumbes. Les bes¬
tieses hi són tan grosses, com que suposa que Pere Llom¬
bard, qual obra avui encara és en ús, inventà quatre Sagra¬
ments. Suposo que l'infeliç autor no sap qui era Pere Llom¬
bard, i potser no sap encara quants són els Sagraments. —
Ja veus, estimat Pere, quanta raó tenia de no fiar-me del vos¬
tre periòdic, i de pensar que un dia o altre li sortiria ronya.
Mes mai m ho hauria pensat tant. En vista d’això, espero
que reprovareu lo tal article. Si això no feu, lo periòdic no
es pot llegir, ni el pot tenir cap cristià; penso que tu el deixa¬
ràs, i en quant a mi, dóna ordre de que se m'esborri de la
subscripció, i de que no se m’envie cap més número del pe¬
riòdic. Jo t’asseguro que els del Centre, en publicar en el pe¬
riòdic, que n'és eco, aquella llista tan tonta com malvada,
us acrediteu d’ésser una colla de sectaris o de bèsties. De se¬
gur que la Tronada no ha estampat res pitjor. — Memòries
als de casa teva, i disposa de ton afm. s. s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

170. A Jaume Collell.

Barcelona, 26 d’abril de 1892.

Estimat amic: primerament te dono moltes gràcies pel
llibre Roma que m'has enviat, tan elegant per lo contingut,
com per la forma i part tipogràfica. Lo meu sortirà rabas¬
sut, puix per error de càlcul tindrà me sembla passa de 700
planes i per aquest gruix és massa petit. Estam ja acabant.
He pensat en la Dedicatòria i te l’encloc; si et sembla bé, no

242

JOSEP TORRAS I BAGES

cal que contestes tan de pressa; si et semblava que hi havia
alguna modificació a fer, digues-ho prompte perquè convé
no tardar. L’han vista lo Aguiló, lo Balari i el Matheu. M’han
dit si per la publicitat del llibre fóra bo que es publiqués lo
dia dels Jocs; jo m'inclino a açò però si et semblava que era
cosa cursi, escriu-m’ho. — Memòries als de casa teua i dis¬
posa de ton s. s. i a. in C. J.

Josep Torras i Bages.

171. A Jacint Verdaguer.

(abril 1892).

Rt. Verdaguer Pvre.

Estimat Mossèn Cinto: aquí l'hi deixo les proves de la
seva poesia que deu anar en lo pròxim número del Missat¬
ger del Sagrat Cor. M’han dit convindria molt que demà al
matí estés ja corregida i aixís és, que espero que, o bé la por¬
tarà a Betlem, a on seré pels funerals del Sr. Llorens, o bé
la deixarà a casa sua, que jo passaria a buscar-la.

Espero veure'l abans no torni a Vic.

Son afm. amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

172. A Jaume Collell.

Barcelona, 7 de maig de 1892.

Estimat amic: crec que fas molt bé de no anar a predi-

EPISTOLARI

243

car al Bruc, i ni enlloc, a lo menos per espai de molt temps,
fins que la teua curació estiga ben assegurada. Jo sento de
no poder complaure’t; però no só home de sermons guerre-
ros; si alguna cosa pogués fer seria en la forma reflexiva que
m’és natural, i que aquella bona gent no entendrien i de se¬
gur que a l'oir-me tindrien un desengany. Per lo tant me
sembla a mi que lo millor que podrien fer los bmquetans és
quedar-se amb l'ofici sens sermó, que no en tenen cap ne¬
cessitat; i si sermó volen, encara que sia un bon xic esvalo¬
tat, mentres tinga lo bon sentit de la fe, de segur que els
agradarà i no els farà cap mal.

Me penso que demà deurà publicar-se lo meu llibre, si
bé m’estranya que havent-me dit lo Matheu que aixís que
hi hagués exemplars me n’enviaria, a l’hora present, que és
migdia, encara no en só rebut cap.

No sabia lo del Renau i fins feia molt temps que ignora¬
va si era mort o viu.

Desitjo que es millore la tua salut, i donant memòries a
la teua família se’t repeteix de nou afm. amic i S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Sies segur de la reserva.

Moltes mercès per la dedicatòria; l’he aprofitada, si bé
modificant-la; puix la forma exclusivista en què la redacta¬
res me semblà que podia ofendre.

173. A Antoni Rubió i Lluch.

Vilafranca del Penedès, 11 de juliol de 1892.

Sr. Dn. Antoni Rubió i Lluch.

Molt estimat i distingit amic: tinc en mon poder la seva

244

JOSEP TORRAS I BAGES

carta de l’li, i avui, en una estona que he sigut a Barcelo¬
na, he rebut, per medi d’un dependent, la seva obra sobre
el Renaixement clàssic a Catalunya. D’ambdues coses li que¬
do agraït, com també de la promesa que em fa de dir-me lo
seu parer sobre la «Tradició Catalana». Vostè coneix la nos¬
tra literatura i moltes d’altres, i encara que jo no he inten¬
tat escriure una història literària, sinó exposar lo pensament
nacional en les grans qüestions, considerant-lo en los grans
pensadors, no obstant qui coneix la literatura, essent home
reflexiu, coneix també lo pensament. Emperò no sempre se
fa la deguda distinció entre la forma i la substància, aque¬
lla molt més variable i variada que aquesta, i per açò sens
dubte un distingit crític troba que el llibre s'hauria d’haver
ocupat més en los dii minores. És cert que així fóra més com¬
plert i jo mateix ho declaro més d’un cop; però a mon parer
lo pensament fonamental queda conegut coneixent los grans
pensadors, dels quals són com eco los demés; i això passa a
Catalunya i a totes parts del món. No en va les escoles són
batejades amb lo nom de llurs fundadors.

M'alegro de que surti una temporada, atenent lo molt
pes literari que porta sobre. Dongui’s repòs per amor de si
mateix, de la seva família i dels amics, i de la Veritat. Aques¬
ta té pocs seguidors i apòstols, i Vostè, jove e instruït, està
destinat a fer grans serveis pledejant per sa noble causa.

Déu li dó molts anys de vida i salut.

Ja sap que en totes ocasions li és ver amic i

S. S. q. b. s. m.

Josep Torras i Bages, Pvre.

174. A Jaume Collelí.

Vilafranca, 23 de juliol de 1892.

EPISTOLARI

245

Estimat amic: ia missa i l’ofici canònic me recorden la
vigília del Sant Patró d’Espanya, i teu, per lo qual t'escric
aquestes quatre ratlles per a donar-te els bons dies. Que Déu
te’ls concedesca plens de goig espiritual i de salut corporal.
Fa temps que portes a sobre la prova de la malaltia; mes
aquesta, com totes les proves i contrarietats, no fa a l’home
més fràgil de lo que era, sinó més humil i desprès. Me sem¬
bla que a l’últim, si no enterament sana, al menos la teua
salut se normalitza i la tardor de la vida, en la que ambdós
havem entrat, promet ésser serena i tranquil·la i sobretot
aprofitable. Jo no sé si a tu te passa; però la meua imagina¬
ció ja és més retrospectiva que no pas tirada a l'esdeveni¬
dor, i fins aquells treballs que un fa, perquè creu que deu
fer-los, la voluntat los emprèn amb resolució, sí, però no
amb entusiasme. Verdaderament, de la naturalesa humana
se n’evaporen una pila d'elements a còpia d’anys. Si això és
perfet o imperfet que ho escatesquen los savis; però per lo
que a nosaltres toca, la bellesa de la vida disminueix; però
tot escrivint me ve a la memòria que potser nos passa lo
que a l’arbre que s’asseca, que si bé perd l'hermosura, la
seua substància, la fusta, se fa més dura, resistent i per lo
tant més útil.

I ara perdona’m aquestes filosofies; cada u té lo seu ta¬
rannà i els que vivim en una semisoledat buidem lo sac allà
a on ve, sens mirar-s’hi prou.

En fi, doncs que la diada de Sant Jaume sia per tu ale¬
gre, amb bona salut, en companyia del teu pare i demés de
la família i dels bons amics i ciutadans d’eixa ciutat de Vic;
i ja que apartats per la distància i lo espai, acostem-nos en
esperit, ja que el món espiritual és superior als entrebancs
del món físic.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

246

JOSEP TORRAS I BAGES

175. A Celestina Clot de Ballester.

Vilafranca, 22 de setembre de 1892.

Mi buena y distinguida amiga: No he contestado antes
a la suya, porque ignoraba el número de su casa en Barce¬
lona, y aún si estaba V. en la ciudad o en el campo, hasta
el dia que la vi con su Mamà en la estación de esta villa. De
otra parte su escrúpulo, el que motivo su carta, era tan te-
nue que para su absolución no se necesitaba mas que olvi-
darlo. No tiene la menor importància. — Supongo a su se-
nora Madre y Esposo y a Usted todos buenos y entregados,
como de ordinario, al ejercicio de la piedad y de la caridad
cristianas. Siempre el ejemplo de estas excelentísimas vir-
tudes es fecundo; pero en los pueblos de corto vecindario,
hoy tan olvidados y abandonados, lo es aún màs y estan mas
necesitados de ejemplos en cuanto desgraciadamente son
víctimas de una propaganda impía, que no es contrarresta-
da. — Le escribo en la víspera de dos fiestas que estimo le
han de ser a usted muy caras. La fiesta de la interesante San¬
ta Tecla, Patrona de esa archidiócesis, la primera mujer que
derramó su sangre por Cristo, dando al mismo tiempo el
ejemplo de la virginidad, patrona de la vetusta catedral, ma¬
dre de todas las iglesias de Cataluna; y la fiesta dulcísima
de Nuestra Senora de las Mercedes, recuerdo del amor ma¬
ternal que siempre la Virgen ha profesado a los redimidos
por Cristo. Que todos Ustedes pasen con gozo espiritual es¬
tas Santas Festividades les desea su afmo. s. s.

José Torras y Bages, Pbro.

176. A Jaume Collell.

Barcelona, 23 de desembre de 1892.

EPISTOLARI

247

Estimat amic: he rebut la teua carta de bones festes,
agraint-te lo record.

També jo demano a Déu te les donga bones i felices, amb
la santa virtut de la paciència i fortalesa, i amb lo intern
consol que fa suportables les contrarietats de la vida per
amargues que sien.

En efecte, com dius, fa llàstima en nostres temps veure
quan pocs són los qui saben contentar-se de la felicitat cris¬
tiana i cerquen en lo món lo que el món mai podrà donar-los.

Gràcies al diví Infant, nosaltres sabem viure contents
amb lo nostre breviari, amb la nostra Iglésia i amb algun
amic amb qui eixamplar lo cor.

Tuus in Jesu et Maria.

Josep Torras i Bages, Pvre.

177. A Pere Bolet i Artigas.

Barcelona, 10 de gener de 1893.

Estimat Pere: Encara que en les Quatre Barres haveu pu¬
blicat una completa necrologia de Don Fèlix Barba, aquest
matí, en un moment, he escrit un petit article en memòria
d'aquell venerable patrici. Si us apar bé, publiqueu-lo; si us
sembla que, publicada ja la necrologia, l'article hi seria de
massa, esquinça'l sense cap compliment. En tal cas, corre¬
geix bé les proves, i no hi poseu firma, com si fos de redac¬
ció. Los pàrrafos convindria que estiguessen separats per as¬
teriscs. — Memòries als teus pares i germanes, al senyor Sa-
cases i demés de la colla.

Josep Torras i Bages, Pvre.

248

JOSEP TORRAS I BAGES

178. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 21 de febrer (1893).

Exmo. e Ilmo. Sr. Dr. Dn. José Morgades y Gili.

Muy estimado senor Obispo: hasta hoy no contesto a la
suya, porque hasta hoy no he podido ver a Mosén Jacinto.
Ha estado fuera de Cataluna con el Sr. Dn. Claudio, y no ha-
bía podido contestar a la carta de V. Nos ha parecido que
había tiempo de sobras para tratar el asunto, y que iniciar-
le ya ahora, tal vez fuera prematuro.

Pero, <•no fuera mejor que V. mismo viniera a ocupar
aquel sitial de la Presidència, que no han querido manchar
los mismos de ideas extraviadas que en alguna ocasión lo
han ocupado? Son los Juegos florales una institución que a
nadie es antipàtica, que tiene su resonancia en el país, que
coaduna a muchos que estan muy distantes entre sí por los
sentimientos y las ideas que profesan, por lo cual un obispo
presidiéndolos me parece que honra a la Iglesia honrando
al mismo tiempo a la institución. Es un acto que concueida
perfectamente con la doctrina y con la conducta de León
XIII. De otra parte la mas insignificante alocución que V. se
sirviera dirigir a aquel auditorio seria recibida con agrade-
cimiento y amor, sobre todo en este ano de la inauguración
de Ripoll. Usted uniria con su persona la institución de los
Juegos florales con el venerable Santuario de la Restaura-
ción. Yo aún espero que podrà cumplir este acto de patrio-
tismo y de religión, que es indudable caracterizaría digna-
mente la institución tan simpàtica a todos los catalanes.

Deseando que Dios Senor nuestro le foi tifique y consue-
le, y que pase una buena cuaresma, se le repite afmo. amigo
q.b.s.p.a.

José Torras y Bages, Pbro.

EPISTOLARI

249

179. A Jacint Verdaguer.

23 de febrer de 1893.

Estimat amic: lo dador de la present, lo jove Manuel Sa¬
vall, a qui conec des de la infància, pertanyent a una famí¬
lia molt cristiana i piadosa i al mateix temps desgraciada,
i que ell mateix ha estat sempre fill exemplar i bon cristià,
i diligent en lo treball necessita ésser recomanat al Sr. Sa-
trústegui. Espero, doncs, de son cor i bona amistat que li
farà aquest favor de lo qual li quedarà agraït son sempre
amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

180. A Pere Bolet i Artigas.

Barcelona, 27 d’abril de 1893.

Estimat Pere: He vist que els companys del Centre Ca¬
talanista pensaven organitzar un Certamen poètic en eixa
vila, en los dies de la festa major, i com conec que tu tens
certa influència entre els dits companys, t’escric aquestes
quatre ratlles, per a fer-te observar lo desencertat de tal pen¬
sament. I pensa que lo que et vaig a dir, no és judici parti¬
cular meu, sinó que és comú entre tota la gent que pensa
una mica, dintre de l’aspiració regionalista. Crítics notables
han proposat, uns fer sols cada cinc anys los jocs florals, per
la misèria poètica dels temps, i altres fins traure lo caràcter
poètic de la festa, convertint-la en solemnitat patriòtica. I
les raons són molt fundades; puix la multiplicitat de certà¬
mens vulgaritza la poesia, potser fins la corromp, en lo sen¬
tit de convertir-la en una exhibició convencional i vanido-

250

JOSEP TORRAS I BAGES

sa, despareixent aquell caràcter natural i espontani, que és
lo natural i propi de la poesia. — Afegeix a aquestes consi¬
deracions lo que ha d'ésser un certamen en una població se¬
cundària, i veuràs la misèria que aneu a fer amb lo propòsit
de la festa intentada per vosaltres. A mi, que conec la cor¬
rent racional i justificada que domina entre la gent de lle¬
tres, m’entristeix lo vostre propòsit, no sols per la ferida que
en rebrà la vera poesia, sinó també Vilafranca. En efecte,
fins ara la nostra vila fou tinguda per il·lustrada, coneixe¬
dora de la manera que li pertoca, i enemiga de lo chillón i
vulgar. Si ara feu aquest certamen, donareu motiu perquè
es crega que els catalanistes vilafranquins són com aquelles
cracs que adopten les modes ja passades, i quan en los al¬
tres llocs ja van per terra. — Altres consideracions te faria,
però m'estan esperant, i no puc seguir. Espero donaràs no¬
tícia de la present al senyor Sacases i altres companys de la
colla, donant-los al mateix temps afectuoses memòries. Per¬
doneu tots plegats, si em fico amb les vostres coses, i ho ha¬
veu de prendre com mostra d’afecte i naturalitat de caràc¬
ter. — Expressions als de casa teva i disposa de ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Escrita ahir la present, avui, abans de tirar-la al correu,
lo Pare ha rebut la teva.

181. A Pere Bolet i Artigas.

Barcelona, 26 de maig de 1893.

Estimat Pere: no veig motiu, si tens ganes d’anar a Reus,
de contrariar-les. Lo que sí crec deus fer, com jove, és se¬
guir aquell consell de la Sagrada Escriptura que diu que val

EPISTOLARI

251

més escoltar que no pas parlar. — Per lo demés, segueix la
corrent més directa, que em sembla que personificarà, per
la importància del seu càrrec, ei Sr. Permanyer. — Desitjo
que l’expedició te vaja bé, i que tornis a casa amb alegria,
per a donar-te de nou al treball i al compliment dels mo¬
destos devers domèstics, profitós a l'home per a aquest món
i per l'altre. — Memòries als teus pares i germanes, i ja saps
que t’és sempre afm. amic i s. s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

182. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 de juny de 1893.

Estimat amic: ara que ja he pogut donar una llegida a
La Musa latina en Montserrat, l t’escric per a donar-te l’en¬
horabona d’aquesta publicació. És un goig veure en lo vell
Montserrat, en temps en què ja havia passat lo esplendor de
l'orde dels monjos, com la bella literatura i la tradició clàs¬
sica, renovada pel renaixement, floreixen en lo venerable
monestir. Al costat de la glòria religiosa li va bé la glòria li¬
terària. — La Verge te pagarà lo servei fet a la sua santa
casa.

Memòries al teu pare i disposa de ton amic in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Jaume Collell publicà el 1893 a Barcelona l’obra La Musa latina en Mont¬
serrat. Antologia de poetas latinos de los siglos XVI y XVII.

252

JOSEP TORRAS I BAGES

183. A Pere Bolet i Artigas.

Barcelona, 13 de juliol de 1893.

Estimat Pere: he donat una llegida a l’escrit que m'en¬
viares, i que amb la present te retorno, havent procurat que
sens dilació lo pugues altra volta tenir. — Convé que el re¬
passis amb diligència, puix hi ha moltes construccions de¬
fectuoses, paraules no catalanes i repeticions de conceptes.
Algunes les he notades en llapis, mes no totes. Jo també, en
lloc teu, trauria certes reflexions i filosofies innecessàries i
que destorben la naturalitat de la corrent de l'ordre d'idees
pràctiques que han de fer la substància de l'escrit. La con¬
cisió, mentre no impedesca la claretat, dóna noblesa i valor
al dictat. — En quant a l’ortografia, no cal parlar-te'n, puix
vosaltres, per sistema, seguiu, no la que ensenya la tradició
literària, sinó la que usen les dones del Born i de la Boque-
ria. — Tot amb tot, me sembla que pots tenir esperances. —
Memòries als de casa teva, i als de la colla, i ja saps que
pots disposar de ton afm. s. s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

184. A Jacint Verdaguer.

Barcelona, 20 de juliol de 1893.
Rnt. D. Jacinto Verdaguer.

Estimat amic: pensava poder-lo veure i tenir ocasió de
conversar amb V. amb motiu del casament del Narcís, però
la seua estada ha sigut tan curta que no ha donat lloc a res.
Penso que el Joanet del carrer de la Canuda li entregaria lo

EPISTOLARI

253

volum de Goethe que V. tingué la bondat de deixar-me, i
que dit noi s'encarregà de retornar-li.

Jo li dono les gràcies d’haver-me'l deixat. És un poema
que val la pena d’esser llegit fins pels qui no som poetes, ni
conreadors de la bella literatura. A mi me féu fonda impres¬
sió i me donà a conèixer lo poc que val un esperit que sens
rebutjar la revelació de Jesucrist, Fill de Déu, tampoc la rep
amb submissió i acció de gràcies, admetent-la com un re¬
curs filosòfic o estètic, que és com desgraciadament se sol
avui tenir la religió. Per açò no consola ni alegra, ni dóna
repòs a l’esperit; lo supera, però no lo assenta sobre ses na¬
turals bases, puix no edifica sobre lo ferm fonament de la
fe. Quina diferència de l'Alighieri! No obstant, quan consi-
deram la major part de la poesia moderna materialista, atea
i sens cap ideal, lo mateix Goethe sembla un hèroe.

Vostè per ací dalt no es donga massa a la poesia i a la
mística; convé que terrege un poc com les perdius. Lo exer¬
cici corporal i l’espectacle de la naturalesa, que ara té tan
avinents, fortifiquen cos i ànima.

Donga moltes memòries a mossèn Jaume, amb qui pen¬
so que farà bones passejades i tindrà llargues enraonades.

I saludant respectuosament a l'Exc. Sr. Bisbe, s'encoma¬
na a les oracions de V. s.a.s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

185. A Jaume Collell.

Barcelona, 24 de juliol de 1893.

Estimat Jaume: desitjo que el teu Sant Patró t’obtinga
de Déu totes les benediccions temporals i eternes, i aques¬
tes més que les primeres; puix així que un va fent anys, veu

254

JOSEP TORRAS I BAGES

més clarament que tot lo del món és com un vapor que es
desfà.

Cada dia envejo més als Sants, qui tingueren la vera sa¬
viesa de donar a cada cosa son valor. És molt humiliant lo
que ens passa de conèixer que som víctimes de la il·lusió;
continuant, emperò, amb les mateixes il·lusions d’abans. Co¬
neixem l'ideal, és a dir lo fi de nostra existència, i no sabem
descansar en ell, fins los qui havem tingut la sort de tenir
a Jesucrist per mestre.

L'altre dia escrigui a Mossèn Cinto. Volia veure'l a Bar¬
celona; però se’n tornà tan de pressa que no em fou possi¬
ble. Digues-li, per si no hagués rebut la carta, que vaig en-
tregar al Joanet lo volum de Goigs que ell m'havia deixat.

Un d’aquests dies acabaran d’estampar l'opúscol que em
premiaren en els Jocs Florals, i del que, aprofitant la im¬
pressió del volum de la festa, me n'he fet fer una petita ti¬
rada pels amics. Anem sembrant la bona llavor que Déu, si
convé, li donarà increment.

Moltes memòries al teu pare, i que per molts anys te
puga acompanyar en la festa, que et desitja felicíssima ton
amic in Corde Jesu i S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

186. A Jaume Collell.

Vilafranca, 8 d'octubre de 1893.

Estimat amic: moltes mercès per haver-me enviat lo lli¬
bre d'en Quadrado, tan estimable com a memòria del dig¬
nament famós escriptor mallorquí.

Jo he remès ja al Museu Balaguer lo volum que equivo¬
cadament m’havien duit. Feia dies esperava que anés a Vi-

EPISTOLARI

255

lanova una persona de confiança per a donar-l'hi, i a la fi
veient que la cosa se retardava massa, lo he enviat pel cor¬
reu.

Aquí em tens donant exercicis a les monges carmelites,
és a dir, sens poder eixir-me de la vereda en què em ficaren
des de la primera joventut d’eclesiàstic. Jo trobava pesat
exercir lo ministeri sacerdotal en les dones, de natural lleu¬
ger i d’intel·ligència més curta generalment parlant que no
pas los hòmens, i vet aquí que ànimes de dones són les que
m’han tocat en sort per a portar-les a la santificació. Açò no
vols, açò menjaràs, sol ésser lo procedir de la Providència;
i en l’acceptació de lo que ens contraria se sol trobar lo equi¬
libri i la pau del nostre esperit. Ademés, ja no sols per dever
de cristià, sinó que també per demostració experimental,
havem d’acceptar la mortificació que porten les menuderies
de les dones, per la raó de que som en un temps en què gai¬
rebé no hi ha hòmens; puix comptats són los qui saben viu¬
re sens arrossegar-se per la terra i alimentar-se de món, de
qual menjar, desgraciadament, solem estar més afamats que
no pas de Déu.

La situació d'esperit de l’home que dóna exercicis t’ex¬
plicarà d’a on surten les anteriors filosofies.

Dóna memòries a Mossèn Cinto i als demés amics d'ací
dalt i disposa de ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

187. A Jacint Verdaguer.

Barcelona, 25 de novembre de 1893.
Rnt. D. Jacinto Verdaguer.

Mon car amic: encara que em sembla que ja li vaig dir

256

JOSEP TORRAS I BAGES

lo dia en què V. me llegí lo Nazareth, ara, després d'haver

tuts de l'adorable Infant, Vostè recordarà que, segons lo Sa¬
grat Evangeli lo miracle de Canà fou initium signorumJesu,
f per lo tant íos suposats miracles anteriors, no sols no son
praeter Evangelium, sinó contra; ademés, la mateixa existèn¬
cia dels Evangelis apòcrifs exigeix unamajorcautela^-Su;

poso haurà vist al Rnd. Alfonso Amaud. - Ja sap que sem
pre li és afectuós amic S. S.

Tnrrqq i Ríl^eS. PVTe.

188. A Narcís Verdaguer i Callis.

(sense data). (1893). 1

Estimat Narcís: moltes mercès per la seua invitació. Faré
un memento per Vostè i la núvia en la missa‘
manant a Déu que els beneesca en lo nou estat. Precisament
vegi, fa pocs mesos, a la seua Francisca P er P ri ^ ra l U ^
vegada en una reunió de senyores pjadoses i aço me fa creu

re que ella també ho és. , , nnstra divi-

L’amor de Déu i l’amor de patna, que es la nostra diví

sa, los revestirà de virtut i de felicitat.

T^rr-nc: i Racres. Pvre.

EPISTOLARI

257

1. Narcís Verdaguer i Callis i Francesca Bonnemaison i Farriols es casaren
el 1893.

189. A Narcís Verdaguer i Callis.

(sense data) (1893 P). 1

Amic Narcís: acabo de rebre la seua carta en la que em
recorda lo de l’articlet de l’Ilm. Grau (q.a.c.s); però sens dub¬
te v. s’oblida de que em prometé enviar-me los diaris que
daven notícies biogràfiques del difunt Prelat. Com aquests
diaris no han vingut i ademés en lo primer número que sor¬
tí de La Veu, després de la nostra conversa, hi havia una bas¬
tant llarga relació de les fetes del Bisbe d'Astorga, estava en
la idea de que es prescindia de son primer pensament, i jo
ja no em recordava de tal cosa. I a la veritat ara ja em sem¬
bla una mica massa passada. D'altra banda tota aquesta set¬
mana he de donar exercicis a les monges carmelites d’aquest
convent i en la vinenta he d’anar algun dia a Barcelona i
per lo tant ara me vindria molt malament de fer, lo que en
temps oportú, si hagués tingut los datos, hauria fet sens di¬
ficultat.

No crega que m'oblide de «La Veu», al revés sento que
mon natural i mes habituds especialíssimes, que em fan tot
lo contrari d’un periodista, no em permeten ajudar-la com
ella se mereix. Moltes memòries a la seua apreciable famí¬
lia i ja sap que li és amic i s.s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Torras i Bages es refereix en aquesta carta a Joan Baptista Grau i Valles-
pinós (Reus 1832 — Tàbara, Lleó 1893), bisbe d'Astorga des del 1886. La carta
deu pertànyer a l’any de la mort de Grau.

258

JOSEP TORRAS I BAGES

190. A Jacint Verdaguer.

Barcelona, 10 de gener de 1894.

Estimat amic: He rebut la seva carta de pèsam per la mort
del meu Pare, i li quedo agraït per ses oracions i consols. Era
el darrer que em quedava de casa, i per lo tant 1 amargura
és major, i encara que sovint m imaginava el cas, la realitat
sempre és nova. Morí amb molta enteresa, contestava les de-
precacions de la recomanació de l'ànima, i potser no tardà
una hora en morir, que resà encara amb nosaltres el Sant Ro¬
sari, que havia dit el dia d’enllitar-se, retardant amb aquest
objecte, a pesar de trobar-se molt malament, lo ficar-se al llit.
Per a mi ha estat una altra prova de l’eficàcia espiritual del
Rosari de Maria. — Encomani'm a Déu també a mi, que
m'haig de trobar amb dificultats i obstacles, més grossos per
mi, que tinc principalment la inclinació a la vida especulati¬
va. — Ja li volia jo escriure per a donar-li gràcies per l’exem¬
plar de la Fugida a Egipte que m’envià. No m ha fet cap ex¬
torsió per la censura de dit llibre i del Roser de tot l any. Són
llibres que consolen l’esperit, i dec dir-li que a mon parer
aquests dos llibres manifesten un sentit intern i místic supe¬
rior als anteriors. La mina d’on ve l’aigua és més fonda. —
Sempre amic i germà de V. in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

191. A Francesc Sostres.

Barcelona, 3 de febrer de 1894.

Sr. Dn. Francisco Sostres.

Mi querido amigo: agradezco tu carta de pésame y los
sentimientos que en ella manifestàis tu, y tu esposa Maria.

EPISTOLARI

259

Harto os conozco a ambos para estar convencido de que to-
màbais parte en la aflicción, que no puede menos de causar
la muerte del Padre. Era el único lazo que me unia a la tie-
rra, en el orden natural; Dios quiera que sepa ahora vivir
para la eternidad.

Con afectuosos recuerdos a Maria se te repite carinoso
amigo.

José Torras y Bages, Pbro.

192. A Pere Bolet.

Barcelona, 12 de febrer de 1894.

Estimat Pere: los nous horitzons i el nou món que et sem¬
bla que ja comences a descobrir és clar que et plauran; però
d’açò no n’hi (ha) 1 prou. És necessària la conquista d’aquest
nou món, la qual no s’obté tan fàcilment i requereix fati¬
gues i treballs i rebre potser fins ferides. Al diví Capità el na¬
fraren. Sant Ignasi ja t'ensenyarà la tàctica militar per a
guanyar lo regne de Cristo, i potser mentres jo t’escric tu ja
medites les dues banderes. Per a no tornar enrera, és neces¬
sari imitar a un d’aquells conquistadors del nou Continent,
cremar les naus, i també St. Ignasi d'això n’és mestre. Per
a anar segur fes-te lo darrer de la companyia; encara no ar¬
ribes a soldat, ni a trompet, lo darrer dels darrers.

Potser és ridícul que jo et sermonege estant a la casa a on
estàs; però la teva imperfecció present potser faran que la
meua paraula tinga alguna eficàcia per lo afecte natural que
als dos nos lliga; perquè em penso que no ets encara l’home
nou, sinó l'home vell que no s’ha revestit de lo sobrenatural.

T'agraesc les oracions; ja fa molt temps que jo cada dia
me recordo de tu en lo Sant Sacrifici; de des que et comença-

260

JOSEP TORRAS I BAGES

res a decantar cap allà a on has caigut, per a ressuscitar a
una vida nova. Jo ara necessito molt l’auxili de Déu.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages Pvre.
Memòries de tots los de casa.

1. Omès en l'original.

193. A Antoni Bolet.

Barcelona, 16 de març de 1894.

Estimat Anton: un dia d’aquests vindrà lo masover de
Les Cabanyes a portar-te l'import d’un vi que havem venut.
Espero faràs lo favor de guardar la quantitat, puix s'acosta
l'hora de pagar contribucions i sulfat i sofre, i així no hi hau¬
rà necessitat de trasladar lo diner d’una part a l'altra. — Lo
teu fill Pepet estigué a casa abans d’ahir, està amb bona sa¬
lut, i me digué teníeu bones notícies del Pere, de lo qual m’a¬
legro. — Memòries a la Toneta i a les noies, i ja saps que
pots disposar de ton cosí i s. s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

194. A Antoni Bolet.

Barcelona, 20 d'abril de 1894.

Estimat Anton: he rebut la teva molt apreciada del 18

EPISTOLARI

261

corrent, i m’alegro de la vostra bona salut (a Déu gràcies).
— Te participo que he nombrat procurador per a cuidar de
mon patrimoni lo jove Pere Santacana, de La Granada, que
em digué que era conegut teu. Necessitava jo descarregar-
me d’aquestes atencions, puix lo sacerdoci i les lletres ja
m’ocupen prou. Ara jo te dono les gràcies per los encàrrecs
que m’has fet, i a l’objecte de no mortificar-te sens necessi¬
tat, escriuré, quan tinga lloc, al Pere Santacana, que passe
a casa teva a recollir la cantitat que tens, a fi de que faça
alguns pagos. No obstant, espero de la teva bondat te retin¬
dràs cinc duros per l'objecte que et vaig a dir. — L'home de
la Roseta de (Fumet) de Sant Cugat, després de fer los ge¬
gants per davant de casa, me va venir a trobar un dia de
bon matí a l'anar a dir missa, demanant-me per la Roseta,
que diu que està impossibilitada. Com tinc entès que en ell
no s'hi pot tenir massa confiança, li vaig dir que ja li faria
donar alguna cosa a la dita Roseta; i així escriuré a la mare
d'una de les minyones, que és de Sant Cugat, per a que vin-
ga a casa teva a cercar cinc duros, i los entregui a la pobra
malalta. — Moltes memòries a tota la teva família, i dispo¬
sa de ton cosí i s. s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

195. A Antoni Bolet.

Barcelona, 27 d’abril de 1894.

Estimat Anton: t'escric quatre ratlles sols per a dir-te que
ahir vàreig rebre els 188 duros per mans del Pere Santaca¬
na, i la carta teva en què em participaves l’entrega. — Tam¬
bé ahir vaig veure lo teu fill Pepet, que està sens novetat. —

262

JOSEP TORRAS I BAGES

Memòries a tots los de casa teva, i disposa de ton cosí i s. s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

196. A Jaume Collell.

Barcelona, 8 de maig de 1894.

Estimat amic: amb gran plaer trobí ahir a casa, me di¬
gueren que tu mateix lo havies duit, lo bonic volum de les
teues poesies, de què em parlares, i del qual és tant d’ala¬
bar lo primor tipogràfic, com la frescor i vida de les com¬
posicions. I veig pel pròleg que la vena, poètica com abans,
o evolucionada, no porta camí d'estroncar-se. En tu la ima¬
ginació és la força essencial, i per lo tant perdurable.

Jo t'agraesc l’obsequi i et desitjo molts anys de vida per
a fer tan bones obres.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

197. A Antoni Bolet.

Barcelona, 27 de juny de 1894.

Estimat Anton: lo teu fill Pepet, en carta de 23 dels cor¬
rents, m’explica la vostra traslació a la casa vostra de la Tor¬
re, i lo mal estat en què trobàreu totes les coses. Per dificul¬
tats que tinga la casa i desagradosa que sia, me sembla que
pots donar-te per content, puix així has resolt un conflicte

EPISTOLARI

263

que un dia o altre havia de venir, que hauria sigut més do¬
lorós que hagués vingut a la mort de la Tia; i que ara a lo
menos t’has carregat de raó davant de tothom. Tingueu pa¬
ciència amb la Marieta, que si és possible que aguante en
companyia vostra, hi guanyareu econòmicament i fins amb
lo bon exemple que donareu al món. — M’alegro de les bo¬
nes notícies que teniu del Pere, puix són satisfactòries, i fan
esperar una santa perseverància en sos propòsits religiosos.
Memòries quan li escriureu. — Saluda també a la Toneta,
al Pepet i a les noies, i tu disposa de ton cosí i amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

M’alegraria que la Tia seguís bé en son estat.

198. A Carme Montsorí. 1

Vilafranca, 15 de juliol de 1894.

Josep Torras i Bages, Pvre., saluda afectuosament i de¬
sitja un bon dia de la seva Patrona a Donya Carme. Dema¬
na a Déu li donga augments d’alegria i gràcia, en compa¬
nyia de la senyora Abadessa i demés monges. També supli¬
ca a Donya Carme se servesca trametre a Donya Remei son
pèsam per la mort de la bondadosa i jove esposa de son ger¬
mà Anton, que havia vist en lo periòdic, i després li fou co¬
municada pel Dr. Ballester. Que Déu la tinga al cel, i ens hi
porte a tots nosaltres quan hora sia. 2

1. Priora del Monestir del Valldonzella.

2. «La carta anterior (15 juliol 1894) i les demés dirigides al monestir de Vall-

264

JOSEP TORRAS I BAGES

donzella que per torn figuren en TEspistolari, foren remeses per la Molt Reve¬
renda D a Maria de l'Esperança Roca, Abadessa del dit Mon *^'^
lletra datada d’11 d'abril de 1916, que, transcrita fragmemtariameuU dm ^
<<Muv litre Sr. D. José Dachs, Pbro. Ecónomo de la Mitra. — Vich. En Cnsto
apreciado Sr. Canónigo: Vacilaba si mandar por el conreo o bien esperar alguna
ocasión para hacer llegar a sus manos la copia de las cartas de nuestro molvi-
dable Sr P Obispo (q. d. g. g.); me decido al fin mandarselo por correo en rollo
separado. - Como dije a V. I. sólo tenemos las que nos esc.ribioí^espués
de los por demàs memorables sucesos del mes de Julio de 1909. Las de techa
antedo P r que eran muchas, fueron pasto de las llamas, y ““ f

archivo incendiado. Si bien mando algunas con fecha anterior al 1909, ding
das a la Sra- Priora D* Carmen Montsorí (q. e. p d.), es W *
entre los papeles de su celda. D' Carmen apreciaba muy mucho al Dr. Torras,
siendo correspondida cual merecían sus muchos anos talento * v ^tud. Se le-
vantó a las tres de la madrugada hasta muy a las ultimas y se ve que tema
pena de no levantarse a la hora que se levantaba la Comumdad. - Tambie
copia de una carta a una religiosa enferma que aun vive. “ Dejo a su rec ono
cida prudència el publicarlas o no publicarlas. Si VI. creequehana una tnen
para edificación, no tengo inconvemente formen parte del Epistol^m M s
tard en 1923 el mateix Monestir ha remes als ordenadors de 1 Epistolari vint
i-set cartes autògrafes del doctor Tonras, amb les quals han pogut compulsar-se les
còpies trameses primerament, i ha augmentat el nombre de cartes dmgid^ ja a
Comunitat, ja a religioses particulars de Valldonzella» (Nota de Fortià Sol ).

199. A Pere Bolet.

Barcelona, 31 de juliol de 1894.

Estimat Pere: no vull deixar passar lo dia de Sant Ignasi
sense escriure't quatre ratlles, que faig ja al vespre tornant
de visitar la Iglésia de la Companyia. Pocs dies me descuido
de pensar en tu en los mementos de la missa, però avui li de¬
mano d’un modo particular al Sant Patriarca de 1 institut a
què Déu t’ha cridat que et donga perseverància en ta voca¬
ció i la plenitud de l’esperit religiós. No vulgues fer les co¬
ses a mitges, i sies religiós de debò.

A casa teua me penso que no tenen novedat.

Encomana'm a Déu; i ja saps que més ara que abans t es¬
tima ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

265

200. A Antoni Estalella. 3

Vilafranca, 10 d'agost

Estimat amic: Lo Dr. Garriga me sembla que està bas¬
tant serè i el tinc per resolt; la gent me sembla que anirà
entrant en reflexió i se convenceran de que el héroe por fuer-
za és una creació dramàtica i no una realitat. Això és sols
una primera i molt superficial impressió. Tal volta el ma¬
teix Garriga, sitiat per una quatreta de gent d’església, s’exa¬
gerava la cosa. En fi, corrent l’aigua s’aclareix, i així és de
creure que passarà en aquest assumpto. — Sobre aquell as-
sumpto d’en Celestí Ribera he sabut aquí notícies verídi¬
ques, puix un senyor que tu coneixes i que ha estat per
aquest Penedès, digué a un amic que acabava de tenir carta
de Madrid, en la qual li deien que el Consell de Ministres ha¬
via resolt deixar la resolució de l’assumpto al Ministre de
Gràcia i Justícia, qual opinió, digué, en sentit afirmatiu, és
coneguda. Com la cosa té importància, no he volgut deixar
d’explicar-t'ho, a fi de que faces lo que pugues, per a que no
hi prenga mal cap dels nostres amics. — Ja saps que sem¬
pre t'és amic afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Bisbe electe de Terol.

201. A Jaume Collell.

Barcelona, setembre de 1894.

Estimat amic: avui he demanat al Sr. Rector de la Con¬
cepció la fulla històrica i estadística d'aquesta parròquia

266

JOSEP TORRAS I BAGES

que tu desitjaves tenir, i me l’ha donada. Ja te l’enviaria
amb la present, però com no sé ben bé la teua direcció, temo
que no es perdés i així la guardo fins que tu la reculles, o
me digues a on vols que te l’envie.

Desitjo que les ensofrades vagen bé, i tornes ben restau¬
rat de forces. Prop de la Mare de Déu de Montserrat sempre
s'hi està bé. Feliç aquell que sap viure de la dolça pietat ma¬
riana.

Jo, aprofitant un dia sens quefers, vaig anar a Vic a veu¬
re lo Museu. Sols tinguí la contra de trobar-vos fora lo Bis¬
be i tu; però no em dolen aquelles quantes hores passades
entre les relíquies de la vellura, que exhalen en sa major
part lo bon olor de la nostra terra. Jo no só artista, ni só ar¬
queòleg; però la meua ànima sent les emocions de la belle¬
sa i de l’antiguitat, i se'm passarien hores en la contempla¬
ció dels objectes que la representen; me desperten l’esperit
i la intel·ligència se m’activa més que no pas rumiant los
principis de la filosofia.

L’art, les antiguitats, la filosofia, són los darrers amors
humans: fins quan un fa el propòsit de trencar tots los llaços
terrenals, aquells subsisteixen en lo esperit, perquè se divi-
nisen i se converteixen en una espècie de simulacres als
quals sens idolatria se’ls pot donar culte.

Però perdona’m aquestes xerramequeries i cavil·lacions
de solitari, i encomana'm a Déu que molt ho necessita ton
afm. amic.

Josep Torras i Bages, Pvre.

202. Notes del Dietari particular.

1895 (?) , 22 maig.

Escribo a Calaf entreguen de mis fondos 50 pts. al Rec-

EPISTOLARI

267

tor de Montmell para veinte y cinco misas a mi intención.

Recibo carta de Santacana en que me dice ha entregado
80 duros a Mn. Albert y 10 a Mn. Jordi también para misas.

Me dice también ha pedido 400 duros a (.) a cuenta del

vino vendido que no acaban de sacar».

(Nota transcrita del Dietari particular)

203. Nota del Dietari particular.

1894. 19 octubre.

Carta del abogado Fàbregues, pidiendo si Bolet debe pa¬
gar un censal en que el que ha de percibirlo no prueba que
Antonio no es el sucesor del que la tomó. Contesta que si mo-
ralmente consta, no hay necesidad de hacer producir instru-
mentos legales.

(Nota transcrita del Dietari particular).

204. A Jaume Collell.

Barcelona, 28 d’octubre de 1894.

Estimat amic: Déu nos porta, per lo que ateny a la famí¬
lia, per camins molt semblants a tu i a mi. Les morts dels
nostres pares i dels nostres germans han gairebé coincidit,
i ara nos trobam sols amb Déu que nos ha criat, amb Jesu-
crist que ens ha redimit, amb la Verge Maria i Sant Josep
nostres pares en l'ordre de la vida piadosa.

Però desgraciadament, a mi me passa que un cop eixa-

268

JOSEP TORRAS I BAGES

lat per tots cantons per la podadora de la mort, en lloc de
brostar amb més força en la vida espiritual, a pesar de sen¬
tir lo nihilisme mundà, no sé trobar les conjuntures per a
unirme amb Déu, a on sols la criatura troba la perfecció i
lo descans. No ens cansem d’esperar i preguem per a que
Déu nos face sants.

Demà, si Déu vol, oferiré la Missa pel teu pare (q. a. c.
s.) i per a que tu tingues aquell consol i aquella pau pròpies
dels fills de Déu; dóna lo pèsam a la teua bona marastra, i
recorda’t tu també de mi en les tues oracions.

Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

205. A Marian N. N.

Barcelona, 17 de desembre de 1894.

Estimat Marianet: corresponent a la invitació de Vostès,
los envio una Dècima 1 per Nadal, per si els convé per als
seus subscriptors. Si la volen publicar per aquestes festes,
li recomano que es mirin bé les proves, puix la lletra esca¬
brosa fa que els caixistes ensopeguin. Lo escrit ja ve a poca
diferència amb l'ortogràfia que Vostès usen, i fins encara la
poden modificar, si els convé. — Memòries a tots els com¬
panys, en particular al senyor Sacases, i ja sap prou que
sempre desitja complaure’ls son amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. «Al·ludeix a l'article titulat "Per Nadal cada ovella a son corral”, que li
ha estat demanat per a publicar-lo a “Les Quatre Barres » (Nota de Fortià Solà).

EPISTOLARI

269

206. A Pere Bolet. 1

Barcelona, 29 de desembre de 1894.

Estimat Peret: amb molt gust llegí la carta que m'escri-
gueres contant-me la teua peregrinació o capta. Déu te pa¬
garà aquella obra que feres per amor seua com paga
sempre excel·lentment tota generositat dirigida a la seua
glòria.

Precisament t'escric avui perquè estam en vigílies de la
Circumcisió festa principal en la Compayia de Jesús i qual
celebració de segur que t'omplirà de goig espiritual i te farà
comprendre encara millor la naturalesa de la vocació que
Déu t'ha donat i lo camí que has de seguir per a complir-la
dignament.

Però tornant a la capta jo me n'alegrí molt, i me féu una
satisfacció major lo imaginar-te amb la sotana polsosa i en¬
fangada i amb les alforges al coll, que no pas que et veges
revestit de la púrpura cardenalícia. Per a enriquir-nos espi¬
ritualment és necessària la pobresa i la humilitat, i jo algun
cop m'espanto al llegir aquella sentència, que d'altra banda
trobo evident, de que difícilment los rics entraran en lo reg¬
ne del cel.

En fi, feliç tu si perseveres en lo camí començat i en la
imitació dels sants que t’han precedit en aquest mateix
camí, i recorda’t d’encomanar a Déu als qui vivim en la tem¬
pestat del món en perill de naufragar; però recorda’t que en
lo teu estat és molt possible que hages d'anar al combat del
món i per lo tant aprofita lo temps per a blindar-te per a
quan hages d'anar a la guerra.

Agraesc molt als Pares Superiors la invitació que per
medi de tu me fan de visitar aquest no viciat i és possible
que lo acepte alguna dia amb la seguretat de que lo meu es¬
perit hi guanyarà amb lo espectacle de virtut i de l'aroma
de santedat que sempre solen exhalar aquests asceteris a on

270

JOSEP TORRAS I BAGES

se cria lo jovent religiós. - Los de casa teua no crec que ha-
gen novetat. — Saludant als Pares superiors se despedeix de
tu ton afm. que ja saps que amb lo bon Jesús t estima

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Germà coadjutor de la Companyia de Jesús.

207. A Josep Bolet i Artigas. 1

Barcelona, 18 de febrer de 1895.

Estimat Pepet: acabo de rebre la teva carta, en la que
em participes la mort de la Tia (q. a. c. s.) El molt temps
que ja era més de l'altre món que d’aquest no impedeix que
un senti la mort d’aquells qui estima. Celebraré algunes mis¬
ses, començant demà, per la seva ànima i desitjo que Deu
vos doni a tots lo consol, i la pau. Encara ha sigut providen¬
cial que tu t'hages trobat a casa teva. — Moltes memòries
als teus pares i germanes, i disposa de ton afm. s. s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. A Sant Martí Sarroca.

208. Censura d’un llibre indeterminat.

M.I.S. , . . .

El Sumo Pontífice León XIII, en sus admirables ensenan-

EPISTOLARI

271

zas sobre Derecho político y social, ha derramado torrentes
de luz que han desvanecido las tinieblas que dominaban en
el mundo, merced a los sofismas, preocupaciones y utopías
que se habían apoderado de la mayor parte de los espíritus,
màxime de los cultivados bajo la influencia nociva de los
modernos sistemas, elaborados sin tener en cuenta para
nada la revelación cristiana; antes al contrario, a efecto de
un sincero odio a la misma, informados de una tendencia ad¬
versa hacia la constitución social que al calor de la influen¬
cia cristiana se había desarrollado en todas las naciones ci-
vilizadas, el inspirado Pontífice haciéndose cargo del esta-
do de los espíritus, de las exigencias de la època, de las mis-
mas flaquezas de que adolece el pueblo moderno, con divi¬
na maestría ha sabido indicar la manera como éste debía en-
lazarse con la Verdad perdurable, que rige en matèria polí¬
tica y social y obliga a todos los hombres. De aquí una ma¬
yor actividad en los publicistas católicos para acomodar sus
doctrinas y su propaganda a los moldes que el Romano Pon¬
tífice ha indicado como los màs idóneos para alcanzar el
bien espiritual y temporal de los ciudadanos. Sin duda la
obra, que V.S. ha sometido a mi censura, responde a dicho
nobilísimo impulso, pues en ella el Autor haciéndose supe¬
rior a toda afición política, respetando todos los ideales no¬
bles y sensatos, aspira a la unión de todos los católicos para
alcanzar màs fàcilmente la salvación de la sociedad, por tan-
tos lados amenazada de muerte. El esclarecido patricio,
hombre de aquellos que dedican la vida a hacer el bien en
la comarca donde les ha tocado ser lo que Le Play muy jus-
tamente llamaba autoridades sociales, al escribir este libro
no ha pretendido hacer un trabajo de índole científica, sino
un escrito de propaganda popular, desvanecer de las men¬
tes de los ciudadanos los múltiples sofismas que el artificio
político moderno ha acumulado en nuestra atmosfera mo¬
ral, y cual denodado paladín, luchar para restablecer la Ver¬
dad en las relaciones políticas y sociales. No es, pues, una
lucubración filosòfica en la cual llame a juicio los diversos

272

JOSEP TORRAS I BAGES

sistemas para aquilatar lo aprovechable que cada uno de
ellos tenga; acude a los resultados, estudia los frutos produ-
cidos, y, cual pintor, exhibe la imàgen del llagado pueblo y
con colores vivísimos, sin duda para herir mas eficazmente
la imaginación popular, le saca al balcón de la publicidad
y viene a exclamar: ahí le tenéis al pueblo tal cual le ha pues-
to el liberalismo.

Una fe sincera, un celo ardiente del bien de la patria, un
conocimiento exacto de los males que la afligen, adornan es¬
tàs pàginas en las cuales a mi parecer no hay nada que se
oponga a los dogmas y prescripciones de Nuestra Santa Ma-
dre la Iglesia.

Barcelona, 21 de febrero de 1895.
José Torras y Bages, Pbro.

209. A Jacint Verdaguer.

Barcelona, 16 de març de 1895.

Estimat amic: No sé si V. tindrà notícia d’una comissió
nombrada per la Unió Catalanista, a Tobjecte de fomentar
la publicació de fulles i llibres piadosos en llengua catala¬
na. Jo só en ella, en la qual hi ha gent tan piadosa com l’Es¬
tanyol, lo notari Permanyer, lo Josep M a Valls, Rivera, etc.
Després de molt temps, nos havem reunit, i crega que dits
Senyors tenen una activitat verament consoladora en
aquests temps d’universal indiferència. Lo primer pensa.-
ment, perquè és lo de més fàcil i econòmica execució, ha si¬
gut fer fulles amb oracions o lectures piadoses per a ús del
poble. Amb aquest objecte jo li escric en nom propi i també
molt en nom de dits companys, per a que vulla ajudar-nos.

EPISTOLARI

273

^Qui ho pot fer més bé que Vostè, en aquest piadós recés de
la Mare de Déu de la Gleva? Jo crec que, més que fer coses
noves, podrien reproduir-se d’antigues, i li agrairia se ser¬
vís indicar, i fins enviar, si ho té a mà, lo que li semble més
convenient. Alguna cosa nova amb la firma de Vostè aniria
molt bé. Per exemple parlàrem d'una fulla per la festivitat
del Corpus, que es podria estampar amb una certa elegàn¬
cia. Li vindria a V. bé de redactar-la? També parlàrem amb
dits companys de la conveniència de publicar un Devocio-
nari en llengua catalana, i lo nom de V. vingué a la boca de
tothom. Sempre vostè ha sigut a propòsit per això; però ara,
ja que s’ha fet anacoreta, faça’n les obres, escrivint un lli¬
bre amb què els catalans moderns se puguen encomanar a
Déu. Prescindint de que V. té personalment més qualitats
per a un llibre com aquest, s’hi ajunta lo seu nom, la situa¬
ció d'esperit en què V. deu trobar-se, lluny del mareig del
món, i el coneixement que V. té de llibres antics d’aquesta
espècie. — Esperam, doncs, que no ens desairarà. — Cada
dia, estimat Mossèn Cinto, la meva càrrega augmenta; no
perquè ella sia en si molt grossa; però me priva d’una for¬
ma de vida per mi molt agradable, i en la qual és més fàcil
guardar l'equilibri espiritual. — Mire que la Quaresma no
l’aixafe, i en ses oracions recorde’s de son amic i servidor

Josep Torras i Bages, Pvre.

210. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 18 de març de 1895. 1

Exm. e Ilm. Sr. Dr. D. Josep Morgades i Gili.

Estimat senyor Bisbe: demano a Sant Josep, nostre comú
patró, que li obtinga abundància de gràcies i molts anys de

274

JOSEP TORRAS I BAGES

tranquil·la i santa vida per a continuar treballant en la vi¬
nya del Senyor, i així acumular mèrits per a l’eternitat. Per¬
què no és V. d’aquelles que amaguen lo talent sens fer-lo gua¬
nyar; la seua darrera Pastoral mostra l'home a qui res s’es¬
capa, i està al corrent de tots los incidents que ocorren en
la batalla humana, i veu amb claretat los esculls en que fà¬
cilment pot naufragar l’home modern. Rebi a son temps un
exemplar de dita Lletra, i darrerament los llibrets amb los
passatges de les Santes Escriptures, excel·lent recordatori
pastoral de la Quaresma de 1895. Per tot li dono les més ex¬
pressives gràcies i li quedo agraït.

I ara, a pesar de que sembla que en cartes de bones fes¬
tes no s’ha de parlar d’altra cosa, li vull participar una obra
que sens dubte li plaurà i que de dret li toca saber-ne qual¬
que cosa, encara que en si sia humil i petita. No sé si es re¬
cordarà que fou nombrada una comissió, en la qual m’hi po¬
saren també a mi, a l’objecte de que publicàs i propagàs lec¬
tures piadoses en llengua catalana. Jo em creia que això no
era res, però després de molt temps manifestant alguns
d’ells ganes de que els convocàs ho he fet, i los he vist amb
una resolució i activitat que m’han deixat agradat, sobretot
tractant-se d’hòmens que tots tenen feina de sobres. Entre
ells hi ha l’Estanyol, lo notari Permanyer, lo mestre d’obres
Rivera, lo banquer Valls i Vicens. Ja han fet una campanya
per les Parròquies de la ciutat a fi de que fos adoptat lo Mes
de Sant Josep en llengua catalana, i ha donat son resultat.

Com V. comprendrà lo més fàcil de realisar econòmica i
literàriament parlant és la publicació de fulles per a repar¬
tir gratis en certes funcions d’Iglésia o per los individus que
es dediquen a obres de misericòrdia i de propaganda. Si a
V. li vingués a la memòria alguna oració, consideració &
oportuna li estimaria que me la fes remetre; així com tam¬
bé lo consell o advertència que sa pràctica i experiència en
tractar espiritualment amb lo poble li sugeresquen per la
bona direcció d’aquesta obra, que no dubto li serà simpàti¬
ca per ésser cristiana i patriòtica juntament. Mon pensa-

276

JOSEP TORRAS I BAGES

aprovechable en escritos de autores como el que hablamos.

He encomendado a Dios el alma de su tío Felipe, hom-
bre que como Àlvarez tenia la fe y el digno amor de las co-
sas respetables que ahora por desgracia van faltando. Que
el Senor le tenga en su santa glòria.

Desea para V. y toda su amable familia que las próximas
solemnidades de la Pascua de Jesucristo sean días de devo-
ción y consuelo interno su afmo. a.ys.q.b.s.m.

José Torras y Bages, Pbro.

1. Advocat, de Vilafranca del Penedès.

212. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 22 de maig de 1895.

Exmo. e Ilmo. Sr. Dr. Dn. José Morgades y Gili.

Mi querido Senor Obispo: he recibido, con sobre de V.,
el boletín en que se relaciona y razona la restauración epis¬
copal de Solsona.

Verdaderamente la Iglesia es la única restauradora, la
sola que tiene el poder de renovar el mundo por viejo que
sea, de hacer revivir las cosas que ya parecían muertas y en-
terradas. Entre el clero aún son muchos los que sienten
amor por lo pasado, pero son pocos los que tienen la intui-
ción de dar condiciones de presente a lo pasado y hacer agra¬
dable a los hombres modernos lo que parecía que no debía
estar conforme a sus gustos.

León XIII es el gran maestro de tal procedimiento; en Ca-
taluna tenemos a V., restaurador regional que calladamen-
te habrà hecho mas para la vida del país que todos los po-
líticos juntos.

EPISTOLARI

277

Le desea toda felicidad y gracia en las próximas fiestas
su a. s. q.b.s.m.

José Torras y Bages, Pbro.

213. A Tomàs Costa. 1

Barcelona, 12 de juliol de 1895.

Exmo. e Ilmo. Sr. Dr. Dn. Tomàs Costa.

Mi querido y respetado Senor Arzobispo: ayer me entre-
gó de parte de V.E.I. cuarenta pesetas, importe del premio
de los Juegos Florales, el joven Francisco Vidal; y hoy he re-
cibido la carta que V.E.I. se ha servido escribirme. Ya sabe,
Senor Arzobispo, que me tiene siempre a sus órdenes en
cuanto pueda servirle.

Le supongo enterado del viaje de Pepita y Paquita Man-
dri a diferentes puntos de Espana y a Lisboa. Han escrito
que les va muy bien el viaje y que estan muy contentas.

Desea a V.E.I. y a los buenos amigos que forman su fa-
milia que pasen con perfecta salud estos calores su afmo.

S.s.q.b.s.p.a.

José Torras y Bages.

1. Arquebisbe de Tarragona.

214. A Jaume Collell.

Barcelona, 24 de juliol de 1895.
Estimat Jaume: ja sé que aquest any no estàs de festes;

278

JOSEP TORRAS I BAGES

però per açò t'escric amb més puntualitat, jo que tot sovint
descuido lo dever social de les felicitacions, per lo antago¬
nisme que tinc amb certes pràctiques exagerades que no són
més que pures fórmules, sens significat real, de la vida ac¬
tual. I los que nos trobam sols en la vida, sembla que certs
records de família, de la que la Providència sapientíssima i
benèfica nos ha desposseït, en aquests dies se renoven i avi¬
ven i la tristesa ocupa lo lloc que en los altres té 1 alegria.

És un consol, no obstant, lo que diu la Sagrada Escrip¬
tura de que la tristesa, moderada s'entén, és principi de la
Sabiduria. La llàstima és, i ara parlo principalment per mi,
que un no sap aprofitar aquesta situació fecundíssima pel
bé en què Déu nos ha posat, i anam vegetant i passant la
vida i nos acostam a l’eternitat sens aprofitar-nos per la nos¬
tra santificació, finalitat de l'existència, general a tothom; i
que no obstant sovint descuidam en aquest temps en què lo
interès per la col·lectivitat, a lo menos de paraula, arriba a
anul·lar a l’interès propi i personal ben entès, que d altra
banda és lo mellor do que podem fer a la societat. tQuin bé
més excel·lent podem dar al proïsme que un bon capellà?

I perdona’m sermons tan fora de lloc i propis únicament
d'un capellà ranci.

Fins penso que a l’agafar la ploma m’han vingut aques¬
tes ratlles un xic melancòliques, perquè se m’ha renovat la
idea de Mossèn Cinto, que com pots pensar, moltes vegades
me preocupa per la situació especial en què s ha posat, en¬
tristint a tots els bons cristians. on va lo nostre amic per
lo camí que ha agafat, en una edat en què la reflexió sol
guiar més a l'home? Jo en mes pobres oracions 1 encomano
a Déu, perquè tals coses, en l’ordre eclesiàstic, se lliguen
molt estretament amb l’eternitat, i molt fàcilment poden
dur a la perdició. ^Quan acabarem de tenir passions? ^Quan
nos sabrem governar per la recta raó adornada de les regles
i principis de la Iglésia? Ja em penso que tu t has preocupat
més que no pas jo d’aquest assumpto; però no he sabut pres¬
cindir de parlar-te’n, per més que em sembla que sobre lo

EPISTOLARI

279

ànimo del nostre amic, fora de Déu, poc s’hi pot influir. Tal
vegada també lo dia del desengany.

Ahir vaig anar a Ripoll a veure Santa Maria, i un bany
d antiguitat, sota d’aquelles voltes, com sovint tu hauràs ex¬
perimentat, sempre fa bé a l'esperit.

Guarda’t de les calors i pensa en tes oracions amb ton
amic i S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

215. A Mercè Vilaclara.

Barcelona, 29 de juliol de 1895.

Merceneta: La seua darrera carta, rebuda avui, m’ha
amargat molt. Me sembla per lo que diu en ella que ama lo
perill, i aquell qui ama lo perill, diu la Sagrada Escriptura,
caurà en ell. Desgraciadament, en los nostres temps natura¬
listes, les coses no les relacionem més que amb lo present,
i la filosofia cristiana nos ensenya a relacionar-les amb l'e¬
ternitat. La satisfacció de certs sentiments naturals en cer¬
tes ocasions convé sacrificar-la i açò, quan se fa per Déu,
dóna per conseqüència l’obtenir aquella suavíssima unció
interna superior a tots los deleites humans. — En fi crega
que no hi ha més amic de debò que Jesucrist, i aquesta amis¬
tat prengui-la de veres i faça’s digna d'ella.

De V.

J. T.

Escriga sovint.

No sé si li encertaré la direcció.

280

JOSEP TORRAS 1 BAGES

216. A Mercè Vilaclara.

Barcelona, 3 d'agost de 1895.

carta de V. lo més aviat possible; i li demana que perdone
sa indiscreció innocenta son afm. servidor

217. A Jacint Verdaguer.

Barcelona, 3 d'agost de 1895.

Estimat"feia djes que desitjava veure^criare-

3SSK·=Kïi« S!J r 5 íS

dpi fonamental que Jesucrist posà a la seva “

ció! això és, l'ordenació jeràrquica en lo govern . la mter

EPISTOLARI

281

venció de la superioritat en l'exercici del ministeri. D’aquí
que el pecat contra la Iglésia sia lo pecat contra l’Esperit
Sant; puix tanca la porta de la gràcia, lo conducto espiri¬
tual que posa en comunicació a l'home amb son Déu. No cre-
ga en altra comunicació que aquesta, clara, solemne, irre¬
vocable, palpable, pública, per a que ningú puga enganyar-
se en un cas de transcendència eterna. Per molt que pregue,
per penitències que face, per hores que passe invocant Déu,
no farà res, curris extra viam; ve-li aquí la possibilitat d'una
oració que allunye de Déu; perquè, essent lo cuito cristià un
cuito racional, deu començar, tenir per base un principi ra¬
cional també, com és la subjecció del nostre judici al judici
de l'autoritat establerta per Jesucrist sobre la terra. — Per
això li demano que en sa situació no es fie de si mateix, vae
soli, i que prenga consell leial d’un eclesiàstic savi i prudent,
procurant V. abans aquella humilitat d'esperit necessària
per a veure clar les coses. Los seglars, per més que ens vul-
guen bé, no tenen los coneixements eclesiàstics necessaris
per a dirigir-nos en les coses de l’ordre espiritual, ni aque¬
lla gràcia de l'ofici amb què Déu afavoreix als seus minis¬
tres encarregats de sostenir en lo món son regne. — Tant
aquí com a Vilafranca me té a les seves ordres, i la meva
casa està a la disposició de V. si V. pensa, com un dia o al¬
tre pensarà en regularitzar la seva situació, reconciliant-se
amb la Iglésia, de qual amor no dubte, puix sens dubte és
un dels sacerdots més estimats. Així com també li diré lo
que V. ja sap que diu l’Escriptura, que qui no estima a Déu,
tampoc pot estimar al pròxim. De consegüent no es fie de
certes ofertes de gent que no estima a Déu. — de V. amic in
J. C.

Josep Torras i Bages, Pvre.

282

JOSEP TORRAS I BAGES

218. A Mercè Vilaclara.

Barcelona, 5 d’agost de 1895.

Merceneta: He rebut les sues cartes, avui la darrera, i li
escric per dir-li que, si Déu vol, dimecres o dijous penso
anar-me'n a Vilafranca. Per consegüent si vol escriure faça-
ho pel correu i millor dirigint la carta a Vilafranca (plaça
de l'oli). No s'estranye si jo no li escric gaire, perquè só un
xic mussol de mena. A la seua amiga Miquela digue-li que
necessita fer l'ull viu, i que es recorde del vigilate et orate i
que pense que més havem de procurar agradar a Déu que
als hòmens. Vaig anar a Ripoll perquè feia vuit anys que no
hi havia estat, i aleshores no sabia res ni de la festa ni de
son projecte.

De V. S. S.

J. T.

219. A Maria Torras.

Vilafranca del Penedès, 15 d’agost de 1895.

Sra. D a Maria Torras, Vda. de Almirall.

Apreciada prima y buena amiga: Aunque con frecuencia
me acuerdo de V., de un modo particular espero acordarine
mariana, en la presencia de Dios, durante el Santo Sacrifi-
cio de la Misa. Las fiestas cristianas unen entre sí las almas
de los que se quieren y las juntan con Dios; son como una
anticipación de aquella eterna fiesta de la glòria en que las
almas de los justos unidas con Dios gozaràn de la inefable
felicidad.

Como le había indicado a V., tenia el proyecto de pasar

EPISTOLARI

283

el día de Nuestra Senora en París; pero me lo ha estorbado
el Senor Obispo de Vic que con mucha instancia me escri-
bió pidiéndome que fuera a predicar en una fiesta solemne
que se celebrarà en el restaurado templo de Santa Maria de
Ripoll, el día 15 de septiembre con motivo de ofrecerse a la
Virgen una corona o àlbum poético que le han dedicado va-
rios poetas catalanes y extranjeros, y como me alegaba ra-
zones poderosas el Senor Obispo, creí de mi deber condes-
cender aunque siempre me viene mal predicar en estas fies-
tas solemnes y màs aún en ésta, a la que me parece es fàcil
asista el Senor Nuncio de Su Santidad que el domingo an¬
terior habrà consagrado en Solsona al que ha de ser Obispo
de aquella Diòcesis.

Consérvese V. buena y en sus piadosas oraciones no se ol-
vide de su primo que en Nuestro Senor Jesucristo la ama y
le es servidor affm 0 .

José Torras y Bages, Pbro.

220. A la Rda. Mare Abadessa del Monestir de Valldon-
zella.

15 d'agost de 1895. 1

Sra. Abadesa: Acabo de rezar los maitines del glorioso
San Bernardo, y después he leído un trozo de sus maravi-
llosos escritos, y ahora me aguijonea el deseo de ponerles a
V.V. cuatro lineas siquiera. A màs que en recuerdo de lo que
fui, en felicitación a una Comunidad religiosa para mí siem¬
pre querida, y en homenaje de simpatia a una orden de con-
templativos en el día de la fiesta de su Padre, gran contem-
plador de las cosas divinas e insigne intérprete de las mis-
teriosas relaciones entre el espíritu del hombre y su Dios y

284

JOSEP TORRAS I BAGES

Senor. Ya saben V.V. la importància que siempre he dado,
en la vida cristiana, a la contemplación divina, y tal vez re¬
cordaran que en mí dominaba siempre la idea de que la de¬
cadència de la vida espiritual provenia de la poca contem¬
plación. En nuestros días domina, aún entre la gen te de Igle-
sia, una actividad nerviosa y febril, y se tiene como mas per-
fecto el que màs se mueve, y sin embargo, Dios es inimita¬
ble... Es claro que nosotros mientras peregrinamos debemos
movernos, y que el reposo en Dios absoluto y perfecto no lo
podemos alcanzar hasta que estaremos en el cielo; pero aho-
ra, avezados los hombres al continuo trato de las criaturas,
a la superficialidad de las relaciones sociales, a una locua-
cidad que es el distintivo del siglo, no saben vivir en el tra¬
to tranquilo y silencioso con Dios, en el apartamiento de las
criaturas, en la dulce consideración de las etemas Verda-
des, que son el manjar substancioso del espíritu, al cual dan
vigor y regla fija en las vicisitudes de la vida... — Pidan,
pues, al glorioso San Bernardo que acerque a Dios median-
te el espíritu de oración, a este sacerdote que mariana orarà
especialmente para el monasterio de Valldonzella, de cuyas
religiosas es afectuoso amigo

José Torras y Bages, Pbro.

1. «Copiada de "Vida Cristiana": Quaresma 1916» (Nota de Fortià Solà).

221. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 23 d’agost de 1895.

Merceneta: M'alegro de que la Miquela vaja essent més
senyora de si mateixa, i sàpia dominar més los seus afectes,
evitant la desviació d’ells. Aquest és lo fi principal de la grà¬
cia divina: evitar les desviacions de la flaca criatura que cor¬
rompuda pel pecat d'Adam no sap guardar lo equilibri de-

EPISTOLARI

285

gut, ni mantenir-se en aquella dignitat que resulta de la rec¬
ta direcció de la nostra vida envers Aquell qui és lo primer
principi i deu ésser lo fi de la nostra vida. Així solament nos
fem mereixedors del repòs etern amb una felicitat divina.
V. que és sàvia faça entendre a la Miquela aquestes filoso¬
fies, i ademés explique-li que una quietud passatgera no l'ha
de fer massa confiada. Les inclinacions rebroten, i és neces¬
sari estar amb la podadora contínuament a la mà per anar
escapçant aquests afectes que fàcilment podrien perdre’ns.
La pietat suavitza aquestes amputacions que són doloroses
majorment quan de vegades nos semblen que no són justi¬
ficades, perquè lo plaer amb què es desenrotllen nos enga¬
nya i nos tapa la malícia fina que en elles s’amaga. La Ver¬
ge Puríssima qual cor immaculat fou sempre un tabernacle
diví és advocada especial en casos com lo de l’amiga de V.
Faça per ella tot lo que puga.

Me complasc amb les bones noves que em dóna de V. i
de la Dolores, i de lo bé que estan en eixa pacífica i piadosa
ciutat. Jo, voltat de pagesos i d’assumptos que sempre
m han mortificat i que ara per obligació dec fixar-me en ells,
gràcies a Déu estic també bo i les calors no em maltracten;
faig també l'ofici de capellà en favor dels meus paisans i en
compliment del dever que tinc envers Déu que em cridà al
seu sant servei, i així vaig passant aquesta vida que el Se¬
nyor vulga me servesca per a obtenir després l'eterna.

Memòries a la Dolores i V.V. dues que poden viure com
unes santetes no s'obliden en ses oracions del qui és de V.
en Jesucrist amic i servidor

Josep Torras i Bages, Pvre.

222. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 26 de setembre de 1895.

286

JOSEP TORRAS I BAGES

Merceneta: En efecte me feia falta recordar lo número
de la seua habitació a Barcelona que V. oportunament m in¬
dica en la carta que he rebut avui. Tinc per tot poca memò¬
ria, però en quant a números ne tinc poquíssima. Déu fes
que a lo menos sempre lo tingués present a Ell. Aquests dies
estic, teòricament, més espiritual, perquè avui he acabat de
donar exercicis a un conventet de monges carmelites que
d’antic hi ha en esta vila; aquella sèrie de pensaments, aque¬
lla espècie de mística escala formada de veritats sòlides que
comença a la terra i acaba en lo cel; quant menos, solament
tingam fe, nos desperten la curiositat i deixen en lo nostre
esperit un sediment racional que en la pràctica de la vida
destrueix les il·lusions mundanes de què sovint som vícti¬
mes. En l’ordre sobrenatural i de la gràcia la misericòrdia
divina se revela també pràcticament en l’ànima dels qui, se¬
guint los consells de la Iglésia, se retiren a estudiar lo camí
dreter que porta a Déu.

Amb la present rebrà lo full en què V. escrigué sos pen¬
saments i resolucions, i afectes, al practicar dits exercicis.
Los trobo molt a propòsit i encara que V. no els haja execu¬
tats perfectament no s’ha de desanimar, i convé que els
guarde. És lo paper en què V. escrigué la solfa de l’harmo¬
nia de la vida; la música és un art difícil, requereix molts
assaigs, i la música divina de l'ordenació interior del nostre
ser envers Déu, vol que hi consagrem tota la nostra vida. De-
mane a la Verge Santíssima, qual festa patronal acaba V.
de celebrar, que l’ajude, i que m’ajude també a mi que tot
dient bones coses als altres m’acosto a l'eternitat sens pas¬
sar de la virtut teòrica.

Quan sia a Barcelona, que no tardaré gaire, ja li faré sa¬
ber perquè no es canse inútilment.

Agraesc a la Dolores son bon record i d’ella i de V. és
atent servidor i bon amic en Nostre Senyor

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

287

223. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 14 octubre (1895 ?).

Merceneta: Me pensava que ja amb la present podria dir-
li que per Sant Lluc me'n tornaria a Barcelona per a que-
dar-m’hi, però m'han fet falla uns masovers de lluny que de¬
via veure, i açò farà que dega tornar després de la festa dels
pintors, si bé, no havent-hi novedat, tres o quatre dies abans
de Tots Sants penso ésser ja definitivament a Barcelona. A
eixa ciutat dirigesc la present, si bé amb un cert temor per¬
què mai me recordo del número de la casa, i de vegades tinc
por que no es perde.

Ara trobarà la gran ciutat més bona. Qui ama la inde¬
pendència de la soledat està millor en la gran ciutat que en
la ciutat petita, a on domina més la batxilleria, los coma-
reigs i les petites murmuracions en què solen entretenir-se
molta gent, i que forma tot plegat com la novel·la recreati¬
va de la gent frívola de la ciutat gran.

Nosaltres havem de saber viure i nodrir-nos d’un aliment
més noble. Quan més alçam les idees i los sentiments més
lo caràcter guanya, lo cor se redreça i la voluntat cerca a
Déu, objecte últim de la vida i de l'existència. Per açò la
gran ciutat no és despreciable instrument de perfecció cris¬
tiana per a qui sap fer-se independent del món i amic de Je-
sucrist. L'obscuritat personal tan fàcil d'obtenir, lo quedar
amagat entre la turba, és lo primer pas per a unir-se ínti¬
mament amb Jesucrist. — Que tinguen les dues germanes
un bon dia de Santa Teresa, i en sos rosaris que es recorden
de son afm. servidor en N. S. J.

Josep Torras i Bages, Pvre.

288

JOSEP TORRAS I BAGES

224. A Mercè Vilaclara.

No hi ha cap dificultat en que vinguen a cercar-me si se
posàs malalta de gravetat; però aquest cas ja no vindrà si a
Déu plau. Ha d’esperar a morir-se a lo menos fins que surte
d’exercicis son S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

225. A Jaume Collell.

Barcelona, 8 de novembre de 1895.

Estimat Jaume: he començat a corregir lo Mes del Sagrat
Cor de Jesús, perquè ja fa temps que no n'hi ha cap exem¬
plar i s’ha de fer segona edició. Hi trobo, fixant-me més de
lo que acostumo, bastantes coses que corregir; seguint la
discreció pràctica que exigeix la naturalesa del llibret, pro¬
curo la puresa possible en lo llenguatge, i en 1 oitografia me
valc principalment dels principis d'en Balari que he seguit
en altres ocasions. Amb aquest motiu, com que et conec lo
bon nas i lo bon paladar que tens en tals matèries, te poso
aquestes quatre ratlles per a demanar-te si creus oportú fer-
me alguna observació sobre dit llibre que es pogués execu¬
tar sens gaire feina ni alteració de l'estat actual; perquè és
clar que no somio convertir lo imperfet en peifet. En cas
afirmatiu, espero no tardaràs a respondre, perquè porto cer¬
ta pressa i desitjo fer aviat lo que mesos ha deuria estar fet.

Ahir al vespre marxà lo Bisbe de Teruel i encara que els
anys que anam posant i la pràctica de la vida sacerdotal nos
donen un cert desprendiment; encara que mon esperit un
xic filosòfic procura posar-se en lo immutable i permanent,
sento i sentiré alguns dies la impressió de la soledat, a la
qual la Providència divina ha volgut consagrar-nos a tu i a
mi. jQue miserable és l'home no bastant-li la contemplació

EPISTOLARI

289

de la veritat infinita, que tenim sempre a la nostra disposi¬
ció, i és una de les obligacions més pròpies del nostre estat!
Encomanem-nos l'un a l'altre a Déu. Tuus in Corde Jesu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

226. A Mercè Vilaclara.

Mercè: Fa deu o dotze dies que no em moc de casa resolt
a fer lo possible, en quant dependeix de mi, per a que se’m
tanque la petita llaga que se'm féu per haver donat una ca-
mallada. Dues vegades que per compromís contret i per a
exercitar mon ministeri he sortit he conegut al vespre que
açò m’havia ocasionat un retrocés.

D'altra banda a tot arreu s’està bé, o millor malament.
És a dir, a tot arreu s'està igual, fora del cel, perquè los dos
factors de la vida de l’esperit, Déu i l’home, se troben, se jun-
ten i s’alien, o bé se separen i renyeixen independentment
del lloc. Lo lloc dels esperits té quelcom de l'eternitat que
és pertot. És cert no obstant que per les ànimes pies hi ha
un lloc preferent, deliciós, una estància pròpia els enamo¬
rats, un estrado a on se despatxen les sol·licituds e instàn¬
cies que el cor de l’home presenta al Cor amorosíssim de Je-
sucrist i és la capella a on està lo Santíssim Sagrament. Però
quan no és culpa nostra lo no poder-hi assistir, quan no és
la delícia mundana la que ens separa de la delícia celestial,
sinó la inefable Providència de Déu la que ens reté prosai-
cament dins dels llençols del llit, o asseguts a la cadira, ales¬
hores des de casa podem adorar al Santíssim sagrament i
el Rei dels hòmens i dels Àngels rebrà aquest humil tribut
i correspondrà a la nostra resignada súplica.

Jo m’avergonyesc de parlar i encara més d'escriure, de
coses espirituals; si no fos capellà me sembla que no n’es-

290

JOSEP TORRAS I BAGES

criuria un mot, però ara lo dever sacerdotal s’imposa, i en¬
cara que sia fent de trompeta, o de telèfono, és a dir, trans-
mitint sens posar-hi res de propi, idees, sentiments i parau¬
les que plouen a l'esperit des de les divinals Escriptures, dels
teòlegs i dels místics i ascètics, que són com los nostres àn¬
gels inspiradors mentres estam en lo món, ara, dic, quan l’o¬
casió ho porta, com avui, escric a l'esperit del qui em de¬
mana que li parle, pensant que en lo nostre enteniment i en
lo nostre cor les paraules i els sentiments del pròxim tenen
de vegades la propietat d’encendre un petit foc que la grà¬
cia multiplica i la caritat completa essent Déu lo qui per¬
fecciona l'obra començada per ministeri de l’home.

Donga's, doncs, aquests dies a la vida de l’esperit, ja que
el món lo va expel·lint de si; cerque en Jesucrist la sola i no¬
ble amistat que ens fa possible la unió amb Déu i recorde's
d'aquest capellà que necessita per viure de la caritat del
pròxim, de les oracions dels altres, perquè sàpia viure en
conformitat a l’alt estat sacerdotal. — No s’enamore de les
paraules altes dels teòrics de la virtut, com solen fer les do¬
nes i potser jo tinc la desgràcia d'induir-les a açò; sinó cer¬
que la pràctica de les virtuts menudes, casolanes, humils, i
en açò imitarà a Jesucrist, i Ell complirà en V. aquelles pa¬
raules: abscondisti haec a sapienlibus et praesentibus et reve-
lasti parvulis. — De V. en J. C.

Josep Torras.

No l’hi envio pel correu perquè no sé lo número de casa
seua.

227. A Mercè Vilaclara.

Lo seu ploricó me mou a escriure-li aquests quatre mots,

EPISTOLARI

291

estant a punt de sortir de Barcelona, per a tornar avui ma¬
teix, si Déu vol, per a visitar a un masover meu viaticat. —
Tinga paciència i serà santa. Qui no té penes en si mateix,
li han de venir de fora, si no Déu li enviaria algun àngel per
a assotar-lo. Lo pa de l’ànima, sobretot de les ànimes san¬
tes, és la contradicció. Feliç qui en té i sap aprofitar-se’n. —
Respecte de Nino, diga-li Infant, i parlarà més bé, sense va-
ler-ne de menos. — Veig que em coneix; però lo que li agrai¬
ré és que demane que arribi al Passatge l'auxili del graciós
Fillet de la Immaculada Verge Maria.

Josep Torras i Bages, Pvre.

228. A Mercè Vilaclara.

Lo dolcíssim Nom de Jesús és per tothom, mes pels pe¬
cadors que pels Sants, puix és nom de Salvador, de Metge
i de medicina. Llegesca si pot los himnes de St. Bernat que
són en lo reso del dia i encara sentirà més la dolçura d'a¬
quest Nom, únic que pot traure l'amargura de la vida hu¬
mana.

Josep Torras i Bages, Pvre.

229. A Salvador Bové.

(sense data) (1895). 1

A Mossèn Salvador Bover b.l.m.s.a. i s. Josep Torras i Ba¬
ges, Pvre. i li dóna grans mercès per lo profitós llibre «Ins-

292

JOSEP TORRAS I BAGES

titucions de Catalunya» que s’ha servit enviar-li i li desitja
molts anys de vida per a servir a Jesucrist i a la Iglesia.

1. Institucions de Catalunya aparegué el 1895.

230. A Pere Bolet, SJ.

Barcelona, 2 de febrer de 1896.

Estimat Pere: comprenc l'alegria que et domina per acos¬
tar-se lo dia en què vas a pronunciar los vots de religió. Dóna
moltes gràcies a Déu per haver-te cridat a la Companyia,
puix la salvació i la santificació són molt més fàcils en 1 es¬
tat religiós que no pas en lo món. No obstant la batalla no
s’ha acabat amb la professió; la vida és un perpetu noviciat
i l’hora de la vera perfecció no s’obté sinó al sortir d aquest
món de pecat. L’hàbit no fa el monjo, i no convé dormir-se,
lo qui es dorm en aquest camí que porta a Déu que en diem
la vida espiritual està perdut. Afortunadament Déu no obli¬
da a la criatura que el cerca i per mil medis de què disposa
sa misericordiosa providència, fins sovint se val de la malí¬
cia humana, nos trau de l’ensopiment en què li és tan fàcil
caure a nostra pobríssjma i flaquíssima naturalesa, a nos¬
tre enteniment petit i avassallat pels sentits. L’activitat es¬
piritual, dirigida envers tu mateix no deu desemparar-te
mai. Vivim en un segle de frenesí d’esperit, d excés d acti¬
vitat; fins en l’ordre religiós se fan moltes coses i no obstant
tots nos queixam d’una esterilitat del treball espiritual, i és
sens dubte perquè a la nostra ànima per falta de contacte
amb Déu li falta aquell calor sobrenatural que donava tant
de vigor al ministeri apostòlic en altres temps.

Feliç tu que en la Companyia podràs més fàcilment ar¬
ribar a aquest estat d’esperit. T’he encomanat a Déu, en par-

EPISTOLARI

293

ticular avui festa de la Purificació de la Mare de Déu i me n
recordaré en particular en lo dia 8. Prega tu també per mi.
La Providència del Senyor al despullar-me, per la mort de
tots los meus, de les més íntimes afeccions humanes, al po-
sar-me en una situació en què no he de menester pensar en
los medis de subsistència, al donar-me una certa llum in¬
tel·lectual, sembla que m’exigeix una total donació a Ell, i
no obstant no sé sortir de mi mateix i aquella Summa Ve¬
ritat que es reflexa en mon enteniment no la sé fer la regla
pràctica i el mòbil de la meua voluntat. La santedat és di¬
fícil per això me sembla que S. Berchmans deia que si no
se'n feia quan era jove mai arribaria a ésser-ho. Tu doncs
que ets jove tens lo camí més expedit i encara que jo sia ja
en lo començ de vell no deixes de pregar que a tu Déu te
faça un sant jesuïta i a mi a lo menos un bon capellà.

I perdona aquests sermons (que avui poden passar ratio-
ne solemnitatis ) dirigint-se a qui com tu ne sent de més au¬
toritzats, per los molts anys que he passat dirigint comuni¬
tats de monges, i avui encara ne dirigesc, me donen certa fa¬
cilitat de parlar d'aquestes matèries; més, encara que no
t’ho penses, que no pas parlar de catalanisme, objecte dels
teus antics amors i que em penso que, purificats i sobrena-
turalitzats, encara te duren.

I poso punt a aquesta carta perquè han entrat ara dos
congregants de St. Lluís dels del Pare Fiter i los faria esperar.

Sempre teu en nostre Senyor Jesucrist.

Josep Torras i Bages, Pvre.

231. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 29 de febrer de 1896.

Mi querido Senor Obispo: gracias por su Carta pastoral

294

JOSEP TORRAS I BAGES

que he leído con deleite y admirando ei conocimientodedos
males de la sociedad que V. tiene, el vasto repertono de ma-
terias oportunas que posee y lo familiares ^ ue le son ^ *a-
gradas Escrituras. Cuanto màs anos voy viviendo me en
cuentro màs identificado, s.n pretenderlo con el cntmo
practico de V. Con mi temperamento algo filosohco e mü
vidualista no daba quizàs en el ordenscbrenatmallaim-
nortancia debida a la limosna, concentrado en la idea del
perfeccionamiento individual y propio no Penetraba e„ la
ciència revelada que nos ensena que la limosna es la llave
par^entrar en el mino de Cris.o. Y esta idea madre informa

su escrito pastoral.

Le besa afte. las manos

José Torras y Bages.

232. A Francesc de Bofarull.

Barcelona, 23 de març de 1896.

Senor y companero mío: Acúsole con la presente, y con
el oficto adjunto recibo de su grata de 13 del comente en
que me indica en la carta el nombramiento de'
esta Acadèmia de Buenas Letras. 1 Agradecido a la Acacle
mia, en Vd. lo estoy màs particularmente, por los sentinnem

tos de companerismo que manifiesta hac1 ^ <1“^^
hecho para merecerlos. No obstante tenga la segundad del
propósUo que tiene de corresponder a los mismos s. a. s. s.
companero q. b. 1. m.

José Torras y Bages.

EPISTOLARI

295

1. No es tracta de cap nomenament. La carta de F. de Bofarull, Barcelona,
13 de març de 1896, diu: «Ilmo. Sr. D. José Torres. / Muy Sr. mío y distinguido
companero: la enfermedad del secretario Sr. Barallat y otras causas me impi-
dieron remitir a V. en su día el adjunto oficio comunicàndole el acuerdo de la
Acadèmia. Dispense V. la falta y disponga de su companero afmo. / Francisco
de Bofarull». I tot seguit l’ofici: «La Junta de gobierno de esta Real Acadèmia
acordó, en sesión del día 4 de noviembre ultimo, senalar un nuevo plazo defi-
nitivo de cuatro meses, que empezarà el 1° de los corrientes y terminarà el 31
de marzo del ano próximo, para la presentación del discurso según lo preveni-
do en el articulo 12 de los Estatutos por haber trasncurrido con exceso el tiem-
po senalado al comunicar a V.S. la elección. / Lo que tengo el honor de poner
en conocimiento de V.S. para su gobierno, advirtiéndole que la memòria, según
acuerdo de la Acadèmia, puede estar escrita en catalàn o castellano. / Dios gue.
a V.S. ms. a. / Barcelona 1 de diciembre de 1897. / El Secretario, Francisco de
Bofarull».

233. A Maria Bruix. 1

Terol, 24 abril 1896.

Maria: suposo que hauràs rebut el telegrama en què par¬
ticipava que havíem tingut un bon camí. Ja ho diries a la
Senyora Ursuleta i també portaries la notícia que te deia
del sermó als frares de Sant Domingo.

Portaràs aquesta carta a ca la Senyora Ursuleta. Aquí
tots estan bons i encara que havent rebut un cop tremendo,
no obstant hi ha la satisfacció de que lo Senyor Bisbe 2 ha
sigut valent a la mort com ho havia estat a la vida, serè,
tranquil, ple de fe i amb la tranquil·litat alegre de l'home
que se’n va del món amb la consciència d’haver complert la
seua obligació. Per volguer-la complir massa s'ha mort, i per
això ha mort com los sants.

Verdaderament enganyà a tothom la malaltia. Lo dilluns
encara prengué xocolata i al migdia menjà amb gana sopa
i una mica de carn. Lo capvespre se posà mal; los sagra¬
ments ja els demanà ell mateix lo dimarts a la tarda, però
los metges encara no ho deien. Al vespre ho digueren i a les
nou lo combregaren assistint-hi més de dos mil, me sembla
que m’han dit tres mil hòmens, amb ciri de manera que es

296

JOSEP TORRAS I BAGES

gastaren tots los de la ciutat i fins los trossos que hi havia
pels altars per a dir missa.

Està embalsamat a la capella pública de paíàcio a on
acabo de dir missa aquest matí. S'hi diuen misses des de les
cinc fins a les dotze i sempre és ple de gent que amb molta
devoció fan oració. Ara acaben de venir los de la vetlla noc¬
turna del Santíssim Sagrament demanant que els donessen
una hora per ells i lo doctor Pere los ha senyalat de vuit a
nou del vespre. — Demà dissabte li faran los funerals i tota
la ciutat, que coneix lo que ha perdut, hi prendrà part. Sem¬
bla que en senyal de dol totes les botigues tancaran, i los hò-
mens molts van en capa que aquí és senyal de respecte i de
dol. Ha mort en bona hora, quan estava en lo ple de son zel;
és un sol que no ha tingut ponent; un home que no ha tin¬
gut decadència; sa bona germana Concepció així ho com¬
prèn i està admirablement serena i contenta d’haver-lo as¬
sistit fins a la darrera hora. Jo li deia que ses germanes li
envejarien la sort.

Tingué coneixement fins a l'últim moment i des de lo vià-
tic demanà al doctor Pere que no se li mogués del costat i
li anés dient jaculatòries fins que finàs, com així ho féu i
fins quan, en los darrers moments ja no podia parlar però
amb la mirada donava a conèixer la intel·ligència i pietat
amb què escoltava les santes paraules.

La gent de la casa tots estan molt ocupats com ja poden
pensar. Los de ca l’Estàlella que prenguen aquesta carta
com per ells.

He d'escriure sentint al doctor Pere que està donant
disposicions pel cas, i que en aquesta ciutat, encara que
no sia gran, fan les coses amb solemnitat, hi ha molta
feina.

Penso que lo Manuel Guasch s’haurà recordat d anar a
la impremta d’en Fidel Giró per a dir-li lo pas en què em
trobava que a la impremta los vindrà mal; però ja miraré
de venir quant més aviat puga millor. — No sé encara quan
vindré però me penso que serà a primers de la setmana en-

EPISTOLARI

297

trant. — Aquest matí ha arribat un capellà en representació
del Sr. Bisbe de Vic.

Vostè, Ursuleta, i tots los demés queden tranquils. Son
germà ha mort en lo punt més alt de la glòria episcopal.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. «Maria Bruix, minyona de servei del Dr. Torras».

2. «Il·lm. Dr. Antoni Estalella i Sivilla, bisbe de Terol» (Notes de Fortià
Solà).

234. A Mercè Vilaclara.

Mercè: li torno la carta del difunt bisbe, 1 perquè com¬
prenc que l'ha de trobar a faltar, majorment havent sortit
de la vida present aquell qui l'havia escrita.

Convé molt pensar que per a revestir-se de Déu és neces¬
sari despullar-se dels sentiments d’home o a lo menos alçar-
los a una categoria sobrenatural, és a dir, divinitzar-los. Jo
en aquesta matèria tinc molta teoria, mes desgraciadament
poca pràctica; però per açò no resto de parlar lo llenguatge
de la veritat, puix si el meu egoisme m’allunya de la sante¬
dat m’agrada acostar-hi als altres. Lo Déu meu i totes les co¬
ses (Deus meus et omnia) de Sant Francesc serà perpètua¬
ment no solament lo remei i consol de l’ànima humana, sinó
lo medi d’arribar a la possessió de l’Eterna Veritat i Bellesa
que constitueix lo sol repòs de la criatura racional.

L'oració fúnebre me penso que ni arribà a manuscrita.

Encloc amb la present dos recordatoris que jo em creia
que ja tindrien.

Lo funeral de Les Corts serà lo dissabte i no lo divendres
i de consegüent divendres seré a TEnsenyança e hi faltaré
lo dissabte.

298

JOSEP TORRAS I BAGES

Encomanem a Déu i V. mire de fer-se santa de debò.

J. Torras, Pvre.

1. «Il·lm. Estalella, de Terol» (Nota de Fortià Solà).

235. A Mercè Vilaclara.

Barcelona, 3 de maig de 1896.

Merceneta: Amb la seua carta demostra que fa medita¬
ció, mes en l'aplicació de la doctrina evangèlica del homi-
nem non habeo del paralític, cerca massa les conveniències,
encara que sien d'ordre elevat, puix Yhome que ens ha d’ai-
dar, l’únic en qui havem de confiar és 1 Home Cristo Jesús
qui mai falleix. L'experiència li ha demostrat quan falsa¬
ment edifica qui edifica sobre fonaments humans encara
que aquests en son ordre sien immellorables. Jesús ho ha
d’ésser tot per nosaltres; i demane-li que jo sàpia practicar
aquesta doctrina que li predico.

Desitjaria que a la Dolores li hagués passat lo reuma; i si
no que pense que és un cilici que li ha posat S. Miquel dels
Sants. A darrers de la setmana, si Déu vol, aniré a Vilafran¬
ca; si m'hi escriu pose la direcció perquè tinc poca memòria.

Quan era aquí de la carta i la volia tancar m’han portat 1
la carta del Jubileu, però no crec lo que em diu de 1 anèmia
al cap, perquè a lo menos la ploma no és anèmica sinó va¬
lenta. En fi tinga o no anèmia faça que no ho sia l’amor a
Jesucrist, que per ell no se necessiten forces físiques.

Ja fa bé de donar-se a la lectura espiritual; això nodreix
l’esperit, consola lo cor e il·lumina l'enteniment.

Me sembla que Vic és per V. lloc a propòsit per a trobar-
hi l’equilibri de l’esperit, les afeccions naturals legítimes i
les sobrenaturals santes vindran en son auxili. — Desitjo

EPISTOLARI

299

una bona salut pel dr. Marcer a qui si ho creu convenient
saludarà. A la Dolores també moltes memòries, i totes dues
com Marta i Maria, servesquen al Senyor i preguen per son
inútil sirvent i de V. V.

Josep Torras i Bages.

1. «L'expressió "m’han portat" es troba repetida a l’original» (Nota de For¬
tià Solà).

236. A Lluís Àlvarez. 1

Barcelona, 23 de maig de 1896.

Estimat amic: Amb la present li envio 500 duros per
l'Hospital de Vilafranca. Vull que el meu nom no consti en¬
lloc, i en els llibres de la casa poden posar-los com a proce¬
dents d'una caritat rebuda. Desitjo, doncs, que això no es
vulgaritzi, i solament dirà a l’Hermana Engràcia que amb
els pocs malalts que vulguin seguir-la passi una part de ro¬
sari a intenció del donador.

Ja sap que li és afectuós amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Advocat, de Vilafranca del Penedès.

237. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 7 de juny de 1896.

Excmo. e Ilmo. Sr. Dr. Dn. José Morgades y Gili.

Mi querido Senor Obispo: ayer el doctor Jocundo me en-

300

JOSEP TORRAS I BAGES

tregó una carpeta conteniendo borradores de convenios y es-
crituras, talones de contribución, cuentas de obras y otros
papeles por el estilo referentes al establecimiento de Las
Corts. Aunque después de la escritura de cesión condiciona¬
da en favor de las hermanas me parece que aquellos pape¬
les no tienen interès vivo para nadie, sin embargo a V. es a
quien han de interesar, por lo cual se lo pongo en su cono-
cimiento para que disponga lo conveniente.

Mas interès que lo que acabo de decir tiene otro asunto
referente también al establecimiento del Buen Consejo.

V. recordarà que los herederos de confianza de la Seno-
rita Palau, hermana del Vicario general Don Juan, fundaron
unas plazas para el sustentamiento y educación e instruc-
ción gratuita de unas ninas. Los títulos de valores que res-
ponden de esta obligación estaban depositados a nombre del
difunto Don Antonio Estalella (q. e. p. d.) y de su sobrino
Doctor Jocundo. Debe pues ahora pensarse en colocar aque¬
llos títulos que fueron entregados en virtud de un documen¬
to que V. firma como Director del Establecimiento, y en di-
cho documento se previene que muertos todos los herede¬
ros, y sólo ya resta uno, no sólo el derecho de presentación
corresponde al diocesano sino que ademàs éste puede rei¬
vindicar los títulos en determinadas circunstancias que el
documento especifica. (-No le parece a V. que ha llegado la
ocasión de prescindir del depósito a nombre de particulares
depositando los títulos en la Caja diocesana? Me parece que
esta solución es la que pone al sobredicho capital màs a cu-
bierto de eventos contrarios tanto intrínsecos como extrínse-
cos; no obstante como me tengo por muy torpe en cosas de
intereses y aún me cuesta de fijar la atención en ellos, he que-
rido consultarle màxime cuando el establecimiento es de su fun-
dación y los sobredichos títulos ingresaron con la firma de V.

Como el doctor Jocundo me había dicho que iria a Vic a
ver a V. le había encargado le hablase de este asunto, pero
después me ha parecido que valia la pena de escribirle di-
rectamente.

EPISTOLARI

301

Deseo que la piadosa y dulce octava del Santísimo Sa-
cramento lo consuele y fortifique para proseguir sus nunca
interrumpidas pastorales tareas.

Le besa las manos

S. A. S.

José Torras y Bages, Pbro.

238. A Carme Montsorí. 1

Senyora Priora: Visca molts anys, i que en vida i en mort
no li falte la protecció de la seva Santa Patrona.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Priora del Monestir de Valldonzella.

239. A Josep Llimona.

Vilafranca, 8 d’agost de 1896.

Estimat Pepet: rebi la de V. a l'endemà d'haver arribat
a Vilafranca, lo qual vol dir que V. és home qui sap prendre
les mides justes. La influència francesa ja s’hi coneix, puix
l'extensió amb què escriu demostra que ja ha adquirit la fe¬
cunditat i facilitat de paraula característica dels galos. O bé
serà que de tant de callar, després li vénen necessitats de
desbotar-se? De totes maneres vinga de lo que es vulga jo
hi guanyo puix me delecto llegint Les aventures d’en Pepet

302

JOSEP TORRAS I BAGES

ys£;.”xtï,s; rs»-..- —• » -

de Barcelona i de La é S ort, encara que justa,

a Montserrat; me seI ^ bla ^ iòdics i i' opin ió la necessita tot-
puix l’opmio la lomien los P hauria anat bé que el

hom qui treballa pe pu i • l’especialitat de públic que

Correo Catalan tracta. Potser que

té i pel caracter relig , • Barcelona sens pen-

V. li fes alguna indicació, jo m peresa d’escriure-li

sar en portar-me la seua adreç Per aqu í la calor apre-

tenint que to temps reposant molt. Tal volta

ta. V. nure ara d aprotitar o ten p ventat josa per

aquesta soledat que lo amo . d’encomanar-

a vegetar, que és lo que a V.h**® menge l dormi tan t

£.*3SSSrt3SJKJ—• - - ■ '•

terra l’ànima lo necessita. De V. afm amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

240. A Josep Morgades i Gili.

Vilafranca, 10 d’agost de 1896.

_ „ rimo Sr Dr Dn. José Morgades y Gili.

gua catita"Ja qutgmbada en una lapida. fuese colo-

EPISTOLARI

303

cada en la casa en que nació nuestro malogrado amigo el
doctor Estalella, según acuerdo de este Ayuntamiento. La
he formulado en los términos que V. vera, pues la incluyo
en la presente. No digo nasqué en esta casa, porque la casa
no es ya la misma, y en lo demàs me he cenido al mayor ía-
conismo posible consignando el acuerdo municipal y el mo¬
tivo principal del mismo que es al propio tiempo el rasgo màs
saliente de la fisonomia moral del difunto y querido Obispo.
Aún no la he ensenado a nadie y no hablaré de ella hasta te-
ner contestación de V., que deseo no tarde en venir pues pa-
rece que tienen ganas de ejecutar muy luego el proyecto.

Ya casi se habrà hecho a estas horas la distribución de
joyas o alhajas siguiendo las indicaciones del difunto. El
pectoral que V. le regalo lo tiene ya esta parròquia de San¬
ta Maria para su Custodia; igualmente tiene el bàculo que
le dedicó la villa, la casulla blanca y un jarro y palangana.
Al convento de monjas, donde celebro su primera misa, se
le ha dado su càliz màs precioso con copa y patena de oro.
El Cabildo de Barcelona tiene el pectoral preciosísimo que
le regalo la Senora Dona Pepita y varios anillos. Se han des-
tinado a esta villa una gran cantidad de misas que sobre
todo los beneficiados que estaban muriendo de inanición
han recibido como manà del cielo.

Después de la amargura de la muerte siempre es un le-
nitivo poder dedicar al cuito de Dios los despojos del anti-
guo amigo.

Le süpongo en San Hilario donde dirigiré la presente;
pero si ha llovido como aquí es fàcil que tenga que tomar
abrigo a pesar de estar en el día de la fiesta de San Lorenzo
que murió tostado por el amor de Jesucristo.

A É1 pide le conserve por muchos anos la salud y la vida
su afmo.

S. q. 1. b. s. m.
José Torras y Bages, Pbro.

304

JOSEP TORRAS I BAGES

ïSS“Sir-rs=“"““”

241. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 21 d'agost de 1896,

Merceneta: La por guarda

la nostra terra i nosaltres hem de temr ^ l os nos-

de la nostra ànima, la vinya esp ^ ^ criatura algun a.

tres afectes, sie " P er s0 " J los nostres sentiments, no
Alcem sempre lo nos > ^ enterboleix i

els deixem arrossegar pei la terra que

corromp. nn ctre cor no en pot

No podem servir a dos eny , arr ibar i ésser una

Siernt d%éu n : ItïZJ nostre adorable Redemp-

tór A esta Vila han arribat £

tribuïts eutre ks iglestes Ic, i ^ que ja no n eces-

tocat del dilunt tnsoe u ... nne ; a e n te prou

-f ni robes, ni « "im que ha de

atnb laumo amb Aq de la humanitat glorifica-

s; sr“ P '.nra';“i. - --

“SÍrL'Íi"* Dol.- i »« *“ “

EPISTOLARI

305

dedique a la indústria patriarcal de l’agricultura, com és lo
collir peres, i de que totes dues se facen amb la gent popu¬
lar sobre la qual és més fàcil infundir lo bon esperit de Je-
sucrist. — V. procure fer més bona lletra i si no bona, a lo
menos entenedora, recordant-se de que la caritat ensenya a
plànyer la vista del pròxim.

De V. S. S.

Josep Torras, Pvre.

242. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 1 de setembre

Merceneta: Verdaderament l'Eucaristia és com la subs¬
tància del cristianisme i la manera oficial, establerta d’una
manera inefable per nostre adorable Redemptor per a co-
municar-nos no sols amb la seua amorosa Persona sinó tam¬
bé amb les altres Persones divines. De consegüent tant com
pugam honrem-la, venerem-la i estimem-la. Recordes d’a¬
quella, me sembla una Condesa de Feria, a qui anomenaven
amb lo dolç nom d’esposa del Santíssim Sagrament. Si és
la devoció de tot cristià molt més ho ha d’ésser de les ver¬
ges cristianes puix a Jesús en lo Sagrament és a on més par¬
ticularment li escau lo nom d’Espòs. V. que tantes vegades,
i no sempre acertadament, cerca lo consol de l’amor espiri¬
tual pense que de veres lo trobarà en Jesucrist sacramentat,
sens mediació de ningú, sinó directament, de tu a mi, i
aquestes expansions faran que espere lo etern matrimoni de
la glòria amb més conformitat.

De consegüent ja pot pensar si aprovo les seues inclina¬
cions a fomentar lo cuito eucarístic; però especificar-lo ja és
més difícil sobretot no coneixent los llocs de què V. me par-

306

JOSEP TORRAS I BAGES

la. Si es tracta d'un poble molt petit potser amb expostcio
d'un diumenge cada mes ja n'hi ha prou; perque la gent po¬
pular encara que sia piadosa de lo que veu cada dia no en
fa cas i majorment en aquest misteri tan superior als sen¬
tits i que la mateixa Iglésia revesteix de certes solemnitats
per a despertar lo nostre esperit adormit amb la comunica¬
ció amb les coses temporals. - d Què els semblaria de que
la fundació fos per a tenir Exposicio tots los dies ^ festa
d’octubre cantant-se en ella (si es possible) lo Sant Rosar
Així resultaria la fundació en obsequi
digam millor, dels dos cultos preferits de V.V.
ment clàssics dies de la pietat catòlica. Pensen V.V. amb cal
ma que nostre Senyor ja els farà conèixer lo seu beneplà¬
cit Entretant conserven-se bones. Que a la Dolores apro i
molt aquest mes que avui comença dedicat a commemorar
lo misteri de Maria qual nom ella porta, que V. tambe lo de-
dique a preparar-se per la gran solemnitat de la misericòr¬
dia o mercè de Maria baix qual proteccio la
a l’entrar a la vida cristiana i que totes dues m encoman
a Déu per a que sàpia seguir lo bon camí sacerdotal en què
me posà la Providència divina.

De V. S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Perdone la lletra d’aquest que es queixava de la dels al¬
tres.

243. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 8 de setembre

Merceneta: Avui al tornar d’una curta anada a Barceló-

EPISTOLARI

307

na he trobat la seua carta, en què se plany amargament de
si mateixa. En efecte nostre principal enemic som nosaltres
mateixos i si volem seguir la doctrina evangèlica devem fer-
nos una guerra contínua. Lo corcó del pecat viu en lo nostre
cor, i no podem mai abandonar-nos a la inactivitat, si no vo¬
lem venir a parar a una verdadera degeneració.

És molt cert que la vida és trista i que la mort és una
gran ganància; que la virtut és dificilíssima i que l'home és
una misèria sobre la qual res se pot fundar; però tampoc
convé deixar-nos dominar de la pusil·lanimitat, sinó que
confiant en la gràcia del Senyor hem d'ésser valerosos. Un
mal hàbit dels nostres sentiments, és a dir, una inclinació
defectuosa de les nostres afeccions, s'adreça, i si no ho fem
amb l’esforç de la voluntat aidada de la gràcia, Déu envia
una amargura o desolació que com per força nos fa cercar
l'única afecció digna, dolça i permanent, açò és, l’amor de
Déu.

Faça's un reglament del cor, és a dir, regularitze les sues
afeccions, proposes cada dia trencar alguna afecció que V.
conega que no va a Déu, previnga les ocasions que V. coneix
que s’han de presentar, particularitze, i aleshores reeixirà
en lo camí de perfeccionar lo seu esperit.

Fomente en si mateixa la vida interior i faça al Bon Je¬
sús una capelleta en lo cor de V. Considere que és una Ver¬
ge consagrada a Ell i no vulga saber de les criatures. Jo no
he tingut virtut per anar-me’n a un monestir o viure sola¬
ment per la contemplació i l’exercici de la virtut, però estic
convençut de que encara que estem en lo món havem de se¬
guir aquest camí estret, i que si badoquegem en les criatu¬
res és molt fàcil que es perde l’amor que ha posat Déu en
nostre cor envers lo dolcíssim Jesús, i, baix apariència de
pietat no siam més que uns mundans. La criatura és no res
i tcom podem posar en ella lo cor? Com podent beure de l’ai¬
gua cristal·lina de l’amor de Déu, pura dolça i sani tosa
i abeurem lo nostre cor en les criatures?

Al parlar-li d'aquest recolliment no vull pas dir que no

308

JOSEP TORRAS I BAGES

dega ocupar-se de les coses externes, al revés entenc que li
convé com igualment també lo practicar algunes obres de
caritat"envers lo pròxim, no precjsament de donar dme^s
sinó caritat personal com és visitar i curar malalts, acom
Danvar a gent desemparada i altres per 1 estil.

En fi convé, Merceneta, que ens fem nous, puix passen
los anys i no ens aprofitam de la gràcia de Jesucnst a
qui devem lo tribut de totes les nostres afeccions, que be
les guanyà dalt de la Creu del Calvari. Demane-li per
aquest flL servidor seu i de V. que 1. desitja la santedat

de la vida.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Vilaf 3 Dia de la Nativitat de N a . Sra.

A lo menos estaré aquí fins a primers d octubre si De

vol.

244. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 17 de setembre de 1896.

Merceneta: Me penso que la malaltia' no serà grave, smo
de les petHes molèsties passatgeres que Déu vol que passem
a fi de recordar-nos que estam de viatge. „ i

Jo aquests dies he hagut d’anar dues vegades a Batceb
na per una persona que ha mort, a la qual devia certes at
donfde família, dequan jo tenia família. Lat mortés 1, o e-
pectacle permanent mentres estam en aquesta vida passat

Sera Lo pectoral del Sr. Bisbe de Teruel fou estrenat per
Jesús Sacramentat en les Quaranta Hores que celebrare
com cada any, les monges calçades del Carme d aquesta

vila.

EPISTOLARI

309

Desitja a les dues germanes bona salut i alegria i pau de
consciència i que l’encomanen a Déu son S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Una mà anotà en una còpia de ía carta: «Sens dubte de I'Il·lm. Dr. Es-
talella».

245. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 23 de setembre

Merceneta: Avui vespre, vigília de la Mare de Déu de la
Mercè, li escric quatre ratlles, sortint del Convent de les Car¬
melites a qui dono exercicis, desitjant que la seua santa Pa¬
trona li obtinga moltes i grans mercès com son nom ho pro¬
met i sa història ho fa esperar.

Prenga la salut que Déu li donga i no en desitge més ni
menos; la que li dóna és la que li convé. Feliç aquell qui sap
fer en tot la voluntat de Déu, puix això constitueix la sum¬
ma regla de la Santedat.

He vist que el doctor Marcer ha tingut millora, lo qual
ha alegrat a sos molts amics que són tants com les persones
que el coneixen, puix és tan excel·lent lo caràcter del Secre¬
tari que tots los qui el coneixen l'estimen. Jo el conec de
molts anys i al suplicar a Déu li concedesca la salut si li con¬
vé, més encara que l’afecte d'amic me mou la convicció que
tinc de que és un sacerdot que exerceix una benèfica i salu¬
dable influència amb lo exercici de son ministeri.

Déu nos ajude per a complir la nostra missió sobre la ter¬
ra i per a atresorar cabals que ens servesquen en l'altra vida
ja que la present no és més que misèria i pecat.

Diga a la Dolores que aguante fort ja que V. necessita

310

JOSEP TORRAS I BAGES

puntals, i totes dues encomanen a Déu a son afm. S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

246. A Pere Bolet, S.J.

Vilafranca, 29 de setembre de 1896.

Estimat Pere: he rebut a Vilafranca la teua carta i abans,
a son temps, tinguí lo gust de rebre l’altra a la qual volia
respondre lo dia de Sant Ignasi, però no havent tingut oca¬
sió de fer-ho aleshores, he anat passant.

M'alegra veure que prens de debò la vida religiosa que
a l'edat en què tu l’abraçares obliga més i requereix una ab¬
negació major. No hi ha ser més insignificant que un reli¬
giós inútil; així com no n’hi ha de més digne que el religiós
que treballa contínuament lo seu esperit per a ésser llevat
de la massa social. Me dius que has acabat de fer exercicis
espirituals; jo ara los estic donat al Convent de monges car¬
melites d'aquesta vila, a qual Comunitat tinc afició des de
quan era xic que em donaven coquetes i melmelades i ara
jo les hi pago amb meditacions i plàtiques.

A casa teua no hi ha novetat. Lo diumenge vegi la teua
Mare, i ton germà en aquestes hores ja serà al Seminari.

Respecte de l’obra de què em parles no en tinc coneixe¬
ment directe, tampoc sé que sia o no traduïda, o que al pre¬
sent se traduesca. Sols recordo haver-ne llegit, no sé a on,
alguna exposició o crítica i aleshores me semblà que aquí a
Catalunya, en nostres dies, si bé en treballs separats, se po¬
den trobar notícies més encertades de l’asumpto de què trac¬
ta l’obra en qüestió, més que en la mateixa. Però repetesc
que no en puc respondre. Si fos a Barcelona podria donar-
vos més notícies; però si al Pare que desitja saber del llibre

EPISTOLARI

311

li convé me sembla que lo millor és que escriga al Pare Fi-
ter per a que s’entere de la cosa amb lo Sr. Rubió i Lluch
que està molt al tanto del moviment literari i és amic seu;
com també podria consultar amb lo Sr. Balari, puix són
igualment coneguts, i aquest és molt germanòfil en lo bon
sentit de la paraula.

Encomana'm a Déu i disposa de ton parent i amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

247. A Jaume Collell.

Vilafranca, 5 d’octubre de 1896.

Estimat amic; he rebut La Voce Cattolica avui, l'endemà
del Rosari de tot lo món, i de seguida he llegit lo Discurs
que tu vares llegir en lo Congrés antimaçònic de Trento.
Te’n dono l’enhorabona per la substància i per la forma; en
aquest cas, l’última de gran dificultat per tenir que usar
llengua estrangera. Pero tu de tot t’ixes. En quant a la subs¬
tància, o fondo, m’ha sigut enterament simpàtic, cosa que
no és estrany, perquè en les grans qüestions, en lo elevat
curs de les idees, a pesar de la diferència de nostre caràcter
intel·lectual i fins del nostre temperament, crec que sempre
havem estat identificats. Lo del Rosari sobretot m'ha ferit
molt i ho trobo molt oportú, perquè em sembla que és lo re¬
mei espiritual més oblidat i més culpablement, perquè lo
Papa no pot fer més de lo que fa per a sa restauració. La
Mare de Déu te pagarà ton esforç en Trento a on la teua veu
haurà tingut eficàcia.

Com a bon predicador català has sabut valer-te de les
manyes que conten dels famosos frares d’Escornalbou. L’ex¬
hibició del punyal i Crucifix maçònic comprenc que fes gran

312

JOSEP TORRAS I BAGES

impressió en aquella multitud dominada per Thorror i odi

a la secta malvada. . .

Conserva't bo i encomana a Déu al teu antic i sempre ca-

rinyós amic.

Josep Torras i Bages, Pvre.

„A instàncies repetides «ÇjWJg
lo Dr. Morgades, vaig acceptar 1 encame d ana * servint-me de

T ÇÒnÍC “'vToSt.Tr ÏÏSÏW.Xic temorós de que lo traqueteig

S*£5SSjS2Í5SSSH

fríncmlçó aThora deT mort havia entregtda ^“^“^^^iín

üSWSüsüsi

discurs a la tarda ja era cridat pels carr . D Carles de Borbón,

que tmgue per venturós terme, cap P ^ ( sen$ dubte un dels fets més

S^btoi^Sifo^mocions de la meva vida sacerdotal. (Nota de Jau-
me Collell).

EPISTOLARI

313

248. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 11 d’octubre

Merceneta: les seues darreres cartes me sembla que són
més tristes i ha de procurar allunyar de si la passió de la tris¬
tesa que el gran Sant Tomàs diu que és la pitjor de les pas¬
sions. Recorde’s de que Santa Teresa, que és dijous, deia que
a les melancòliques no les volguessen per monges. Jo en sóc
tan enemic d’aquesta passió perquè és una de les que més
m’han envestit, i li conec la mala bava per experiència prò¬
pia. Es causa de què caiguem en pecats, defectes i faltes.

La Mare de Déu és advocada especial per a adquirir la
virtut de l’alegria. Per açò la Iglésia la invoca Causa nostrae
laetitiae, mots que no traduesc perquè V. que és una mica
lletrada ja entendrà.

A una monja a qui confessí molts anys un frare de Sant
Domingo molt respectable, dels d'abans del 35, aconsellava
que per traure's la tristesa del damunt passés lo Rosari. V.
recordarà l'alegria i goig i expansió amb què la bona gent
canta lo Rosari de Maria; seguim nosaltres la veu del Pas¬
tor universal i cantem l'himne angèlic que ens curarà de
tots los mals.

Los nostres defectes i fins los mateixos propis pecats no
ens han d’entristir, perquè aquelles llagues la melancolia en¬
cara les enfondeix. Pobrets i alegrets. La consideració de les
nostres misèries nos ha de consolar perquè per la llei del
contrast nos recorda les infinites misericòrdies del Redemp¬
tor i de la seua amorosa Mare.

A ells encomane aquest pobre capellà

Josep Torras i Bages, Pvre.

Memòries a la Dolores que em sembla que ha d'ésser més
roserista que V.

314

JOSEP TORRAS I BAGES

249. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 25 d’octubre

Merceneta: acabo de rebre la seua melancòlica carta.
Que Déu li donga la santa alegria. No em cansa sentir la tris¬
ta cantarella d’afligit, perquè precisament lo escoltar-la és
un dels oficis de la caritat cristiana.

Penso a les darreries de la setmana anar ja a Barcelona.
Aquí sempre, en esta terra, un hi té obligacions. Lo propie¬
tari no ho és solament per a aprofitar-se del suc de la terra.

Aquests dies ha estat aquí lo dr. Garriga; feia dos anys
que junt amb son difunt Bisbe entraven a Teruel. Altra lliçó
de la importància que havem de donar a l'eternitat.

Memòries a la Dolores.

Josep Torras i Bages, Pvre.

250. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 4 de novembre de 1896.

Exmo. e Ilmo. Sr. Dr. D. José Morgades.

Mi querido Sr. Obispo: he recibido con mucho gusto la
Pastoral que se sirvió remitirme «El rescate de Roma».
Realmente, como Vd. indica es grande el marasmo que hay
en Espana; hemos llegado a un punto en que sólo interesa
lo pequeno, lo personal, las pandillas que se forman, los gru-
pitos en que se descomponen, y comentar todo eso es la co-
midilla de la mayor parte de los espanoles, y los que blaso-
nan de católicos son quizàs de los que estan màs tocados de
tal misèria.

Afortunadamente los espíritus algo elevados sienten fas-

EPISTOLARI

315

tidio para todo lo presente y anhelan horizontes mas dila-
tados y limpios; por ésto creo muy oportuna y al caso su Pas¬
toral, ne veritas prescribat para avivar la atención pública
hacia la cuestión mas trascendental en el orden político mo-
derno, clave de todo el orden público.

Con el favor de Dios un día de estos saldré para Bala¬
guer a predicar los sermones en honor del Santo Cristo que
allí se venera. Ya el ano pasado me lo pidieron y me negué,
ahora han reproducido con mucha insistència la pretensión
alegando que el Ayuntamiento había acordado que fueran
en catalàn, por esto y porque tenia cierta ilusión para ver
aquella típica ciudad consentí, por lo demàs como yo no ten-
ga la actividad de Vd., me encuenflpo agobiado con una por-
ción de cositas que no dejan a mi entendimiento el espacio
sufíciente para entregarse a la reflexión. No obstante me
consuelo pensando que todo es servir a Dios; solo que a ve¬
ces me inquieto y entonces sirvo al diablo.

Le besa afectuosamente la mano y se encomienda a sus
oraciones y sacrificios su atento servidor y humilde amigo

José Torras y Bages, Pbro.

251. A Mercè Vilaclara.

Quan vejam. una animeta que ha volat a la vida celes¬
tial, hem de procurar nosaltres que la nostra vida no sia
gens terrenal.

252. A Mercè Vilaclara.

Llegesca lo capítol 23 del Llibre 3 de la Imitació de J.C.

316

JOSEP TORRAS I BAGES

^s^&rs^Sr.rs·

posen les esposes de Jesucnst.

254. A Jaume Collell.

Barcelona, 2 de gener de 1897.

Estimat amic: te desitjo per 1 any ^ceíes^ials 1 Tu i jo
mençar abundants benedicaons i gràcies celestia ^ ^

terra. Déu sia antb nos-

35SÜSHS

pensat que un cop públic . ’ , r p i us tícia i que

"° KEÒ'S,'SSS «'■ p-

. . , c t Miauel d’Olèrdola, realment perteneix a <

teneixia als canonges de Santa to ^ ^ ^ ge

Julcre m d°a on deriva lo ^urdelSepulcre que cer-

S1SS5

estacions de la Via-Crucis. E q een t que encara

Sepulcre com solen anomenar-lo la nostra gen , q

se paren en Sants.

EPISTOLARI

317

Diu en Ricardo que el Drac és en francès, fora del text
bíblic que està també en llatí. Això per lo que atany al Drac,
és a dir, a l’obra escrita per ell, puix les demés publicades
baix la seua direcció però per altres escriptors, diu que creu
que són en llatí.

Suposo que rebries un discurs que vaig llegir a l'Acadè¬
mia de Belles Arts. 1 No tenia ganes de fer-lo i m'ho van de¬
manar molt a última hora; però com altres anys ja me de¬
manaren lo mateix, pensí que d'un cop acabaríem. De ve¬
gades tinc por d’escandalisar que, havent passat la joventut
entre monges, hospitals, etc. etc. ara me trobi entre artistes
i obres d’art. Però en fb los capellans havem de fer tots los
papers de l’auca; i en certes maneres Sant Pau ja ens diu
que ell feia lo mateix.

Conserva't bo, encomana’m a Déu i rep los bons afectes
de ton antic amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. «La Belleza en la vida social és el títol del discurs» (Nota de Fortià Solà).

255. A Josep Morgades i Gili.

(1897). 1

...Contesto que a su benevolencia se debe el buen con-
cepto que tiene de mí, respecto a mi influencia en el regio-
nalismo; pero que me alegro de su estado de espíritu res¬
pecto de mí, ya que ni mi caràcter, ni mis hàbitos, ni mis
aptitudes son a propósito para el cargo, que si se me hubie-
se impuesto, quizàs me hubiese hecho infeliz a mí, sin pro-
vecho de los otros, antes con perjuicio, porque hubiesen que-

318

JOSEP TORRAS I BAGES

dado sin el fomento oportuno, su bien màs interesante...

José Torras y Bages, Pbro.

1. No es tracta de cap carta. Són. simplement, els mots manuscrits de Tor¬
ras i Bages que figuren al peu de la carta que el bisbe Morgades envià a Torras
i Bages amb data de Vic, 10 de gener del 1897, que diu: «Dr. D. José Torras y
Bages. — Mi muy estimado amigo: Leí con gusto su discurso leído en la Acadè¬
mia, y le felicito. Un día quise trabajar para que nombrasen a V. obispo. Voy
convenciéndome que su puesto es ahi, para ser el verbo del renacimiento cata-
làn de buena ley. Ello es que en el terreno del catalanismo màs bien se gana
que se pierde, a pesar de las malas comentes de la època. Creo bien que V. prin-
cipalmente forma el muro de contención. Dios le conserve.— Suyo afmo. in C.J.
/ El Obispo de Vic».

256. A Maria de la Concepció Ribas. 1

En Cristo hermana: He recibido su muy grata en la que
se sirve participarme su admisión para la profesión religio¬
sa en ese monasterio; le doy por ello mi cordial enhorabue-
na y participo de su santa alegria que serà ésta duradera
mientras sea fiel a la gracia de su santa vocación. No en
vano dice el salmo y Vdes. lo repiten con frecuencia en el
coro, que un dia en la casa del Senor vale por màs de mil;
y muchas veces le habían repetido aun antes de entrar en
el claustro aquello del Evangelio en que se dice que el que
deja las cosas temporales por amor de N°. Senor aun en esta
vida recibe ciento por uno.

Entienda sin embargo que no todo està hecho con pro¬
nunciar el voto, al revés, entonces empieza la vida de espi¬
ritual matrimonio con Jesucristo y de consiguiente el tiem-
po de la abnegación, del sacrificio, de la humillación por-
que la esposa ha de conformarse con la situación y estado
del esposo, y éste ya lo sabe V. en la celda tiene su retrato,
pero crucificado y la corona nupcial no de flores, sino de es-
pinas. Pero àmele V. mucho y no tema ni humillaciones, ni

EPISTOLARI

319

cruz, ni espinas, porque padecer por el amado es dulce al
que verdaderamente ama; desprécielo V. todo aun a sí mis-
ma y quédese sola con el amor de Jesucristo que nadie pue-
de arrebatarle y cuando V. no ame ni comodidades, ni dis-
tinciones, ni conversación, ni pròpia voluntad, ni nada que
no sea el Esposo, ni aun a sí misma; entonces es imposible
que pierda la paz, que siempre que la perdemos es porque
algún deseo nuestro experimenta contradicción y por tanto
si nada deseamos no podemos sentir contradicción ni per-
der la paz. No es la contradicción la que nos da a veces ma¬
lestar, sino nuestro desordenado deseo y pretensión, como
no es la primavera la que altera el cutis del herpético, sino
el mal humor que tiene dentro de su cuerpo. A destruir,
pues, el mal humor, a purificar el espíritu de toda imperti¬
nència para esto se ha hecho V. religiosa y discípula de Cris-
to y con su santa ayuda alcanzarà la destrucción de sus de-
fectos, el aumento de gracia y fundir su corazón con el de
Cristo que es el ideal a que ha sido llamada y al cual por lo
tanto con todas sus fuerzas debe aspirar.

Pise y repise el mundo le diré con Sta. Teresa, y no tema
dificultades, porque todo lo podemos con Aquel que nos con¬
forta, y que nunca nos permite que seamos tentados ni pro-
bados màs de lo que nuestras fuerzas permiten; no rehúse
V. nunca la cruz, sino aplique valientemente a ella el hom-
bro, y Jesucristo le harà de Cirineo, aun màs. El llevarà todo
el peso y V. en su dulcísima companía aun la vida con cruz
encontrarà feliz.

Aproveche el tiempo que le queda antes de la profesión
y vaya limpiando el corazón de todos sus defectos, desocu-
pe el alma de todo afecto que no sea divino a fin de que en
el momento de firmar el contrato nupcial, que tal es el voto,
no encuentre en V. el celestial Esposo ni la màs leve som-
bra de terrenas afecciones, pídaselo con fervor en la santa
oración, y en ella no se olvide del que le escribe esta carta
con aires de sermón pero que hacen oportuno la solemni-
dad de las circunstancias en que V. al presente se encuentra.

320

JOSEP TORRAS I BAGES

Salude afectuosamente a su digna maestra.
Af\ S. S. S. in corde Jesu.

José Torras y Bages, Pbro.

1. Religiosa de Valldonzella.

257. A Joaquim Rubió i Ors.

Barcelona, 10 de febrer

Distingit amic: trobarà tatxada en la nota (29), fulla 13,
la paraula sectaris. La crec injuriosa quan la Iglésia no l’ha
aplicada; i em sembla que V. que tan bé defensa la mode¬
ració, no s'haurà de fer violència per substituir-la amb una
altra. Encara, i això va no com a Censor sinó com a amic,
m'atreveixo a dir-li: «-perdria res l’obra, ni la mateixa veri¬
tat, amb la supressió d'aquelles quatre ratlles, tractant-se
d’un llibre que V. no destina a ser una peça en los autos de
litigi a què fa V. referència?

De V. respectuós deixeble i sempre amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

258. A Joan Costa. 1

Barcelona, 18 de febrer de 1897.

M. I. Sr. Dr. Dn. Juan Costa.

Mi querido amigo: suponiendo que ha regresado ya V.

EPISTOLARI

321

de Calella cumplo con la presente el deber de amistad de
darle el pésame por la muerte de su Seítor Padre, deber que
pude cumplir de palabra con su Exmo. Sr. Tío.

Generalmente los eclesiàsticos sentimos mucho la muer¬
te de nuestros padres; son casi las únicas afecciones natu-
rales que tenemos y por lo mismo son mas intensas, cuanto
màs concentradas. Mas la Providencia va expurgando estas
nobles afecciones sin duda para que crezca con mayor loza-
nía la nobilísima afección del amor a Dios. Que este divino
Senor le conceda a V. muchos anos de vida para rogar per
el alma de su difunto Senor Padre.

Con afectuosos recuerdos al Senor Arzobispo y a los ami-
gos sacerdotes de esa Casa se repite de V. afmo. amigo y s.
s. q. b. s. m.

José Torras y Bages, Pbro.

1. Nebot de l'Arquebisbe de Tarragona.

259. A Joaquim Rubió i Ors.

Barcelona, 13 de març de 1897.

A l'Exm. Sr. D. Joaquim Rubió i Ors, B.L.M. son antic
deixeble Josep Torras i Bages, Pvre., i lo felicita per la festa
aniversària i per la distinció tan merescudament rebuda, i
se felicita a si mateix de veure distingit al poeta, al literat
i al professor catòlic, sempre a punt de treballar dins de la
literatura en la difusió del bon esperit; i encara que abans
en la missa, que ha sigut en honor de S. Tomàs, ha dema¬
nat al Senyor ses benediccions pel antic mestre, li torna a
demanar per ell, molts anys de vida i de salut.

322

JOSEP TORRAS I BAGES

260. A Dolors Vilaclara.

Josep Torras i Bages, pvre. A la senyoreta Dolores Vilacla¬
ra saluda afectuosament i li desitja solaç espiritual en la fes¬
ta dels Dolors de Maria Josep Torras i Bages, pvre., i en unió
de la seva germana, demana a Déu que les faci santes, re¬
produint en sa casa el cas de Marta i de Maria, unides en
l'amor de Jesucrist i passant la vida en son servei. Això que
ja practiquen desitja sia repòs i consol per les seves ànimes
ja en aquest món de desterro, que únicament alegra la vida
cristiana i l’esperança de la immortalitat. Que l'Esperit Sant
visqui en son cor.

261. A Antònia Mata i Puig. 1

Barcelona, 14 d’abril de 1897.

Apreciada Senyora: encara que la mort mai no ens ha de
sorprendre, he quedat parat amb la d'en Sacases. Déu lo tin-
ga al cel. Comprenc l'estat de V., al perdre lo bon company
de la vida, l’espòs amable, l'home intel·ligent en el qual V.
tenia concentrats los seus afectes. Però Déu l'ajudarà a V.,
i conformant-se amb la seva voluntat santíssima, trobarà
una compensació amb el consol intern que Déu envia a les
ànimes que el serveixen i amen. A l'últim, l’eternitat és lo fi
de tots los fills d'Adam; i en aquest cas lo coneixement i fer¬
vor amb què ha rebut los Sagraments són un lenitiu de na¬
tural sentiment. L'encomanaré a Déu, i li oferiré lo sant sa¬
crifici de la missa, com acostumo amb los amics. — De V.
S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

323

1. «Vídua de Sacases, de Vilafranca del Penedès. Datades respectivament de
1 d’octubre de 1892 i 10 de maig de 1893, el doctor Torras escriu a Don Pere
Sacases, notari de Vilafranca, dues cartes, que no ha estat possible recollir, per
extraviament» (Nota de Fortià Solà)

262. A Jaume Serra.

Barcelona, 29 d'abril de 1897.

M.I.S. Dr. Jaume Serra, Pvre.

Estimat amic: Tinc lo gust d’enviar-li un exemplar de la
Conferència sobre «Del Verb artístic» i juntament dos exem¬
plars de la titulada «De l'Infinit i del límit de l’Art» i una
«Del Verb artístic» que espero se servirà entregar als jóvens
i il·lustrats preveres que cuiden de l’admirable Museu. Di-
ga'ls que no pensen o que no em prenguen per raquític a
l’enviar-los una Conferència per a dos, essent cosa que no es
pot partir com una taronja, sinó perquè me'n resten poquís-
sims exemplars. Prenguen tots la bona voluntat. La petita
passejada a Vic deixà en l'esperit de tots los qui la férem
una dolçor de pàtria, de fe i d’amistat que durarà molts dies.
Al saludar al venerable i estimat Prelat i a tots los bons
amics de sa simpàtica família, rebe també vostè los afectes
de

S. S. q. 1. b. 1. m.
Josep Torras i Bages, Pvre.

263. A Mercè Vilaclara.

Srta. Mercè Vilaclara. — Amb goig he ensumat les lle¬
tres tan espirituals i suavíssimes que m'envia. Donat habi-

324

JOSEP TORRAS I BAGES

tualment, més per dever que per gust, a l'estudi o conside¬
ració científica de la Religió, l’esperit més o menos se seca.
St. Tomàs, per a evitar-ho, llegia les Col·lacions o Conferèn¬
cies dels primitius anacoretes i monjos. Aquestes cartes dels
seus espirituals amics, aquesta societat que V. manté amb
ànimes que viuen vida interior i cerquen lo consol amb el
tracte de Déu li serà profitosa.

Tant de bo que tots sapiam aprofitar-nos de la batalla
de la vida, cada u en lo lloc en què la Providència l'ha po¬
sat. De V. en Cristo servidor

Josep Torras i Bages, Pvre.

264. A Mercè Vilaclara.

Rebregada d’anar per la butxaca a on me la posí després
de rebre-la, li envio la carta que li volia dar quan V. vingué
a l’Ensenyança i no me'n vaig recordar. Déu faça que mai
nos oblidem d’Ell i el tinguem sempre al cor. Lo Sant d'a¬
vui deia que si tenia al cor una fibra que no fos pel Senyor
se l’arrancaria. — Jo desgraciadament tinc moltes atacades
de mal humor d'amor a si mateix.

Memòries a la germana.

Josep Torras i Bages, Pvre.

265. A Mercè Vilaclara.

Conteste la carta perquè mereix ésser contestada. En
quant a lo que ha de dir, ha de dir lo que li diga a V. lo cor.

EPISTOLARI

325

Lo cor en contacte amb lo cor mai se queda mut, i de con¬
següent V. contestarà a la carta. Aquestes correspondències,
converses espirituals, sempre són útils i eleven l’ànima i
consolen lo cor. No deixe les bones companyies, que parlar
de Jesús és suavitzar la vida i preparar l'eternitat. Encoma-
ne-m’hi a mi en aquests dies tan sagrats i de tan útils ense¬
nyances d’amor. Moltes memòries a la Dolores; i V. pose’s
aviat bona i ara aguante lo mal de cap recordant-se de la co¬
rona d’espines.

Josep Torras i Bages, Pvre.

266. A Mercè Vilaclara.

29 de juny de 1897.

Mercè: per a no exposar-la a perdre passos li escric
aquestes quatre ratlles a fi de dir-li que demà, si Déu vol,
sortiré de Barcelona al matí, i estaré fora vuit o nou dies,
de manera que és fàcil que fins lo dia 11 no em torne a atan¬
sar. Com V. digué que pensaven sortir després de S. Miquel
tal vegada no ens podam veure. De totes maneres sia ben
santa, pense que per la virtut no hi ha ni estiu ni hivern,
que havem d’aprofitar lo temps que com una corrent irre¬
sistible nos va arrastrant envers la pròxima i temible eter¬
nitat, i no oblide en les seues oracions al qui li escriu aquest
bitllet.

Dia de S. Pere de 1897

326

JOSEP TORRAS I BAGES

267. A Maria Bruix.

Lleida,

Maria: he arribat sens novetat. Amb pluja i b °
a Lleida amb temps ben regular. Com que ha plogut lo nu
és molt bonic i gros. No havent-hi res de particular no tor-

nar Mem6rieTa la Dolores t a l’Emília, i als de cal Casals si
pregunten per mi.

T ^ 'T'rvrra C 1 Rapes

268. A Mercè Vilaclara.

Mercè: me sembla que ha de fer la novena JR^Oriol A
demanar la salut per la glòria divina i la del B. Estiga tra
auü la que s no li convé no li darà; però sí una cosa millor,
com todicaTo Sr. Cardenal. La falta de salut és per aumr-la
més amb Déu. la novena té lo mateix objecte, * si aicançava
la salut fóra també que amb ella s umna més amb Déu. El
és l’Autor de tot i té molts camins per a anar al mateix. ü,, i
de consegüent tots los camins del Senyor “^vemdese-
guir amb confiança, i lo med. que li proposa_lo Srr. Car¬
nal és un camí del Senyor. - Memòries a la Dolores.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Dilluns no vaja a l’Ensenyança perquè aniré■ al Pi a dir
una missa promesa per un soldat que ha tornat bo de la

guerra de Cuba.

EPISTOLARI

327

269. A Mercè Vilaclara.

Barcelona, 26 de juliol de 1897.

Senyoreta Mercè Vilaclara.

Mercè: he rebut les seus dues cartes i m’alegraria, com
deien los nostres bons passats, que la present les trobés, a
V. i a la germana, en bona salut, com és la meua a Déu grà¬
cies, i fins a V.V. lliures de la calor que per aquí se sent, i
de la qual a Barcelona és impossible escapar-se.

Però ni V.V. ni jo som d’aquells pobrets que han de pas¬
sar lo dia al raig del sol i careixen de recursos per a propor¬
cionar-se aquells auxilis que ajuden a passar la calor i lo fred.

No tenim dret a queixar-nos de res, només que de nosal¬
tres mateixos; i no obstant lo egoisme nos domina i mai es¬
tam contents. V.V. a Vic poden posar-se en son si, és a dir
en aquell estat de vida cristiana, que fent-se superior a la va¬
nitat humana i apartant l'esperit de les dissipacions exter¬
nes que ens atabalen i debiliten la consciència, nos permet
fer de la Veritat eterna lo aliment del nostre cor i lo princi¬
pi de la nostra alegria, rectificant i dirigint tota la nostra
vida envers son veritable fi.

Respecte de lo que V. me parla del seu esperit fa bé d’ex-
pansionar-se i manifestar-se clarament al confessor, i des¬
prés d’això no pensar més en res, ni preocupar-se, no vulga
preocupacions, ni encaparraments de cap mena. Si per cas
un sol encaparrament li permeto, que és tenir a Déu sem¬
pre ficat al cor i a l’esperit. Feliços los sants que així prac¬
ticaven lo primer manament de la Llei de Déu!

La setmana que ve, és a dir poc passat lo Jubileu de la
Porciúncula, penso anar-me'n a Vilafranca a sentir gemecs
i misèries dels pagesos; puix de lo que mengem la carn hem
de rosegar los ossos, encara que al present les nostres terres
tenen molt poca carn. És bo posar-se en contacte amb les mi¬
sèries humanes; les misèries humanes i los espectacles de la
naturalesa parlen de Déu i del món moral amb una eficàcia

328

JOSEP TORRAS I BAGES

superior a les pàgines d’un llibre ascètic, per açò jo li reco¬
mano aquestes dues coses. Diga a la Dolores que li agraesc
los seus bons records, que s’aprofite de la temporada de Vic,
a on se respira més encara que la fresca de la muntanya,
una atmosfera cristiana, i totes dues preguen per aquest sa¬
cerdot que és de V.V. S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

270. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 30 de juliol de 1897.

Mi querido y venerado Senor Obispo: Recibí con agia-
decimiento y he leído ya su folleto sobre los sucesos de
Oriente, de tanta gravedad y consecuencia para los intere-
ses humanos y religiosos y que no obstante no despiertan
nuestro marasmo, de los católicos, a quienes incumbe todo
lo que en el mundo afecta a la humanidad y a la religión.
Nuestro criterio y el circulo de nuestras aspiraciones socia-
les se achican, olvidando el caràcter universal y cosmopolí-
tico del Catolicismo. — Yo pienso, y me parece que V. ha de
pensar lo mismo, que en la conducta pública de la inmensa
mayoría de los católicos creyentes hay una evidente antinò¬
mia: en discusiones y escritos periodísticos se ha tratado con
exceso, especulativamente, del liberalismo, que consiste en
separar el elemento divino del elemento humano; pero en
la manifestación pràctica de los principios que informan
nuestra vida, es decir, en la conducta social, dejamos desar-
rollar los grandes problemas que interesan a la humanidad
sin intentar siquiera infundir en ellos el elemento divino,
quedando éste cohibido y como encogido, y cuando màs ex-
pansionàndose en ridículas contiendas de bandería. Y sin

EPISTOLARI

329

embargo no hay nadie mas entrometido que el Papa León
XIII... — Puede V. Senor Obispo, tener la satisfacción de que
se eleva por encima de aquel común proceder, de que con
una sensibilidad racional exquisita siente los grandes inte-
reses humanos y religiosos, interviniendo en los mismos con
pública ejemplaridad; los sucesos de Oriente y las actuales
huelgas industriales son testigo de que el centinela, el cus-
tos del profeta, no duerme. — Dentro de pocos días, proba-
blemente, Dios mediante, inmediatamente después de San¬
to Domingo, pienso trasladarme a Vilafranca, a ver y a sen¬
tir miserias de la pobre gente campesina; allí, como en to-
das partes, tendra a sus ordenes
s. a. s. q. b. s. p. a.

José Torras y Bages, Pbro.

271. A Pere Bolet, S.J.

Barcelona, 30 de juliol de 1897.

Estimat Pere: t'escric la vigília de Sant Ignasi perquè em
sembla que així compleixo respecte de tu amb totes les fes¬
tes i solemnitats de l’any; ja que el Sant Fundador ha d’és¬
ser per a tu lo estel de ton procedir en la vida religiosa, és
a dir, en tota la teua vida natural i sobrenatural, devent
creure que Déu al dar-te la vocació a la Companyia te’l pro¬
posa per guia i exemplar.

Te desitjo, doncs, que celebres aquesta solemnitat amb
goig espiritual i amb gràcia que vaja creixent de dia en dia.

No dubto que estàs alegre i de que ets feliç puix lo cent
per u promès per Nostre Sr. Jesucrist s'ha complert fins ara
i se complirà fins a la fi dels segles, en primer lloc perquè
així ho digué la paraula infal·lible del Redemptor i ademés

330

JOSEP TORRAS I BAGES

perquè és una llei natural psicològica de que l’ànima repo-
se al trobar lo que és son objecte natural, la Veritat, i la vida
religiosa consisteix precisament en lo conreu pràctic de la
Veritat i en la destrucció permanent de les mundanes il·lu¬
sions que per desgràcia amb funesta fecunditat rebroten
contínuament en nostre cor, en demostració de l'animalitat
humana esclava dels sentits, de la concupiscència i de la
mentida.

Dóna cada dia gràcies a Déu de que t'haja portat en los
atris de sa casa. Tota la filosofia no basta per a adreçar a
l’home; i fins la gràcia, en lo món, en la vida secular, sem¬
bla que sia com aquell mannà que es fonia al tocar-hi el sol,
que sens una gran diligència, difícil a la torpesa humana
quan se troba estimulada per les ardències humanes, se des-
vaneix sens arribar a fecundar l’esperit.

Açò vol dir que m’has d’encomanar a Déu.

Moltes memòries al Rt. Pare Provincial si es troba aquí,
al P. Lluís Carles de qui agraí molt lo record, al P. Lluís Fi-
ter, al postulant vilafranquí Anton Giralt i a tots los altres
que tal vegada hi ha a Veruela, coneguts meus, sens jo sa¬
ber-ho i disposa de ton parent i amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

Ahir estigué a casa ton germà i ta família no té novetat.

272. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca del Penedès, 13 d’agost de 1897.

Merceneta: L ’unum necessarium de l’Evangeli l'experièn¬
cia nos va demostrant que és una veritat indestructible. Co-
mençam a tenir aquell principi perquè la fe nos lo proposa,
però així que anam fent anys l'experiència corrobora la fe i

EPISTOLARI

331

l’única necessitat humana, o sia Déu, queda triomfant. La
nostra misèria és, no obstant, tanta, és tan gran la nostra im¬
becil·litat que en la pràctica de la vida la sensualitat i la va¬
nitat s'interposen entre lo nostre cor i aquell Summe Bé seu,
únic en lo qual pot reposar.

No em cansaré mai de repetir-li aquesta Veritat, com
mai cap cristià deu cansar-se de treballar per a fer-la pre-
valèixer en son cor i posar-la com fonament de 1 edifici de
sa vida espiritual. Aquesta ha d’ésser la nostra batalla, lo
punt a on tingam sempre fixa la vista, lo perpetual memen-
to del nostre esperit quan se veu sol·licitat per atraccions im¬
pures i vanes.

Precisament la Iglésia en la pròxima festivitat de la Ver¬
ge Maria, com a gran alabança i mèrit d’aquesta Senyora,
li aplica aquesta Veritat de Yunum necessarium, ja que es¬
sent la criatura més pura i més allegada a la Divinitat, sem¬
pre tingué a Déu com a fi de totes ses operacions.

Nosaltres avergonyim-nos; però confiem en la interces¬
sió de la Verge Immaculada a la qual espera que lo enco¬
manarà vostè son afm. servidor

Josep Torras i Bages, Pvre.

A la Dolores moltes memòries desitjant-li també una san¬
ta octava de la Verge.

273. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca del Penedès, 23 d’agost

Merceneta: No convé encaparrar-se en res; explicar i tor¬
nar a explicar sensacions, estímuls e inclinacions que deri¬
ven del desequilibri humà és inconvenient i en lloc de sere-

332

JOSEP TORRAS I BAGES

nar, crida altra volta la tempestat. Hi ha coses que convé
despreciar-les, i la de que V. me parla en sa carta és una d’e¬
lles, en aquesta matèria ni es necessita direcció i quan se
confesse passi-hi de llarg a l'arribar a aquest punt. A mi no
me n’escriga res.

Desitjo que la novena al Puríssim Cor de Maria resulte
profitosa. És un Cor aquell que havem d’estudiar i amb lo
qual nos havem de consolar. Cerque sempre aquestes expan¬
sions i aquestes amistats espirituals i sobrenaturals. Les bo¬
nes companyies aprofiten; i en les companyies convé ésser
molt discret, puix influeixen molt en lo nostre modo d ésser
moral, tan com en lo nostre ésser físic contribueixen la tem¬
peratura i les altres condicions climatològiques.

Encara que li parlo de les amistats amb los sers sobre¬
naturals, açò no vol dir que no crega convenient que V. tin-
ga relacions d’amistat amb senyores i altres persones pia¬
doses. Fins en sa situació actual li convé per a canviar 1 es¬
cena interior de què em parla. Igualment li recomano 1 ocu¬
pació i la lectura, aquesta encara que sia d obres recreati¬
ves. tNo ha llegit Fernàn Caballero?

Moltes memòries a la Dolores, convendria que la burxés
a V. una mica per a que no es capfiqués en res. V. encoma-
ne’m a Déu.

Josep Torras, Pvre.

274. A Josefa Rossell. 1

Vilafranca, 29 d’agost de 1897.

Apreciada Cosina: no em canses per demanar-me consell
en les obres piadoses que practiques. És lo meu ofici ajudar
a tals empreses.

EPISTOLARI

333

Amb en Peric quedàrem, me sembla, que l'assumpto dels
dos quadros podien ser lo naixement i la mort de N. S. Je-
sucrist, principi i acabament de la Redempció humana. Los
evangelistes si els vol l'artista, com sembla natural, relacio-
nar-los amb dits santíssims successos. Sant Lluc és lo més
adequat pel naixement en quan és lo qui el conta amb am¬
plitud i el qui més parla de la infància de Jesús; en quant
a la crucifixió o mort de N. Senyor tots ne parlen, però pot¬
ser Sant Joan, que hi assistí seria lo més propi. De tot això
me sembla que en Peric se'n queda nota, i si tenien alguna
dificultat que escriga. En quant a lo secundari, determina¬
da l’escena principal que desarrollarà l'Antoni Torres, en lo
demés lo deixaria amb llibertat mentres faça bon efecte i
així si en lloc dels evangelistes li venia bé un tema decora¬
tiu de bon gènero i religiós l’hi deixaria fer.

Veig que et tornes rodaire. Que us prove molt la passe¬
jada, procura aquesta cristianitzar-la tant com sàpies i do¬
nant memòries a la Paquita i a l’Antoni disposa de ton cosí
i servidor

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Vídua de Mandri.

275. A Frederic Clascar.

Vilafranca, 3 de setembre de 1897.

Frederic: Tindré present la recomanació que em fas en
nom propi i de la Senyora Galofré del noiet de Cerdanyola.
Sempre m'ha agradat protegir aquestes vocacions i més ve¬
nint aquesta amb la vostra aprovació. Respecte de que puga
estar a Valldonzella no és fàcil. En lo Convent ordinària-

334

JOSEP TORRAS I BAGES

ment no tenen més que el sagristà; era un cas excepcional
lo que en tinguessen un altre, que era precisament germà
del sagristà, i com a aquest li resta un tercer germà, de se¬
gur que fóra ell lo preferit en cas de que les monges consen-
tissen a tenir a casa un altre escolà.

Dóna memòries a Mossèn Pere Canut, Rector de Cerda¬
nyola, i que fou abans vicari de la parròquia vilafranquina
de la Santíssima Trinitat. Te recomano la relació freqüent
amb ell, és un bon sacerdot, home piadós i de bon sentit, i
de tracte fructuós. Aprofita l’estiu, i si pots fer vacacions del
treball científic, mai deus fer-ne del treball espiritual que
deu durar tota la nostra vida. Fes-te piadós i tindràs consol
i trobaràs solaç en la vida eclesiàstica, i la teua acció tindrà
més eficàcia.

A veure si aprofitant los bons aires, la taula més subs¬
tanciosa i lo menos treball d’aquestes vagues tornes al Se¬
minari més fort i més sa de lo que acostumes.

Ja saps que t'estima de veres

Josep Torras i Bages, Pvre.

276. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 6 de setembre de 1897.

Merceneta: Aprofito una estona buida que em queda
abans de l’hora del tren que em portarà a Barcelona per po-
quet temps, per a contestar a les seues dues cartes. — Fa bé
de confiar en la Verge Maria i d’estimar-la. És lo més pur i
més dolç dels amors. Per açò l’anomenam Mare de l'Amor
hermós i Ella és Mestra de l'Amor. O si tinguéssem la uni¬
tat d'Amor que té la Verge Maria! — A Ella, doncs, sacrifi-
que les altres afeccions. La mortificació cristiana en açò con-

EPISTOLARI

335

sisteix, en sacrificar les afeccions, los gustos, los plaers, to¬
tes les nostres inclinacions en honor d’aquella summa i glo¬
riosa inclinació de l'ànima racional que cerca a Déu per a
solaç i fi de tota la vida temporal i eterna.

Aquesta és la nostra batalla contínua, aquesta la guerra
que no obtindrà segura victòria fins que la mort mate los es¬
tímuls que exciten aquí a la terra la nostra activitat, essent
poquíssims los qui obtenen suplantar-los sobreposant-los
l’amor diví.

Guardes de la fresca, que aquí encara nos hem de guar¬
dar de la calor, moltes memòries a la Dolores i pregue a Déu
per aquest capellà que té més traça en parlar de la virtut
que en practicar-la

J. Torras, Pvre.

277. A Josefa Rossell.

Vilafranca, 9 de setembre de 1897.

Pepeta: espero entregaràs la carteta que encloc a l'Anton
Martí, qual número ignoro. He vist la mort de la seua Mare,
que us haurà trobat de viatge i com suposo que haveu tor¬
nat li poso quatre ratlles de pèsam.

Me penso hauràs rebut la contestació que t’escrigui a la
teua carta.

L'espectacle de la mort volta des de molt jove a la pobra
Paquita; però aquest espectacle alça l’ànima cristiana de les
vulgaritats de la vida mundana, i de les frivolitats socials.

Ton cosí

Josep Torras i Bages, Pvre.

336

JOSEP TORRAS I BAGES

278. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 25 de setembre de 1897.

Merceneta: ahir, festa de la seua Patrona, la vaig enco-
m anar a ül i desitjo que la celestial Advocada 1. ha ja do-

nat jren b rcte eSt es“ e donant los Exercicis al Convent de

mmmm

^i * fàcil que produes-
ra un xic de fervor espiritual. Los hòmens som de tal natu-

a la vida i a l’esperit, i encara que aquest moviment sia pu

Ü"Sn^ rSSE . 0 ^ i contempla-
CÍÓ del Faber de què em par-

teixos sermons. Dolores i V no oblide en seus ora-

Moltes memòries a la Dolores i .

cions a son servidor

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

337

279. A Josep Dachs.

Vilafranca, 6 d'octubre de 1897.

Estimat Pepet: comprenc les teues angúnies per la situa¬
ció espiritual en què et trobes, segons m’expliques en la teua
carta. L’esperit és més delicat que la nina de l’ull i qualse¬
vol brossa no sols hi fa nosa, sinó que hi causa dolor.

Lo director espiritual no és infal·lible ni molt menos, i
pot haver i n'hi ha hagut que han anat erradissims. La in¬
fal·libilitat és pròpia i exclusiva del Papa i encara quan par¬
la ex cathedra. La direcció espiritual de part del Director és
un acte racional i de consegüent fal·lible com fal·lible és la
nostra raó. D’aquí que els sants consultaven a diferents per¬
sones, i mentres açò no sia una lleugeresa, efecte d’escrú¬
pols, o falta de rectitud no és reprovable. Ademés la direc¬
ció espiritual de cada individuu no és un acte de jurisdicció
eclesiàstica, i tu fas molt bé la distinció entre l’autoritat en
matèries de confessió, i en les de direcció. Fins en matèries
de confessió, a on hi ha verdadera jurisdicció, lo cristià té
llibertat omnímoda per a escollir-se confessor, i quan se
tracta de religiosos la Iglésia mana que se’ls donguen ex¬
traordinaris sovint. I si hi ha llibertat en quant a la confes¬
sió (-què farà en quant a la direcció?

L'obra de la gràcia la fan Déu i l’ànima del cristià; lo di¬
rector no ha de fer més, generalment parlant, que vigilar l’ex-
traviació, fomentar lo desig de perfecció i deixar en llibertat
l'esperit del penitent, perquè l’Esperit de Déu és Esperit de lli¬
bertat, que ve de Déu i no de l’home, i mai és pertorbador,
sinó suau i quan vol fer créixer l'ànima ho fa sens violència.

Santa Teresa cercava los confessors que no fossen mís¬
tics, sinó hòmens de llei i raó, perquè N. Sr. Jesucrist un
cop donades les bases de la vida sobrenatural, vol que la
seua Iglésia se regesca racionalment, informada la raó per
la fe per suposat, mes sempre amb discreció humana, i no
per vies misterioses, sinó clares i segures. No vulgues mai

338

JOSEP TORRAS I BAGES

imposicions, cerca a Déu amb sinceritat, domina les teues
passions, no et deixes enganyar per l’amor del món, ni de
tu mateix, i trobaràs la Veritat. No cregues tampoc que els
directors t'hagen de portar al cel, la gràcia de Déu i 1 esforç
de la teua voluntat t’hi duran; lo confessor sols és un auxiliar.

Sento no tenir més temps; puix avui és per mi, i demà
també un dia ocupat, però me sembla que amb lo dit ne tin¬
dràs prou i d’altra banda tu amb la doctrina moral ja ha¬
vies resolt, a mon entendre, rectament lo cas.

No deixes l’oració, la lliçó espiritual i 1 examen, mes en
aquest de certes matèries agafadisses passa-hi ben de pressa.

Encomana a Déu a ton afm. amic in C. J.

Josep Torras i Bages, Pvre.

280. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 14 d’octubre de 1897.

Merceneta: demà, dia de Santa Teresa, de qui Vostè me
parlava en la darrera carta, rebrà la present, la qual desitjo
li servesca d'incentiu en la pràctica de la virtut i de la san¬
tedat, cim de la muntanya del Carmel a on pujà amb gran
esforç la gloriosa i humil Reformadora. Lo guien ü Dios tie-
ne — nada le falta — sólo Dios basta, ha d'ésser la llei de la
nostra vida. No cerque, doncs, comunicacions amb la cria¬
tura, per falaguera que sia, aquestes comunicacions sovint
són corruptores, quan menos malaguanyades, i sempre, a no
ser que tinguen per motiu la caritat, impedeixen la nostra
comunicació amb Déu. Ja sé jo que fins poden ser útils les
comunicacions amb la criatura, puix necessitam una expan¬
sió, però ha d’ésser aquella molt triada, que no ens porte a
ella cap inclinació ni de sensualitat ni de vanitat. La sole-

EPISTOLARI

339

dat és una gran cosa, en ella s’inspiren les ànimes, en ella
se despullen de l'esperit mundà, se’ls desvaneixen les boires
que tapen lo sol etern de la Veritat, trobant en la contem¬
plació d’Ell lo repòs que enlloc més trobarien.

Fins en la vida activa i social és necessària aquesta so¬
ledat per a qui vol conreuar la perfecció cristiana, i s'ha d’a¬
costumar a saber tenir en lo món aquesta soledat santifica-
dora.

Per açò Santa Teresa destinada per Déu a exercir tanta
influència en lo món, parla del profit que en treia de tener
soledad, com deia ella, que cercava ratos para tener soledad ;
i ningú arribarà a la vera santedat cristiana si no ama i prac¬
tica aquesta soledat, que ja practicaven los primers cris¬
tians, i nostre diví Mestre Jesús. Si es fa difícil, l’Esperit
Sant ja ajuda i ens ensenya lo Rosari que és molt a propòsit
per a tenir ratos de soledad, com la Santa Reformadora nos
diu que ella ho feia, quan se trobava amb lo enteniment per¬
torbat o distret i li era difícil la meditació. — Penso estar
ja a TEnsenyança lo dissabte abans de Tots Sants, salude
molt afectuosament a la germana i pense a encomanar a
Déu a son servidor

J. Torras i Bages, Pvre.

281. A Josep Dachs.

Vilafranca, 20 d'octubre de 1897.

Estimat Pepet: T'escric quatre ratlles esperant de parau¬
la, si ho creus convenient, explicar mon pensament, quan
tingam ocasió a no tardar.

De lo que em dius resulta: 1° que la teua vocació ecle¬
siàstica és indubtable. 2°. Que tens dubtes i cavil·lacions,

340

JOSEP TORRAS I BAGES

que fundes en motius disconformes a la doctrina dels sants,
sobre si tens o no vocació religiosa. 3°. Que el teu esperit
està excitat i tens lo cap calent al tractar de l'assumpto de
referència. 4°. Que no tens aquella normalitat d'esperit ne¬
cessària per a aprofitar-te dels exercicis escolàstics i piado-
sos del Seminari.

En sa conseqüència d’aquest resumen, o diagnòstic, de
l’estat del teu esperit crec que lo que et convé és sortir d'a¬
questa excitació, tant com és bo tenir lo cor encès, és mal
tenir lo cap calent, i en la vida mística sol ésser de deplo¬
rables conseqüències. Nos havem de governar per la raó, in¬
formada per la fe, i les nostres resolucions han de provenir
de la reflexió i no d'un entusiasme encara que sia piadós.
També ho era lo dels quàqueros i altres sectaris. La Iglésia
procedeix sempre amb reflexió i desconfia d’exaltacions
místiques. La santedat no consisteix en un estat neuròtic
sinó en una gran rectitud de totes nostres facultats i sos ac¬
tes envers Déu, fi de nostra existència, amb entera indife¬
rència respecte dels medis que ens hi han de portar, sens vo¬
ler això ni allò sinó lo que Déu vulga. La mateixa afició ex¬
cessiva als estudis eclesiàstics és perillosa; fins en la vida
d’eclesiàstic secular lo proposar-se un fi determinat resulta
contrariat sovint per la Providència. En la vida regular és
origen de malestar i principi destructiu i contradictori de
l'essència d’ella.

De consegüent la meua opinió és que tanques aquest pe-
ríodo de la teua vida que no et fa créixer ni espiritual ni li¬
teràriament, que és oposat a les condicions en què et tro¬
bes; i tot volguent ésser un bon religiós, perds lo temps que
hauries de consagrar a ésser un bon sacerdot. Fac quod fa¬
cis. No perds lo temps essent un seminarista i estudiant de
teologia exemplar, allunya tot pensament que te’n distraga.
La confusió amb què et trobes prova que el teu esperit no
està en possessió de la Veritat, perquè aquesta dissipa totes
les boires. Lo convençut de la vocació no ha d’ésser lo di¬
rector, sinó lo penitent. T’aconsello que deixes aquest direc-

EPISTOLARI

341

tor, a pesar d’ésser molt virtuós i amic meu sed magis ami-
ca Veritas. Li pots dir que vols que se't sossegue l'esperit,
que tens lo cap calent i que tals circumstàncies han de des¬
aparèixer per a resoldre amb discerniment i prudència en
una cosa de tanta importància; que no vols dar l'espectacle,
per desgràcia freqüent, d'entrar i sortir de l'estat religiós.
Sies virtuós i piadós però juga a pilota amb los altres semi¬
naristes.

Tuus in Corde Jesu

Josep Torras i Bages, Pvre.

282. A Jaume Collell.

Barcelona, 6 de desembre de 1897.

Estimat amic: encara que el mal t'aprete alguna mica,
la vivor de l'enginy persevera, i les mostres d’activitat lite¬
rària que tot sovint dónes, proven que si la carn és feble, l'es¬
perit està prompte. Així aquest en tots dos nosaltres sia sem¬
pre pur i recte, cercant a Déu fi de les nostres ànimes.

En quant als encàrrecs, dec dir-te que a Valldonzella tinc
per segur que no posseeixen lo cor de Santa Quitèria. Vegi
jo en dit monestir relíquies i fins me sembla algun índex de
relíquies i no hi havia tal. Respecte a que hagués sigut en
un convent cisterciense de Barcelona, podria referir-se a
l’antic Priorat de Nazaret, dependent de Poblet i suprimit
ja fa, me sembla, cosa de dos sigles. Aleshores potser hauria
anat a Poblet, en quals Rituals i consuetuds sembla que n’hi
havia referents al mal de ràbia.

He fet preguntar al Convent dels Àngels sobre lo Jesuset
de l'Abat Domènec, i diuen que no el tenen o a lo menos que
no ho creuen, perquè lo més antic que tenen sembla relati-

342

JOSEP TORRAS I BAGES

vament modern. Ademés me donen la següent nota que t en¬
cloc, tant si et fa servei com no.

Jo estic fent de molts oficis, a pesar de volguer viure ar¬
raconat, lo qual vol dir pobre segur; i tindria desig de
saber-ne fer un sol, i me temo que em moriré sens arri-

^Te desitja bones festes de la Puríssima i de Nadal ton
afm. amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

“ “MKjÏÏ? canonge viga.à en

crita de ïïZZncüia. él datada del .9 d'abril del W».^£ &£

wmmmmsà=

283. A Josefa Rossell.

S / C. 11 de desembre

Apreciada Cosina: aquí t’envio quatre ratlles pel recor¬
datori de la Tia (q.a.c.s.) que m’encarregares. Me sembla que
amb naturalitat, i valent-se de paraules sagrades queda ca¬
racteritzada. Si no és de ton gust amb tota llibertat ho pots
esquinçar, perquè aquestes cosetes de vegades les ensope¬
guen millor la gent senzilla que els lletrats. No hi he posat
l’oració del S. Sudari que desitjaves perque no he sabut com
encabir-la, i ademés com me digueres que tindràs indulgèn¬
cies del Sr. Arquebisbe i del Sr. Bisbe, ells ja diran a quines

EPISTOLARI

343

oracions les concedeixen; i per lo tant aquella ja no és ne¬
cessària.

Disposa de ton cosí i S. S.

Josep Torras i Bages, Pvre.

284. Al senyor Eduard (de la casa Mir de Sant Sadurní
d’Anoia).

Estimat Eduardo: per no ser-me fàcil venir personal¬
ment, li envio les Lletres del Sr. Bisbe a on consta la conces¬
sió d’indulgències en sufragi de la Ramona (q.a.c.s). — Tam¬
bé li remeto lo projecte de recordatori que pot retocar si li
sembla. Tal volta la concessió d'indulgències resulte massa
llarga per la fulleta, però ho he fet perquè així tots los amics
sabran los perdons que han concedit los Prelats, lo qual a
les persones piadoses les estimule. Suposo que hauran re¬
but resposta del Sr. Arquebisbe. Lo de Vic diu que les con¬
cedeix, les indulgències, en la forma de Prelat diocesà i així
ho he posat, pensant que lo de Tarragona haurà dit lo ma¬
teix. Si no és així, V. ja modificarà la redacció, per a que re¬
sulte exacta. — Jo escrigui pel de Vic a Mossèn Manuel, qui
me contestà amb la carta que li encloc.— De V. cosí i amic afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Avui dijous.

285. A Mercè Vilaclara. 1

Les il·lusions, les caigudes, les errades, les flaqueses, fins

344

JOSEP TORRAS I BAGES

los pecats, són medis de santificació. Tot coopera al bé d'a¬
quells a qui Déu destina a la glòria, diu Sant Pau; per açò
deia aquest gloriós apòstol que ell se gloriava en ses flaque¬
ses. Com més atrotinada se veja, com més flaca se sente,
aleshores està més a prop del Summo Bé, que abans de pren¬
dre possessió d'una ànima la buida de tota vana afecció.

Aniquileu, Senyor Omnipotent, tanta vanitat com hi ha
en nostres esperits!

1. «Carta escrita en un petit paper sense firma» (Nota de Fortià Solà).

286. A Mercè Vilaclara. 1

La mostra que he llegit denota un esperit ascètic serè,
elevat e instruït.

En quant a lus, la virtut de la temperança sempre deu
aplicar-se fins en los aliments més exquisits així corporals
com espirituals.

1. Carta escrita en un petit paper sense firma» (Nota de Fortià Solà).

287. A Ferran de Sagarra.
b. 1. m.

Josep Torras i Bages, Pvre., i després d’haver pensat les
seves coses, deu manifestar-li que no li és possible fer el ser¬
mó de Valls, puix que aquells dies té obligacions i quefers
que fan de mal deixar. Suplica també a Don Fernando que
a l’escriure a Valls, es serveixi dir a aquells senyors que que¬
da agraït a la seva atenció, i que els saluda afectuosament.

EPISTOLARI

345

288. A Josep Morgades i Gili.

2 de gener de 1898

Mi querido senor Obispo: en la dificultad de verle, aten-
didas sus muchas ocupaciones, le pongo estas cuatro líneas,
para transcribirle un pàrrafo de una carta que he recibido
de Madrid, y que hace referencia (el pàrrafo) a Mosén Ja-
cinto Verdaguer. La carta es de mi amigo, el Maestrescuela
de aquella Catedral, Camilo de Palau, y dice así: — «Por
aquí anda el desdichado Verdaguer, que me parece serà otro
de tantos desgraciados corifeos como la impiedad lanza al
escàndalo, aunque sean clérigos, y acaso por serio los apro-
vecha con màs afàn que a otros. Dios haga que su talento
no sea para su perdición». — Me ha parecido conveniente
participarle la apreciación de una persona calificada acerca
del estado de ànimo de Mosén Jacinto, que anda metido en
un mar de pasiones con la brújula perdida. — Le besa la
mano su humilde amigo y s. s.

José Torras y Bages, Pbro.

P. D. — Creyendo que estaba en Barcelona, esta mariana
le había enviado la presente a casa Bach, y, enterado de su
partida, se la remito a Vic.

289. A Marcelino Menéndez y Pelayo. 1

Barcelona, 5 de gener de 1898.

Excmo. S. D. Marcelino Menéndez y Pelayo.

Muy Senor mio y de toda mi consideración: la fama de
su generosidad literaria me anima a ponerle cuatro líneas

346

JOSEP TORRAS I BAGES

para pedirle un favor. Estoy preparando un trabajo sobre
Fray Juan Tomàs de Rocabertí, arzobispo de València, in¬
quisidor general, provincial y después general de su orden
y que publico como V. sabe obras muy importantes. Estas
las conozco, pero su biografia, datos referentes a su vida
pràctica, que fué muy pràctica y ya no sólo en el orden ecle-
siàstico sino en el político pues fué dos veces virrey de Va¬
lència, estos no los conozco. Es decir, conozco sus ideas, pero
muy poco sus hechos. En su gran conocimiento de libros
(•podria V. indicarme alguno que se encuentre en Barcelo¬
na, para sacarme de apuros?

Si le es a V. fàcil le quedarà sumamente agradecido s. s.
q. 1. b. 1. m.

José Torras y Bages, Pbro.

Carta extreta de: M. Menéndez Pelayo, Epistolario, vol. XIV, Madrid 1987,
p. 312.

1. Menéndez Pelayo contesta en una carta amb data de Madrid, 14 de febrer
de 1898, dient-li que no té estudiat aquest autor, i que no li pot donar cap dada.

290. A Mercè Vilaclara.

26 de febrer.

Merceneta: Comprenc que totes plegades les coses que
m’explica se li facen feixugues i que la malaltia de la ger¬
mana li donga una certa soledat d'esperit, per no permetre-
li los acostumats exercicis de pietat i la freqüència de les
Iglésies, a on l’esperit se troba a l’aire lliure, com l’aucell al
bosc, i vola a son plaer.

Afortunadament Jesucrist Senyor nostre digué a la Sa¬
maritana que s’acostava lo temps (i ara hi som) en què Déu
pertot arreu seria adorat. La gàbia del carrer de la Palla que
la conté a V. està plena del mateix Déu i V. li trobarà aju-

EPISTOLARI

347

dada de la pròpia misèria. Quan més sente la misèria més
a prop estarà del misericordiosíssim Senyor com vingué a
dir la Verge Maria en lo Magnificat. Quantes més contrarie¬
tats tinga tindrà més consolacions celestials, quanta més so¬
ledat, més experimentarà la companyia del bon Jesús.

Si es pogués escapar demà a la festa oratoriana de Sant
Felip Neri, hi trobaria consol. Me penso que d’ella n'han
d’estar enterades per ser-ne veïnes i més o menos parroquia-
nes. És la restauració d'aquell sistema del Sant Fundador
en què la pietat, la simplicitat i l'art s’agermanaven i satis-
feien als esperits que no cerquen la mundanitat. Si no hi pot
anar oferesca al Nazareno aquesta privació i encara hi gua¬
nyarà més. Lo bon cristià mai pot perdre.

Vostè me parla de la Quaresma com si no pogués V. san¬
tificar-la, i tot lo que V. me diu són elements per a una Qua¬
resma santíssima. En la pràctica de la pietat per desgràcia
més hi cercam lo consol, la dolçor de l'esperit, que no pas
lo profit de l'ànima, i així pel cos com per l’ànima lo dolç,

10 agradable, les llamineries delecten però no augmenten la
substància. Però amb tot Déu és tan misericordiós que no
deixa de donar-nos qualque conhort i consol en totes les si¬
tuacions de la vida. — Desitjo que la Dolores vaja bé, diga-

11 de part meua que s'anime molt, i que torne a Sant Felip
Neri a on se reforçarà; i que si Déu li vol allargar aquest con¬
sol que ho prenga bé, i que esperi que després trobarà mul¬
tiplicada la compensació. Los qui passen més gana són los
qui disfruten més del plaer del menjar. Ja saben que la sal¬
sa de Sant Bernat fa gustoses totes les viandes. Així passa
també amb lo menjar de l’esperit, a lo menos mentres som
en aquest món.

En fi queden les dues germanes, com Maria i Marta, con-
solades amb la seguritat de que tenen a prop a l’estimat Je¬
sús; facen lo via-crucis i el tindran per company i no es des¬
cuiden de pregar-li per aquest

Josep Torras i Bages, Pvre.

348

JOSEP TORRAS I BAGES

291. A Mercè Vilaclara. 1

Li aaraesc que m'encomanàs a Sant Felip Neri. Era un
gran cor Durant trenta anys confessà a la Senyora mes her-
mosa de Roma, i tot Roma la con^xm meno ell.

Havem de sobrenaturahtzar & lo fi

deTa1idfeSwa"sta P “ per obiecte aquell Esperit
fmmensternrn a Qui ^Catecisme qualtfica d ' punssm.

.Carta escrita en un peti. paper sense firma. (Nota de Fortià Soià).

292. A Mercè Vilaclara.

Si* > ïwc < ““tel.cl. mt. <;*" ,2,‘TrÍ it

perfecció, més que no pas a ™ a facilitat de promoure

- — -

nària. Guarde s d ella.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

349

293. A Mercè Vilaclara.

La curiositat és un defecte que reprèn S. Pau dient: «no
vulgues saber més de lo que et convé saber i sàpies sòbria-
ment». Seguesca, doncs, lo precepte del gran Apòstol si vol
ésser espiritual de veres. Una imaginació incontinent causa
malestar; i aquest no es mitiga dant-li per la banda sinó con-
trariant-la. I estiga bona que me n'he d’anar per a sortir de
seguida cap a Les Corts a confessar les monges franceses.

Josep Torras i Bages, Pvre.

294. A Mercè Vilaclara.

No es deixe governar per impressions, i renove l’antic es¬
perit, que és lo verdader.

Josep Torras i Bages, Pvre.

295. A Mercè Vilaclara.

D'aquest assumpto mai n'he sabut res i com menos ne
sàpia millor. — No deia m’he deixat sinó m’he fet.

Josep Torras i Bages, Pvre.

350

JOSEP TORRAS I BAGES

296. A Mercè Vilaclara.

No es capfique amb res més que en estimar a lesuaisq a

qut fins açò li és molt fàcil. Ha d'estar molt contenta del nom.

Tncpn Torras i Bages, Pvre.

297. A Mercè Vilaclara.

Lo sacrifici sempre és agraït per tot cor noble éc »i V»
grairà i recompensarà lo Cor m.sencordios que fins ama

qUÍ L a aZr e aTes criatures no ha désser extirpada sinó
adreçada, purificada i tenir-la sens que mat perde la m
■ ? • _ç Hesvie- sinó que com corrent d aigua clara, no

es perde pels prats de l’amor natural sinó que ™jaa parar
a lLmens mar salat i aspre però incorruptible i sublim de

la divina Amor.

Josep Torras i Bages, Pvre.

298. A Joan Costa.

Barcelona, 28 d abril (1898).

M. I. Sr. Dr. Dn. Juan Costa.

EPISTOLARI

351

Mi distinguido amigo: sirva la presente de cordial felici-
tación por el feliz éxito de sus oposiciones en la Colegiata
de San Ildefonso, y por el nombramiento de prebendado
para esa iglesia metropolitana. Dios le deje ser por muchos
anos el auxiliar de su venerable Tío.

Ayer me dijeron que había estado pidiendo por mi un ca-
peilàn de S.E.I. y diciendo que deseaba saber el coste del ob-
jeto ofrecido por premio al Certamen de la Juventud Catò¬
lica. No se lo puse en la carta porque la cosa no tiene im¬
portància y no lleva ninguna prisa. Valió quince duros, y
aunque el Senor Arzobispo no me citó cantidad, sirvióme
algo de norma el saber que el Exmo. Sr. Vallmitjana, en un
caso idéntico, fijó como coste diez y seis duros. Diga al Sr.
Arzobispo que no se moleste en lo màs minimo para pagar
esa pequena deuda, sirviéndose Vd. presentarle mis afectuo¬
sos saludos.

Con expresiones al Sr. Dr. Olea y al amable Mossèn En-
rique se le repite de Vd.

a. s. s. q. s. m. 1.

José Torras y Bages, Pbro.

299. Al Vicari general de Barcelona.

M. I. S.

El que suscribe, sacerdote de la presente diòcesis, a V.S.
expone

que ha escrito un opúsculo en lengua catalana titulado
«Miniatura psicològica de Sant Lluís Gonçaga» y como de-
sea imprimirlo a V.S. suplica

Se sirva nombrarle censor de dicho escrito y en caso de
merecer censura favorable que le permita la publicación.

Gracia que espera del recto proceder de V.S.

352

JOSEP TORRAS I BAGES

Barcelona, 1 de mayo de 1898.
José Torras y Bages, Pbro.

M.I.S. Vicario general del Obispado de Barcelona.

300. Al Sr. Rector de Montmell.

Barcelona, 21 de maig de 1898.

Estimat Mossèn Anton: he rebut la seua carta i™
rec de les mortificacions i gravamens

gades passen un , dos anys en que m el veig i si alguna ve
gada el veig com ha succeït aquest any amb monu de la cons

titució del tribunal que intervé en la caus % d " í eTve g d’o-
a . josep Oriol del qual m ha tocat ser fiscal el vug

“SÏÏ. p.— - y- ag

tom V, • ’ Hap npr a V en més consonància i de

tot s’alcança. Potser les raons de salut i fatiga,

EPISTOLARI

353

tats que presenta per la residència de la seva mare, essent
V. fill únic, serien fàcilment escoltades.

Jo per ma part insisteixo en demanar-li que el temps que
sigui per est terme, no estableixi antecedents que puguin
ocasionar l’abandono de l’antiga parròquia de Sant Miquel
que portaria un mal immens a la majoria de les cases que
són les cases de pagès, i que obligaria a acudir al Tribunal
Eclesiàstic perquè fes respectar els drets dels feligresos in¬
justament perjudicats.

Permeti'm ara com a consol literari que li digui que
Montmell té quelcom de poètic, un antic rector féu versos
cantant com els vents es barallaven per abraçar-lo, lo qual
vol dir que és poesia d’estiu; i com a consol espiritual que
la soledat i les muntanyes tenen certa sanitat espiritual i
porten més a l'home a la regió de la pau i de la puresa.

Ja sap que l’estima en Jesucrist son company i amic

Josep Torras, Pvre.

301. A Pacià Amiguet. 1

Barcelona, 11 de juny de 1898.

Estimat Pacianet: he sabut la mort de la seua bona mare,
que al cel sia. Los pares, encara que ells sien vells i els fills
grans, sempre fan falta. Jo els dono a tots vostès lo pèsam,
i desitjo que per molts anys la puguen encomanar a Déu. Es¬
pero que vostè participarà aquest pèsam a l'Enric, amb qui
m’uneix una particular relació espiritual, i qual domicili ara
no em recordo. — De Vostè afm. amic q. 1. b. 1. m.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. De Vilafranca del Penedès.

354

JOSEP TORRAS I BAGES

302. A Pere Garriga. 1

Barcelona, 13 de juny de 1898.

Estimat amic: lo dador, lo diaca Dachs, va a Tarragona
per assumptos de grau. Com porta carta per lo Sr. Arcipres-
te, potser no necessita res més; però per qualsevol cosa que
se li oferesca espero que el guiarà, puix és jove que s'ho me¬
reix.

Memòries a la germana i dispose de son afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Canonge de Tarragona.

303. A Francesc Brunet i Recasens.

Estimat Francisco: vine avui, dissabte, entre set i vuit
del vespre, que amb molt gust t'escoltaré.

Teu afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

304. A Maria Bruix.

Manresa, 8 de juliol de 1898.

Maria: com que estic bé i me prova, i la calor no me mor¬
tifica tant com me pensava, he resolt allargar la tomada que

EPISTOLARI

355

serà, si Déu vol, lo dimarts me penso a l’hora de dinar en¬
cara que crec que arriba un xic tard.

Memòries a l'Emília i a l'Elena i encomanau-me a Déu.

Josep Torras i Bages, Pvre.

305. A Josep Dachs.

Barcelona, 12 de juliol de 1898.

Estimat diaca: al tornar a Barcelona lo dimarts passat
trobí la teua carta tan contemplativa com ho havia d’ésser
escrita des de la Gleva, al costat del Santuari devot, i al da¬
vant de la Naturalesa i sobre del Ter, sempre bell.

Jo tornava d'una expedició en globo aerostàtic i encara
que no ho dic gaire a tu, os ad os, ja t’ho diré: a la Cova de
Manresa a on passí vuit dies tement que a l’hivern no ho po¬
dria fer, com és bo fer-se mentres se puguen aquestes ascen¬
sions aerostàtiques.

Tu aprofita’t per la salut i per l'estudi posant sempre en
primer terme, sens excepció, lo que té lo primer lloc, és a
dir lo cultiu espiritual.

Per falta d’aquest lo món mor i és necessari que els jó-
vens qui sortiu vos prepareu i blindeu bé i aprovisioneu per
los combats de Jesucrist en una societat que presenta la pit¬
jor de totes les resistències: la de la bestial indiferència nas¬
cuda d’un epicureisme que s’ha apoderat de tothom.

Encomana'm a la Mare de Déu, Causa nostrae letitiae; tot
entristeix; no solament tanta desgràcia, sinó la bogeria en
què estan la major part de les intel·ligències amb les idees
desen tonades. Guarda't bé d’aquest mal que no té més re¬
mei que l'estudi de Sant Tomàs com nos ho ha dit Déu per
medi de son Vicari.

356

JOSEP TORRAS I BAGES

Memòries a Mossèn Pere i ja saps que t’és afectuós amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

306. A Jaume Bofarull. 1

Barcelona, 20 de juliol de 1898.

Estimat Diaca: amb molt gust serviria a V. remetent-li
les Conferències artístiques que em demana, però ne tinc po-
quíssims exemplars i no puc quedar-me sens alguns; preci¬
sament de la que tracta «De l'Infinit i del Límit» ne tinc
exemplars per a donar, però d'aquesta me diu V. que ja la
posseeix. — Per lo demés sento aquest cop no poder corres-
pondre-li com hauria desitjat, tractant-se d un jove eclesiàs¬
tic que manifesta unes inclinacions intel·lectuals que natu¬
ralment me complauen. — De V. afm. s. s. q. 1. b. 1. m.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. De Tarragona.

307. A Mercè Vilaclara.

Barcelona, 31 de juliol de 1898.

Merceneta: que els vinents dies, plens de significació es¬
piritual, la Porciúncula i St. Domingo, tinguen per a V. 1 e-
ficàcia de la consolació, que V. esperava dies passats duna
manera més humana. Jo, des de que prenguí ordres, no acos-

EPISTOLARI

357

tumo a visitar dones si no és per malaltia o altra semblant
necessitat; alguna vegada, encara que rara, he trencat
' aquesta regla anant a casa d’unes amigues de V. del barri
de cal Bisbe en homenatge a la memòria d’un difunt i car
amic, qual exemple és invocat amb freqüència. En la vida
cada home té son sistema que correspon a ses condicions
personals, i les deficiències les havem d’omplir amb la ple¬
nitud divina. L’Esperit Sant és lo Consolador; qui cerca lo
consol dels hòmens mai tindrà repòs.

Penso anar a Vilafranca a les darreries de la setmana que
avui començam. Que Sant Ignasi, festa d’avui, nos ensenye
de prescindir de lo humà per a que sapiam nodrir-nos de lo
diví, com ell ho féu al fugir de sa terra i anar-se’n a Mont¬
serrat.

Memòries a la germana, i dongui-li l’enhorabona del pa¬
drinatge, i encomane a Déu aquest capellà

Josep Torras i Bages, Pvre.

308. A Josep Bolet i Artigas. 1

Vilafranca, 14 d’agost de 1898.

Estimat mossèn Josep: l’altre dia vingué mossèn Feliu,
de Tarragona, i de part del Doctor Pere vingué a dir-me que
t’escrivís, que fóra convenient de que a l’hora oportuna es-
crivisses al Secretari del Seminari de Tarragona, Reverend
Cartanyà, demanant-li que se servís participar-te lo dia que
et senyalin per als exercicis del grau. Així, diu, entenent-se
directament, la cosa resulta menos complicada. — Crec que
verdaderament val la pena de que aprofites l’ocasió, i te va-
ges a Llicenciar, i, com ja et digui, lo diaca Dachs tornà de
Tarragona amb la impressió de que, lluny d’ésser exigents,

358

JOSEP TORRAS I BAGES

tenien grans consideracions. — Suposo que mossèn Eduar-
do rebria dies enrera una carta meva, en que li dava lo pe-
sam per la mort del seu germà; li donaràs moltes memor.es
com també al Clascar, si el veus, i ja saps que pots disposar
de ton parent i amic

Inseo Torras i Bages, Prev.

1. Vicari de Ripollet.

309. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 21 d'agost de 1898.

Merceneta: ahir a la nit arribí d’una petita excursió a un

Cre'us‘i rècordTambTrin p^lo^eV esplendorosos en
què" Comunitat de monjos feia los seus cu tos a Senyon
q Li aconsello lo recolliment de sentits en tot alio que la
danye i la sobrietat amb lo tracte de les criatures major¬
ment amb les més agradables. Així d’una “

crifici agradable a Déu, i d’altra s evita lo perill de les atec

cions excessives i sensibles. Si a pesar da ^ , n ° |°
tar lo de que se’m queixe, quede tranquil·la amb lo Senyor.

EscriguUa meua felicitació al Dr. Marcer per la promo¬
ció tan merescuda. - Memòries a la Dolores , dispose de

son afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

359

310. A Josefa Rossell.

Vilafranca, 21 d’agost de 1898.

Apreciada Cosina: responc a la teua carta després de
tants dies de rebuda perquè fins avui no l’he llegida, puix
faig a Montmell tota la setmana i no arribí a Vilafranca fins
ahir a la nit. Dels teus projectes de fundació tan laudables,
ja me’n recordava; dues voltes diferentes volia parlar amb
lo Secretari del Banc de Barcelona però tenia molta gent i
me semblà que potser valia més esperar altra ocasió per a
fer-li consultes.

Respecte dels desitjós de tornar a la casa de Medinaceli
los comprenc perfectament, per a tu té records i evoca sen¬
timents íntims, i l'home no viu solament de pa, diu l’Evan¬
geli, i encara viu menos solament de pa la dona. Lo anar-
te’n a l'antigua casa, no obstant, suposa un gasto conside¬
rable no solament en concepte de lloguer sinó també per¬
què tal volta hauries de tenir més servei i més mobles i tam¬
bé perquè tota casa d'exterior gran crida més a la gent que
demana i sembla que obliga més a donar perquè l'una cosa
crida a l'altra com una peça de roba luxosa que portis t'o¬
bliga a que les demés se diguen amb ella. Lo anar-te'n tu al
pis de 45 duros fóra ja una cosa diferenta i econòmicament
se pot dir que tu no en reportaries cap perjudici, però real¬
ment te trobaries lluny de les teues afeccions i no seria ja
allò d'estar al costat de la Paquita que per tu és un consol.
Es a dir a mi em sembla que ton pensament s'ha d’executar
complert, o quedar-se com ara, lo altre no et deixaria satis¬
feta. Potser moralment lo estar prop de la Paquita tindria
l’avantatge de que la podries encaminar un xic en l’admi¬
nistració i govern domèstic; si bé que l'una i l’altra convé
que conserveu una certa independència.

No has de témer descriurem; me faig càrrec de que ne¬
cessites comunicar los teus pensaments amb algú i és acte

360

JOSEP TORRAS I BAGES

de caritat escoltar al qui, cercant a Déu, desitja encertar les

SeU Encomana'm a Déu, procura tu santificar-te en lo teu es¬
tat i ja saps que pots disposar de ton cosí

Josep Torras i Bages, Pvre.

311. A Lluís Valls. 1

10 de setembre.

Estimat Pare Lluís: reflexionant, m’ha semblat que pot¬
ser "dria que mitigàs un xic ta poesia patnòttca que
em llegí ahir, sobretot l'estrofa en que parla de llibertat. La
forma poètica de si ja enardeix, amb la música encara me ,
i forà de l’amor de Déu, que el podem piredrear sens mida
los demés amors, fins lo noble amor de patna convé que e
sacerdots ne parlem amb moderació i templança. - Rebi
aquestes quatre ratlles com prova de l’afecte que h professa

son amic

incpn Tnrras i Bages, Pvre.

1. De l’Oratori de Barcelona.

312. A Josep Bolet i Artigas.

Vilafranca, 13 de setembre de 1898.

Estimat amic: Mossèn Anton Capdevila me digué abans

EPISTOLARI

361

d’ahir que li havies fet dir, i que m'ho digués a mi, que no
tenies intencions per les misses; de consegüent pots aplicar-
ne vint-i-cinc en sufragi dels meus pares i germans i per les
seves obligacions. Com comprens, no porten pressa, i, si en¬
tretant te’n donen d’altres, les pots anar celebrant. Quan nos
vegem, ja et donaré la limosna. — Per aquí no hi ha nove-
dat; los pagesos demanen aigua, però lo cel únicament l'en¬
senya. — Memòries al Senyor Rector i disposa de ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

313. A Mercè Vilaclara.

Vilafranca, 14 de setembre de 1898.

Merceneta: Mossèn Tomàs no està malalt, tingué sí a son
Pare de molt cuidado i ell, com és natural, participà de la
sotragada; sa sortida de Barcelona fou, la de Mallorca, per
a acompanyar a un frare de S. Domingo francès que li con¬
venia anar-hi, la de Vilafranca per a tenir un xic de repòs
puix ell porta la vida un xic afeixugada, sobretot atenent a
son caràcter vehement.

Les misèries i les desgràcies i els encegaments de l'hora
present nos conviden a donàr-nos més a Déu i a viure per
Ell i en Ell, perquè el repòs i la perfecció solament se tro¬
ben en Ell. Ni vostè ni jo estam destinats a dirigir la socie¬
tat, però sí a dirigir nostra vida a la qual devem orientar
envers aquella Llum sobirana a la qual tan sovint tan-
cam los ulls, o tal volta los dirigim als focs follets de la vida
terrenal.

Donga moltes memòries a la Dolores que prenga aques¬
ta carta com dirigida a Ella, perquè vostès dues són com les
dues rodes d’un carro que han de caminar per un mateix

362

JOSEP TORRAS I BAGES

camí i lo Carreter excels que les hi ha posades i mena lo car¬
ro de la seua vida és la mateixa Sabiduria.

Encomanen a Déu a son afm. servidor

Josep Torras i Bages, Pvre.

314. A Salvador Bové.

Vilafranca, 19 de setembre de 1898.

Estimat amic: moltes mercès per la tesi teològica que
m'has enviat. Que sia l’enhorabona per lo grau. L'estudi teo¬
lògic tan interessant en si mateix i necessari per a fonamen-
tar-hi tot l’edifici intel·lectual, ho és molt més encara pel
qui com tu exerceix lo noble ofici de la direcció espiritual
del poble; per açò m'alegro de que t’aficiones a l’estudi de
la Revelació.

Tuus in Ch. J.

Josep Torras i Bages, Pvre.

315. A Josep M 3 . 1

Vilafranca, 5 d'octubre de 1898.

Estimat Josep M a : t’hauràs quedat orfe lo dia de Sant
Francesc; i amb aquest motiu tu podràs dir lo que ell digué
en altres circumstàncies al Bisbe d'Assís: « ara podré dir més
que mai Pare nostre qui estau en lo cel». La paternitat divi¬
na, cultivada per la pràctica de la pietat cristiana, omplirà

EPISTOLARI

363

ton esperit de ies suavitats i energies que es necessiten en
l'aspre camí que ens porta a l’eternitat. Ja saps que t’estima

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. No hi ha, a la targeta, cap altra indicació sobre el nom del destinatari.
Possiblement es tracta de Josep M a Sert.

316. A Josep Dachs.

Vilafranca, 10 d'octubre de 1898.

Estimat amic: no t’havia respost a la carta anterior per¬
què en ella me deies que em tornaries a escriure i pensava
aleshores respondre d'un cop a totes dues. Avui he rebut la
d’ahir i per açò t’escric quatre ratlles, i no més, perquè ver¬
balment me sembla que si no hi ha novetat la setmana en¬
trant podrem comunicar-nos.

En quant a lo que em deies en l’anterior, respecte a ton
esperit, me fas l'efecte de minuciós d'encaparrar-te per co¬
ses que no valen la pena i en les quals convé que obres amb
llibertat d’esperit, pròpia dels fills de Déu. Les minuciosi¬
tats roben l'energia de l’esperit; sies resolt, procura afavo¬
rir la tendència interna que cerca a Déu i encara que et sen-
tes contínuament la pruïja de l’amor pròpia, tira avant.

Respecte de l’objecte de què em parles avui, no convé que
et resolgues precipitadament i en virtut solament de princi¬
pis teòrics, sinó que mires molt la realitat, lo quadro de símp¬
tomes del cas, les teues forces físiques que no són gaire abun¬
dants, i el teu temperament moral, summament impressiona¬
ble, i hi ha càrrecs que per necessàriament porten emocions
de diferent caràcter. En assumptos importants, com ho és
aquest per a tu, convé no resoldre de moment, sinó després

364

JOSEP TORRAS I BAGES

de reflexió, de serenitat d’esperit, i d'oració. Les coses s'han
de sospesar. De totes maneres has de quedar agraït al Sr. D
rector que t’ha mostrat una verdadera estimació.

Si vegesses als Llimonas digue ls que penso anar a Bar¬
celona lo dilluns, però no faça passos perque ja saben que
tinc aquest propòsit. Tu conserva't bo i disposa de ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

317. A Josep Dachs.

26 d'octubre de 1898.

Estimat amic: grans mercès pel record de la teua M/ ss
nova que ahir me portà en Vicens Nubiola i meresqué ala
bança de tota la colla reunida. Precisament representa un pas
del qual havia primer pensat traure n lo text pel sermó. sm-
pra pectus Domini in Coena recubmt. Es sempie una conj
ció la del qui diu la primera missa i del qui piedica, tan m
tima i duradora que sempre se recorda. Així aquests actesqu.
celebram amb tanta cordialitat ho sien amb igual puresa
rectitud que meresquen ressonar eternament davant del be-
nyor. Oremus ad invicem. ut salveminv perquè aniras veient
que el sacerdoci que té grans gèrmens de santificació se troba
igualment amb freqüents ocasions de deixar aquella rectitud d
voluntat que forma la substància de la perfecció cnsüana^
Digué ahir en Vicens que estaves millor de salut de lo
qual m'alegro; cuida’t d’ànima i de cos i disposa per lo q
puga servir-te ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

365

318. A Ricard Permanyer. 1

28 d'octubre de 1898.

Amic Ricard: li envio les oracions per a l’Estació del San¬
tíssim Sagrament; prenga-se’n la bona voluntat. Si no li es¬
cauen les pot esqueixar sens cap compliment, i encara que
li escaiguen si n’ha trobat algunes de més oportunes apro-
fiti-les.

De V. afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Notari.

319. A Salvador Bové.

Barcelona, 17 de novembre de 1898.

Estimat amic: he rebut la teua en la que em participes
haver donat ordre al Joanet Batlle de que m’entregàs un
exemplar del teu llibre. Te quedo agraït a l'atenció.

Fas molt bé de dedicar-te a l'estudi fondo i reflexiu de la
Teologia, i si t’és possible fes de la Summa de St. Tomàs lo
teu breviari científic. No sols per l'exercici del ministeri és
necessari estar revestit d'un esperit sobrenatural; sinó que
fins si vols dedicar-te més o menos a escriure la doctrina re¬
velada ha de compenetrar tot lo teu ser. En cas contrari no
compliries la missió sagrada d'infundir per tot la sabiduria
cristiana, que St. Pau caracteritzà perfectament al dir que
devíem instauraré omnia in Christo. — Ademés pretenent lo
càrrec de Pastor d'ànimes aquestes mires espirituals t’obli-

366

JOSEP TORRAS I BAGES

guen molt més que a mi simple sacerdot que mai he exercit
cura d’ànimes. En lo concurs pròxim te desitja ventura i
s’encomana a tes oracions ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

320. A Josep Morgades i Gili.

Barcelona, 30 de novembre de 1898.

Mi querido y venerado Senor Obispo: he leído con sumo
gusto la Carta-Circular que he recibido hoy, y mientras pre-
cisamente hacía poco que estaba pensando en si seria con¬
venien te escribir un articulo titulado «La Fiebre Política»,
y en mi pensamiento tenia importància especial la conside-
ración del estado de animo de una parte considerable del
Clero. Esta parte vive a mi entender muy lejos de las reali-
dades cívicas y de las realidades humanas; no hablo ya de
los de nuestra clase que son bullangueros y adoptan cierta
posición política para tener quien le salve las espaldas, pero
aun entre eclesiàsticos buenos se oyen teorías tan descabe-
lladas que entristecen, y buscan el remedio, lo mismo que
los liberales, en alteraciones y trastornos, o en cambios
de situación como si el bien público se improvisarà, cuan-
do la teologia misma nos ensena que aun la gracia, según
regla común, no improvisa la santidad en el hombre par¬
ticular.

Creo profundamente acertada y oportuna la Circular, en
primer lugar porque la palabra divina nunca es estèril, y
ademàs porque la moderación, el sentido común y el tono
paternal que en ella dominan la haràn penetrar en los espí-
ritus que no anden enteramente fuera de la òrbita eclesiàs¬
tica.

EPISTOLARI

367

Aprovecho esta ocasión para desearle de nuevo muchos
anos de vida, salud y tranquiiidad y para besarle afectuo-
samente la mano.

José Torras y Bages Pbro.

321. A Narcís Verdaguer i Callis.

9 de desembre de 1898.

Estimat Narcís: al Sardà sols el coneixia de la manera
que solem dir: lo conec, i no sé de què. Tenia idea de sa per¬
sonalitat literària massissa i exquisida, però ni em recordo
del nom dels escrits que em formaren lo concepte d’ell, ig¬
norant lo fruit de sa activitat literària. Així és que si volia
dir alguna cosa, seria frivolitat, i ell, al cel sia, se mereixia
més.

De V. afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

Memòries a la muller.
N

322. A Antoni Rubió i Lluch.

(figura al desembre del 1898) 1

Estimat amic: no he pogut llegir lo volum de Hegel que
li retorno i me sembla que tardaria a poder-lo llegir. Un al-

368

JOSEP TORRAS I BAGES

. ’i ^pivarà Això me serveix i dóna ocasió de de-

sitjar-V unes bones festes de Nadal en la dolça cotnpanyia
de l’Esposa i dels fills.

Tnse.n Torras i Bages, Pvre.

1. Escrit a mà per F. Solà.

323. A Victorià Amer.

França.

324. A Mercè Vilaclara.

sESfè*

EPISTOLARI

369

que lo que devien fer les monges era prendre paciència i
complir gustoses la Santa voluntat de Déu.

325. A Francesc Matheu.

11 de gener de 1899.

Estimat Matheu: aquest mateix vespre he llaminejat ja
un bon xic son bell volum de rimes. Me semblen d’un Au-
sias March del sigle xix, i més apetitoses que les d’aquell
gran poeta massa escolàstic. Jo li dono moltes gràcies pel
present, i com a sacerdot li dono unes altres gràcies encara
més íntimes per la poesia «al ball» tan delitosa per a 1 ar¬
tista com per al cristià. — De V. afm. amic

Josep Torras i Bages, Pvre.

326. A Salvador Bové.

Barcelona, 21 de gener de 1899.

Estimat amic: al meu entendre qui té llicència pontifí¬
cia per a llegir llibres prohibits pot llegir los que prohibí lo
tribunal del Sant Ofici, puix la jurisdicció que aquest exer¬
cia al prohibir certes lectures, no era jurisdicció ordinària i
per lo tant li venia per concessió de la Santa Sede; ademés
per lo mateix que la darrera Constitució apostòlica excep¬
tua de la llicència los llibres prohibits per los ordinaris tan-
tum hem de resoldre que solament aquests queden excep-
tuats, puix no havem d’entendre la llei més enllà de sos tér-

370

JOSEP TORRAS I BAGES

mens. Per lo tant crec que pots deixar molt tranquil al Se¬
nyor que fa la consulta.

Ja saps que pots disposar; la fraternitat sacerdotal és la
més íntima de totes, i quan a aquest caràcter sobrenatural
comú s’hi afegeixen aficions d’ordre natural també comu¬
nes, la intimitat encara creix.

No obstant aquestes aficions ara tu les has de tenir en¬
trenades, ets piscator hominum i aquest noble ofici ha d om¬
plir tot lo teu esperit. Quan jo era jove com tu ara, la meua
summa aspiració se dirigia a aquesta complerta dedicació
al ministeri espiritual; la Providència m empengué pei al¬
tres camins i ara miro amb certa melancolia les campanyes
espirituals exclusivament d'alguns antics companys, més
afortunats que jo en la destinació de la seua vida. Veritat és
que in domo Patris mei mansiones multa sunt.

Encara que no t'hagen proveït ja estàs bé a on t'han po¬
sat; a veure si a l’estiu fem una sentada.

Ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

327. A Joaquim Miret i Sans.

S. / C. 29 de gener de 1899.

A Don Joaquim Miret i Sans saluda afectuosament Jo¬
sep Torras i Bages, Pvre. i el felicita pel article d’ahir, de¬
mostració d’idees sòlides i coneixement directe del temps
migeval, i encara que ja li sabia dites qualitats intel·lectuals,
s’alegrà ahir de veure per sos ulls la demostració recordant
al Quimet quasi infant que conegué per antigues relacions
de família; suplicant-li ademés, aprofitant l'ocasió, que se
servesca saludar a la mare i germans.

EPISTOLARI

371

328. A Francesc Figueres. 1

Barcelona, 3 de febrer de 1899.

Estimat Francisco: li envio les pregàries a Nostra Senyo¬
ra de Montserrat que m’encarregà redactés. Miri si omplen
l’objecte que V. se proposava. En cas afirmatiu, i obrant
amb entera llibertat, vinguin a casa el dilluns pròxim de
cinc a sis de la tarda, per a determinar el títol de la fulla.
Si la troba massa llarga, podria acabar a on hi ha aquesta
senyal.

Potser no entendran la lletra. Memòries als joves amics
i disposi de son afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. «Gravat tret de l’original, que es conserva a la Secretaria de la Lliga Es¬
piritual, i publicat a "El Matí", dia 26 d'abril del 1936» (Nota de Fortià Solà).

329. A Sebastià Puig.

(Barcelona), 9 de febrer de 1899.

Al M.I.S. Doctor Sebastià Puig saluda i felicita s. a. s. Jo¬
sep Torras i Bages, Pvre. per haver sigut proveït amb la ca-
nongia d’aquesta Seu de la que acaba de prendre possessió;
lloc a què el predestinaven sa distinció, son talent i l'alt càr¬
rec que exerceix en la Diòcesis; i li desitja molts anys de
vida pel bon servei de la Iglésia.

372

JOSEP TORRAS I BAGES

330. A Josep Dachs.

Barcelona, 4 de març de 1899.

Estimat amic: molt m’ha complagut lo veure que si escri¬
vies ho feies per a parlar de N. S. Jesucrist; a mi me dóna
pena veure tants jóvens eclesiàstics que els agrada escriure
però a cap d’ells los hi acut de fer-ho per a complir la missió
de son estat, açò és la propagació de la fe. Per molts anys. Cui-
da’t i no et canses massa, que la Quaresma és un xic feixuga.

Ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

331. A Sor D a . M a . N. Religiosa cistercenca del Monestir
de Valldonzella.

Apreciada N.: Estos días, por encontrarme muy ocupa-
do, no me ha sido posible ponerle cuatro líneas y hoy lo hago
aprovechando la ocasión de mandar a ese Monasterio, por
encargo de su buen padre de V., una esquela mortuoria. —
Ya me figuro que su sentimiento serà mas para los que se
quedan que por la que se fué. Y en efecto tiene Vd. razón
por sentir de esta manera. La. nina Mercedes salió de este
mundo sin haberse contaminado con él, inocente y sencilla
se habrà presentado delante del Tribunal de Dios y habrà
sido colocada entre aquellas almas bienaventuradas que no
conocieron la malicia y sí las gracias y las ventajas de la Re-
dención de Nuestro Senor Jesucristo. Recibió los Sacramen-
tos con gran deseo y alegria, la misma manana en que mu-
rió la estuve exhortando mucho rato y su espiritu buscaba
a Dios de continuo y le invocó con la boca mientras tuvo ex¬
pedita la lengua y de seguro que la idea del Senor y Reden-
tor de los hombres estuvo presente a su inteligencia hasta

EPISTOLARI

373

el momento de ser trasladada a la etemidad. Esté, pues, V.
confiada de la suerte de la Nina a la cual, repito, hemos de
confiar que ha sido colocada en el coro de las almas sencillas
e inocentes que fueron santificadas por el Cordero sin man-
cha. — En cuanto a los que quedaron, es decir, sus buenos Pa-
dres, Dios no les ha olvidado y a pesar de sus fatigas y de las
amarguras consiguientes, han aguantado firmes, y hasta su
misma Madre se maravilla de sí misma recordando que en la
muerte de Enrique estuvo mucho mas abatida y enferma que
ahora. Y así me encarga que se lo diga. Es que Dios no olvida
que le han consagrado dos de sus hijas, que a todos los han
criado cristianamente, y dentro de la soledad en que quedan,
les harà sentir aquel consuelo, asistencia y paz que no tienen
muchos padres que hay por el mundo cargados de hijos. A mí
me admira la entereza y resignación de esos buenos Senores
que se sobreponen a la tristeza de la pérdida de la última hija
que quedaba en su companía y que debía ser el b aculo de su
vejez. Pero Dios tiene, como médico sapientísimo, remedios
por dentro que sabe propinar convenientemente a las almas
que en El se confían. — Tengo encargo de sus Padres de par¬
ticipar la muerte de Merceditas a Adelaida y a Alfredo, como
hoy mismo pienso hacerlo. — Me parece que la buena Seno-
ra Abadesa no ha de tener inconveniente, aun cuando sea den¬
tro de Cuaresma, en que sus Padres vengan a ese Monasterio
cuando ellos estén en disposición de hacerlo. Han dedicado
dos hijas a Dios y son merecedores de este pequeno privile¬
gio. Ellos me han preguntado si yo iria, y les he dicho que
no, por razón de ser Cuaresma; pero ellos se encuentran en
un caso muy distinto. — Sirva para V., N., esta muerte de nue-
vo acicate para aprovecharse el tiempo de la vida que corre
precipitado al mar de la eternidad, y saludando a la Senora
Abadesa y a la Senora Priora y demàs hermanas le suplica se
acuerde de él en sus oraciones, como yo lo he hecho ya por
la hermana de V., su afino.

José Torras y Bages, Pbro.

374

JOSEP TORRAS I BAGES

332. A Josep Dachs.

Barcelona, 25 de març de 1899.

Estimat amic: desif ^^Ts fomes“es

la pietat «>-

t inquietes si no pots te imDe d e ixe no sia la peresa, o
sitjaries mentres lo que P s Aprofita les

les ganes mundanes de converses i passatemps . P

estones, sobretot en les funcions

rit; un amic meu de medita-

«KSSSiïsasK

3=a=S:=£írïj£

necessari, no deixes la lecturí í. É clar que la vida

Escriptures i de o demes no Lxa gaire

parroquial, i mes entep convé que et te mp-

STque em'deies havies parcialmem donat^m^.^im
obriant'abraçiTa Kespecial als pobres. En aquests

EPISTOLARI

375

dies tan devots encomana’m a Déu. Lo dar consells espiri¬
tuals és molt fàcil, però no és tant portar-hi la vida.

Ton afm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

333. A la senyora N. N.

31 de març de 1899.

Alma querida: Por lo mismo que no la conozco puedo tra-
tarla con mas carino, con el amoroso afecto de Nuestro Se-
nor Jesucristo, de cuyo amor debo ser tesorero por razón de
mi estado. Por esto respondiendo a su consulta le diré que
de las enfermedades del alma son màs temibles las que pro-
vienen de tener el corazón frío que de tenerle muy encendi-
do, porque estos últimos no necesitan otro régimen curati-
vo que el freno y la recta dirección. Por lo cual lo 1° que
debo aconsejarle es que procure V. no perder la serenidad y
tranquilidad de espíritu, porque aun cuando caigamos en
pecado nuestra flaqueza no nos ha de perturbar sino que la
Fe que nos ensena la Misericòrdia divina nos enseàa tam-
bién que la contrición sincera nos alcanzarà la gracia que
Jesucristo nos mereció con su Cruz. En 2° lugar le diré que
el régimen no debe ser uniforme, ni siempre encendido afec¬
to, ni siempre reserva. En unos casos conviene lo uno y en
otros lo otro. Dios nos da ejemplo en la manera con que nos
gobierna a nosotros, unas veces con suavidad y otras con du-
reza, y no obstante el amor es el mismo en ambos casos. 3°
Con suave esfuerzo, y sin precipitación, con mucha pacièn¬
cia, trabaje en que el afecto de él, y el de V. se dirijan a Dios,
fin y remate del amor que El mismo puso en los corazones

376

JOSEP TORRAS I BAGES

de los hombres. Acuérdense

un estado temporal y no e ' un ión de la criatura

hay casamientos, sino una vida de Este .

con su Criador, mediante a cu P nu nca directa-

4- Cuando haya de contranarle no lo haga nun^

mente porque esta forma es e«t P )argo e no s iem-
a la Verdad se llega por un nuestras pasiones;

pre se presenta, lum T S ° a ^°p un to que intentamos conma-
medianteun rodeose g P^ discrec ión y pausa

ssss-. >■

del afecto humano' 1 dejando orientada debidamente la facul-
tad sensitiva de nuestra alma a hincadamente me en-

terio con que vengo obhgado a ganar el

José Torras y Bages, Pbro.

334. A Mercè Vilaclara.

Sento la mala salut de la Dolorespemcliga-li que ja és

cosa pròpia de Quaresma lo tenir algun Se .

així s'imita més a Jesucns pa entregada als qui

nyora de Montserrat fa molts dies.que esta 8^ perquè

me la demanaren, pero no e p re i ats - quan me’n don-
demanen abans indulgències als Prelats, q
guen alguns exemplars, ja n hi donaré un.

Josep Torras i Bages, Pvre.

EPISTOLARI

377

335. A Daniel Pasqual i Torrents. 1

Barcelona, 7 d’abril de 1899.

Estimat nen: m'alegro que diumenge faces la primera
Comunió; jo t’acompanyaré pregant al bon Déu Jesús en la
santa missa que et prenga per company i no et deixe mai
més; tu promet-li d’ésser-li fiel fins a la mort i de no tren¬
car mai la seva amistat amb lo pecat mortal. Lo dia que
puga anar a la Llibreria t’enviaré un llibre, com a record de
ta primera Comunió. En ella prega per mi.

Memòries al teu avi i als teus Pares de part de ton affm.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1. Del Bruc.

ÍNDEX

Pròleg, per Jaume Medina . 5

Prefaci, per Jaume Collell . 19

Nota editorial, per Fortià Solà . 29

1. A Francesc Torras i Gomar . 35

2. A Antoni Torras i Bages . 36

3. A Jaume Collell . 36

4. A Jaume Collell . 37

5. A Jaume Collell . 38

6. A Jaume Collell . 39

7. A Jaume Collell . 40

8. A Jaume Collell . 41

9. A Jaume Collell . 42

10. A Jacint Verdaguer . 43

11. A Jaume Collell .... 43

12. A Jaume Collell . 44

13. A Jaume Collell ... 45

14. A Jaume Collell . 46

15. A Jaume Collell . 46

16. A Jaume Collell .. 47

17. A Jaume Collell . 48

18. A Jaume Collell . 50

380 JOSEP TORRAS I BAGES

19. À Jaume Collell . 51

20. A Jaume Collell . 53

21. A Francesc Torras i Gomar . 54

22. A Francesc Torras i Gomar . 55

23. A Francesc Torras i Gomar . 57

24. A Francesc Torras i Gomar . 59

25. A Tomàs Mestre . 60

26. A Jaume Collell . 61

27. A Jaume Collell . 62

29. A Jaume Collell . 63

30. A Francesc Torras i Gomar . 65

31. A Francesc Torras i Gomar . 66

32. A Francesc Torras i Gomar . 67

33. A Francesc Torras i Gomar . 69

34. A Francesc Torras i Gomar . 71

35. A Francesc Torras i Gomar . 74

36. A Francesc Torras i Gomar . 76

37. A Francesc Torras i Gomar . 79

38. A Jaume Collell . 82

39. A Jaume Collell . 83

40. A Jaume Collell . 85

41. A Jaume Collell ... 87

42. A Jaume Collell . 89

43. A Jaume Collell . 91

44. A Jaume Collell . 94

45. A Jaume Collell . 96

46. A Jaume Collell . 97

47. A Jaume Collell . 98

48. A Jaume Collell . 100

49. A Jaume Collell . 100

50. A Jaume Collell . 101

51. A Jaume Collell . 102

52. A Jaume Collell . 103

53. A Jaume Collell ... 104

54. A Jaume Collell . 106

55. A Jaume Collell . 107

EPISTOLARI

381

56. A Jaume Collell . 108

57. A Jaume Collell . 110

58. A Jaume Collell . 111

59. A Jaume Collell . 114

60. A Jaume Collell . 115

61. A Jaume Collell .. 117

62. A Jaume Collell . 118

63. A Jaume Collell . 121

64. A Jaume Collell . 122

65. A Jaume Collell . 123

66. A Jaume Collell . 125

67. A Jaume Collell . 126

68. A Jaume Collell . 127

69. A Jaume Collell . 128

70. A Jaume Collell ... 130

71. A Antònia Mestre i Solà . 131

72. Al governador eclesiàstic de la diòcesi de Bar¬
celona . 134

73. A Jaume Collell . 135

74. A Jaume Collell . 135

75. A Jaume Collell . 137

76. A Jaume Collell . 137

77. A Jaume Collell . 138

78. A Jaume Collell . 139

79. A Jaume Collell . 140

80. A Jaume Collell . 143

81. A Jaume Collell . 144

82. A una religiosa professa del Monestir de Vall-

donzella . 145

83. A la Senyora Dona N.N., Religiosa novícia del

Císter del Monestir de Valldonzella . 145

84. A Jaume Collell . 145

85. A Jaume Collell . 147

86. A Jaume Collell . 148

87. A Jaume Collell . 148

88. A Jaume Collell . 149

382

JOSEP TORRAS I BAGES

89. A Jaume Collell ... 150

90. A Jaume Collell .i...-. 151

91. A Jaume Collell ... 152

92. A Jaume Collell . 153

93. A Jaume Collell . 154

94. A Jaume Collell . 155

95. A Jaume Collell . 156

96. A Jaume Collell . 157

97. A Jaume Collell . 158

98. A Jaume Collell . 159

99. A Jaume Collell . 160

100. A Jaume Collell . 161

101. A Jaume Collell . 162

102. A Jaume Collell . 163

103. A Jaume Collell ... 164

104. A Jaume Collell . 166

105. A Jaume Collell . 168

106. A Jaume Collell . 173

107. A Jaume Collell . 175

108. Declaració al bisbat de Barcelona . 176

109. A Jaume Collell . 177

110. A Jaume Collell . 178

111. A Jaume Collell . 179

112. A Jaume Collell . 180

113. A Jaume Collell . 181

114. A Jaume Collell . 182

115. A Jaume Collell . 183

116. A Jaume Collell . 184

117. A Jaume Collell . 185

118. A Jaume Collell . 186

119. A Jaume Collell . 187

120. A Jaume Collell . 188

121. A Jaume Collell . 189

122. A Jaume Collell . 190

123. A Jaume Collell . 191

124. A Jaume Collell ... 191

EPISTOLARI 383

125. A Jaume Collell . 192

126. A Jaume Collell . 194

127. A Jaume Collell . 195

128. A Jaume Collell . 196

129. A Jaume Collell . 197

130. A Maria del Socors Posas . 198

131. A Jaume Collell . 199

132. A Josefa Rossell de Mandri . 200

133. A Josefa Rossell de Mandri . 200

134. A Jaume Collell . 201

135. A Fèlix Sardà i Salvany . 202

136. A Jacint Verdaguer . 203

137. A (?) . 204

138. A Jaume Collell . 204

139. A Jaume Collell . 205

140. A Jaume Collell . 206

141. A Jacint Verdaguer . 208

142. A Josep Morgades i Gili . 209

143. A Jaume Collell . 210

144. A Jaume Collell . 210

145. A Jaume Collell . 211

146. A Jaume Collell . 212

147. A Jaume Collell . 213

148. A Jaume Collell . 214

149. A Ramon Sagalés, Pvre. 215

150. A Jaume Collell . 216

151. A Jaume Collell . 217

152. Censura del Luter de Joaquim Rubió i Ors . 218

153. A Joan Mané i Flaquer . 223

154. A Jacint Verdaguer . 225

155. A Pere Bolet i Artigas . 226

156. A Narcís Vilarrasa . 226

157. A Enric Prat de la Riba . 228

158. A Jaume Collell . 228

159. A Jaume Collell . 229

160. A Jaume Collell . 230

384 JOSEP TORRAS I BAGES

161. A la Il·ltre. Sra. Abadessa i religioses de Vall-

donzella . 232

162. A Narcís Verdaguer i Callis . 235

163. A Joan Ballester . 235

164. A Jaume Collell . 236

165. A Pere Bolet i Artigas . 238

166. A Pere Bolet i Artigas . 238

167. A Manuel Duran i Bas . 239

168. A Lluís Àlvarez . 239

169. A Pere Bolet i Artigas . 240

170. A Jaume Collell . 241

171. A Jacint Verdaguer . 242

172. A Jaume Collell . 242

173. A Antoni Rubió i Lluch . 243

174. A Jaume Collell . 244

175. A Celestina Clot de Ballester . 246

176. A Jaume Collell . 246

177. A Pere Bolet i Artigas . 247

178. A Josep Morgades i Gili . 248

179. A Jacint Verdaguer . 249

180. A Pere Bolet i Artigas . 249

181. A Pere Bolet i Artigas . 250

182. A Jaume Collell . 251

183. A Pere Bolet i Artigas . 252

184. A Jacint Verdaguer . 252

185. A Jaume Collell . 253

186. A Jaume Collell . 254

187. A Jacint Verdaguer . 255

188. A Narcís Verdaguer i Callis . 256

189. A Narcís Verdaguer i Callis . 257

190. A Jacint Verdaguer . 258

191. A Francesc Sostres . 258

192. A Pere Bolet . 259

193. A Antoni Bolet . 260

194. A Antoni Bolet . 260

195. A Antoni Bolet . 261

EPISTOLARI 385

196. A Jaume Collell . 262

197. A Antoni Bolet . 262

198. A Carme Montsorí . 263

199. A Pere Bolet . 264

200. A Antoni Estalella . 265

201. A Jaume Collell .. 265

202. Notes del Dietari particular. 266

203. Notes del Dietari particular. 267

204. A Jaume Collell . 267

205. A. Marian N.N. 268

206. A Pere Bolet . 269

207. A Josep Bolet i Artigas . 270

208. Censura d’un llibre indeterminat . 270

209. A Jacint Verdaguer . 272

210. A Josep Morgades i Gili . 273

211. A Lluís Àlvarez . 275

212. A Josep Morgades i Gili . 276

213. A Tomàs Costa . 277

214. A Jaume Collell . 277

215. A Mercè Vilaclara . 279

216. A Mercè Vilaclara . 280

217. A Jacint Verdaguer . 280

218. A Mercè Vilaclara . 282

219. A Maria Torras . 282

220. A la Rda. Mare Abadessa del Monestir de Vall-

donzella . 283

221. A Mercè Vilaclara . 284

222. A Mercè Vilaclara . 285

223. A Mercè Vilaclara . 287

224. A Mercè Vilaclara . 288

225. A Jaume Collell . 288

226. A Mercè Vilaclara . 289

227. A Mercè Vilaclara . 290

228. A Mercè Vilaclara . 291

229. A Salvador Bové . 291

230. A Pere Bolet, S.J. 292

386 JOSEP TORRAS I BAGES

231. A Josep Morgades i Gili ... 293

232. A Francesc de Bofarull . 294

233. A Maria Bruix . 295

234. A Mercè Vilaclara . 297

235. A Mercè Vilaclara .-. 298

236. A Lluís Àlvarez . 299

237. A Josep Morgades i Gili . 299

238. A Carme Montsorí ... 301

239. A Josep Llimona . 301

240. A Josep Morgades i Gili . 302

241. A Mercè Vilaclara . 304

242. A Mercè Vilaclara . 305

243. A Mercè Vilaclara . 306

244. A Mercè Vilaclara .,. 308

245. A Mercè Vilaclara . 309

246. A Pere Bolet, S.J. 310

247. A Jaume Collell . 311

248. A Mercè Vilaclara . 313

249. A Mercè Vilaclara . 314

250. A Josep Morgades i Gili . 314

251. A Mercè Vilaclara . 315

252. A Mercè Vilaclara . 315

254. A Jaume Collell . 316

255. A Josep Morgades i Gili . 317

256. A Maria de la Concepció Ribas . 318

257. A Joaquim Rubió i Ors . 320

258. A Joan Costa . 320

259. A Joaquim Rubió i Ors . 321

260. A Dolors Vilaclara . 322

261. A Antònia Mata i Puig . 322

262. A Jaume Serra . 323

263. A Mercè Vilaclara. 323

264. A Mercè Vilaclara . 324

265. A Mercè Vilaclara . 324

266. A Mercè Vilaclara . 325

267. A Maria Bruix . 326

EPISTOLARI 387

268. A Mercè Vilaclara . 326

269. A Mercè Vilaclara . 327

270. A Josep Morgades i Gili . 328

271. A Pere Bolet, SJ. 329

272. A Mercè Vilaclara . 330

273. A Mercè Vilaclara . 331

274. A Josefa Rossell . 332

275. A Frederic Clascar . 333

276. A Mercè Vilaclara . 334

277. A Josefa Rossell . 335

278. A Mercè Vilaclara . 336

279. A Josep Dachs . 337

280. A Mercè Vilaclara . 338

281. A Josep Dachs . 339

282. A Jaume Collell . 341

283. A Josefa Rossell . 342

284. Al senyor Eduard (de la casa Mir de Sant Sa¬
durní d'Anoia) . 343

285. A Mercè Vilaclara . 343

286. A Mercè Vilaclara . 344

287. A Ferran de Sagarra . 344

288. A Josep Morgades i Gili . 345

289. A Marcelino Menéndez y Pelayo . 345

290. A Mercè Vilaclara . 346

291. A Mercè Vilaclara . 348

292. A Mercè Vilaclara . 348

293. A Mercè Vilaclara . 349

294. A Mercè Vilaclara . 349

295. A Mercè Vilaclara . 349

296. A Mercè Vilaclara . 350

297. A Mercè Vilaclara . 350

298. A Joan Costa . 350

299. Al Vicari General de Barcelona . 351

300. Al Sr. Rector de Montmell .... 352

301. A Pacià Amiguet . 353

302. A Pere Garriga . 354

388 JOSEP TORRAS I BAGES

303. A Francesc Brunet i Recasens . 354

304. A Maria Bruix . 354

305. A Josep Dachs . 355

306. A Jaume Bofarull . 356

307. A Mercè Vilaclara . 356

308. A Josep Bolet i Artigas . 357

309. A Mercè Vilaclara . 358

310. A Josefa Rossell . 359

311. A Lluís Vallas . 360

312. A Josep Bolet i Artigas . 360

313. A Mercè Vilaclara . 361

314. A Salvador Bové . 362

315. A Josep M a . 362

316. A Josep Dachs . 363

317. A Josep Dachs . 364

318. A Ricard Permanyer . 365

319. A Salvador Bové . 365

320. A Josep Morgades i Gili . 366

321. A Narcís Verdaguer i Callis . 367

322. A Antoni Rubió i Lluch . 367

323. A Victorià Amer.!. 368

324. A Mercè Vilaclara . 368

325. A Francesc Matheu. 369

326. A Salvador Bové . 369

327. A Joaquim Miret i Sans . 370

328. A Francesc Figueres . 371

329. A Sebastià Puig ....... 371

330. A Josep Dachs . 372

331. A Sor D\ M\ N. Religiosa cistercenca del Mo¬
nestir de Valldonzella. 372

332. A Josep Dachs . 374

333. A la senyora N.N. 375

334. A Mercè Vilaclara . 376

335. A Daniel Pasqual i Torrents . 377

Darrers volums publicats:

118. Actes de les Primeres Jornades d’Estudi
sobre la vida i l’obra de Caterina Albert
i Paradís ««Víctor Català». 1993. 604 pp.

119. Miscel·lània Joan Fuster, VI. 1993. 368 pp

V Ï20. FORTIÀ SOLÀ I MORETA. Biografia de Jo- ;
sep Torras i Bages, vol. L 1993. 548 pp.

; 121. JORGE PABLO MARTÍNEZ DE PRESNÒ.
Moviments socials a Igualada al segle XIX
(anys 1854-1890). 1993. 280 pp.

122. JOSEP M. TORRAS I RIBÉ. La comarca de
l’Anoia a finals del segle XVIII. 1993.548 pp.

123 Actes del Col·loqui sobre cançó tradicio¬
nal 1994. 620 pp.

124. Actes del IXè. Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes, vol. I. 1993ÜÍ:
496 pp.

125. Actes del IXè. Col·loqui Internacional de ;
Llengua í Literatura Catalanes, vol. JL
1993. 544 pp.

126. Actes del IXè. Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes, Vol IIL i
1993. 468 pp.

127; Miscel·lània Joan Triadú. 1993. 360 :

128. Llibreters i impressors a la Corònà d’Ara-
gó. 1993. 464 pp.

129. FORTIÀ SOLÀ I MORETA. Biografia de Jo¬
sep Torras i Bages, vol. H. 1993. 416 pp.

130. Miscel·lània Joan Fuster, VII. 1993 416 pp.

131. HILARI RAGUER. Salvador Rial, Vicari del
Cardenal de la Pau. 1993. 330 pp.

132. CHRISTIAN GUILLERÉ. Girona al segle
XIV. 1993. 506 pp.

133. AGUSTÍ COLOMINESI COMPANYS. El ca¬
talanisme i l’Estat. 1993. 368 pp.

134. PERE FULLÀNA PÜIGSERVER. El nio vi- £ i
mentv catòlic à Mallorca. 1994 648 pp.

135. JOSEP TORRAS I BAGES. Obres comple¬
tes. Vol. X. 1994. 924 pp.

136. JOAN BUSQUETS DALMAU. La Catalunya
del Barroc vista des de Girona. La Cròni¬
ca de Jeroni dei Real (1626-1683). Vol. I. 1994.

664 pp.

Internet Archive Audio

Featured

Top

Images

Featured

Top

Software

Featured

Top

Texts

Featured

Top

Video

Featured

Top

Mobile Apps

Browser Extensions

Archive-It Subscription

Save Page Now

Full text of "Epistolari de Josep Torras i Bages, vol. 1-5"

See other formats